Torshavn
|
|
|
|
| Eponim
| Thor
 |
|---|
|
|
|
|
| Regio
| Streymoy
|
| Municipis
| Torshavn
|
|
|
|
|
| Capital de
| |
|---|
|
| Poblacio
| 13.326
(2019)
(113,9
hab./km²
)
|
|---|
|
| Superficie
| 117 km²
|
|---|
| Banyat per
| Sanda River
(en)
 |
|---|
| Altitud
| 24 m
|
|---|
| Creacio
| segle
X
|
|---|
|
| Codi postal
| FO 100
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
|
|
| Agermanament amb
| |
|---|
|
| Lloc web
| torshavn.fo
|
|---|
Torshavn
(pronunciat /?
t
??u??
h
a
u?
n
/) es la capital de les
illes Feroe
i, amb 13.638 habitants (
2021
), la seva ciutat mes gran. Esta situada al sud-est de l'illa de
Streymoy
tot mirant cap a
Nolsoy
.
La seu del govern feroes, esta situada a l'antic barri de
Tinganes
, a la peninsula de Skansapakkhusið. En aquest indret s'hi va reunir el
Løgting
, el parlament tradicional de les Illes, fins a mitjans del segle
xix
, quan es va traslladar a una altra zona de la ciutat.
Hi ha el
Torsvøllur
, l'estadi on juga la
Seleccio de futbol de les Illes Feroe
, amb una capacitat d'uns 6000 espectadors.
El nom de la ciutat prove del
nordic antic
Þorshofn
, que significa "port de Thor", en honor del deu del tro de la mitologia nordica. Aquest nom paga indica que Torshavn va ser fundada abans de l'any
1000
, data aproximada de la introduccio del cristianisme a les Feroe. La majoria dels feroesos anomenen la ciutat simplement amb el nom de
Havn
(port) i varies empreses es la nomenclatura que utilitzen.
Torshavn esta situada al centre geografic de l'arxipelag de les Feroe, a la costa sud-est de illa de Streymoy. A l'est de la ciutat hi ha l'illa
Nolsoy
, que protegeix de manera efectiva el port natural de la ciutat; sense Nolsoy el desenvolupament de Torshavn com a ciutat portuaria possiblement mai s'hagues produit. La peninsula de
Tinganes
divideix el port en dues parts: l'Eystaravag, a l'est, i el Vesteravag, a l'oest. El petit riu Sanda desemboca a la platja de Sandagerði i serveix de limit entre Torshavn i la localitat de
Argir
.
[1]
Amb el temps, l'area urbana de Torshavn ha desbordat els seus limits originals, de manera que les localitats veines d'Argir i
Hoyvik
son com barris de la ciutat.
A mes de delimitar amb l'
ocea Atlantic
, la ciutat es troba flanquejada per la muntanya Husareyn (374 metres), al nord-oest, i la muntanya Kirkjubøreyn (350 metres), al sud-oest, on s'ubica el poble de Kirkjubøur i el limit sud de Streymoy, anomenat Kirkjubønes. Torshavn esta assentada en una de les zones mes planes de totes les Feroe.
El municipi de Torshavn compren 18 localitats i te una poblacio estimada de 22.348 habitants per al
2021
, el que representa el 41% de la poblacio total de les Illes Feroe. Es el municipi mes gran de l'arxipelag i el mes poblat. La densitat de poblacio es de 113,9 hab/km². Cal considerar tanmateix que la major part del terme municipal esta despoblat.
[2]
Evolucio de la poblacio a la ciutat de Torshavn
| Any
|
Poblacio
|
|
Any
|
Poblacio
|
|
Evolucio de la poblacio (periode 1985?2007)
|
| 1801
|
554
|
|
1998
|
11 954
|
|
|
| 1854
|
900
|
|
1999
|
12 117
|
|
| 1900
|
1 656
|
|
2000
|
12 278
|
|
| 1925
|
2 896
|
|
2001
|
12 334
|
|
| 1950
|
5 607
|
|
2002
|
12 445
|
|
| 1975
|
11 329
|
|
2003
|
12 569
|
|
| 1985
|
12 330
|
|
2005
|
12 605
|
|
| 1990
|
13 124
|
|
2009
|
12.384
|
|
| 1995
|
11 568
|
|
2013
|
12 245
|
|
| 1997
|
11 771
|
|
2017
|
12 981
|
|
La ciutat de Torshavn supera els 13.500 habitants. Malgrat avui en dia l'area de la ciutat esta completament urbanitzada, es divideix en tres localitats historiques i estadisticament separades: Torshavn propiament dita, amb 13.638 habitants, i els suburbis de
Hoyvik
(4.367) i
Argir
(2.364).
[3]
A part del nucli urba, hi ha 15 localitats mes que depenen de l'ajuntament de Torshavn. En general, son nuclis costaners escassament poblats; 6 d'ells superen els 100 habitants i el mes gran es
Kollafjørður
, amb 818 habitants.
[4]
La base danesa de Mjørkadalur no compta amb poblacio fixa.
[5]
Finalment, Uti a Bø, al sud de l'illa Streymoy, esta deshabitada.
La peninsula de Skansapakkhusið, on hi ha l'espai anomenat
Tinganes
, seu tradicional del parlament feroes
parcial del port de Torshavn.
Reconstruir la historia de la ciutat es complicat perque no existeixen fonts escrites dels seus primers 600 anys. Segons la Saga dels feroesos, les Feroe es van poblar mitjancant colons noruecs que fugien de la tirania del rei
Harald I
al llarg del segle
ix
.
[6]
Aquests colons vikings van crear el seu propi parlament, el
thing
, que el va establir a la peninsula de
Tinganes
, a Torshavn, el
825
. Durant l'epoca vikinga, era costum fer les reunions del thing en un lloc neutral i deshabitat. El Tinganes en aquell moment complia amb aquestes caracteristiques, i se li afegia l'avantatge de trobar-se en un espai central de l'arxipelag. Aquells vikings es reunien sobre les roques planes del Tinganes cada estiu. Quan l'era vikinga va finalitzar el
1035
, es va instal·lar un mercat en aquest antic lloc de trobada.
Al llarg de l'edat mitjana, l'estreta peninsula que forma el Tinganes va conformar el nucli central de la primigenia Torshavn. El
1271
es va establir un monopoli comercial a Torshavn per a la
corona noruega
i s'hi van anar a establir funcionaris reials.
Tot el comerc entre Noruega i les Illes Feroe havia de passar primer per
Bergen
.
Segons un document de l'any
1271
, dos vaixells cobrien regularment la ruta entre Torshavn i Bergen amb carregues de sal, fusta i cereals.
El
1580
, es va construir la fortalesa
Skansin
per evitar els continus saquejos per part de pirates del Mar de el Nord. El
1673
la ciutat va patir un incendi que va destruir gran part del Tinganes, el que va suposar la desaparicio de multiples documents de gran importancia historica. A la fi de segle
xviii
, Torshavn va adquirir l'estatut de ciutat, i el
1866
l'honor de ser la capital de l'arxipelag.
A la decada de
1920
es va construir el port a la ciutat i Torshavn es va convertir en un important punt de comerc i comunicacions a la zona. Durant la
Segona Guerra Mundial
, i despres de l'
ocupacio de Dinamarca
per tropes alemanyes, la ciutat i tot l'arxipelag van ser
ocupats per l'exercit britanic
. La fortalesa de Skansin es va convertir en la seu del comandament de la
Royal Navy
i dos canons de 5,5 polzades en servei abans de la Segona Guerra Mundial a bord del
HMS Furious
s'hi van desplegar.
[9]
Torshavn, com a capital, es el punt central de l'esport feroes.
Gundadalur
es la zona esportiva mes gran, on hi ha a mes l'estadi de futbol de
Torsvøllur
, el mes gran de l'arxipelag amb una capacitat per a 6.040 espectadors.
[10]
Aquest estadi es l'oficial de l'
equip nacional de futbol de les Illes Feroe
. Al voltant de la ciutat encara hi ha dos camps de futbol mes, pistes de tennis cobertes, pistes de badminton i una piscina.
La ciutat te diversos clubs de futbol, inclosos tres equips de la
primera divisio feroesa
: el
HB Torshavn
, el
B36 Torshavn
i l'
Argja Boltfelag
. Altres clubs de futbol de la ciutat son el
FF Giza
(Nolsoy), el
FC Hoyvik
o el
Undrið FF
. L'handbol es el segon esport mes popular a Torshavn. Els equips d'handbol de la ciutat son el
Kyndil
, el
Neistin
i l'
Itrottafelagið H71
. L'equip nacional d'handbol de les illes entrena tambe a la ciutat. La ciutat de Torshavn te diversos clubs de rem, incloent el Havnar Roðrarfelag i el Roðrarfelagið Knørrur.
[11]
Cada any, al juliol, se celebra la volta ciclista de les Illes Feroe. Aquesta cursa, que comenca a
Klaksvik
i acaba a Torshavn, porta per nom
Kring Føroyar
(volta a les Feroe).
[12]
Personatges il·lustres
[
modifica
]
Agermanaments
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]
- Trolle
, Annette Lerche.
Færøerne. Et land i Norden
(en danes). Forlaget Klematis, 2003.
ISBN 87-7905-728-4
.
Enllacos externs
[
modifica
]