Eixugaparabrises

Eixugaparabrises
	;
Tipus	component d'un vehicle
Dades basiques
Forma part de	vehicle
Cronologia
Descobert per	Mary Anderson
Data creacio	1905

Un eixugaparabrises , eixugaparabrisa , ^[1]^[2] eixugavidre , netejaparabrisa ^[3] o torcaparabrisa ^[4] es un dispositiu utilitzat per a eixugar la pluja o la bruticia del parabrisa d'un vehicle o mitja de locomocio. La gran major part dels automobils estan proveits d'eixugaparabrises, en compliment de les disposicions legals. Es solen trobar en un automobil, un autobus , un tramvia , un automobil , una locomotora de tren , un avio o un vaixell .

El dispositiu consisteix en un brac, que pot girar entorn d'un dels seus extrems i amb un llarg vora de goma adossat a un dels seus costats. El brac es mogut en sentit oscil·latori sobre el vidre, desplacant l'aigua de la superficie. En general es possible de modificar la velocitat, amb diverses velocitats predefinides i en general una d'"intermitent" per a condicions en que la pluja es escassa.

La major part dels automobils tenen dos bracos radials i molts vehicles comercials estan proveits d'un o mes bracos de tipus pantograf . Mercedes-Benz va desenvolupar el disseny d'un sistema amb un unic brac que permet d'obtenir una millor cobertura de les cantonades superiors del parabrises, i es retrotreuen fins al final la zona intermedia del seu recorregut, en un patro de moviment en forma de 'W'.

Alguns vehicles tenen un dispositiu similar mes petit d'un brac situat a la part posterior, que es coneix com a eixugaparabrisa posterior.

Primers invents [ modifica ]

Una de les primeres patents registrades per a l'eixugaparabrises es de George J. Capewell de Hartford Connecticut, que es va presentar el 6 d'agost de 1896. ^[5] El seu invent va ser per a "finestres d'embarcacions de moviment lent; pero esta mes particularment adaptat i pensat per a finestres de vehicles de moviment rapid, com ara locomotores i cotxes d'alta velocitat, amb els quals cal que l'observador o conductor tingui una visio clara del cami o pista". De manera similar als dissenys actuals d'eixugaparabrises d'automobils, la seva invencio implica "normalment dos d'aquests eixugaparabrises, i es poden fixar al marc per sota del tauler frontal del vehicle o darrere de la carcassa que envolta la finestra en posicio per estar fora de la visual i de tal manera que es raspara la part mes pesada de la substancia recollida sobre el vidre". La seva il·lustracio de patent mostra una finestra circular, tot i que la patent assenyala que "no es essencial que el vidre tingui forma circular".

Altres dissenys primerencs per a l'eixugaparabrises s'atribueixen al concertista polones Jozef Hofmann , ^[6] i a la companyia Mills Munitions, Birmingham , els quals tambe reclamaren tenir la primera patent de rentaparabrises en Anglaterra. Com a minim tres inventors patentaren mecanismes de rentat o eixugat de parabrises alhora al voltant de 1903; Mary Anderson , Robert Douglas, i John Apjohn. En abril de 1911, una patent d'escombrat de parabrises fou registrada per Sloan & Lloyd Barnes, agents de patents de Liverpool a favor de Gladstone Adams, de Whitley Bay .

La inventora estatunidenca Mary Anderson es acreditada popularment per idear el primer eixugavidres operatiu en 1903. ^[7]^[8] A la patent d'Anderson, va anomenar el seu invent un "dispositiu de neteja de vidres" per a cotxes electrics i altres vehicles. Operada mitjancant una palanca des de l'interior d'un vehicle. La seva versio d'eixugaparabrises s'assembla molt als sistemes que es troben en molts primers models de cotxes. Anderson va fer fabricar un model del seu disseny, despres va presentar una patent (US 743.801) el 18 de juny de 1903 que li va ser emesa per l'Oficina de Patents dels EUA el 10 de novembre de 1903. ^[9]^[10]

L'inventor irlandes James Henry Apjohn (1845?1914) va patentar un "Aparell per a la neteja de carros, cotxes i altres finestres" que es deia que utilitzava raspalls o eixugaparabrises i podia ser accionat per motor o manual. Els raspalls o eixugaparabrises estaven destinats a netejar tant amunt com avall o en una sola direccio en una finestra vertical. La invencio d'Apjohn tenia una data una mica anterior, al Regne Unit el 9 d'octubre de 1903. ^[12]

John R. Oishei (1886-1968) va formar la Tri-Continental Corporation (Trico) el 1917. Aquesta empresa va presentar el primer eixugaparabrises ranurats de dues peces, que es munten a pressio, que es trobaven en molts dels automobils de l'epoca. Bosch te la fabrica d'eixugaparabrises mes gran del mon a Tienen , Belgica, que produia 350.000 escombretes cada dia en 2009. ^[13] Els primers bracos d'eixugaparabrises electrics automatics van ser patentats el 1917 per Charlotte Bridgwood. ^[14]

L'inventor William M. Folberth i el seu germa, Fred, van sol·licitar una patent per a un aparell d'eixugaparabrises automatic el 1919, que es va concedir el 1921. ^[15] Va ser el primer mecanisme automatic que va ser desenvolupat per un nord-america, pero la invencio original es atribuida per altres al hawaia, Ormand Wall. ^[15] Mes tard, Trico va resoldre una disputa de patents amb Folberth i va comprar l'empresa de Folberth de Cleveland, Folberth Auto Specialty Co. El nou sistema alimentat al buit es va convertir rapidament en equipament estandard dels automobils, i el principi del buit va estar en us fins al voltant de 1960. A finals de la decada de 1950, aparegue una caracteristica comuna als vehicles moderns, que acciona els eixugaparabrises automaticament durant dues o tres passades quan es prem el boto del rentat, per la qual cosa tampoc no cal engegar els eixugaparabrises manualment. Avui en dia, s'utilitza un temporitzador electronic, pero originalment un petit cilindre de buit connectat mecanicament a un interruptor proporcionava el retard en el moviment d'escombrada respecte l'accionament manual.

El cas de Mary Anderson [ modifica ]

Sense proposar-s'ho Anderson va comencar a ser part del grup selecte de transgressores que van poder posar final definitivament a la mesura que obligava les dones a registrar les seves creacions a nom dels seus marits, pares o germans. Va patentar la seva idea el 1905 . Avui se la considerada l'unica dona que ha creat un dispositiu que s'ha tornat indispensable en la fabricacio d'automobils. ^[16]

Com passa amb gairebe totes les invencions, Anderson va topar amb l'eixugaparabrisa per casualitat. Tot va comencar un dia d'hivern de 1903 quan Mary, que vivia a Alabama ( Estats Units ), va decidir aprofitar un descans per a recorrer Nova York . Va agafar el tramvia i va notar que durant tot el recorregut el conductor s'havia d'aturar i sortir continuament a netejar la bruticia, l'aigua i el gel que s'agafaven al parabrises. Aixo feia perdre temps a tothom, al propi conductor i als viatgers. L'endema de la primera passejada va idear un esquema d'un dispositiu d'escombratge elemental i, de tornada a Alabama , va comencar a realitzar-lo.

Segons un informe sobre dones inventores de l'Institut de Filosofia de Madrid, ^{[
cal citacio
]} va agafar una lamina de goma resistent i la va unir a un brac metal·lic mitjancant ressorts. Va enginyar una connexio que la pogues accionar des de l'interior mitjancant una palanca. En girar la palanca, la lamina es desplacava al llarg del vidre d'anada i de tornada fins a la posicio original, com passa amb els eixugaparabrises actuals mes convencionals, encara que la diferencia radicava en la localitzacio i el nombre dels bracos. El seu sistema tenia un unic brac sostingut a la part superior i al centre del vidre.

Despres de fer diversos dissenys preliminars, ella mateixa el va provar, pero no pas en un automobil sino en un tramvia . Li van caldre gairebe dos anys per a decidir-se a registrar la idea mentre continuava les seves proves en els vehicles. Sobretot quan es va veure superada per les advertencies dels seus familiars i els rebuigs categorics de suposats especialistes de la incipient industria d'automocio, que profetitzaven que el moviment dels eixugaparabrises distrauria facilment els conductors i que provocarien accidents .

Mentre treballava per a obtenir la patent, va apareixer en escena Henry Ford , que es va assabentar de l'invent, segons sembla, sense tenir relacio amb Anderson. Fidel al desti innovador, en va intuir la utilitat, que va comencar a provar en els Ford T amb parabrises.

El 1905 , despres de superar les proves, se li va reconeixer la patent. El que si que confirmen els investigadors es que aquesta dona tenia 39 anys quan el va inventar i no va utilitzar la seva creacio per a obtenir beneficis. Mes tard, a partir de 1908 , els Ford van comencar a sortir amb aquest dispositiu. Despres que la patent expires el 1920 i el negoci de la fabricacio d'automobils creixes exponencialment, el disseny de l'eixugaparabrisa d'Anderson es va convertir en equip estandard. El 1922, Cadillac es va convertir en el primer fabricador d'automobils per adoptar-los com a equipament de serie. ^[17]

Va morir el 1953 als 87 anys a la seva casa d'estiu a Monteagle, Tennessee. El seu funeral es va dur a terme pel Dr. Frank A en Highland Sud i va ser sepultada en el cementiri d'Elmwood. ^[18]

Rentaparabrisa [ modifica ]

El rentaparabrisa es un sistema que injecta un liquid al parabrises, ^[19] a fi i efecte que l'eixugaparabrisa es pugui desplacar sobre la superficie del parabrises amb mes facilitat, netejant la bruticia mentre eixuga el parabrises. El document mes antic que es coneix sobre el rentaparabrises va apareixer a la revista nord-americana Mecanica Popular al febrer de 1931, desenvolupat per Richland Auto Parts Co en el poblat de Mansfield, Ohio, Estats Units. ^[20] El pilot d'automobilisme i mecanic uruguaia Hector Suppici Sedes va desenvolupar un rentaparabrises que emprava una bomba d'aigua. ^[21]

Eixugaparabrisa intermitent [ modifica ]

El 1964 el doctor en enginyeria electrica Robert Kearns , va inventar i patentar una decisiva millora, l'eixugaparabrisa intermitent. ^[22] Aquesta invencio era necessaria perque l'eixugaparabrisa continu dificultava la visibilitat durant la conduccio en certes ocasions. La nova invencio netejava rapidament el parabrisa, feia una pausa d'uns 4 segons i tornava a netejar rapidament. Kearns va presentar a la Ford Motor Company la invencio amb l'objectiu de produir i distribuir la seva patent, pero no ho va aconseguir i va ser copiat per aquesta marca, per Chrysler , per GM i per Mercedes. A consequencia d'aquesta copia ambdues Ford i GM, van haver de pagar a Kearns per infraccio de patents, 10 milions de dolars i Chrysler 15 milions. ^[22]

Per a mes informacions sobre aquest cas hi ha el film "Espurnes De Geni" (2008).

Usos en diferents vehicles, vaixells o naus [ modifica ]

Pantalla de vista clara, sistema d'escombrat amb dues lamines paral·leles de vidre.
Pont del MV "Pollux" mentre es viatjava de Torshavn a Reykjavik (Mar del Nord)
Mecanisme eixugavidres de l' Antonov AH-30
Eixugavidres de tres escombres i eix central. Camio Ford Colani.
Eixugavidres de far. Automobil ZIL 41045 destinat a alts mandataris sovietics.
Sistema d'escombrat posterior de Mitsubishi L300
Brac rotatori del vidre frontal amb l'escombreta de goma enganxada