Economia de Bosnia i Hercegovina
| Moneda
| Marka
|
|---|
| Organitzacions comercials
| CEFTA
,
OMC
(observador)
|
|---|
|
| PIB nominal
| 18.168.579.578,195 $
 (2017)
|
|---|
| PIB (en
PPP
)
| 32,08 miliards (2012)
|
|---|
| Ranquing
PIB
| 111e (2012)
|
|---|
| Taxa del PIB
| 0% (2012)
|
|---|
| PIB per capita
| 8 300 (2012)
|
|---|
| PIB (PPP) per capita
| 13.107,722 dolars Geary-Khamis
(2017)
|
|---|
| PIB per sector
| primari 8,2%
secundari 26,2%
terciari 65,6% (2012)
|
|---|
| Inflacio
| 2,2% (2012)
|
|---|
| Taxa de creixement real
| 2,5 %
(2016)
|
|---|
| Poblacio sota el
llindar de pobresa
| 18,6% (2007)
|
|---|
| Forca laboral
| 2,6 milions (2010)
|
|---|
| Ocupacio laboral per sector
| primari 19,8%
secundari 32,6%
terciari 47,6% (2007)
|
|---|
| Taxa d'atur
| 36,5% (2018)
|
|---|
|
|
|
|
|
|
| Deute extern
| 8.353 milions (2008)
|
|---|
| Ingressos
| 8.607 milions (2008)
|
|---|
| Despeses
| 8.962 milions (2008)
|
|---|
| Reserves totals
| 6.473.729.518 $
(2017)
|
|---|
Nota: dades monetaries en
dolars (US$)
|
Historicament havia estat una economia centrada en l'agricultura i la ramaderia, en un regim de petites propietats.Tambe amb presencia de mineria (lignit, hulla, ferro, limonita, siderita, coure, manganes, zinc, crom, mercuri, argent, bauxita). Durant l'
Imperi Otoma
fou introduit el seu feudalisme, de manera que gran part de la poblacio s'islamitza per a tenir drets d'acces a l'herencia i la propietat de la terra, avantatges a la justicia o evitar el
dev?irme
, o reclutament dels fills per part de l'imperi. Durant l'Imperi Otoma cresqueren les ciutats, com Sarajevo i Mostar, amb presencia de funcionariat de l'administracio de l'Imperi Otoma. Cap al final de l'etapa otomana la major part dels serfs i pagesos eren cristians i els propietaris de terra, habitants de les ciutats i comerciants, musulmans.
[1]
L'anomenada
Gran Guerra turca
(1683-1699) deixa molt debilitada l'economia de Bosnia, que rebe un gran nombre de refugiats provinents de les zones que ocupaven els Habsburg. Guerres posteriors, les plagues de comencaments de 1730s empobriren mes el pais, que havia esdevingut la provincia mes occidental de l'Imperi Otoma. El creixement del comerc exterior al llarg del segle
xix
suposa un trasbals en l'equilibri sobre el que se sustentava la societat otomana, notables i terratinents locals augmentaren la seva influencia i debilitaren el poder central otoma. El creixement de les exportacions agricoles pero no deriva en una transformacio a l'agricultura intensiva massiva, per les caracteristiques de la petita propietat de la terra, les dificultats del terreny i el sistema feudal otoma que permetia als senyors locals apropiar-se de part de les collites dels pagesos dedicats basicament a la subsistencia, pero sense generar prou excedents per a una transformacio agricola. El pais visque diverses revoltes fins que el 1878 el Tractat de Berlin va fer que Bosnia i Hercegovina quedes nominalment sota la sobirania de l'Imperi Otoma, pero va ser cedida de facto a
Austria-Hongria
, que se l'annexaria el 1908.
L'agricultura basada en regim feudal heretat de l'etapa de l'Imperi Otoma continua durant l'etapa de l'
Imperi Austrohongares
. Mes del 75% de la poblacio seguia vivint de l'agricultura. La primera guerra mundial i l'epidemia de grip dels anys posteriors suposaren una gran mortaldat i delmaren especialment el sector agricola i ramader, calgue afegir-hi la crisi del carbo el 1919. La fi de l'acces dels seus productes agricoles als mercats de l'Europa central amb la fi de l'imperi Austrohongares suposa tambe dificultats economiques. Durant l'etapa del
regne de Iugoslavia
s'intenta la supressio duanes amb els altres territoris, la unificacio de linies de ferrocarril, sistemes bancaris, moneda, etc. pero no aconsegui sortir de l'endarreriment ni avancar en la modernitzacio agricola ni en la industrialitzacio.
En
l'epoca de la Republica Federal iugoslava
, a la Republica Socialista de Bosnia i Hercegovina funciona el sistema d'economia mixta parcialment autogestionada, parcialment publica i parcialment privada es caracteritza per l'esforc dels plans economics per millorar la seva infraestructura; proporcionar nivells basics d'habitatge, assistencia sanitaria i educacio; i desenvolupar fonts d'energia, industria pesant i mineria. Aixo dona a l'economia de Bosnia i Hercegovina una major diversificacio, un molt fort sector industrial, mineria, millora de l'agricultura (era el proveidor de bona part de les republiques que formaven la federacio Iugoslava), i una bona formacio educativa i professional de la poblacio. Tambe per una forta interrelacio amb les altres republiques iugoslaves, igualment hi tenia presencia una industria armamentistica, en ser la republica per raons geografiques el centre de la defensa militar Iugoslava. Als anys 1980, abans de la guerra, era seu d'empreses com Coca-Cola, Pepsi, Marlboro, Volkswagen i SKF. Les grans empreses com Energoinvest, UNIS, Hidrogradnja, Vranica, RMK Zenica, TAS Sarajevo, FAMOS Sarajevo i BNT Novi Travnik, tenien ingressos anuals en milers de milions de dolars, tambe les empreses del sector de la construccio. Registrava baix index d'atur, disposava d'una forca laboral altament qualificada, amb directius, enginyers, experts en ciencies i professionals altament qualificats, que utilitzaven tecnologies actualitzades. La produccio de bens de consum i el sector terciari estaven pero allunyades dels nivells de les economies de l'Europa Occidental.
Les
guerres iugoslaves
durant la
decada de 1990
van provocar un canvi dramatic en l'economia de Bosnia. El
PIB
va caure un 75% i la destruccio de la infraestructura fisica va devastar l'economia. Amb la
guerra civil
entre el
1992
i el
1995
la produccio de
Bosnia i Hercegovina
va caure un 80%, la
desocupacio
es va elevar, subsistint la major part de la poblacio gracies a l'ajuda humanitaria de l'exterior. A la deterioracio de l'economia es va unir el bloqueig economic per part de paisos veins com
Serbia
i
Croacia
. Amb la pau, la produccio es va recuperar fortament entre el
1996
i el
1999
. Entre el
2003
i el
2008
el creixement de l'
economia
va superar 5% a l'any
[2]
pero va caure a davallades de fins al -3,4% el 2009. El 2018 pais encara es una de les republiques mes pobres de l'antiga
Iugoslavia
.
Bosnia s'enfronta al doble problema de reconstruir un pais devastat per la guerra i la introduccio de reformes dictades per organismes com el FMI o el Banc Mundial que imposaren el pas d'una economia mixta parcialment
planificada
amb un sector public fort i un sector cooperatiu i autogestionat important, cap a una
economia capitalista de mercat
amb amplies privatitzacions i retallades de drets i prestacions socials.
La
moneda
nacional es el
marc convertible
(BAM), controlada per un regim de convertibilitat. Si be gran part de la capacitat de produccio ha estat restaurada, l'economia encara s'enfronta a dificultats considerables, en bona part les privatitzacions i perdues de drets laborals i prestacions socials han causat un augment de la desigualtat. Entre 1996 i 1998 rebe una gran aportacio d'ajuda internacional, especialment a la Federacio de Bosnia i Hercegovina, registrant un gran creixement, que es redui a partir de 1999, la Republica Sprska per la seva banda reconstrui part de la seva industria amb ajuda de Serbia. Els problemes de la divisio del pais i enfrontaments o disputes amb els seus veins, amb els quals la seva economia esta molt lligada tambe son destacables. Moltes empreses (principalment fabriques) que es van privatitzar van enfrontar-se problemes massius, els propietaris reduiren salaris o no els pagaren, i alguns dels nous propietaris van tancar, desmantellar i enderrocar les fabriques. La reforma bancaria, amb l'entrada de nombrosos bancs suposa tambe problemes financers i escandols.
Els principals inversors en el periode 1994-2007 foren provinents d'Austria (1294 milions €), Serbia (773 milions €), Croacia (434 milions €), Eslovenia (427 milions €), Suissa (337 milions €) o Alemanya (270 milions €), sobretot en el sector de la fabricacio (37,7%) i banca (21%).
De les exportacions, el 15,7% son a Alemanya, el 12% a Italia, el 10% a Croacia, prop del 9% a Serbia i Eslovenia. De les importacions el 12,3% son d'Alemanya, el 11,7 %d' Italia, el 11,3% de Serbia, prop del 10% de Croacia i el 7% de la Xina, segons dades de 2016.
La major part de la poblacio treballa en el sector terciari, sobretot en comerc i hostaleria, que suposa poc mes de la meitat del PIB, seguit per la industria i l'agricultura.
Entre els anys 2008 i 2012, coincidint amb la crisi economica global, l'economia caigue, amb baixades del PIB, creixement de l'atur i de l'emigracio .
Els principals focus economics son
Sarajevo
, amb un fort sector turistic i comerc, i industries del tabac, mobles, mitjons, automobils i equips de comunicacions, es la que presenta un major creixement, el seu PIB per capita es del 133% de la mitjana del pais; a Mostar hi destaca el tambe turisme, la industria d'alumini i metall, serveis bancaris i telecomunicacions; la ciutat de Prijedor destaca tambe per la forta presencia bancaria i per la industria del metall i quimica.