L'
Escola Zhengyi,
Zhengyi Dao
(xines : 正一道), que es pot traduir com a "Veritat i unitat" o "Unitat ortodoxa", es un moviment
taoista
que dona continuitat a un reagrupament estrategic realitzat durant la
dinastia Yuan
. Implica a les escoles de la meitat sud de la Xina que s'organitzaren al voltant de la secta del mont Longhu,
[1]
[2]
al
Jiangxi
. Els seus patriarques es consideraven mestres celestials, descendents directes de
Zhang Daoling
, el fundador de l'
Escola de les cinc mesures d'arros
.
La federacio tenia la denominacio de
Zhengyi Mengwei
(
Poderosa alianca de la veritat i de la unitat
), abreujat com a
Zhengyi
.
[4]
A mes de la seva situacio geografica, aquestes escoles tenien en comu el culte als talismans i un cert desinteres per la tradicio monastica, al contrari de l'escola
Quanzhen
, que eren les que predominaven al nord.
Els seus descendents actuals han conservat aquestes caracteristiques. Els mestres, casats, son d'actius realitzant diversos serveis religiosos amb la poblacio, pero ho son menys que els de l'Escola Quanzhen. Els seus temples taoistes son, doncs, mes petits. El principal temple a la
Xina
es el del mont Longhu.
El govern comunista autoritza des de
1992
les ordenacions Zhengyi, pero el 64e llinatge principal, Zhang Yuan, en actiu des de
1969
, viu sempre a Taiwan, la seu general de la secta, lloc a on s'havia desplacat l'any
1950
.
[5]
El seu canon principal es el
Zhengyi Jing
(en
xines simplificat
: 正一? /,
zhengy? j?ng
).
La longevitat pretesa del llinatge Zhang es expressada per una formula: ≪Res no es estable en aquest baix mon, excepte les families Zhang i Kong (
Confuci
)≫ .
[6]
Els emperadors mongols van designar un responsable administratiu per a cada religio i per al conjunt del pais per, aixi, tenir un millor control del territori xines. Es aixi com van concedir a l'escola Quanzhen l'autoritat sobre les escoles situades al nord del
Chang Jiang
, i a Zhengyi-Longhu, sobre les dues altres escoles principals del sud,
Maoshan
i Gezao. La tradicio del moviment preten que va obtenir aquest privilegi predint correctament quan
Kubilai Khan
, havent vencut tots els seus adversaris, esdevindria mestre de tota la Xina.
Kubilai va convidar l'any
1276
al 36e mestre, Zhang Zongyan, al Temple de la primavera eterna, seu taoista de la cort, per confirmar-li el seu titol de Mestre celestial (
xines tradicional
: 天師,
xines simplificat
: 天?,
pinyin
:
ti?nsh?
), titol discutit des del periode dels
Tres regnes
entre diverses escoles ja que pretenien ser hereves de l'escola de les Cinc mesures d'arros.
L'any
1304
, l'emperador Chengzong va confiar al 38e mestre, Zhang Yucai, la direccio de les escoles dels
Tres muntanyes
(Longhu, Maoshan i Gezao), que estaven especialitzades en talismans. A ell li va atorgar el titol de
Gourou de Zhengyi
(
xines
: 正一?主,
pinyin
:
zhengy? jiaozh?
); amb aquest fet, el poder de l'alianca va creixer.
[7]
Quan la
Dinastia Yuan
va succeir a la dels
Ming
van reprendre i van estendre la politica de control administratiu del taoisme, creant l'any
1368
una administracio especial, el Despatx de l'escola del misteri (
xines
: 玄?院,
pinyin
:
xuan ji?oyuan
). L'any
1382
, els patriarques Zhang van aconseguir el control de tots els taoistes del sud del
Chang Jiang
, i sobre els membres Quanzhen que hi havia. Totes les demandes d'establiment de monestirs i d'autoritzar les practiques havien de passar per les seves mans. L'adhesio al moviment es va intensificar i a les tres escoles historiques se n'hi van afegir d'altres: Jingming (
xines simplificat
: ?明,
pinyin
:
jingming
), Shenxiao (
xines
: 神?,
pinyin
:
shenxi?o
), Qingwei (
xines
: ?微,
pinyin
:
q?ngw?i
), Donghua (
xines simplificat
: ??,
pinyin
:
d?nghua
), Tianxin (
xines
: 天心,
pinyin
:
ti?nx?n
) i Taiyi (
xines
: 太一,
pinyin
:
taiy?
).
A partir del mig del XV
[
modifica
]
Fins a la fi del regnat de l'emperador Shizong de la dinastia Ming, l'escola Zhengyi va mantenir els favors de la cort, tot i tenir predileccio per l'escola Quanzhen Mes endavant, el taoisme perdra progressivament el suport dels emperadors i sovint patira assetjament i repressio, particularment durant la
dinastia Qing
. L'emperador
Yongzheng
va reconeixer oficialment la mateixa importancia de les
Tres doctrines
(taoisme,
budisme
i
confucianisme
). A partir de
Qianlong
, la perdua del suport de la cort cap al taoisme esdeve molt clara, sobretot per a l'escola Zhengyi ja que els seus deus van ser degradats i les activitats limitades al mont Longhu, amb prohibicio d'entrar al palau. De fet, lluny de la capital, la seva influencia es va estendre i la major part de les escoles del sud es consideraven, almenys nominalment, seguidors de l'escola.
[8]
El seu titol de
Mestre celestial
va ser oficialment abolit amb l'adveniment de la republica l'any
1912
, pero
Yuan Shikai
el va restituir.
Tchang Kai-chek
va confirmar aquesta decisio l'any
1927
.
El temple Longhu va ser incendiat l'any 1948 pels comunistes. L'any 1950, el 63e mestre celestial, Zhang Enbo (
xines simplificat
: ?恩溥; pinyin,
zh?ng ?np?
) es va refugiar a Taiwan, on va morir l'any
1969
, deixant el carrec al seu nebot Zhang Yuan.
Actualment, les activitats del moviment son altra vegada legals a la
Xina popular
on les ordenacions es van reprendre el 1992, any de reobertura del temple Longhu. Tot i aixi, les institucions i els mestres han de estar en possessio d'una autoritzacio oficial, disposicio que s'aplica a totes les religions. Les autoritats xineses reconeixen que molts taoistes que s'autoproclamen que pertanyen a l'escola Zhengyi exerceixin sense autoritzacio. Aixo succeeix perque les seves activitats estan centrades en practiques desprestigiades com
medium
s, talismans, guariments i exorcismes; per tant, legalitzables.
Principals escoles del moviment Zhengyi
[
modifica
]
Talisma taoista
Zhengyi s'ha constituit en una mena de federacio diversa d'escoles que reclamen sovint un origen comu. S'agrupen al voltant de la que havia aconseguit obtenir el favor dels Yuan, Longhu. Tot adoptant la denominacio global
Zhengyi
, han conservat en general la seva propia genealogia. L'estructura, des de l'origen, es mes feble que la de l'escola Quanzhen. Els Mestres celestials Zhang constitueixen la principal, pero no l'unic llinatge Zhengyi
Mestres celestes de Longhu
[
modifica
]
El titol de Mestre celestial va ser reivindicat des de la fi de la dinastia
Han
per molts grups que es consideraven descendents de l'Escola de les cinc mesures d'arros. A l'epoca dels
Wei
i dels
Jin
, despres de les
dinasties del Nord i del Sud
, es distingiren els
Mestres celestials del Sud
?del qual la figura principal es Lu Xiujing?, dels
Mestres celestes del Nord
o
Nous
mestres celestials
, representats per Kou Qianzhi.
El llinatge actual dels
Mestres celestes Zhang
, que te oficialment el titol des de la
dinastia Yuan
, preten remuntar de pares a fills (o, de vegades, d'oncles a nebots) fins a
Zhang Daoling
, del qual un besnet, 4t patriarca, s'hauria instal·lat sobre el mont Longhu a
Jiangxi
. La historia de l'escola Longhu es, de fet, prou fosca. No hi ha documents guardats amb cap dada sobre els patriarques que s'haurien succeit entre Zhang Lu de les Cinc mesures d'arros i el numero 24, Zhang Zhengsui, que apareix publicament durant el regnat de Zhenzong, amb els
Song del Nord
.
[9]
Es el 42e mestre, Zhang Zhengchang, que proporcionara sota els Ming la genealogia completa del llinatge en el moment de la confirmacio del seu titol.
[10]
El mestre actual es el 64e, Zhang Yuan, nebot del precedent.
[5]
Com ell no te fills, es poden esperar mes controversies en relacio amb la seva successio. Lu Jintao, del qual la mare es la noia del 63e mestre, ja ha canviat el seu nom a ≪Zhang≫ i es presenta com la 65e mestre, pero aquesta pretensio es discutida a Taiwan on resideix historicament Zhang Yuan.
[11]
Tres muntanyes
[
modifica
]
L'escola Longhu era la una de les tres conegudes per als seus talismans. Les dues altres son la
Maoshan,
al Jiangsu, i la Gezao, al
Jiangxi
.
[12]
La primera, provenen del moviment
Shangqing
del qual els patriarques mantenien excel·lents relacions amb el poder: sota els Tang havien sigut l'escola predominant; l'activitat principal dels taoistes de l'Escola Zhengyi era vendre talismans protectors.
[13]
Gezao
era l'hereva de
Lingbao
, moviment aparegut cap al mateix periode que Shangqing, que reclamaven que els alquimistes Ge Xuan i
Ge Hong
pertanyien a aquesta escola. I comptaven amb Lu Xiujing dels Mestres celestes del Sud entre els seus patriarques. Localment, estava ben implantada, tot i que mai havia tingut estretes relacions amb poder, com l'escola Maoshan.
L'escola Jingming, fundada sota els
Song del Sud
per He Shoucheng i ressuscitada sota els Yuan per Liu Yu, pretenia ser descendent de Lingbao.
[14]
[15]
El seu deu tutelar era Xu sun, un funcionari a
Hubei
sota els
Jin Occidentals
, divinitzat despres de la seva mort com un model de pietat filial i de patriotisme.
[16]
Venerat a la cort dels Tang i dels Song, se li reconeixien poders d'
exorcista
.
- ↑
Schipper & Verellen (2004), p. 634.
- ↑
龍虎
- ↑
正一盟威
- ↑
5,0
5,1
張源
- ↑
天下事不寧，張孔永太平
- ↑
Chen (2008), p. 1258-1259.
- ↑
Goossaert (2004), p. 125-126.
- ↑
張正隨
- ↑
張正常
- ↑
魯金濤
- ↑
閣?
- ↑
Robinet (1997), p. 78.
- ↑
何守澄
- ↑
劉玉
- ↑
許遜 o Xu Jingyang 許旌陽
Bibliografia
[
modifica
]
- Chen, Yaoting. "Zhengyi." A Fabrizio Pregadio, ed.,
The Encyclopedia of Taoism
(Londres: Routledge, 2008), 1258-1260.
- Goossaert, Vincent. "Bureaucratic charisma: The Zhang Heavenly Master institution and court Taoists in late-Qing China,"
Asia Major
17.2 (2004), 121-159.
- Robinet, Isabelle.
Taoism: Growth of a Religion.
Stanford: Stanford University, 1997.
- Schipper, Kristopher and Franciscus Verellen.
The Taoist Canon: A Historical Companion to the Daozang.
Chicago: University of Chicago, 2004.
Enllacos externs
[
modifica
]