Temes sobre
Taoisme
Teories Dao (Tao) De (Te) Wuji Taiji Yin i Yang Wu wei Ziran xianren Wuxing Qi
Practica Tres Tresors Meditacio taoista Dieta taoista Neidan Practiques sexuals taoistes
Textos Yijing Daodejing Zhuangzi Lie Zi Daozang
Deitats Hongjun Laozu Tres Purs Guan Yu Vuit immortals Emperador Groc Li Hong Xiwangmu Emperador de Jade Altres deitats
Personatges Laozi Zhuangzi Zhang Daoling Zhang Jue Ge Hong Chen Tuan
Escoles Huang?Lao Taiping dao Wudoumi Tianshi Xuanxue Shangqing Lingbao Mestres Celestials del Nord Chongxuan Quanzhen Zhengyi Wuliu Taoisme Yao
Llocs sagrats Temple taoista Dongtian Penglai Shan
Organitzacions Associacio taoista xinesa Mestre celestial Daoshi

L'Escola Shangqing (上?) o Puresa suprema es un corrent taoista que es va desenvolupar sota la Dinastia Jin (265-420) . Va creixer en el si de l'aristocracia sobre la base dels Mestres Celestials , de l'antiga tradicio mistica del Sud de la Xina i de la tradicio alquimica de Ge Hong . La seva primera matriarca fou Wei Huacun, pero Tao Hongjing, que va vertebrar la teoria i la practica i refunda el canon, es considerat, com el seu veritable fundador. El seu prestigi ha contribuit a l'auge del corrent des de la fi del segle V que es coneix amb el nom de la muntanya sobre la qual es trobava la seva ermita, Maoshan . ^[1] Situada sobre el territori del municipi de Jurong, al Jiangsu , no lluny de Nanquin , el mont Mao ha quedat fins avui com la seu principal de l'escola. ^[2]

Les practiques de Shangqing son essencialment individuals a diferencia de les dels Mestres Celestials o de l' escola Lingbao ; negligeixen els rituals col·lectius i els talismans exorcistes. Opten per l' alquimia per arribar a la immortalitat ( xianren ), mitjancant la meditacio, la visualitzacio, l'extasi, les tecniques de respiracio i la gimnastica daoyin . La recitacio del canon, de naturalesa sagrada, juga igualment un paper important. Inicialment, incorporaren membres que provenien de la classe social alta. Shangqing es l'escola taoista dominant sota la Dinastia Tang i la seva influencia es troba tambe a la literatura . La seva importancia comenca a disminuir a partir de la segona meitat de la dinastia Song del Nord . Sota la Dinastia Yuan evoluciona, especialitzant-se en els rituals i els talismans ?reanomenats per la seva potencia com s'observa en el mite del jiangshi ? i amplien la base d'incorporacio de nous membres. Accepten l' alianca Zhengyi . Al segle XXI, l'art de Maoshan designa una magia de vegades sulfurosa, molt allunyada de l'esperit original del corrent, i sobretot es practicada al sud de la Xina o en les diaspores que arribaren al sud-est d'Asia. ^[3] El seu text de referencia principal es el Verdader llibre de la gran gruta de la puresa suprema . ^{[4] [5]}

Historia [ modifica ]

El primer grup dels textos Shangqing va ser redactat entre el 364 i el 370 a la zona de Nanquing , capital dels Jin orientals. L'autor seria el medium Yang Xi (330?386) a partir de revelacions d'immortals. ^[6] Entre elles, la de Wei Huacun (251-334), que sera considerada com la fundadora de l'escola. Era una aristocrata dels Jin occidentals, membre dels Mestres Celestials i asceta, que vivia a Henan . Hauria obtingut i comentat els primers textos que els seus fils haurien aportat al Sud seguint el replegament de l'aristocracia Jin. Yang Xi exercia les seves funcions a Maoshan, al servei de l'oficial Xu Mi i del seu germa Xu Hui, emparentats a l'alquimista Ge Hong, que hi posseien un lloc d'endevinacio. ^{[7] [8]} Els textos es van comencar a transmetre, inspirant fins i tot imitacions. Lu Xiujing (406-477) els inclou en el primer esborrany del canon taoista ( Daozang ).

Va esdevenir una escola mes completa gracies a Tao Hongjing (456-536), preceptor dels princeps de la dinastia Qi . Va comentar els textos i va desenvolupar un sistema vertebrat que comprenia un panteo. Mes interessat pel taoisme i el budisme que per la funcio publica, va rebre l'any 492 l'autoritzacio d'abandonar la cort per instal·lar-se en el mont Mao. Amb l'ajuda de l'emperador Wudi dels Liang, amb que mantenia excel·lents relacions, va fer construir una ermita, Huayang, el primer temple Maoshan. Ben aviat s'impulsaren mes temples. ^[9]

Despres de la seva mort l'escola va continuar prosperant i reclutaren molts membres de l'aristocracia. El renom dels seus textos, transmesos de manera esoterica, fou molt gran i, fins i tot, es van produir robatoris i falsificacions. La seu, inicialment, estava a prop de l'actual Nanquing; va coneixer una certa difusio al nord de la Xina quan les proscripcions de 504 i 517 van obligar bastants mestres a exiliar-se. Aixi, l'enciclopedia taoista publicada sota el patrocini de l'emperador Wu dels Zhou del Nord (r.561-578) destacava els textos de Shangqing.

L'Escola Shangqing domina l'escena taoista sota els Tang, representada entre altres per Wang Yuanzhi, Pan Shizheng, Sima Chengzhen, ^[10] Wu Jun i Li Hanguang. ^{[11] [12] [13] [14]} Durant aquest periode, tots els seus patriarques van rebre un titol de l'emperador. Sima Chengzhen va iniciar amb determinats textos al poeta Li Bai (Li Bo) i a l' Emperador Xuanzong de Tang , que l'any 731 va ordenar que les divinitats de Shangqing serien les responsables dels monts sagrats. L'emperador Taizong patrocina personalment tres temples del mont Mao. La seccio taoista de l'enciclopedia imperial Taiping yulan esta composta en la seva majoria per textos d'aquesta escola. ^[15]

Al mateix temps, la ideologia Shangqing va iniciar una transformacio de la natura, integrant textos de les escoles de Lingbao i dels Mestres Celestials que la van apropar a aquests corrents. Es va donar mes espai al clergat i mes importancia als rituals publics exigits per la cort imperial i la societat.

Durant la segona meitat de la Dinastia Song del Nord , la seva influencia sobre la cort davalla, tot i seguir estant activa amb un canviat d'orientacio; especialitzant-se en rituals i talismans. Era una de les Tres muntanyes de talismans , amb Gezao i Longhu. ^[16] Al mont Mao es van fer noves construccions com les anomenades Els tres temples i els cinc monestirs , que van subsistir fins a la Revolucio Cultural . ^[17] Sota els Song, alguns dels seus patriarques encara es van beneficiar del favor imperial, com el 23e patriarca, Zhu Ziying, com a reconeixement a que gracies els seus precs l' emperador Zhenzong tingue un hereu. ^[18] Va rebre el titol de Mestre nacional , titol suprem per als religiosos. ^[19] Els patriarques 35e i 44e, Ren Yuanpu (?-1263) i Wang Daomeng, van ser igualment distingits per haver posat fi respectivament a una inundacio i a una invasio de llagostes. ^{[20] [21]} Els emperadors Song i Yuan van voler centralitzar l'administracio de les escoles del sud i Maoshan va acabar sota l'autoritat de Zhengyi al segle XIII.

Al final del segle XX, entre la rebel·lio dels Taiping , l'exercit japones i la Revolucio Cultural , es van destruir totalment els temples de la muntanya. Dos d'ells, Jiuxiaogong i Yuanfugong, han estat reconstruits. Es pot veure-hi el segell i les insignies oficials de l'escola amb la data de l'epoca dels Song. ^{[22] [23]} Maoshan, el ≪mont Mao≫, agafa el seu nom dels tres germans Mao Ying, Mao Jagudes i Mao Zhong, ermitans i guerrers de la dinastia Han . A l'epoca de Tao Hongjing, se l'anomenava tambe Juqu (de qu, corba) o Pulmo de la terra . ^{[24] [25] [26] [27] [28]} Es una de les terres d'immortalitat del taoisme. El mont i els seus mites son descrits en detall a una monografia redactada durant la dinastia Yuan per Liu Dabin. ^[29]

Caracteristiques [ modifica ]

L'escola Shangqing recupera elements dels Mestres Celestials aixi com dels conceptes i creences del fons religios xines. La tradicio mistica de l' Estat de Chu i la tradicio alquimica individualista, mes important al sud de Chang Jiang , li donen un caracter original respecte a les escoles taoistes del nord. El budisme va exercir tambe una petita influencia. Tao Hongjing s'interessa i veie amb bons ulls els manlleus, tant d'aquesta nova religio com del confucianisme . La tradicio alquimista es reinterpretada: l'absorcio d'elixirs i altres pindoles d'immortalitat es reemplacada en gran part per un conjunt de practiques que prefiguren l'alquimia interna que es desenvolupara durant la Dinastia Song, mentre el vocabulari alquimic ( Neidan ) pren un nou sentit lligat a l'experiencia de la meditacio. El terme zhenren ≪esser autentic≫, que ha patit una transformacio tant espiritual com corporal, reemplaca el terme d'origen designant als immortals, xianren . ^{[30] [31]} Com en els alquimistes, hi ha caps i deixebles, pero no hi ha clergat; cadascun es el seu propi oficial.

Durant els primers segles l'escola queda marcada per l'origen social dels seus membres. Les deitats descrites per Tao Hongjing son ordenades com els aristocrates i els funcionaris de les Dinasties Meridionals i Septentrionals . La importancia que es dona a l'escriptura, la limitacio de talismans i de l'alquimia, el rebuig de les practiques sexuals per part dels seguidors mes delicats son tots trets que reflecteixen la cultura del seu entorn. Se suposa que la recitacio del canon produeix el mateix efecte que les practiques que s'han descartat, i aixo permet prescindir-ne. L'atencio se centra en la meditacio i la visualitzacio cunshen . ^[32] Basant-se en les descripcions detallades dels textos, el seguidor contempla l'interior del seu cos i mante les divinitats que conte al seu lloc preferit, les visualitza deslligant els vincles mortals, o be un viatge guiat per altres divinitats en diferents mons i veure el seu nom escrit als registres de la immortalitat. Tambe hi ha un component mil·lenari perque Yang Xi preveia un final del mon durant el qual els seguidors seran salvats per Li Hong, personatge messianic assimilat a Laozi . La cosmologia Shangqing, com la cosmologia budista, preveu cicles de destruccio-recreacio de l'univers.

Divinitats i cosmologia [ modifica ]

El panteo d'unes 700 divinitats taoistes que provenen de diferents fonts va ser organitzades per Tao Hongjing a la Jerarquia dels esperits perfectes . ^[33] Queden repartides en set nivells i cadascun conte una divinitat principal. El Venerable dels origens, ^[34] figura inspirada pel budisme, ^[35] representa el principi del Tao i presideix el cel superior que esta ple de divinitats conceptuals. ^{[34] [35]} El Senyor del Gran Tao, ^[36] que representa el Tao en accio, presideix el 2n nivell i hi ha acolits dels immortals de la mitologia antiga i dels avantpassats de l'escola Shangqing. ^[36] L'Emperador del Portal d'or, ^[37] i el Suprem senyor Lao presideixen respectivament els 3r i 4t nivell. ^{[37] [38]} Tots dos son formes de Laozi o, en el cas del primer, l'avantpassat de Taiping . Els seus acolits son respectivament immortals de les escoles Lingbao i Mestres Celestials. Els nivells seguents son presidits per Zhang Feng, ^[39] Mao Gu ^[40] i Bei di . L'ultim nivell protegeix les divinitats del mon subterrani de Fengdu. Certes divinitats apareixen a diversos nivells i sota diferents aspectes. ^[41]

Certes divinitats superiors serveixen de mediadors amb el Tao i inspiren els textos. Entre elles, els Tres Purs , Xiwangmu i el seu acolit, l'Infant blau. ^[42] Encara que, en general, les nombroses divinitats del cos no tenen un rang elevat, tenen un paper important a la practica i son sovint mencionades als textos. Algunes d'elles resideixen simultaniament al cosmos (els deus estel·lars o els dels cinc elements )

Existeix trenta-sis cels repartits en nou nivells. Els tres cels superiors son els dels Tres Purs. El nivell subterrani es el de Fengdu i compren sis tribunals de justicia. El mont Kunlun es l'eix del mon. Existeixen cicles cosmologics a l'extrem dels quals el yin i el yang estan esgotats; pero Li Hong, flanquejat per tres deitats, arriba per restaurar l'ordre o donar seguretat als humans.

Textos [ modifica ]

Els textos Shangqing es distingeixen per la seva qualitat literaria i el seu lirisme i comprenen himnes a les divinitats. En aixo, recorden la literatura antiga del pais de Chu. Son considerats com la condensacio de l'ale primordial; l'escriptura, encara que sagrada, es doncs la forma crua d'una veritat subtil. La recitacio s'ha de fer amb cura i atencio, repetida com un resso pels deus al cel; es converteix llavors en una mena de cami que ens permet tornar als origens.

La transmissio del text confirma l'entrada oficial a l'escola. S'ha de fer de mestre a deixeble sense assistencia, despres d'un dejuni de diversos dies. El deixeble fa un jurament en que es compromet en particular a no divulgar lleugerament el text, si no, perdra les possibilitats d'immortalitat. El text que s'ha revelat de manera indeguda vola cap al cel o es crema.

El text principal de l'escola Shangqing-Maoshan es el Verdader llibre de la gran gruta de la puresa suprema , ^[5] anomenat tambe Llibre de la gran gruta , Llibre de la puresa suprema o Llibre en 39 seccions , aquesta xifra ve pel nombre de capitols. ^[43] Una tradicio informada per Zhang Junfang (comencament del  XI) ^[44] preten que el Pur de jade hauria enviat a Wei Huacun trenta-nou immortals i cadascu portava un capitol. Esta inspirat en una obra mes antiga, el Llibre de la cort groga . ^[45] Seria una referencia important per als alquimistes i mes endavant seria incorporada per l' escola Quanzhen . ^[4]

Notes i referencies [ modifica ]

Bibliografia

• Isabelle Griu La revelacio del shangqing a la historia del taoisme EFEO, 1/1/1984, ( )
• Isabelle Griu Daoism: Growth of ha Religio. Stanford: Stanford University, 1997