|
Per a altres significats, vegeu ≪
Salvador
≫.
|
El Salvador
|
|
|
|
| Himne
| Saludemos la patria orgullosos
 |
|---|
|
|
| Lema
| ≪
Dios, Union, Libertad
≫
≪
God, Unity, Freedom
≫
≪
Бог, единство, свобода
≫
≪
Duw, Undod, Rhyddid
≫
|
|---|
| Eponim
| Redeemer
(en)
 |
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Capital i Ciutat mes gran
| San Salvador
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 5.744.113
(2007)
(276,93
hab./km²
)
|
|---|
| Idioma oficial
| castella
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 20.742 km²
|
|---|
| Aigua
| 1,5%
|
|---|
| Punt mes alt
| Cerro El Pital
(2.730 m)
|
|---|
| Punt mes baix
| ocea Pacific
(0 m)
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| - d'Espanya
- de la Federacio de Centreamerica
| 2 febrer 1841
|
|---|
|
| Forma de govern
| Republica
|
|---|
| Organ executiu
| Govern d'El Salvador
|
|---|
| • President
| Nayib Bukele
(2019?)
|
|---|
| Organ legislatiu
| Assemblea Legislativa d'El Salvador
,
(Esco: 84)
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
| PIB nominal
| 29.451.240.000 $ (2021)
|
|---|
| Moneda
| dolar dels Estats Units
|
|---|
|
| Fus horari
| |
|---|
| Domini de primer nivell
| .sv
|
|---|
| Prefix telefonic
| +503
|
|---|
| Telefon d'emergencies
| 911
i
913
|
|---|
|
| Codi pais
| SV
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| elsalvador.travel…
|
|---|
El Salvador
, oficialment
Republica d'El Salvador
es una republica de l'
America central
que limita a l'oest amb
Guatemala
, al nord i a l'est amb
Hondures
i al sud amb l'
ocea Pacific
. Te una superficie de 21 041
km²
i una poblacio de 6 537 498 habitants.
[1]
El seu territori esta organitzat en 14 departaments, 262 districtes i 44 municipis. La capital es
San Salvador
, amb mig milio d'habitants, i les ciutats principals son les ciutats de
Santa Ana
i
San Miguel
, amb mes de 150.000 habitants.
El Salvador va obtenir la independencia d'
Espanya
el
1821
i va formar part de les
Provincies Unides de l'America central
el
1823
i va esdevenir un estat independent el
1842
. Durant la decada dels trenta la Forca Armada va prendre el poder politic de la ma de l'oligarquia. Una guerra civil de dotze anys, que va costar la vida a unes 75.000 persones, va ser duta a bon terme entre el
1980
i el
1992
quan el govern i els rebels d'esquerra van signar un tractat que preveia reformes politiques i militars.
Posteriorment, durant 30 anys, el poder politic va ser exercit pels partits
ARENA
i
FMLN
, que a mesura que van passar els anys perdrien suport popular a causa del seu involucrament en forts casos de corrupcio. Aixo va fer que, el 2019,
Nayib Bukele
assumis la presidencia, trencant amb el bipartidisme.
Producte de la unio de les provincies de
Sonsonate
i
San Salvador
, el nom oficial d'
El Salvador
va ser acceptat en la primera Constitucio de la Republica, promulgada el
12 de juny
de
1824
. No obstant aixo, el costum de fer contraccio de la primera paraula va provocar que fos escrit com a "Republica del Salvador". Fins i tot, aquesta mateixa carta magna estipulava que l'estat es denominaria
Estat del Salvador
(art. 7).
No seria fins al
7 de juny
de
1915
, per mitja del Decret legislatiu, que va ser establert definitivament com a nom oficial
El Salvador
. Malgrat el precepte, en documents oficials internacionals continuava la practica d'ometre la primera part del nom oficial de la republica. El
1958
, per gestions del secretari de cultura Jorge Larde i Larin, es va emetre un altre Decret legislatiu, el
23 d'octubre
, en el qual es va afegir al text del 7 de juny de 1915 la prohibicio de suprimir la paraula
El
quan fos associada a les paraules
Republica
o
estat
. Aixi mateix, es va determinar la reserva del dret a contestar qualsevol document o subscriure qualsevol conveni on aparegues escrit incorrectament el nom oficial de la republica.
D'acord amb l'historiador Pedro Escalante Arce, el canvi de
San Salvador
a
Estat del Salvador
es va realitzar per significar que, a partir de la formacio com a estat, abastaria tant a la provincia de San Salvador, com la de Sonsonate, que des de 1823 n'era part.
Actualment, les persones que conserven algun tipus d'identitat o cultura indigena representa menys del 2% al Salvador. Abans de l'arribada dels espanyols, la poblacio d'El Salvador es dividia en dos grans grups: els "autoctons"
lenques
, absorbits culturalment pels pobles invasors
maies
i
nahues
(un dels grups
asteques
); i els pipils, molt mes nombrosos i descendents de les migracions nahues, com demostren les fortes influencies linguistiques del
nahuatl
(llengua predominant entre els asteques). Els
pipils
donaren nom a les terres del centre del pais, com Cuzcatlan ('terra de coses boniques'), i funden un centre cultural i politic del mateix nom, prop de l'actual ciutat de San Salvador.
L'
America central
va ser conquerida des de dos fronts: la vall d'Anahuac a
Mexic
, i l'
istme de Panama
. Les expedicions enviades des de Mexic per
Hernan Cortes
, al comandament de
Pedro de Alvarado
, tenien la missio de conquistar Cuscatlan, cristianitzar els indis i sotmetre'ls a les lleis de la corona de
Castella
, integrant el territori en la capitania general de Guatemala.
Els espanyols van trigar quinze anys a dominar completament els pipils, des que Pedro de Alvarado i el seu germa Diego van envair Cuscatlan el
1524
. Finalment, se'ls hi van espoliar les terres i obligaren els indigenes a treballar a benefici dels espanyols, sotmetent l'autoritat dels cacics a la dels invasors.
Els espanyols van imposar l'"
encomienda
", mitjancant la qual un grup d'indigenes era encomanat a la "proteccio" d'un espanyol, per a qui, en realitat, estaven obligats a treballar gratuitament i al qual es veien forcats a lliurar un tribut en especies. El
cacau
, el
coto
, l'
anyil
i el
balsam
eren els productes que s'obtenien a El Salvador i d'on van sortir les primeres fortunes colonials.
Guerra Civil (segle XX)
[
modifica
]
≪Monument a la memoria i la veritat≫, en honor de les victimes civils del conflicte armat
L'ambient de violencia politica que s'havia viscut la decada de 1970 va contribuir enormement a la
Guerra civil
, que duraria 12 anys (
1980
-
1992
). Va ser un conflicte que militarment es va definir com una "guerra de baixa intensitat", o
guerra popular
perllongada
, com la denominaven les forces guerrilleres del FMLN, i que va costar la vida a mes de 75.000 persones entre morts i desapareguts.
[2]
Alguns factors que van contribuir a la guerra van ser: la caiguda internacional del preu del cafe, els constants fraus electorals i el descontentament de la poblacio per la forma de governar dels militars. Entre alguns successos que van encendre els anims durant el conflicte armat, destaca l'assassinat de l'arquebisbe de San Salvador,
Oscar Arnulfo Romero
, el 1980.
L'ambient turbulent va finalitzar el
1992
quan els combatents del
Front Farabundo Marti per a l'Alliberament Nacional
(FMLN), format per cinc agrupacions d'esquerra, i el govern de dreta del llavors president
Alfredo Cristiani
, d'
Alianca Republicana Nacionalista
(ARENA), van signar els
acords de pau
el
16 de gener
de
1992
a
Chapultepec
,
Mexic
, que van assegurar reformes politiques i militars, pero no van aprofundir en l'aspecte social.
Govern i politica
[
modifica
]
Escut d'armes d'El Salvador
La Constitucio politica de l'any 1983 disposa que El Salvador es un pais amb un sistema politic pluralista que s'expressa per mitja dels seus partits politics, els quals son els unics instruments per a la representacio del poble. Per a la seva administracio politica, el territori es divideix en departaments, i en cadascu existeix un governador triat pel poder executiu; aquests funcionaris exerceixen labors administratives la funcio principal de les quals es la de servir d'enllac entre la presidencia i els governs locals de cada departament, aixi com atendre les necessitats de les comunitats en coordinacio amb la direccio de proteccio civil del Ministeri de Governacio.
A El Salvador, per al govern local els departaments es divideixen en municipis, que son autonoms en l'economic, tecnic i administratiu, encara que estan obligats a col·laborar amb altres institucions publiques en els plans de desenvolupament nacional i regional.
D'acord amb la Constitucio, a El Salvador existeixen tres organs fonamentals, els quals son el legislatiu, l'executiu i el judicial. El legislatiu es un cos col·legiat format per vuitanta-quatre diputats, al qual correspon, fonamentalment, la funcio de legislar. Els seus membres es renoven cada tres anys, i poden ser reelegits. Les resolucions de l'organ legislatiu, o Assemblea legislativa, requereixen el vot favorable de la meitat mes u dels diputats, excepte els casos especifics dictats en la constitucio. Tambe pot formar comissions especials per investigar assumptes d'interes nacional.
L'organ executiu es troba format pel president i vicepresident de la Republica, els ministres i viceministres al costat dels seus funcionaris dependents. El periode presidencial es de cinc anys. El president es tambe el comandant general de la forca armada, institucio encarregada de la defensa nacional. La seguretat publica es troba a carrec de la policia nacional civil. Tambe existeix un Consell de Ministres.
La potestat de jutjar i fer executar el jutjat correspon a l'organ judicial, el qual esta compost per la Cort Suprema de Justicia, les cambres de segona instancia, i els altres tribunals que disposen les lleis del pais en les materies que els corresponen. Tambe existeix un Consell Nacional de la Judicatura, una entitat independent en les seves funcions, que contribueix a l'eficiencia de la carrera judicial.
Mapa d'El Salvador (en angles)
Es el pais mes petit d'America central, i l'unic sense costa al
mar Carib
. El seu territori es en gran part muntanyenc, amb un cinturo costaner estret i un altipla central. Es conegut per la gran quantitat de
volcans
que te, i ser sotraguejat sovint per
terratremols
de diversa intensitat. Es travessat per la carretera panamericana, una de les rutes principals que s'utilitzen per a viatjar entre l'
America del Nord
i la del
Sud
. Actualment, s'esta millorant tota la carretera amb l'ampliacio a quatre carrils del tram San Salvador-San Miguel.
Els primers legisladors postcolonials, com Francisco Morazan o Gerardo Barrios, eren descendents de francesos i, per tant, propers al
codi napoleonic
, que va ser adaptat amb exit a El Salvador. Per aquesta rao, el pais te divisions territorials a l'estil frances. El Salvador esta dividit en 14
departaments
:
El riu Lempa es el mes important del pais
Per a l'any 2006, els recursos hidrics d'El Salvador s'estimaven en 17,8 km³, dels quals 11,6 provenen de les aigues superficials. Aixi mateix es l'unic pais de
Centreamerica
el territori del qual drena totalment al vessant de l'
ocea Pacific
. Un total de 360 rius es consideren d'importancia, els quals estan agrupats en deu regions hidrografiques. La mes important es la conca del riu Lempa (10.167 km²), de la qual un 56% pertany a El Salvador, i la resta a
Guatemala
i
Hondures
.
Les altres conques son: Paz (919,9 km²), Cara Sucia-San Pedro (768,8 km²), Gran de Sonsonate-Banderes (778,4 km²), Mandinga-Comalapa (1.294,5 km²), Jiboa-Estero Jaltepeque (1.638,6 km²), Badia de Jiquilisco (779,01 km²), Gran de San Miguel (2.389,2 km²), Sirama (1.294,5 km²), i Goascoran (1.044,4 km²).
D'altra banda, per a l'any 2005, van ser identificats un total de 59 masses d'aigua com llacs (entre els quals destaquen
Ilopango
, Guija i
Coatepeque
), aixi com llacunes, embassaments i manglars. Els embassaments hidroelectrics comprenen: Cerron Gran, 5 de novembre, 15 de setembre i Guajoyo.
El Salvador tambe disposa d'aigues subterranies. Encara que la seva delimitacio geografica no ha estat detallada, existeix una estimacio de 2.000 milions de m³ de recarrega de precipitacio a l'any. Els aquifers de major rendiment corresponen a Sonsonate-Acajutla, Jiboa-Lempa, Lempa-Jiquilisco, Usulutan-Gual Marin, Valle de Zapotitan, Quezaltepeque-Opico, i San Salvador, entre d'altres. Tots estan situats a la fossa Central i a la plana costanera del territori.
Vulcanologia i sismologia
[
modifica
]
Volca d'Izalco
Volca de San Miguel
El Salvador es troba en el
cinturo de Foc del Pacific
i el seu territori volcanic es molt actiu.
[3]
De fet, el 90% del seu sol es conformat per materials volcanics. El nombre de
volcans
individuals es de vint-i-tres, encara que nomes quatre (Santa Ana, San Salvador, San Miguel i Izalco) n'han tingut activitat continuada. D'altra banda, l'erupcio del volca d'Ilopango l'any 260 dC, ha estat una de les mes grans de la regio centreamericana.
[4]
Per les caracteristiques geotectoniques i morfologiques, els volcans es divideixen en dos grups: els volcans antics del
Terciari
(de mes de dos milions d'anys), i els volcans joves del
Quaternari
(menys de dos milions d'anys). Al primer grup pertanyen volcans com el de Siguatepeque i Cacahuatique, i es considera que tenen remotes possibilitats d'entrar en erupcio; d'altra banda, els volcans del Quaternari presenten els tipus d'estrat alts, depressions vulcanotectoniques, craters d'explosio, craters per enfonsament o cons d'escories. Exemples en son: Santa Ana, Izalco, San Salvador, San Vicente, San Miguel, Tecapa i Conchagua, entre d'altres.
El Salvador, per la seva cadena volcanica i la seva ubicacio en un sistema de falles geologiques i el proces de subduccio entre les plaques tectoniques de
Cocos
i el
Carib
, es troba en una regio d'alt index d'activitat sismica.
[5]
Un total de 55 terratremols han ocorregut entre 1573 i 2001, i s'estima que un 70% del territori pot veure's afectat per l'ocurrencia d'un esdeveniment d'aquesta naturalesa. El nombre de victimes des dels anys 1980 s'ha incrementat, situacio que s'adjudica a la pressio demografica, els tipus de construccio dels habitatges i edificis, i la profunditat i distancia de l'epicentre a les zones poblades.
Platja del municipi de La Libertad
La ciutat de
San Salvador
esta situada a la fossa central del territori
El Salvador es troba a la zona climatica tropical i ofereix condicions termiques similars durant tot l'any. No obstant aixo, a causa de la seva franja costanera al llarg de l'
ocea Pacific
, ocorren oscil·lacions anuals importants relacionades amb la brisa marina que transporta humitat i calor.
La temperatura mitjana anual (periode considerat: 1950-1990)
[6]
es de 24,8 °C, i es presenta la temperatura mitjana mes baixa en els mesos de desembre (23,8 °C) i gener (23,9 °C), mentre que el mes mes calid es abril (32,0 °C). La precipitacio mitjana anual es de 1.823
mm
.
D'acord amb el fet que els termometres de les estacions meteorologiques estan influits per l'
illa de calor
de les urbs, en els ultims trenta anys la temperatura ha augmentat 1,2 °C, i la decada dels anys 1980 fou una de les mes calentes (encara que l'estadistica ni tan sols cobreix una centuria), amb precipitacions influenciades per l'esdeveniment
El Nino
.
El Salvador te dues estacions: la seca (novembre-abril) i la plujosa (maig-octubre). A mes, el pais es veu afectat per l'estacio d'huracans del Carib (juny-novembre). Les frequents tempestes tropicals i huracans augmenten el cabal dels rius locals, afectant algunes de les arees amb inundacions. Els
huracans
mes destructius que han afectat El Salvador son: Fifi (1974),
Gilbert
(1988),
Andrew
(1992),
Mitch
(1998),
Stan
(2005),
[7]
i
Felix
(2007). L'huraca Ida i una baixa pressio al novembre de 2009 va registrar una pluja de 522 mm en nomes quatre hores, l'any 2010 Agatha va afectar en el mes de maig i va acumular 574 mm i l'any 2011 la depressio tropical Dotze-I va deixar acumulats de mes de 1.200 mm en 5 dies.
[8]
San Salvador
El Salvador es un gran productor de
cafe
Segons el
Fons Monetari Internacional
i els llibres publicats per la
CIA
, l'economia del Salvador esta situada pel que fa a
l'America central
en el tercer lloc, despres de
Costa Rica
i
Guatemala
.
[9]
El Salvador va ser el primer pais a ratificar el tractat de Lliure Comerc entre els Estats Units, Centreamerica i la Republica Dominicana el
2006
. El tractat, conegut com a
DR-CAFTA
, va impulsar les exportacions d'
aliments
,
sucre
i
etanol
, i va donar suport a la inversio en el sector de manufactura de roba. Actualment, l'economia esta mes orientada cap a la manufactura i els serveis, en lloc de l'agricultura (cultiu del
cafe
). Les seves principals industries son la d'aliments i begudes, productes del
petroli
,
tabac
, productes quimics, textils i mobles.
El Salvador va buscar promoure un ambient favorable al lliure comerc i a les inversions, i a mes va realitzar un proces de privatitzacions que es va estendre a les
telecomunicacions
, generacio d'electricitat, bancs i fons de pensio.
L'economia salvadorenca ha experimentat una mescla de resultats durant els successius governs del partit Arena en les iniciatives del mercat lliure i el model de gerencia fiscal que inclouen la privatitzacio del sistema d'activitats bancaries, les telecomunicacions, les pensions publiques, la distribucio electrica, i una part de la generacio electrica, reduccio dels aranzels, eliminacio dels controls de preus i una aplicacio millorada dels drets de propietat intel·lectual. El PIB ha estat creixent en un pas constant pero modest despres de la signatura dels acords de pau el 1992, en un ambient de l'estabilitat macroeconomica. Un problema que El Salvador enfronta es la
desigualtat economica
de la distribucio de guanys personals. El 1999, la cinquena part mes rica de la poblacio va rebre el 45% del guany del pais, mentre que la cinquena part mes pobra va rebre nomes el 5,6%.
Creixement poblacional d'El Salvador entre els anys 1961-2003
La poblacio d'El Salvador per a l'any 2017 es de 6.377.853 habitants,
[10]
dins del seu territori. Per a l'any 2007, hi havia un 86% de poblacio mestissa; 12% blanca; 0,23% d'indigenes, entre ells
kakawiras
(0,07%),
nahua
-pipiles (0,06%), i
lencas
(0,04%); tambe un 0,13% de poblacio negra; i 0,56% d'altres grups etnics.
[11]
Es el pais mes densament poblat d'America Llatina.
[12]
Pel que fa a la poblacio negra, la seva presencia al territori es remunta a l'inici de la colonitzacio espanyola, pero es va tractar d'ocultar la seva existencia en el proces de configuracio de la nacio dels segles XIX i XX, en els quals s'exaltava el mestissatge i els seus dos origens: l'etnia blanca i india.
[13]
Per al cas, el general Maximiliano Hernandez Martinez va arribar a instituir lleis d'etnies en la decada de
1930
que prohibien l'entrada de poblacions negres al pais. El capitol III de la llei “Restriccions i limitacions a la immigracio” de 1933, deia en el capitol 25: “Es prohibeix l'entrada al pais als estrangers compresos en un o mes dels casos seguents: als d'etnia negra; als malais i als gitanos, coneguts tambe al pais amb el nom d'
hongaresos
”. I l'article 26 continuava: “No es permetra, aixi mateix, l'ingres al pais de nous immigrants originaris d'Arabia, Liban, Siria, Palestina o Turquia, generalment coneguts amb el nom de
turcs
”.
[14]
A l'inici de l'any 2004, vivien fora d'El Salvador prop de 3,1 milions de salvadorencs, com immigrants als
Estats Units
-la majoria de forma indocumentada/il·legal-, que es la destinacio on tradicionalment es dirigeixen per deixar la precaria situacio economica en la qual viuen o per millorar les condicions de vida. La segona comunitat mes gran de salvadorencs residint a l'exterior es la comunitat de
Guatemala
, que sumen uns 111.000; tambe hi ha nodrides comunitats salvadorenques al
Canada
,
Mexic
,
Italia
,
Suecia
,
Espanya
,
Australia
i
Costa Rica
. Aquesta situacio es va agreujar durant la Guerra civil de la decada del 1980, i posteriorment per condicions economiques i socials adverses. A partir dels acords de pau del gener de 1992, els governs emanats del partit Arena realitzen una serie de reformes economiques que reclamava el model neoliberal impulsat i recolzat pel govern federal dels
Estats Units
.
[15]
Vestits tipics salvadorencs
La cultura popular d'El Salvador compren tradicions i costums ancestrals, provinents de les cultures indigenes, que es van fusionar amb els costums espanyols.
[16]
Els nuclis de poblacio mes representatius i tradicionals es localitzen a les zones dels izalcos, nonualcos, voltants de San Salvador i Cacaopera. Entre les expressions materials del folklore salvadorenc, s'inclouen elements com l'artesania, en la qual existeixen importants centres de produccio a Nahuizalco, La Palma o Ilobasco; i els objectes inclouen diversos tipus de terrisseria, ceramica, xarcia, cistelleria, fang cuit, joguines, pirotecnia, etc.
[17]
La pupusa es el plat per excel·lencia de la cuina tipica salvadorenca
El
blat de moro
, que es igualment utilitzat per molts pobles d'America, es l'ingredient principal de la cuina tipica salvadorenca. El plat per excel·lencia es la pupusa, que te un dia nacional que se celebra cada segon diumenge de novembre.
[18]
Altres aliments populars elaborats amb blat de moro son: les truites, molt importants en l'alimentacio diaria dels salvadorencs;
[19]
aixi com els
tamales
; varietats d'
atoles
com el d'
atol d'elote
,
pinuela
,
shuco
o
chilate
; i entrepans com les
riguas
;
tustacas
i
totopostes
; i la
chicha
de blat de moro com a beguda. A mes existeixen festivals del blat de moro, tambe coneguts com a
atoladas
, que son celebrats en el segon semestre de cada any en diverses poblacions del pais, usualment a l'agost. Aquests festins poden tenir un caracter familiar. A part del blat de moro, el
frijol (fesol)
es un altre ingredient molt utilitzat en la cuina salvadorenca.
El Salvador es un pais tradicionalment
catolic
. Des de l'epoca colonial fins a finals del segle
xix
va ser la religio oficial, pero aquesta ha disminuit en les ultimes decades despres de la Guerra civil de
1980
; un dels majors simbols catolics al pais es la catedral metropolitana de
San Salvador
, la mes gran del pais; existeixen festivitats i celebracions catoliques com la
Setmana Santa
, el
Nadal
, etc. Mes d'un 55% de la poblacio es catolica, constituint al voltant de mes de 3 milions de fidels, encara que les esglesies
protestants
van guanyant terreny en el pais; durant la decada de
1950
, van arribar missioners protestants (la majoria provenia dels
Estats Units
i
Guatemala
), cosa que provoca un creixement d'evangelics en el pais, avui dia sumen un 30%; tambe avui en dia un 12% de la poblacio no te afiliacio religiosa o estan indefinits, el 3% restant es d'altres religions; a causa de l'arribada d'estrangers d'
Israel
,
Palestina
,
Arabia
i
Turquia
, existeix una comunitat important de l'
islam
i del
judaisme
; els estrangers d'origen xines han introduit el
budisme
en el pais, al voltant de 30.000 persones; de la mateixa manera que existeixen sectes cristianes com els
adventistes
(40.000 persones),
testimonis de Jehova
,
mormons
, etc. Menys de 1.000 persones practiquen religions o creences
maies
.
- ↑
≪
Poblacion de El Salvador 2023
≫. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑
free-people.net
Historia d'El Salvador
, consultat el 30 de marc de 2007
- ↑
cita web|url=
http://www.snet.gob.sv/ver/vulcanologia/volcanes+de+el+salvador/volcans+actius/
|titol =Volcans actius |autor=SNET|idioma =espanyol |dataacces=2 de febrer de 2012
- ↑
cita web|url=
http://www.snet.gob.sv/geologia/vulcanologia/paginas/volcanesactivos.htm
Arxivat
2014-08-02 a
Wayback Machine
. |titol =Volcans actius d'El Salvador |autor=SNET|idioma =espanyol |dataacces=2 de febrer de 2012
- ↑
cita web|url=
http://www.snet.gob.sv/geologia/sismologia/1crono.htm
Arxivat
2015-09-24 a
Wayback Machine
. |titol =Cronologia de sismes destructius a El Salvador |autor=SNET|idioma =espanyol |dataacces=4 de febrer de 2012
- ↑
Centella, A., Castillo, L. i Aguilar, A., 1998: Escenaris climatics de referencia per a la Republica d'El Salvador, Primera Comunicacio Nacional de Canvi Climatic d'El Salvador.
- ↑
SNET,
El Clima a El Salvador
consultat el 29 de marc de 2007.
- ↑
Informe d'Agatha, SNET:
http://www.snet.gob.sv/ver/meteorologia/monitoreo/huracanes/tormenta+agatha/
]
Augmenten a 184 els morts pel pas d'Ida a El Salvador
Consultat el 12 de novembre de 2009
- ↑
Embajada de El Salvador en el Reino Unido
Economia d'El Salvador
Arxivat
2009-03-19 a
Wayback Machine
. Consulta lo 26 de novembre de 2008
- ↑
≪
Population, total | Data
≫ (en angles). [Consulta: 6 octubre 2018].
- ↑
DYGESTIC:
Cens de Poblacio i Habitatge 2007 (Publicacions). Tom I: Caracteristiques Generals de Poblacio, p. XLVIII
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Direccio general d'Estadistiques i Censos d'El Salvador,
Projeccions de poblacio
Arxivat
2008-06-10 a
Wayback Machine
., consultat el 30 de marc de 2007.
- ↑
Bicentenario:
"Afrodescendents i pobles originaris a El Salvador" Conferencia del Dr. Ramon Rivas, director nacional de Patrimoni Cultural Secretaria de Cultura de la Presidencia, El Salvador
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Elena Salamanca,
NO a “els altres”
Arxivat
2008-01-02 a
Wayback Machine
., consultat el 29 de desembre de 2007.
- ↑
Ministeri de Relacions Exteriors,
Salvadorencs a l'Exterior
, consultat el 30 de marc de 2007.
- ↑
cita web|url=
http://www.folklordeelsalvador.com/
Arxivat
2012-01-11 a
Wayback Machine
. |titol =Folklor de El Salvador |idioma =espanyol |dataacces=6 de febrer de 2012
- ↑
cita web|url=
http://wwwisis.ufg.edu.sv/wwwisis/documentos/TE/680-H558d/680-H558d-CAPITULO%20I.pdf
Arxivat
2015-02-04 a
Wayback Machine
. |titol =Generalidades de la artesania en El Salvador |autor=Universidad Francisco Gavidia|idioma =espanyol |dataacces=6 de febrer de 2012
- ↑
cita web|url=
http://www.elsalvador.com/mwedh/nota/nota_completa.asp?idCat=6364&idArt=3009082%7Ctitol
=Hoy celebran el Dia Nacional de las Pupusas |autor= El Diario de Hoy|idioma =espanyol |dataacces=6 de febrer de 2012
- ↑
cita web|url=
http://www.laprensagrafica.com/economia/nacional/201833--canasta-basica-rural-incrementa-35-en-un-ano.html%7Ctitol
[
Enllac no actiu
]
=Canasta basica rural incrementa 35% en un ano |autor= La Prensa Grafica|idioma =espanyol |dataacces=8 de febrer de 2012
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Estats independents
| |
|---|
| Dependencies
| |
|---|