Elionor I de Navarra
|
| Naixement
| 2 febrer 1426
(Gregoria)
Erriberri
|
|---|
| Mort
| 12 febrer 1479
(Gregoria)
(53 anys)
Tudela
|
|---|
| Sepultura
| Lescar
|
|---|
|
|
 Reina de Navarra
|
|---|
|
|
|
|
| 28 gener 1479 ? 12 febrer 1479
|
|
|
|
|
|
| Ocupacio
| governant
|
|---|
|
| Titol
| Infanta d'Arago
Reina de Navarra
|
|---|
| Familia
| Dinastia Trastamara
|
|---|
| Conjuge
| Gasto IV de Foix
(1436
(Gregoria)
–)
|
|---|
| Fills
| Gasto de Foix
,
Pere de Foix
,
Maria de Foix
,
Jaume de Foix
,
Caterina de Foix
,
Joan de Foix
,
Margarida de Foix
,
Joana de Foix
|
|---|
| Pares
| Joan el Sense Fe
i
Blanca I de Navarra
|
|---|
| Germans
| Blanca II de Navarra
,
Ferran el Catolic
,
Carles de Viana
,
Alfons VI de Ribagorca
,
Marti d'Arago
i
Joana d'Arago i d'Enriquez
|
|---|
|
|
| 28 gener 1479
(Gregoria)
| consagracio reial
(
Tudela
)
|
|
|
|
|
|
|
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare
Joan II d'Arago
i les del seu marit
Gasto IV de Foix
Elionor I de Navarra
(
Olite
,
Navarra
,
2 de febrer
de
1426
?
Tudela
,
Navarra
,
12 de febrer
de
1479
)
[1]
fou princesa d'Arago i infanta de Navarra,
reina titular de Navarra
(1464-1479) i
reina de Navarra
(1479), i
princesa de Girona
(1461-1462)
Origens familiars
[
modifica
]
Nascuda el
2 de febrer
de
1426
, fou la filla petita del princep
Joan d'Arago
, futur rei de la
Corona d'Arago
, i de la
reina
Blanca I de Navarra
.
El problema navarres
[
modifica
]
Joan II d'Arago
fou rei de Navarra par matrimoni de 1425 a 1441. La seva filla fou reconeguda per les
Corts de Navarra
el
9 d'agost
de
1427
, tot i que els hereus legitims eren els seus germans grans
Carles de Viana
i
Blanca II de Navarra
.
A la mort de Blanca I el
1441
Joan es va apoderar del Regne i no va acomplir el testament de la seva esposa. Joan II va ser rei per usurpacio de 1441 a 1479 (i rei dels territoris de la corona catalanoaragonesa de 1458 a 1479). El
1445
Joan d'Arago va desheretar el seu fill Carles de Viana hereu legitim del
Regne d'Arago
; aixi doncs, Carles s'oposa a ell i s'enfrontaren durant la
Guerra civil navarresa
. Elionor fou complice del seu pare en aquesta usurpacio especialment en temps de la seva germana gran
Blanca II de Navarra
(1424-1464) del 1441 al 1464. Blanca II va caure en desgracia per la seva ajuda a Carles, el que va comportar que Elionor passes a ser l'instrument del princep aragones contra els seus fills oposats. Aixi Elionor fou proclamada, juntament amb el seu marit Gasto de Foix, hereus del regne pel
Tractat de Barcelona
de
1455
.
[2]
Elionor fou nomenada governadora general del regne i s'establi a
Sanguesa
. La historia diu que despres de la mort del seu germa gran, Carles (1421-1461) conegut com a Carles de Viana (Carles IV de Navarra), el seu pare Joan II hauria lliurat a Elionor a la seva germana Blanca, a la qual hauria deixat morir a la preso: a la mort del
princep de Viana
el
1461
Elionor va firmar amb el seu pare el
12 d'abril
de
1462
el tractat d'
Olite
pel qual
Joan II d'Arago
era reconegut com a
rei de Navarra
i Elionor la seva successora. Aquesta condicio s'havia d'acomplir amb la desaparicio de la legitima hereva, Blanca II, que fou entregada al
comte de Foix
i tancada al castell de Montcada, on va morir el
1464
, possiblement enverinada per ordres d'Elionor.
A l'any seguent (1465) Elionor va aconseguir firmar una treva amb els
Beamontesos
i s'autotitula
princesa primogenita, hereva de Navarra, infanta d'Arago i Sicilia, comtessa de Foix i Bigorra, senyora de Bearn i lloctinent general pel serenissim rei el meu senyor i pare en aquest regne seu de Navarra
(titol de fet de lloctinent general de Navarra 1455-1469).
En aquest moment Elionor i Joan II d'Arago va protagonitzar una pugna pel tron navarres, ajudant-se la primera pels beamontesos i el segon pels agramontesos. El
1468
Joan II va manar assassinar el
bisbe
de
Pamplona
, Nicolau de Chavarri, primer conseller de la governadora. Posteriorment, Joan va destituir Elionor del carrec de lloctinent general (1469) i va instaurar el fill d'aquesta, Gasto. La mort prematura d'aquest va fer recapitular a Joan i va designar el
1471
, de forma perpetua, Elionor com a governadora del regne (≪governanta de Navarra≫ 1471-1479), tot i que renunciant als drets sobre la
Corona d'Arago
. Gasto de Foix va morir el
1472
quan duia ajuda del
vescomtat de Bearn
cap a Navarra. Assetjada pels desitjos expansius de
Franca
,
Arago
i
Castella
va veure com el seu regne, del qual no era ni titular, es trobava amenacat aixi com els seus drets sobre el mateix.
Amb Joan II com enemic i tambe el seu germanastre
Ferran d'Arago
, Elionor no va trobar cap altre remei que aliar-se amb els seus enemics. El
19 de gener
de
1479
moria Joan II i Elionor va esdevenir reina de Navarra de facto mentre que els territoris de la corona catalana anaven al seu mig germa Ferran II (1452-1516) conegut com a Ferran el Catolic. Elionor fou coronada reina el
28 de gener
a
Tudela
, on va morir quinze dies mes tard el
12 de febrer
de
1479
.
En el seu testament va reivindicar tots els titols del seu germa Carles, en compliment del testament disposat per la seva mare. Va nomenar hereu el seu net
Francesc
Febus
de Foix
, recomanant-li la proteccio del
rei de Franca
.
Nupcies i descendents
[
modifica
]
El
30 de juliol
de
1436
es casa amb el comte
Gasto IV de Foix
(1425-1472), de la casa de Grailly; els dos esposos tenien 11 anys i el matrimoni hauria estat consumat mes tard, ja que el primer fill del matrimoni va neixer el 1443. D'aquest matrimoni nasqueren deu fills:
- l'infant
Gasto de Foix
(
1444
-
1470
),
princep de Viana
,
vescomte de Castellbo
, lloctinent general de Navarra (1469) casat amb la princesa
Magdalena d'Orleans
. Els seus fills esdevindran
reis de Navarra
, i els seus descendents
reis de Franca
. Foren fills seus:
- l'infant
Pere de Foix
(
7 de febrer
de
1449
-
10 d'agost
de
1490
),
bisbe de Vannes
,
arquebisbe d'Arle
i cardenal (1476)
- l'infant
Joan de Foix-Etampes
(
1450
-
1500
),
vescomte de Narbona
i
comte d'Etampes
, pare de
Germana de Foix
, esposa de
Ferran el Catolic
- la infanta Maria de Foix o Maria de Navarra (
1452
-
1497
), casada el
1465
amb
Guillem VIII
marques de Montferrat
- l'infant Jaume de Foix (
1455
-
1500
),
comte de Montfort
- la infanta Joana de Foix (
1454
-
1476
), casada el
1469
amb el comte
Joan V
d'
Armanyac
- la infanta
Margarida de Foix
(
1458
-
1486
), casada el
27 de juny
de
1471
amb el
duc
Francesc II de Bretanya
, mare d'
Anna de Bretanya
- la infanta Caterina de Foix (vers
1460
-vers
1494
), casada el
1469
amb
Gasto II de Foix-Candale
, comte de
Candale
i de
Benauges
, pares d'
Anna de Candale
, reina d'
Hongria
- la infanta Isabel de Foix (vers
1462
, morta jove)
- la infanta Elionor de Foix (vers 1466, morta jove
Bibliografia
[
modifica
]
- Anthony, Raoul:
Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumes dans la Cathedrale de Lescar
, Paris, Masson, 1931