L' escriptura es un metode de comunicacio humana que es realitza mitjancant signes visuals que constitueixen un sistema , ^[1] que pot o no expressar sense ambiguitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme . La persona que es dedica professionalment a escriure es escriptora i l'art d'escriure es la literatura . ^{[2] [3]}

Es pot escriure usant diverses eines, sobre diferents suports i emprant diversos metodes, tecniques i tecnologies. Per exemple, la taquigrafia es una escriptura abreujada d'execucio idealment a la mateixa velocitat amb que es parla , igual que el llenguatge SMS ; i la mecanografia es una manera d'escriure mitjancant un teclat o una maquina d'escriure , permetent, com la impremta , diverses tipografies i, de vegades, produint errates . La grafologia preten revelar la personalitat d'una persona a partir de la seva escriptura a ma . ^[4]

Etimologia [ modifica ]

La paraula en catala "escriptura" prove del llati script?ra , amb el mateix significat. ^[5]

Historia de l'escriptura [ modifica ]

L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va apareixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l' agricultura : a Mesopotamia cap al 3300 aC, a Egipte al 3200 aC, a Xipre al 2200 aC, a Creta al 1900 aC, a la Xina al 1400 aC i a l' America Central cap al 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebe tots els sistemes grafics actualment coneguts. ^[6] El primer alfabet va apareixer al voltant del 2000 aC i el primer idioma escrit fou el sumeri .

Abans, a principis del neolitic , cap al mil·lenni VII aC , ja existia algun tipus de protoescriptura . Algunes teories atribueixen l'origen de les primeres escriptures a les transaccions entre terres remotes que requeria l'establiment de contractes per mitja de boles buides d'argila adjuntant petites pedres i petites figures d'argila que simbolitzaven els nombres , mentre que d'altres la consideren una derivacio de simbols naturalistes dibuixats en paper o pell, podent tenir us decoratiu . Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura sumeria , que va originar l' escriptura cuneiforme ^[7] i els jeroglifics egipcis , que son aproximadament de la mateixa epoca. A Siracusa i Atenes s'utilitza l'escriptura en el sistema de votacio popular per a decidir si desterrar o no ciutadans. ^[8]

Sistemes d'escriptura [ modifica ]

Els sistemes d'escriptura es diferencien d'altres sistemes de comunicacio basats en simbols pel fet que normalment cal comprendre almenys part de la llengua parlada en questio per poder llegir i entendre el text . Contrasten amb altres possibles sistemes simbolics com els senyals de transit, la pintura , els mapes i les matematiques , que no necessariament depenen d'un coneixement previ d'una llengua parlada per extreure'n el significat associat.

Tota comunitat humana te una llengua oral parlada amb veu o per signes. No obstant aixo, l'adopcio de sistemes d'escriptura nomes ha passat unes poques vegades. Una vegada establerts, es modifiquen molt mes lentament que la propia llengua, i sovint conserven trets i expressions que ja no son corrents en la llengua parlada de la comunitat. El gran avantatge conferit pels sistemes d'escriptura es la seva capacitat de mantenir un registre persistent d' informacio expressable que es pot recuperar independentment de l'acte inicial de formulacio.

La transliteracio es la representacio d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caracters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistematica, de forma que existeix una correspondencia entre els caracters de tots dos sistemes d'escriptura. La transliteracio es diferencia de la transcripcio perque aquesta es basa en la fonetica original del text a transcriure, mentre que la transliteracio es basa en l'escriptura del text, independentment de com es pronuncii .

Tipus d'escriptura [ modifica ]

L'escriptura ha evolucionat a traves del temps. Com a precedent de l'escriptura propiament dita hi ha els pictogrames . L'escriptura ha passat per dues etapes:

• Escriptura ideografica : els signes escrits expressen idees. Esta plenament demostrat que l'escriptura ideografica va precedir l'escriptura fonetica.
• Escriptura fonetica : els signes escrits representen els sons de la llengua. N'hi ha dos tipus:
  • Sil·labari : els signes escrits representen sil·labes.
  • Alfabet : els signes escrits representen fonemes.

El tipus d'escriptura que combina diversos d'aquests tipus es l' escriptura mixta .

Tipus de sistema	Que representa cada simbol	Exemple
Logografic	morfema	Hanzi xines
Sil·labic	sil·laba	Katakana
Alfabetic	fonema	Llati
Abugida	consonant+vocal, vocal	Devanagari
Abjad	consonant	Arab

Escriptura logografica [ modifica ]

Un logograma es un sol caracter escrit que representa un mot o morfema . Com que cada caracter representa un unic mot (o, mes precisament, un morfema), calen molts logogrames per escriure totes les paraules de l'idioma. La gran col·leccio de logogrames i la memoritzacio son l'inconvenient mes gran dels sistemes logografics en relacio amb els sistemes alfabetics. No obstant aixo, com que el significat va lligat al simbol, el mateix sistema logografic teoricament es pot fer servir per representar llengues diferents. En la practica aixo nomes es aixi amb llengues molt proximes.

Els logogrames son sovint anomenats ideogrames . El mes important ?i fins i tot, l'unic supervivent? dels sistemes d'escriptura logografics actuals es el xines. Els seus caracters es fan servir, tot i que en un cert grau modificats, en xines, japones, corea, vietnamita (fins al 1910) ^[9] i en altres llengues de l' Asia oriental .

Un exemple de logogrames ampliament utilitzats al mon occidental actual es el conjunt de les xifres arabigues . Tothom que fa servir aquests simbols compren que 1 significa u , uno , un , um , one , eins , egy , bat , o ichi . Altres logogrames occidentals son les lligadures & ("i" comercial) i @ (arrova), provinents respectivament de les particules llatines et i ad , amb funcions diferenciades en el pas del temps.

Escriptura sil·labica [ modifica ]

Un sil·labari te un conjunt de simbols que representen (o s'aproximen a) sil·labes , que formen mots . Un simbol en un sil·labari representa generalment un so consonantic seguit d'un so vocalic , o simplement una vocal aillada. En un vertader sil·labari no hi ha una similitud grafica sistematica entre caracters semblants foneticament (encara que alguns tenen similitud amb les vocals). Es a dir, els caracters per a ≪ke≫, ≪ka≫, i ≪ko≫ no tenen una semblanca que indiqui un tret comu amb el so de [k].

Els sil·labaris son mes indicats per a llengues amb una estructura sil·labica simple, com el japones. Altres llengues que fan servir el sistema d'escriptura sil·labic son: el grec micenic ( lineal B ) i llengues nadiues americanes com el cherokee . Diverses llengues de l' antic Proxim Orient utilitzaven formes de cuneiforme , que es un sil·labari amb alguns elements no sil·labics.

El catala , al contrari, permet estructures de sil·labes complexes, amb un inventari relativament llarg de vocals i complexos grups consonantics , de manera que aixo faria enutjos d'escriure el catala amb un sil·labari. Per escriure catala amb un sil·labari, cada possible sil·laba en catala hauria de tenir un simbol propi, i mentre que el nombre de possibles sil·labes en japones nomes ronda la centena en catala aquestes es compten per milers (calculeu una trentena de sons consonantics inicials, per vuit sons vocalics, per una altra trentena de sons consonantics finals).

Escriptura alfabetica [ modifica ]

En els alfabets distingirem basicament tres classes: alfabets plens, o complets, els que contenen consonants i vocals; alfabets sil·labics o abugides; i alfabets consonantics o abjads.

Un alfabet "complet" es un conjunt reduit de lletres o "simbols base" en que cada un dels simbols representa o representava historicament un fonema d'una llengua escrita. En un alfabet perfectament fonologic els fonemes i les lletres es corresponen en ambdues direccions: un escriptor pot predir l' ortografia d'un mot per la seva pronuncia, i un locutor pot predir la pronuncia d'un mot per la seva ortografia. Tots els idiomes tenen regles generals que regeixen l'associacio entre lletres i fonemes.

Un abjad es un sistema d'escriptura alfabetic amb un simbol per a cada consonant. Els abjads difereixen dels alfabets complets perque nomes tenen caracters per als sons consonantics . Les vocals no s'indiquen habitualment en un abjad. Es el primer tipus d'alfabet que es va crear. Tots els abjads coneguts pertanyen a llengues afroasiatiques. Les llengues semitiques i les amazigues , que hi estan relacionades, tenen una estructura morfemica que fa que en molts casos la indicacio de les vocals resulti redundant.

Un abugida es un sistema d'escriptura alfabetic en que els signes basics indiquen consonants amb una vocal inherent, i hi ha unes modificacions consistents dels signes basics per a indicar altres vocals. La diferencia obvia amb els sil·labaris es que aquests tenen un signe completament diferent per a cada sil·laba amb la consonant principal en comu, mentre que la majoria d'abugides son derivacions d'abjads de signes de consonants amb nous simbols per a les vocals com a marques afegides al simbol basic. El grup mes gran d'abugides es la familia d'escriptures brahmi , que inclou gairebe totes les escriptures en us a l' India i al sud-est d'Asia .

Classificacio grafica [ modifica ]

Escriptures lineals i no lineals [ modifica ]

Potser la distincio grafica primaria en les classificacions es la linealitat. Els sistemes d'escriptura lineals son aquells en els quals els caracters estan compostos de linies, com l' alfabet llati i l' escriptura xinesa . Els caracters xinesos son considerats lineals si son escrits amb un boligraf o amb un raspall ligrafic, o modelats en bronze. Similarment, els jeroglifics egipcis i els glifs maies son sovint pintats en un perfil amb forma lineal, pero en situacions formals son tallats en relleu . Els sistemes no lineals, d'altra banda, com el braille , no estan compostos de linies. Els mes antics exemples d'escriptura son lineals: l' escriptura sumeria del 3300 aC era lineal, encara que els seus descendents cuneiformes no.

La cuneiforme fou probablement l'escriptura mes antiga. Els seus glifs es formaven prement el final d'una agulla amb llengueta en massilla humida, no tracant les linies en la massilla amb l'agulla com es va dir previament. El resultat fou una radical transformacio de l'aparenca de l'escriptura.

El braille es una adaptacio no lineal de l' alfabet llati que abandona per complet les formes llatines. Les lletres estan compostes de punts en relleu en el substrat de l'escriptura, que pot ser de cuir (el material originari de Louis Braille ), paper rigid, plastic o metall.

Tambe hi ha altres adaptacions no lineals de l'alfabet llati, incloent-hi el codi Morse , l' alfabet dactilologic de diversos llenguatges de signes , i el semafor , en el qual les banderes i barres se situen descrivint angles. Tanmateix, si l'"escriptura" es defineix com un mitja potencialment permanent de gravar informacio, llavors aquests sistemes no es qualificarien realment com a escriptura, perque els simbols desapareixen despres d'un temps.

Si l' escriptura Edo es certament un sistema d'escriptura complet, pot ser l'unic exemple natural d'una escriptura en la qual el color dels grafemes es posa en contrast.

Sentit de l'escriptura [ modifica ]

Les diferents escriptures es realitzen en direccions diferents. El primer alfabet es podia escriure en qualsevol direccio: horitzontal (d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra ) o vertical (cap amunt o cap avall). Tambe es podia escriure bustrofedicament (tal com fa el bou amb l'arada en un camp): comencant horitzontalment en una direccio i llavors girant al final de la ratlla i invertint la direccio. El jeroglific egipci feia servir aquesta disposicio, l'inici d'una ratlla horitzontal ve indicat per cap a quina direccio miren els ideogrames amb figures animals o humanes.

L' alfabet grec i els seus successors, i entre aquests l'alfabet llati que, modificat, fem servir per al catala, van fixar una disposicio en ratlles horitzontals d'esquerra a dreta, de dalt cap avall de la pagina. Altres escriptures, com l' arab i l' hebrea , s'escriuen de dreta a esquerra. Moltes escriptures de l'Asia oriental, com el xines o el japones , s'escriuen tradicionalment en ratlles verticals de dalt cap avall, des de la dreta de la pagina cap a l'esquerra. Tambe hi ha escriptures que van de baix cap a dalt de la pagina, com les que es feien servir antigament a les Illes Filipines i altres illes del Pacific occidental.

L' Stoikhedon esta prou de moda en logotips i cartellisme.

Cal destacar per ultim l'escriptura en internet , que segueix la direccio de l' hipertext , en el sentit que un discurs pot ramificar-se a partir d'un enllac, abandonant el discurs principal o retornant-hi mes endavant, de manera que el lector avanca a salts i no seguint linies horitzontals o verticals.

Materials de suport [ modifica ]

Els materials que han servit de suport a l'escriptura han estat molt variats al llarg de la historia. Aixi, han aparegut escrits sobre materials considerats durs ( escorca d'arbre, ossos d'animals, trossos de minerals , closques de mol·luscs ) ^[10] i materials tous; materials d'origen vegetal (fulles de plantes, escorca d'arbre, teixit de lli ), ^[8] d'origen mineral ( pedra , com marbre , granit , basalt , ceramica i altres materials amb que es construien parets sobre les quals s' escrivia ; mineral, com bronze , ferro ) i d'altres origens ( vidre , ostres , marfil , terracota ). ^[11] Als materials tous se sumen els materials flexibles: teixit , papir i pergami . ^[12] D'altres son les tauletes d'argila , taules de fusta, cobertes de cera i paper , etc.

Actualment solen ser llibretes , llibres , altres publicacions , pantalles de plasma o projeccions en una paret, un llenc o paper. En l'art contemporani, el suport per a l'escriptura pot ser qualsevol.

Nivells d'us [ modifica ]

Des de la psicologia , Wells (1987) explora el concepte d' escrit i identifica nivells d'us executiu, funcional, instrumental i epistemic. ^{[ cal citacio ]} El mes basic n'es l'executiu, tot referint-se al control del codi escrit, a la capacitat de codificar i descodificar signes grafics . El funcional inclou la comunicacio interpersonal i exigeix el coneixement dels diferents contexts , generes i registres en que s'usa l'escriptura. L'instrumental correspon a l'us de la lectoescriptura com a vehicle per accedir al coneixement cientific i disciplinari. I l'epistemic se'n refereix a l'us mes desenvolupat cognitivament, en que l'autor, en escriure, transforma el coneixement des de la seva experiencia personal i crea idees .

Funcions [ modifica ]

La taxonomia de funcions linguistiques de M. A. K Halliday (1973) distingeix dues categories en el nivell epistemic: l'us heuristic i l'imaginatiu. ^[13] Es refereix a aquesta ultima funcio com a estetica, a mes d'incloure una tercera funcio amb la denominacio de control social . Despres d'aquestes consideracions, podem distingir i classificar els tipus de funcions:

La primera distincio s'aplica a l'us que se'n fa: usos individuals (intrapersonals) o socials (interpersonals):

• Intrapersonals : l'autor de l'escrit i el seu destinatari son la mateixa persona. Les principals funcions son:
  • Registrativa : l'escriptura permet guardar informacio sense limit de quantitat o durada. Es tracta de la funcio mnemotecnica mes basica que utilitzem correntment quan anotem adreces i telefons, compromisos en agendes o idees que se'ns ocorren en un moment imprevist. Requereix domini del codi escrit i la seva correspondencia amb els sons.
  • Manipulativa : en ser bidireccional i planificada, l'escriptura facilita la reformulacio dels enunciats, segons les necessitats i les circumstancies. No sempre reproduim literalment el que hem escoltat, llegit, vist o pensat. Escriure permet elaborar la informacio . Aixi, preparem el guio d'una conferencia, per exemple.
  • Epistemica : pujant un altre esglao del desenvolupament cognitiu, la manipulacio de dades permet a qui escriu generar opinions i idees que no existien abans d'iniciar l'activitat escriptora. Escriure es converteix en una potent eina de creacio i aprenentatge de coneixements nous.
• Interpersonals : s'escriu per a altres: una persona coneguda o no, un grup, una associacio, una comunitat linguistica , etc. L'escriptura es converteix en un instrument d'actuacio social per informar, influir, ordenar, etc. Aqui tambe distingim diverses funcions:
  • Comunicativa : l'escriptura permet la comunicacio en circumstancies noves: en diferents llocs i temps, quan el fet d'escriure resulta mes precis o cortes. Aquesta funcio exigeix dominar els trets discursius i gramaticals propis de cada genere i tipus de text.
  • Organitzativa : desenvolupa funcions ordenadores, certificadores o administradores. L'escriptura garanteix drets i deures de la ciutadania, informa al public lector, garanteix drets al treballador, etc.
  • Publica : es una escriptura signada i ratificada per un notari que s'inscriu en el Registre de la Propietat. ^[14]
• Estetica o ludica : l'escriptura pot tenir una dimensio artistica , plaent o de diversio, com per exemple l'escriptura literaria o d'un diari personal .

Funcions socials [ modifica ]

A finals del segle  xx es tendeix a considerar el llenguatge simbolic com a fenomen superestructural i part integral -equiparable a la mateixa historia- del patrimoni historicocultural de la humanitat, mes enlla dels aspectes i funcions de l'escriptura fora de les estrictament transmissores-difusores i els relacionats amb les fonts historiques , la filologia , la linguistica i el dret . Es dona preferencia i mes relleu a altres aspectes i funcions relacionats amb l'ambit cultural, social, politic, juridicoadministratiu, historic, psicologic, antropologic i, sobretot, al seu valor ideologic i propagandistic , com a instrument estrategic i mitja de poder, producte d'una epoca, d'un ambient i d'una societat concreta i canviant, i reflex fidel de la historia de les mentalitats.

L'escriptura ha estat vehicle de cultura en totes les civilitzacions, pero l'evolucio de la cultura no ha depes exclusivament d'aquesta. Afirmar que l'evolucio de la cultura i el mateix progres han depes en exclusiva de la utilitzacio d'una escriptura fa arribar a la conclusio equivocada que l'escriptura es la clau mateixa de progres i de la civilitzacio en el sentit mes ampli, pero l'escriptura no es l'unic vehicle antic ni modern de cultura, tot i que ocupi un lloc important dins de la historia general de la cultura. ^[15]

Alfabetitzacio [ modifica ]

La possessio, us i control d'aquest mitja comunicador i difusor, a part de delimitar i establir la barrera i separacio cultural de la societat en dos grans grups: persones i pobles alfabetitzats i persones i pobles analfabets , amb el temps, arriba a convertir-se en instrument de poder i decisio, en mitja de propaganda i informacio i, sobretot, en vehicle intel·lectual, economicoadministratiu, politic i sociocultural, a l'hora de transmetre, fixar, organitzar i gestionar multitud d'assumptes i negocis, sobretot en el moment de vertebrar el pensament i estructurar la vida juridicoadministrativa d'una societat concreta, en que la historia i activitat de l'escriptura i els llenguatges simbolics son una de les seves manifestacions culturals i ideologiques de major relleu.

L'escriptura, entesa com a mitja de comunicacio diferida, corre parella amb la vida, la cultura i historia dels pobles i de les grans civilitzacions i imperis, pero no se la pot separar i interpretar al marge del llenguatge pensat i, sovint, tampoc de la llengua parlada o audiovisualitzada . ^[16]

Transmissio historica [ modifica ]

L'aparicio de documents escrits marca el pas de la prehistoria a la historia. Els monuments i peces arquitectoniques , arqueologiques , pictoriques i altres arribats fins a nosaltres no son tants, ni els mes indicatius de la vida, costums, cultura i mentalitat d'aquests pobles; molts aspectes importants i significatius escapen totalment a aquest tipus de fonts.

Sense el recurs generalitzat de l'escriptura i del llenguatge simbolic, les fonts monumentals , la tradicio i el medi oral (sistema fonamental de transmissio i difusio cultural i informativa durant segles), alguns coneixements cientifics, culturals, sociologics, economics i historics del passat serien avui exigus. ^[16]

Didactica de l'escriptura [ modifica ]

L' aprenentatge de l'escriptura forma part de l' aprenentatge lectoescriptor . L'escriptura en l' ensenyament consta de dues fases diferenciades: la capacitat de l'aprenent de llegir i escriure en una o mes llengues i sistemes, adquirida com a part del proces d' alfabetitzacio , i sovint acompanyada d'exercicis de cal·ligrafia , i la practica de la redaccio per millorar l'expressio escrita, que forma part de la competencia comunicativa i pot donar-se en l'ensenyament obligatori, en la universitat (mitjancant tallers d'escriptura) o en cursos monografics, sigui d'escriptura literaria com professional (a vegades units als de retorica i comunicacio eficac). En aquesta segona modalitat s'ensenyen tecniques per fomentar la creativitat , l'eficacia comunicativa, i es treballa en l'estructura del discurs , el coneixement de la tipologia textual i l'ampliacio del vocabulari , aixi com en mecanismes de revisio de textos. ^[17] Alguns alumnes poden tenir disgrafia .

Escriptura en la informatica [ modifica ]

En ordinadors i sistemes de telecomunicacions, els grafemes i altres unitats semblants necessaries per al processament de texts es representen amb "caracters ", que tipicament es manifesten en una forma codificada .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Escriptura automatica
• Escriptura lliure
• Text teatral
• Coreografia

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• T. Daniels , Peter; Bright (eds.) , William. The world's writing systems (en angles), 1996. ISBN 0-19-507993-0 .  
• DeFrancis , John. The Chinese Language: Fact and Fantasy (en angles). Honolulu: University of Hawaii Press, 1990. ISBN 0-8248-1068-6 .  
• Ruiz Garcia , Elisa. Introduccion a la codicologia . 2ª. Madrid: Fundacion German Sanchez Ruiperez, 2002. ISBN 84-89384-41-X .  
• Hannas, William, C. (1997). Asia's Orthographic Dilemma . University of Hawaii Press. ISBN 0-8248-1892-X (paperback); ISBN 0-8248-1842-3 (hardcover).
• Sampson, Geoffrey (1985). Writing Systems . Stanford, California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1756-7 (paper), ISBN 0-8047-1254-9 (cloth).
• Smalley, W.A. (ed.) (1964). Orthography studies: articles on new writing systems . United Bible Society, London.

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viccionari
	Viquidites

• Sistemes d'escriptura (angles) .
• The Unicode Consortium .