Els
drets humans
es defineixen generalment com aquelles
llibertats
, facultats, institucions o reivindicacions basiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva
condicio humana
, per tal de garantir-li una vida digna.
[1]
Aquests
drets
es posseeixen independentment de quina sigui la situacio legal o juridica del
pais
o regio en el que habita i de factors com l'estatus, l'
etnia
, la
nacionalitat
o qualsevol altra circumstancia de l'individu en questio.
D'enca a finals del segle
xviii
es comenca a concretar que els drets humans son inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els drets humans queden recollits en l'
ordenacio legal
de molts
paisos
, aixi com en diversos tractats internacionals, el mes important dels quals es la
Declaracio Universal dels Drets Humans
. A mes, en la majoria de paisos avancats, els drets humans son una base
etica
i
moral
al voltant de la qual es preten construir l'ordre geopolitic de la
societat
moderna, al marge de qualsevol altra consideracio legal.
Els drets humans son i han estat objecte d'estudi per part de diversos corrents
filosofics
i politics al llarg de la historia, com el
dret natural
, el
racionalisme
o el
positivisme
.
Origen cultural
[
modifica
]
Existeix un important debat sobre l'origen cultural dels drets humans. Generalment es considera que tenen la seva arrel en la cultura
occidental
moderna, pero hi ha almenys dues postures principals mes.
[2]
Alguns afirmen que totes les
cultures
posseeixen visions de
dignitat
que es plasmen en forma de drets humans, i fan referencia a proclamacions com la
Carta de Comandament
, de
1222
, declaracio fundacional de l'
Imperi de Mali
. No obstant aixo, ni en
japones
[3]
ni en
sanscrit
classic,
[4]
per exemple, va existir el terme
dret
fins que es van produir contactes amb la cultura occidental, ja que aquestes cultures han posat tradicionalment l'accent en els
deures
. Tambe hi ha qui consideren que Occident no ha creat la idea ni el concepte de drets humans, encara que si una manera concreta de sistematitzar, una discussio progressiva i el projecte d'una filosofia dels drets humans.
[5]
Les teories que defensen l'universalisme dels drets humans se solen contraposar al
relativisme cultural
, que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat de qualsevol valoracio absoluta des d'un marc extern, que en aquest cas serien els drets humans universals.
Entre aquestes dues postures extremes se situa una gamma de posicions intermedies. Moltes declaracions de drets humans emeses per organitzacions internacionals regionals posen un accent mes o menys en l'aspecte cultural i donen mes importancia a determinats drets d'acord amb la seva trajectoria historica. L'
Organitzacio per a la Unitat Africana
va proclamar a
1981
la
Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles
, que recollia principis de la
Declaracio Universal de 1948
i afegia altres que tradicionalment s'havien negat a l'Africa, com el
dret de lliure determinacio
o el deure dels
Estats
d'eliminar totes les formes d'explotacio economica estrangera. Mes tard, els Estats africans que van acordar la
Declaracio de Tunisia
, el
6 de novembre
de
1993
, van afirmar que no pot prescriure un model determinat a nivell universal, ja que no poden desatendre les realitats historiques i culturals de cada nacio i les tradicions, normes i valors de cada poble.
[6]
En una linia similar es pronuncien la
Declaracio de Bangkok
, emesa per paisos asiatics el
23 d'abril
de
1993
, i la Declaracio del
Caire
sobre drets humans en l'Islam, signada per l'
Organitzacio de la Conferencia Islamica
el
5 d'agost
de
1990
.
Tambe la visio occidental-
capitalista
dels drets humans, centrada en els drets civils i politics es va oposar sovint durant la
Guerra Freda
, destacant en el si de
Nacions Unides
, a la del bloc
socialista
, que privilegiava els drets economics, socials i culturals i la satisfaccio de les necessitats.
L'evolucio dels drets humans ha sigut descrita com una serie de fases:
[7]
- Proces de positivitzacio: deriva dels plantejaments del iusnaturalisme racionalista.
- Proces de generalitzacio: es la consequencia de la persecucio de la igualtat, establerta en el model america i de la Declaracio Francesa.
- Proces d'internacionalitzacio: es l'oposicio als ordenaments estatals que es limita a un espai finit.
- Proces d'especificacio: es el pas gradual de determinar als titulars dels drets.
Imatge del
Codi d'Hammurabi
, del segle XVII aC.
El concepte de drets humans tal com el coneixem avui en dia, te les seves arrels en la cultura occidental moderna, concretament del moviment conegut com a
Il·lustracio
. No obstant aixo, cal destacar que la majoria de cultures tenen i han tingut al llarg de la historia diversos conceptes similars que es concentren al voltant de la idea de la
dignitat
de la persona en tant que esser huma.
Alguns estudis consideren que qualsevol document sobre lleis generals acaba parlant indirectament dels drets humans. En aquest sentit, un dels primers exemples seria el
Codi d'Hammurabi
, datat del 1760 aC. Es tracta d'una mena de codi penal primitiu on s'inclouen lleis i normes de conducta aixi com el castig a aplicar si aquestes eren infringides. El codi legisla sobre una gran varietat de temes, incloent-hi els
drets de la dona
, dels
infants
o dels
esclaus
.
Altres autors creuen que fins a la
Civilitzacio persa
, al
segle
vi
aC
, no es pot parlar d'aquest concepte con un principi general, mes enlla de lleis concretes.
El
cilindre de Cir
data del segle
vi
aC.
En efecte fou sota el regnat del rei persa
Cir II el Gran
que es crea un document anomenat el
Cilindre de Cir
. Aquest va ser descobert el
1879
, i es reconegut per a molts historiadors com el primer document sobre drets humans de la historia.
El cilindre proclama la
Llibertat religiosa
per a tots els ciutadans de l'
imperi
, alhora que aboleix l'esclavitud. Aquesta proclamacio converteix l'imperi Persa en una de les institucions mes avancades de l'epoca, atorgant a tots els grups etnics els mateixos drets i donant un tractament igualitari a homes i a dones. El cilindre documenta tambe la proteccio de drets com la
llibertat
, la
seguretat
, la
llibertat de moviment
o el
dret a la propietat
, aixi com altres drets socials.
Pero la interpretacio dels cilindres com una
Carta dels drets humans
ha estat criticada per molts estudiosos i considerada com a
propaganda
politica per part del regim de
Mohammad Reza Pahlavi
.
[8]
[9]
L'historiador alemany Josef Wiesehofer comenta que la imatge de ”Cir com a gran defensor de la politica de l'ONU sobre drets humans ... es tan sols un fantasma com l'huma i il·luminat
Xa
de Persia”.
[10]
Edat moderna
[
modifica
]
Mes endavant, el
1215
trobem a
Anglaterra
el que podria ser el precedent dels regims constitucionals en la
Carta Magna
, un document firmat pel rei
Joan sense terra
davant la pressio de l'aristocracia. El document garantia una serie de drets com l'
habeas corpus
i una regulacio de la
jurisprudencia
i dels poders del monarca, que fins aleshores eren absoluts. Tambe s'hi introdueix la
llibertat religiosa
i politica. Es tracta d'un fet historic a
Europa
.
La carta de drets de 1689.
L'any
1689
va ocorrer un fet similar quan el
Parlament d'Anglaterra
va obligar el princep
Guillem I d'Orange-Nassau
a firmar un document que es va anomenar la carta de drets (
Bill of Rights
). Es un tractat que esta generalment acceptat com l'antecedent immediat de moltes altres declaracions modernes, entre elles la
Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America
, la
Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada
i fins i tot la
Declaracio Universal dels Drets Humans
. El document servira fonamentalment per retornar al
parlament
moltes de les seves funcions originals que havien estat debilitades o usurpades per la monarquia absolutista.
Edat contemporania
[
modifica
]
La
Declaracio de drets de Virginia
o la
Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada
son dos nous tractats que se sustentarien sobre la base de la carta de drets anglesa. Ambdues es produeixen en periodes historics transcendentals, com son la
Guerra de la Independencia dels Estats Units
i la
Revolucio Francesa
.
La
Declaracio de drets de Virginia
es proclama el
12 de juny
de
1776
durant la Convencio de
Virginia
. Es considerada la primera declaracio de drets de l'epoca moderna i va resultar molt influent en el redactat de la
Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America
el
4 de juliol
del mateix any.
Il·lustracio de la
Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada
.
La
Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada
es una declaracio de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de Franca proclamada en
26 d'agost
de
1789
i que serviria com a prefaci per a la futura constitucio de
1791
. Es tracta d'un document avancat al seu temps, que parla dels
drets naturals, inalienables i sagrats de l'home
i que assegura que
a ignorancia, la negligencia o el menyspreu dels drets humans son les uniques causes de calamitats publiques i de la corrupcio dels governs
. No obstant aixo, no parlava de les dones, a les quals (malgrat que posteriorment es volgue ampliar la definicio) no se les incloia com a ciutadanes de ple dret, fet que frustra les esperances que aquestes havien posat en la
Revolucio Francesa
.
Despres de la
Segona Guerra Mundial
, en resposta a la gran barbarie comesa, l'
ONU
comenca a treballar en un document que intenti, per primer cop a la historia, limitar el poder dels estats en favor d'una universalitzacio dels drets humans per tal d'establir un nou ordre mundial. El tractat es firma el
10 de desembre
de
1948
. L'
ONU
va recomanar que el text fos distribuit, comentat i discutit a les escoles de tot el mon, volent establir les bases del que s'anomena actualment
Educacio en drets humans
. Per tal de protegir i vetllar pel compliment de la declaracio, s'han establert diverses institucions, com el
Tribunal Europeu de Drets Humans
el
1998
a
Europa
(que te tambe el seu equivalent a
America
i a l'
Africa
) o el
Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
el
2006
.
|
|---|
|
|
|
Context, limitacions i deures
|
|---|
Article 28:
Ordre social
·
Article 29.1:
Responsabilitat social
·
Article 29.2: Limitacions dels drets humans
·
Article 29.3: La supremacia dels proposits i principis de les
Nacions Unides
Article 30: Cap article de la present Declaracio podra interpretar-se de manera que s'atorgi a un Estat, grup o persona cap dret a participar en qualsevol activitat o realitzar actes encaminats a la destruccio de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en aquesta Declaracio.
|
|
|
Validesa i universalitat dels drets humans
[
modifica
]
Les teories que defensen la universalitat dels drets humans, se solen contraposar al
relativisme cultural
, doctrina que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat d'establir un sistema absolut de valoracio. Segons aquesta teoria es impossible doncs establir un codi o drets universals per a totes les cultures del mon. Segons aquesta teoria practiques com l'
ablacio
genital femenina, no podrien ser regulades per cap ingerencia externa amb voluntat universalitzadora. Val a dir que es tracta d'una postura molt extremista que troba pero diferents matisos al llarg de la historia.
L'any
1981
, l'
Organitzacio per a la Unitat Africana
, proclama la
Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles
, que recull principis de la
Declaracio Universal dels Drets Humans
i en recull de nous, fonamentalment dirigits als pobles, com el
Dret a l'autodeterminacio
(que tradicionalment s'havia negat a la majoria d'estats africans) o el deure d'eliminar totes les formes de dominacio estrangera.
Dins de les cultures politiques liberals modernes, els drets humans basics son definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues seguents regles basiques:
- Tots els individus haurien de poder actuar de la forma que triin sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus han de prendre responsabilitat per les consequencies dels seus actes.
Malauradament, diversos tipus d'
extremismes
creen dificultats per a aixo, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement ometent alguns dels drets per tal de promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar
liberalisme
, un acostament tolerant i no extrem.
La cultura
islamica
ha recollit de vegades critiques a la
Declaracio Universal dels Drets Humans
, que va ser titllada per l'ambaixador
irania
a l'
ONU
de ser una
interpretacio secular de la tradicio judeocristiana que entrava directament en contradiccio amb la tradicio islamica
. Altres paisos asiatics tambe s'han posicionat de vegades en contra de la carta, per considerar que
els valors orientals i els occidentals son forca diferents
, valorant sovint com a positiva una omissio a certes llibertats individuals en favor de l'estabilitat i governabilitat d'un pais.
Durant la
Guerra Freda
, en el si de les
Nacions Unides
, sorgiren diverses tibantors entre els anomenats blocs
capitalista
i
socialista
per la seva visio diferent de la realitat dels drets humans. Mentre que els primers donaven mes valor a les llibertats individuals i els drets civils i politics, els segons sostenien la necessitat de valorar els drets socials, economics i culturals.
La idea del liberalisme es contraposa doncs a les idees
marxistes
que sorgiren a principis del
segle
xx
com la
Lluita de classes
, sorgides com a resposta a les pessimes condicions de vida de la massa obrera. En aquest context es demanaren nous drets que anteriorment no havien estat contemplats, com el dret a
vaga
o la prohibicio del
treball infantil
i es reclama una intervencio directa de l'
Estat
per tal de solucionar aquesta serie de necessitats.
Presoners retinguts il·legalment al centre de detencio de
Guantanamo
.
Sovint els drets humans han estat tambe ignorats en favor de l'anomenada
Seguretat Nacional
. La mateixa
ONU
ha reconegut de vegades que alguns drets humans poden ser obviats o limitats de forma transitoria en casos greus d'emergencia nacional. Aquests no son mai els drets basics com el dret a la vida o a no ser torturat, regulats per la
Convencio de Ginebra
i ha de ser de forma estrictament temporal i sota unes condicions molt determinades.
Les violacions en els drets humans es produeixen quan algun agent estatal o no estatal no respecta algun dels punts de la
Declaracio Universal dels Drets Humans
. En aquests casos el
Consell de Seguretat de l'ONU
esdeve l'organisme responsable de discernir aquesta falta i d'establir, si s'escau, responsabilitats. Altres organitzacions no governamentals com
Amnistia Internacional
o
Human Rights Watch
vetllen tambe per al compliment dels drets humans a tot el mon.
Aspectes institucionals i juridics
[
modifica
]
Els drets humans tenen una creixent forca juridica, en tant que s'integren en les
constitucions
i, en general, en l'
ordenament juridic
dels Estats. Tambe, en l'ambit de la
comunitat internacional
, pel seu reconeixement en nombrosos
tractats internacionals
, tant de caracter general com sectorial; universal i regional, i per la creacio d'organs jurisdiccionals, quasi-jurisdiccionals o d'un altre tipus per la seva defensa, promocio i garantia.
A mes, degut a la seva acceptacio, diversos drets humans es consideren part del
Dret internacional consuetudinari
i alguns fins i tot normes de
ius cogens
, tal com han afirmat organs internacionals com el
Comite de Drets Humans
o el
Tribunal Internacional de Justicia
. Entre ells es troben la prohibicio de la tortura i de la privacio arbitraria de la vida
[12]
o l'acces a unes minimes garanties processals i la prohibicio de detencio arbitraria.
[13]
Drets humans i drets constitucionals
[
modifica
]
Es important diferenciar i no confondre els drets humans amb els
drets constitucionals
. Encara que generalment els drets humans se solen recollir dins els drets constitucionals, no sempre coincideixen. Per determinar quins drets son "constitucionals" n'hi ha prou de recorrer al cataleg de drets reconeguts per les constitucions politiques dels estats; el concepte de "drets humans" pertany mes aviat a l'ambit de la
Filosofia del Dret
.
La relacio entre ambdos conceptes ha estat estudiada per nombrosos autors i es problematica. D'entre els que reconeixen la virtualitat del concepte de drets humans,
[14]
les teories jusnaturalistes consideren que l'existencia dels drets humans es independent del seu reconeixement com a drets constitucionals. Per a alguns autors, com Francisco Laporta, hi hauria un petit nombre de drets humans basics, dels que es derivarien dels drets constitucionals mes concrets.
[15]
Per la seva banda, per les teories dualistes, les que atorguen importancia tant al fonament moral dels drets com a la seva positivacio, els conceptes de drets humans i drets constitucionals tindrien un contingut equivalent.
Luigi Ferrajoli
considera, en la seva teoria del garantisme juridic, que, essent els drets constitucionals o fonamentals dels reconeguts a la Carta Magna dels Estats, els drets humans son aquells que es reconeixen a tots, independentment de la seva
ciutadania
i la seva
capacitat d'obrar
: la constitucio d'un pais, per exemple, pot atorgar drets als seus ciutadans que no abastin als no nacionals (per exemple, el
dret al vot
). En aquest cas es tractaria de drets constitucionals que es reconeixen al ciutada, pero no podrien ser drets humans si no es reconeix a totes les persones siguin de la condicio que siguin.
Classificacio
[
modifica
]
Existeixen diverses formes de classificar els drets humans.
Una de les mes conegudes es la de les
tres generacions
, en la qual es pren en compte la seva proteccio progressiva. Fou establerta per primer cop per
Karel Vasak
l'any
1979
, associant cadascuna de les tres generacions amb els tres valors de la
Revolucio Francesa
,
Llibertat, igualtat, fraternitat
.
Primera generacio
[
modifica
]
Es refereix als drets civils i politics, tambe denominats "llibertats classiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la
Revolucio Francesa
(en l'
Assemblea Nacional
) i uns anys abans en la
Declaracio d'Independencia dels Estats Units d'America
. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del mon a la fi del segle
xviii
. Com a resultat d'aquestes lluites, aquestes exigencies van ser consagrades com autentics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la
Declaracio Universal dels Drets Humans
. Alguns d'aquest son:
- Article 1. Tota persona te drets i
llibertats
fonamentals sense distincio de raca, color, sexe, idioma, posicio social o economica.
- Article 2. Tot individu te dret a la
vida
, a la llibertat i a la seguretat juridica.
- Article 3. Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
- Article 4. Ningu no estara sotmes a esclavitud o servitud.
- Article 5. Ningu no sera sotmes a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podra ocasionar dany fisic, psiquic o moral.
- Article 6. Ningu no pot ser molestat arbitrariament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondencia, ni sofrir atacs a la seva honra o reputacio.
- Article 7. Tota persona te dret a circular lliurement i a triar la seva residencia.
- Article 8. Tota persona te dret a una nacionalitat.
- Article 9. Ningu no podra ser arbitrariament ni detingut, ni pres ni desterrat.
- Article 10. Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Article 11. Tot individu te dret a la llibertat de pensament i de religio.
- Article 12. Tot individu te dret a la llibertat d'opinio i expressio d'idees.
- Article 13. Tota persona te dret a la llibertat de reunio i d'associacio pacifica.
Segona generacio
[
modifica
]
La constitueixen els drets economics, socials i culturals, a causa dels quals, l'
Estat de Dret
passa a una etapa superior, es a dir, a un estat social de dret. D'aqui el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigencia que els drets socials i economics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un
Estat de Benestar
que implementi accions, programes i estrategies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i son:
- Article 14. Tota persona te dret a la seguretat social i a obtenir la satisfaccio dels drets economics, socials i culturals.
- Article 15. Tota persona te
dret al treball
en condicions equitatives i satisfactories.
- Article 16. Tota persona te dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Article 17. Tota persona te dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva familia la salut, alimentacio, vestit, habitatge, assistencia medica i els serveis socials necessaris.
- Article 18. Tota persona te dret a la salut fisica i mental.
- Article 19. Durant la maternitat i la infancia tota persona te dret a cures i assistencia especials.
- Article 20. Tota persona te dret a l'educacio en les seves diverses modalitats.
- Article 21. L'
educacio primaria
i secundaria es obligatoria i gratuita.
Neixen a partir de la lluita obrera dels segles XIX i XX, i son reconeguts per primera vegada a la
Declaracio Universal dels Drets Humans
realitzada per
Nacions Unides
l'any 1948.
Tercera generacio
[
modifica
]
Aquest grup va ser promogut a partir de la decada dels setanta per a incentivar el progres social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboracio entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
- Article 22. L'
autodeterminacio
(independencia economica i politica).
- Article 23. La identitat nacional i cultural.
- Article 24. La
pau
.
- Article 25. La coexistencia pacifica.
- Article 26. L'enteniment i confianca.
- Article 27. La cooperacio internacional i regional.
- Article 28. La justicia internacional.
- Article 29. L'us dels avancos de les ciencies i la tecnologia.
- Article 30. La solucio dels problemes alimentaris, demografics, educatius i ecologics.
- Article 31. El
medi ambient
.
- Article 32. El
patrimoni comu de la humanitat
.
- Article 33. El desenvolupament que permeti una vida digna.
Una altra manera de classificar els drets humans, proposada per Alfred-Maurice de Zayas,
[16]
els divideix segons la seva funcio dins el sistema. Per tant els divideix en:
- drets habilitants: son aquells que permeten cobrir les necessitats basiques, com ara el dret a l'alimentacio o l'habitatge o el dret a la pau (ja que la guerra impedeix la vida)
- drets immanents: aquells que te l'esser huma pel fet de ser-ho, com el dret a la igualtat o la llibertat
- drets instrumentals: els drets que permeten assolir el potencial propi, com el dret a l'educacio, al lleure o a la lliure reunio
- drets resultants: els que es lliguen a la identitat individual com el dret a la privadesa
Malgrat que tant la Declaracio Universal dels Drets Humans com el Pacte Internacional de Drets Economics, Socials i Culturals posen emfasi en la importancia del dret al treball, pero cap dels documents esmenta explicitament al comerc com a mecanisme per assegurar aquest dret fonamental. I, tanmateix, el comerc te un important paper com a generador d'ocupacio.
[17]
Alguns experts argumenten que el comerc es inherent a la naturalesa humana i que, quan els governs inhibeixen el comerc internacional, estan indirectament inhibint el dret al treball i altres beneficis indirectes com el dret a l'educacio que l'augment en ocupacio i inversio ajuda a aconseguir.
[18]
Altres argumenten que la possibilitat de comerciar no afecta a tots de la mateixa manera, moltes vegades, grups marginats com pobres rurals, indigenes i dones tenen menys probabilitat d'accedir als beneficis del comerc.
[19]
Altres pensen que ja no son els individus els que comercien sino les companyies i, per tant, no es pot garantir com a dret huma. A mes, tractant d'afegir conceptes sota el paraigua del que es considera dret huma, pot diluir la seva importancia. Finalment, es dificil definir el dret al comerc com "just",
[20]
ja que tots els regims creen "guanyadors" i "perdedors" i canviar les regles nomes genera perdedors diferents, no necessariament menys.
[21]
- ↑
Nader
, Laura ≪
Laura Nader
≫.
, 15-12-2020.
DOI
:
10.7591/cornell/9781501752247.001.0001
.
- ↑
Sanchez Rubio, David.
Repensar drets humans. De l'anestesia a la sinestesia, 2007, editorial MAD, Sevilla
ISBN 84-665-7152-3
, p. 102
- ↑
Ryosuke Inagaki.
Els fonaments filosofics dels drets humans
cap.
El concepte de drets humans al Japo.
1985|editorial: Serbal / UNESCO, Barcelona
ISBN 84-7628-003-3
, p. 214
- ↑
R. C. Pandey.
Els fonaments filosofics dels drets humans
cap.
Fonaments filosofics dels drets humans. Perspectiva hindu.
1985 editorial: Serbal / UNESCO, Barcelona
ISBN 84-7628-003-3
, p. 295
- ↑
Hountondji, Paulin J.
Els fonaments filosofics dels drets humans
cap.
El discurs de l'amo: observacions sobre el problema dels drets humans a l'Africa.
1985 editorial: Serbal / UNESCO, Barcelona
ISBN 84-7628-003-3
, p. 357
- ↑
Carrillo-Salcedo, Juan Antonio.
Dignitat davant barbarie. La Declaracio Universal dels Drets Humans, cinquanta anys despres
, 1999, Madrid. Editorial Trotta
ISBN 978-84-8164-290-2
, p. 116
- ↑
Garcia Sotelo
, Gilda M.
Razones y sinrazones sobre las ninas soldados
. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 76.
ISBN 84-934837-4-5
.
- ↑
Kuhrt
, Amelie ≪The Cyrus Cylinder and Achaemenid imperial policy≫.
Journal for the Study of the Old Testament
. University of Sheffield. Dept. of Biblical Studies [Sheffield], 25, 1983.
ISSN
:
1476-6728
.
- ↑
Lendering
, Jona
. ≪
The Cyrus Cylinder
≫. livius.org, 28-01-2007. Arxivat de l'
original
el 2007-02-24. [Consulta: 30 juliol 2008].
- ↑
Wiesehofer
, Josef
. ≪Kyros, der Schah und 2500 Jahre Menschenrechte. Historische Mythenbildung zur Zeit der Pahlavi-Dynastie≫. A: Conermann, Stephan.
Mythen, Geschichte(n), Identitaten. Der Kampf um die Vergangenheit
(en alemany). Schenefeld/Hamburg: EB-Verlag, 1999.
ISBN 3930826526
.
- ↑
Jahanbegloo
, Ramin.
Conversations with Isaiah Berlin
. Peter Halban, 1992, p.146.
ISBN 1870015487
. ≪total liberty can be dreadful, total equality can be equally frightful≫
- ↑
(en angles)Comite de Drets Humans,
Observacio General n º 24
, paragraf 10
- ↑
(en angles)Comite de Drets Humans,
Observacio General n º 29
, paragraf 11
- ↑
Es obvien, per tant, les teories que neguen l'existencia o validesa de la nocio "drets humans", com la majoria dels juspositivismes i certes teories utilitaristes o comunitarisme.
- ↑
Laporta, Francisco.
Historia de l'etica, t. III, "L'etica contemporania"
cap.
Etica i Dret en el pensament contemporani
, 1989, Barcelona. Ed Critica
ISBN 978-84-7423-426-8
, pag. 293
- ↑
Zayas
, Alfred-Maurice ≪Els drets humans son garantia de dignitat?≫.
Valors
, 217, setembre 2023 [Consulta: 24 setembre 2023].
- ↑
¿Cal considerar el comerc com a dret huma?
Arxivat
2009-06-24 a
Wayback Machine
. (9 de desembre de 2008)
- ↑
Fernandez, Soraya.
Protegir l'acces als mercats
revista COPLA
Arxivat
2009-11-09 a
Wayback Machine
. (9 de desembre de 2008)
- ↑
Jones, Nicola and Hayley Baker,
Untangling links between trade, poverty and gender.
Overseas Development Institute
Arxivat
2009-10-25 a
Wayback Machine
. (9 de desembre de 2008)
- ↑
Ellis, karen i Keane Jodie, 2008
Do we need a new 'Good for Development' label? Overseas Development Institute
Arxivat
2009-06-25 a
Wayback Machine
. (9 de desembre de 2008)
- ↑
Meyn, Mareike.
Fent funcionar el comerc per al desenvolupament: Els drets no son l'enfocament adequat
Arxivat
2009-06-25 a
Wayback Machine
. (9 de desembre de 2008)
Enllacos externs
[
modifica
]