Dinastia Han

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaDinastia Han
漢朝 (zh) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Ruines d'una torre de vigilancia de la dinastia Han feta amb terra batuda a Dunhuang, provincia de Gansu, a la vora oriental de la Ruta de la Seda
Eponim Estat de Han Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  34° 18′ 16″ N, 108° 51′ 26″ E  /  34.3044°N , 108.8572°E  / 34.3044; 108.8572
Capital Luoyang (25 dC?190 (Gregoria) )
Chang'an (190 (Gregoria) ?195 (Gregoria) )
Luoyang (196?196)
Xuchang (196 (Gregoria) ?220 (Gregoria) )
Chang'an (202 aC?9 dC) Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 59.594.978 (2 dC) Modifica el valor a Wikidata (9,93 hab./km² )
Geografia
Part de
Superficie 6.000.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades historiques
Anterior
Creacio 206 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolucio 220 Modifica el valor a Wikidata
Seguent Cao Wei , Shu Han i Wu Oriental Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio politica
Forma de govern monarquia Modifica el valor a Wikidata
Història de la Xina
Historia de la Xina
Historia de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100?1600 aC
Dinastia Shang 1600?1046 aC
Dinastia Zhou 1045?256 aC
  Zhou Occidental
  Zhou Oriental
    Primaveres i Tardors
    Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC?206 aEC
Dinastia Han 206 aEC?220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220?280
  Wei , Shu i Wu
Dinastia Jin 265?420
  Jin Occidental 16 Regnes
304?439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420?589
Dinastia Sui 581?618
Dinastia Tang 618?907
  ( Segon Zhou 690?705 )
5 Dinasties &
10 Regnes
907?960 		Dinastia Liao
907?1125
Dinastia Song
960?1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271?1368
Dinastia Ming 1368?1644
Dinastia Qing 1644?1911
MODERNA
Republica de la Xina 1912?1949
Republica Popular
de la Xina
Des del 1949 		Republica de
la Xina ( Taiwan )
Des del 1945
Aquesta caixa:

    La dinastia Han (en caracters tradicionals : 漢朝, caracters simplificats : ?朝, en pinyin : Hanchao) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC. Fou precedida per la dinastia Qin (221?207 aC) i seguida pel periode anomenat dels Tres Regnes (220?280 dC). Va ser fundada per Liu Bang , un plebeu que es revolta contra el darrer emperador de la dinastia Qin, i al llarg de la historia va donar vint-i-vuit emperadors Han per governar la Xina. El seu domini es perllonga durant mes de quatre segles, un periode que es considerat una edat d'or dins la historia xinesa. [1] Davant el prestigi d'aquest periode, els membres del grup etnic majoritari de la Xina es consideren a si mateixos com la ≪gent de Han≫. [2]

    El confucianisme esdevingue la filosofia oficial de l'estat i sota el seu poder s'unificaren els diversos dialectes de la llengua xinesa . Fou un periode en que va prosperar l' agricultura , amb la realitzacio de grans obres de regadiu , i el comerc . La poblacio va creixer fins a arribar als 50 milions d'habitants i la capital, Chang'an (?安), va ser la mes gran metropoli del seu temps.

    Durant la dinastia Han hi va haver grans progressos intel·lectuals, literaris, artistics i cientifics. Destaca el fet del perfeccionament de l'us del paper per a l'escriptura. Es l'epoca del famos historiador xines Sima Qian 司馬遷 ( 145 aC - 87? dC), que en la seva Shiji 史記 o Memories historiques proporciona taules genealogiques, biografies i croniques dels temps de molts sobirans llegendaris fins al temps de l'emperador Han Wudi 漢武帝( 141 aC - 87 aC ). Es tambe en aquest periode que Liu Bang (o Gaozu) va instaurar els examens imperials xinesos , proves que es varen mantenir durant 2.000 anys. [3]

    La forca militar d'aquesta dinastia va aconseguir fer segura la Ruta de la Seda , i tambe a traves d'ella entraren en contacte directe amb l' Imperi Roma . Les croniques xineses donen testimoni que l'any 166 , a Luoyang , es va rebre una ambaixada de Roma . La Xina durant aquesta dinastia va exercir la seva influencia sobre el Vietnam , Asia central , Mongolia i Corea . L'imperi es va expandir cap a l'oest fins a arribar a la depressio de Tarim , a l'actual regio autonoma uigur de Xinjiang . Els exercits xinesos tambe van envair i es van annexionar parts del nord del Vietnam i Corea cap a finals del segle  ii  aC , tot i que el control per part dels Han de les regions periferiques era generalment escas. Per assegurar la pau amb els poders locals fora de la Xina la cort Han desenvolupa un sistema tributari mutuament beneficios. Als estats no xinesos se'ls permetia autonomia a canvi de l'acceptacio simbolica de la dominacio Han. Els llacos tributaris es van confirmar i reforcar a traves d'enllacos matrimonials entre classes altes i els intercanvis periodics de regals i bens.

    Les tensions entre les diverses faccions de la potent administracio, acabaren amb el col·lapse de la dinastia Han. L'emperador s'exilia a la provincia de Henan mentre el poder real passa a tres caps militars: Cao Cao ?regio de la capital Han i al nord?, Sun Quan ?regio meridional? i Liu Bei ?territori de Sichuan ?. Aquests territoris es constituirien com els tres regnes que governarien la Xina despres del domini dels Han.

    Historia [ modifica ]

    El canvi dinastic: dels Qin als Han [ modifica ]

    (Vegeu tambe: Disputa Chu-Han )

    La primera dinastia imperial de la Xina va ser la dinastia Qin (221-206 aC), que instaura les bases de la futura Xina. Els Qin, mitjancant la conquesta militar, havia unificat el territori despres del periode dels Regnes Combatents, pero el seu imperi es va tornar inestable despres de la mort del seu primer emperador, Qin Shi Huangdi . Sorgiren arreu del pais una serie de revoltes que involucraren camperols, presoners, soldats i descendents dels nobles dels nomenats Regnes Combatents . Chen Sheng i Wu Guang , membres d'un grup de 900 soldats assignats a la lluita contra els xiongnu , foren els liders de la primera revolta.

    Les continues revoltes i enfrontaments provocaren la caiguda definitiva de la dinastia Qin el 206 aC, amb l'ascens al poder de Xiang Yu , un destacat comandant militar sense coneixements politics, el qual dividi Xina en 18 estats feudals. A consequencia d'aquesta divisio s'inicia un nou periode de quatre anys de revoltes i enfrontaments, [4] i cadascun dels divuit estats prengueren posicio entre el bandol de Xiang Yu i el de Liu Bang . [5] Finalment l'any 202 aC les tropes partidaries de Liu Bang derrotaren les de Xiang Yu a la batalla de Gaixian (actualment Anhui ). Com a resultat de la derrota Xiang Yu se suicida i Liu Bang va ser nomenat emperador ( huangdi ) a instancies dels seus seguidors i fou conegut postumament com a emperador Gaozu (r. 202?195 BCE). [6] Chang'an va ser elegida com la nova capital de l'imperi reunificat. [7]

    El domini de la dinastia Han es divideix en dos grans periodes i contempla tres etapes:

    • El periode de la Dinastia Han Anterior (前漢朝, qian han chao ) o Dinastia Han Occidental (西漢朝, x? han chao ) que dura fins a l'any 9 , i va tenir la seva capital a Chang'an (l'actual Xi'an , a la provincia de Shaanxi ). [7]
    • La pujada al poder de la dinastia Xin (9?23 dC). El domini Han va ser interromput breument per l'acces al poder de Wang Mang .
    • El periode de la dinastia Han Posterior (後漢朝, hou han chao ) o dinastia Han Oriental (東漢朝, d?ng han chao ), que perdura des de l'any 25 fins al 220 ; la capital fou Luoyang .

    S'empra la convencio de denominar aquests periodes com a occidental i oriental per tal d'evitar la confusio amb la dinastia Han del Periode de les Cinc Dinasties i els Deu Regnes . La nomenclatura d'anterior i posterior es emprada en textos historics com al Zizhi Tongjian de Sima Guang .

    Dinastia Han Occidental [ modifica ]

    Dinastia Han occidental

    Al comencament de la dinastia Han Occidental, el nou Emperador Gaozu crea tretze prefectures o comandancies (郡, en pinyin: jun) sota el control central de l'emperador; entre aquestes prefectures s'incloia la regio de la capital. Un terc eren a la part occidental de l'imperi, mentre que els dos tercos orientals es van dividir en deu regnes semiautonoms. [8] Per aplacar als seus comandants aliats mes destacats en la guerra contra Chu, l'emperador Gaozu corona alguns d'ells com reis. Pero l'any 157 aC , la cort Han havia substituit ja a tots aquests reis per membres de la familia reial Liu, ja que la lleialtat al tron d'aquelles families va ser questionada. [8] Despres de diverses insurreccions dels reis de Han ?la mes important fou la revolta dels Set Estats del 154 aC?, la cort imperial promulga una serie de reformes a partir del 145 aEC, que limitaven les dimensions i el poder d'aquests regnes i es dividiren en territoris mes petits i refent el mapa de la seva distribucio. [9] Els reis ja no podien nomenar el seu propi personal, ja que aquest privilegi va ser assumit per la cort imperial. [10] Els reis va esdevenir caps dels seus feus i es quedaven amb una part dels tributs. [10] Els regnes mai es van suprimir per complet i perduraren durant tot el domini de la dinastia Han. [11]

    Un teixit narratiu de seda de Mawangdui , Changsha , a la provincia de Hunan . Estava sobre el taut de la Dama Dai (morta el 168 aC), l'esposa del marques Li Cang (利 ?) (mort el 186 aC), canceller del Regne de Changsha. [12]

    Al nord de la Xina, Mao-tuen , cap dels nomades xiongnu entre el 209 aC i el 174 aC, [13] va conquerir diverses tribus que habitaven la part oriental de l'estepa euroasiatica. Al final del seu regnat, quan controlava Manxuria , Mongolia i la conca del Tarim , havia sotmes mes de vint estats a l'est de Samarcanda . [14] [15] [16] L'emperador Gaozu estava preocupat perque un nombre abundant d'armes de ferro fabricades pels Han havien armat als xiongnu al llarg de la frontera nord, i va establir un embargament comercial contra el grup. [17] En represalia, els xiongnu van envair el que avui es la provincia de Shanxi, i van derrotar les forces de Han a Baideng, l'any 200 aC. [18] [19] Despres de les negociacions, el 198 aC aconseguiren arribar a un acord, un heqin , que determinava la qualitat de la relacio a traves d'una alianca matrimonial real; a mes a mes, els Han es van veure obligats a enviar als xiongnu grans quantitats de mercaderia i aliments, com ara robes de seda, menjar i vi. [20] [21] [22]

    Malgrat els tributs i una negociacio entre el successor de Mao-tuen, el seu fill Lao-xang (174 aC-160 aC), i l'emperador Wen (180 aC-157 aC) per reobrir els mercats de la frontera, molts dels subordinats dels xiongnu van optar per no obeir els tractats i periodicament assolaven territoris Han al sud de la Gran Muralla per aconseguir productes addicionals. [23] [24] [25] L'any 135 aC, en una reunio de la cort imperial amb l'emperador Wu (141-87 aC), el consens de la majoria dels ministres era mantenir l'acord heqin . L'emperador Wu va acceptar, tot i els continus atacs dels xiongnu. [26] [27] Tot i aixi, en una reunio similar realitzada l'any seguent (134 aC), es va convencer a la majoria que una petita incursio sobre Mayi i amb l'assassinat del cap dels xiongnu portaria el caos al regne xiongnu i el benefici dels Han. [28] [29] Quan aquest pla va fracassar (133 aC), [30] l'emperador Wu va posar en marxa una serie d'invasions militars massives dins del territori dels xiongnu. Les operacions militars van culminar l'any 119 aC amb la batalla de Mobei , on els comandants han Huo Qubing (mort el 117 aEC ) i Wei Qing (mort el 106 aEC ) van obligar a fugir als xiongnu i la seva cort es desplaca mes al nord del desert de Gobi . [31] Despres del regnat de Wu, les forces han seguit prevaldran contra els xiongnu. Els xiongnu lider Huhanye Chanyu (呼?邪) (r. 1958-1931 aC) finalment va presentar a Han com a vassall tributari en el 51 aC. El seu rival reclamant al tron, Zhizhi Chanyu (r. 1956-1936 aC), va ser assassinat per Chen Tang i Gan Yanshou (甘延? / 甘延?) a la Batalla de Zhizhi, en l'actual Taraz, Kazakhstan. [32]

    Durant el periode taoista, Xina va ser capac de mantenir la pau amb els xiongnu pagant tributs i portant a terme acords matrimonials de princeses xineses amb membres dels xiongnu. Durant aquest temps, l'objectiu de la dinastia era deslliurar la societat de lleis massa dures, de guerres i d'algunes condicions creades durant la dinastia Qin; tambe, dels atacs dels veins nomades. El govern va reduir la recaptacio d'impostos i adopta una actitud de servitud amb les tribus nomades veines. Aquesta politica de poca intervencio del govern en la vida civil va donar lloc a un periode d'estabilitat, que es va denominar el regne de Wen i Jing (文景之治), anomenat aixi pels noms dels dos emperadors d'aquest periode. Posteriorment, sota el lideratge de l'emperador Wu, en el periode mes prosper de la dinastia Han (140 aEC - 87), l'imperi va recuperar un control mes gran del pais. En el seu punt de maxima expansio, la Xina va incorporar els actuals territoris de Qinghai, Gansu i el Vietnam [33] dins dels seus limits fronterers.

    L' Emperador Wu decidi que el taoisme ja no s'adaptava a les necessitats de l'imperi i va declarar oficialment la Xina com un estat confucia. No obstant aixo, igual que els emperadors que li van precedir, va combinar metodes legalistes amb l'ideal confucia. L'adopcio oficial del confucianisme va comportar no nomes un sistema de seleccio per als serveis civils, sino tambe el fet que els candidats a la burocracia imperial haguessin de coneixer obligatoriament els llibres classics confucians, un requisit que duraria fins a l'establiment de la Republica Popular de la Xina el 1912 . Els estudiosos confucians van obtenir un estatus prominent dins d'aquest servei civil.

    A partir del 138 aC, l'emperador Wu envia Zhang Qian com a missatger cap a les regions occidentals, i en aquest proces de comunicacio exterior va iniciar la via comercial coneguda com la Ruta de la Seda que anava des de Chang'an , passant per Xinjiang i l'Asia central fins a la costa est del Mediterrani . Continuant la tasca d'ambaixador i d'acord amb els informes de Zhang Qian, les relacions comercials entre la Xina i l'Asia central i Occidental floriren mitjancant diverses missions xineses enviades al llarg del segle  i  aC ; tambe van enviar ambaixades a Partia , que van ser seguides de missions reciproques pels parts, al voltant de l'any 100 aC.

    Dinastia Xin [ modifica ]

    Wang Zhengjun (71 aC-13 dC) va ser la primera emperadriu, a continuacio va ser l'emperadriu vidua i, finalment, l'emperadriu vidua de la cua durant els regnats dels emperadors Yuan (entre el 49 aC i el 33 aC), Cheng (entre el 33 aC i el 7 aC), i Ai (7 aC - 1 aC), respectivament. Durant aquest temps, una successio dels seus parents homes ostentaven el titol de regents. [34] Despres de la mort d'Ai, el nebot de Wang Zhengjun de Wang Mang (45-23 dC) va ser nomenat regent per l'emperador Ping (R. 1 aC - 6 dC). Quan va morir Ping l'any 6 dC, l'emperadriu vidua va nomenar Wang Mang per actuar com a emperador del nen Liu Ying (m. 25 dC). Wang va prometre renunciar al seu control a Liu Ying, un cop que la majoria d'edat. [35] Tot i aquesta promesa, i en contra de la protesta i revoltes de la noblesa, va afirmar Wang Mang que el divi mandat del cel anomenat per a la final de la dinastia Han i la comencament de la seva propia: la dinastia Xin (9-23). [36]

    Wang Mang va iniciar una serie d'importants reformes que finalment van fracassar. Aquestes reformes inclouen prohibir l'esclavitud, la nacionalitzacio de la terra per distribuir en parts iguals entre les llars, i la introduccio de noves monedes, un canvi que degradat el valor de la moneda. [37] Malgrat aquestes reformes van provocar una considerable oposicio, el regim de Wang es va reunir la seva caiguda definitiva amb les inundacions massives de c. 3 i 11. l'acumulacio gradual de sediments al riu Groc ha elevat el seu nivell d'aigua i aclaparat les obres de control d'inundacions. La divisio del riu Groc en dues noves sucursals: un buidat al nord i l'altre al sud de la peninsula de Shandong, encara que els enginyers han aconseguit la branca sud de la presa en 70. [38] La inundacio de milers de camperols desallotjats, molts. dels quals es va unir als bandits errants i els grups rebels com les celles Roja per sobreviure. [38] Wang Mang exercits eren incapacos de reprimir a aquests grups rebels ampliada. Finalment, una multitud insurgents van irrompre en el Palau Weiyang i van matar Wang Mang. [39]

    Gengshi emperador de Han (r. 1923-1925 dC), un descendent de l'emperador Jing (r. 157-141 aC), va tractar de restaurar la dinastia Han i ocupats Chang'an com la seva capital. No obstant aixo, es va sentir aclaparat per la "Xarxa de celles" rebels que van deposar, assassinat, i el va reemplacar amb el titella monarca Penzias Liu. [40] Emperador Gengshi el germa de Liu Xiu, conegut postumament com a Emperador Guangwu (r. 1925-1957 dC), Despres de distingir-se en la batalla de Kunyang a 23 CE, es va instar a tenir exit Gengshi com emperador. [41] En virtut de l'article Guangwu es l'Imperi Han va ser restaurat. Guangwu Luoyang va fer la seva capital a 25 CE, 27 CE i pels seus oficials i Deng Yu Yi Feng havia obligat a la Xarxa al lliurament de les celles i executat per traicio dels seus dirigents. [42] Des del 26 fins al 36, l'emperador Guangwu va haver de lliurar una guerra contra altres cabdills regionals que s'exigeix el titol d'emperador;. quan aquests senyors de la guerra van ser derrotats, Xina reunificada sota la dinastia Han. [43]

    El periode de la fundacio de la dinastia Han i el regnat de Wang Mang es coneix com la dinastia Han de l'Oest, Han Occidental (xines simplificat: 西?, xines tradicional: 西?, pinyin: Xi Han) o Antiga Dinastia Han (xines simplificat: ? 前, xines tradicional:前 ?, pinyin: Qianhan) (202 aC - 9 CE). Durant aquest periode, el capital estava a Chang'an (actual Xi'an). Des del regnat de Guangwu la capital es va traslladar cap a l'est a Luoyang. L'epoca del seu regnat fins a la caiguda de Han es conegut com la dinastia Han de l'Est (xines simplificat: ??, xines tradicional: ??, pinyin: Dong Han) o la tarda la dinastia Han (xines simplificat: ? 后, xines tradicional: ? 后, pinyin : Han Hou) (25-220 dC). [44]

    Dinastia Han Oriental [ modifica ]

    Despres de dos-cents anys, la dinastia Han es va veure interrompuda durant un breu periode que va durar de l'any 9 al 24. La situacio economica es va anar deteriorant en els darrers anys i Wang Mang , un membre de les families terratinents que havien adquirit un gran poder durant el govern Han, va prendre el poder i va fundar la dinastia Xin , que nomes va durar uns pocs anys fins que es va restablir de nou la dinastia Han.

    Un parent distant de la reialesa Liu, Liu Xiu , va liderar la revolta contra Wang Mang amb el suport dels mercaders i els terratinents. Va aconseguir aixi restablir la dinastia Han amb la capital a Luoyang , que governaria durant uns altres dos-cents anys, i va esdevenir l' emperador Guangwu .

    En el 105, ja en el qual s'anomena la dinastia Han Oriental, un oficial anomenat Cai Lun , va inventar la tecnica per fer paper de gran qualitat. La invencio del paper es considerada una revolucio en la comunicacio i l'aprenentatge, reduint de forma drastica el cost de l'educacio.

    Aquest va ser un dels periodes mes prospers de la dinastia Han, almenys durant el regnat dels primers tres emperadors, durant el qual no hi va haver revoltes importants dins de la Xina ni incursions i batalles amb els xiongnu . El comerc va florir i la Ruta de la Seda va esdevenir una de les vies mes importants per al comerc exterior.

    Pero l'acumulacio de poder per part dels terratinents i la pressio cada vegada mes gran sobre els camperols va comencar a generar noves revoltes, accentuant la crisi agraria. Les desastroses inundacions del riu Groc al voltant de la decada del 170 no va fer mes que empitjorar aquesta situacio. La perdua de les collites va crear periodes de fam que van alimentar les revoltes. La mes important de totes aquestes revoltes va ser la dels turbants grocs a les planes del nord de la Xina, la principal zona agraria del pais. Aquesta revolta va ser liderada per Zhang Jiao i els seus dos germans, que defensaven les doctrines taoistes d'igualtat de drets i igualtat en la distribucio de terres, presents tambe a la secta dels Taiping. Tot i la mort dels tres germans, les revoltes continuaren. El poder dels emperadors es va fer cada vegada menys influent en favor dels estaments militars, que son els que governaven de facto al pais. L'ultim emperador Han, Xian Di , va ser un emperador titella col·locat al poder per un comandant de l'exercit, va regnar fins al 220 encara que sense exercir cap control real. D'aquesta manera va concloure el periode Han i la Xina va deixar d'estar unificada en un sol estat durant gairebe quatre-cents anys, fins que va ser reunificada de nou per la dinastia Sui .

    El final de la dinastia [ modifica ]

    El final de la dinastia compren els anys 184 (o 189 segons algunes fonts) al 220, aproximadament el regnat de l'ultim emperador de la dinastia, Liu Xie. Les prohibicions partisans van ser derogades durant la Rebel·lio dels Turbants Grocs i la revolta de les Cinc Picades d'Arros el 184, en gran part pel fet que el tribunal no va voler seguir alienant a una part important de la classe alta burgesia que d'una altra manera podria unir-se a la revolta. [45] Els seguidors de les sectes dels Turbants Grocs i de les Cinc Picades d'Arros pertanyien a dues diferents societats jerarquiques taoistes-religioses encapcalades pels curanderos Zhang Jiao (mort el 184) i Zhang Lu (mort el 216), respectivament. revolta de Zhang Lu, en l'actual nord de Sichuan i el sud de Shaanxi, no va ser sufocat fins al 215. [46] revolta massiva Zhang Jiao es a traves de vuit provincies va ser aniquilat per les forces Han aci a un any, pero les decades seguents van veure molt mes petites revoltes recurrents. [47] Malgrat que els Turbants Grocs van ser derrotats, molts generals nomenats durant la crisi mai es va separar de les seves forces adjuntes de milicia i utilitzaren aquestes tropes per a acumular poder fora de l'autoritat imperial que estava col·lapsada. [48]

    esperits animal guardia de dia i de nit, vestits de robes xineses, pintures de la dinastia Han del recobriment ceramic, Michael Loewe escriu que l'hibrid d'home i bestia en les creences religioses i l'art anterior a la dinastia Han i va seguir sent popular durant la primera meitat de Han de l'Oest i la dinastia Han de l'Est. [49]

    El General en Cap He Jin (mort el 189), mig germa de l' Emperadriu He (morta el 189), traca un pla amb Yuan Shao (mort el 202) per enderrocar els eunucs per tenir diversos generals de marc als afores de la capital. Alla, en una peticio per escrit a l'emperadriu, van exigir l'execucio dels eunucs. [50] Despres d'un periode de dubte, l'emperadriu li va consentir. Quan els eunucs descobriren aixo, tanmateix, el seu germa He Miao (何 苗) va revocar l'ordre. [51] Els eunucs assassinaren He Jin el 22 de setembre del 189. Yuan Shao llavors assetja el nord del Palau de Luoyang mentre que el seu germa Yuan Shu (mort el 199) assetjava el Palau del Sud. El 25 de setembre ambdos palaus van ser ocupats i aproximadament 2.000 eunucs van ser assassinats. [52] Zhang Rang havia fugit anteriorment amb l'emperador Shao (puja al poder el 189) i el seu germa Liu Xie, el futur emperador Xian de Han (regnat 189-220). Mentre eren perseguits pels germans Yuan, Zhang es va suicidar llancant-se al riu Groc. [53]

    El General Dong Zhuo (mort el 192) es troba amb el jove emperador i el seu germa vagant pel camp i els va acompanyar amb seguretat cap a la capital, on va ser nomenat Ministre d'Obres Publiques, prenent el control de Luoyang i obligant a fugir a Yuan Shao. [54] Despres que Dong Zhuo degrada a l'emperador Shao per promoure al seu germa Liu Xie com l'emperador Xian, Yuan Shao va liderar una coalicio d'antics oficials contra Dong. Dong va ordenar llavors que es cremes Luoyang i que la poblacio i la cort es reassentes a Chang'an el maig del 191. Dong Zhuo mes tard enverina l'emperador Shao. [55]

    Dong va ser assassinat pel seu fill adoptiu Lu Bu (mort el 198) en un complot tramat per Wang Yun (mort el 192). [56] L'emperador Xian va fugir de Chang'an el 195 a les ruines de Luoyang. Xian va ser persuadit per Cao Cao (155-220), llavors governador de la provincia de Yan moderna occidental i oriental de Shandong, Henan, de traslladar la capital a Xuchang en el 196. [55]

    Yuan Shao va desafiar a Cao Cao pel control sobre l'emperador. El poder de Yuan va ser disminuit considerablement despres que Cao el va derrotar a la Batalla de Guandu el 200. Despres de la mort de Yuan, Cao va matar el fill de Yuan Shao, Yuan Tan (173-205), que havia s'havia enfrontat amb els seus germans per l'herencia familiar. [57] Els seus germans Yuan Shang i Yuan Xi van ser morts el 207 per Gongsun Kang (mort el 221), que va enviar els seus caps a Cao Cao. [57]

    Despres de la derrota de Cao a la batalla naval dels penya-segats rojos el 208, la Xina va restar dividida en tres esferes d'influencia, amb Cao Cao, que dominava el nord, Sun Quan (182-252) que dominava el sud, i Liu Bei (161-223) que dominaba l'oest. [58] Cao Cao va morir el marc del 220. Al desembre del seu fill Cao Pi (187-226) feu abdicar a l'emperador Xian a favor seu i va estar conegut postumament com l'Emperador Wen de Wei. Aixo va posar fi a la dinastia Han, i va iniciar una epoca de conflicte entre els tres estats: Wei , Wu , i Shu , [59] i l'inici del periode conegut com els Tres Regnes . [60]

    Govern [ modifica ]

    El Govern central [ modifica ]

    Un model de ceramica d'un palau d'una tomba Han de la dinastia, l'entrada als palaus de l'emperador eren vigilats estrictament pel ministre de la Guardia, si es va trobar que un plebeu, funcionari o noble va entrar sense permis explicit a traves d'un sistema de recompte, l'intrus va ser objecte d'execucio. [61]

    En el govern Han, l'emperador era el jutge suprem i legislador, el comandant en cap de les forces armades i la designacio exclusiva dels candidats oficials designats per als llocs superiors a les administracions central i local, entre els que guanyaven un salari de 600 donen-rank o superior. [62] En teoria, no hi havia limits al seu poder. No obstant aixo, els organs de l'Estat amb interessos en competencia i les institucions com ara la conferencia de la cort (Tingyi 廷?)-on els ministres van ser convocats per arribar a un consens majoritari sobre un tema-pressionar a l'emperador per acceptar el consell dels seus ministres en les decisions politiques. [63] Si l'emperador va rebutjar una decisio de la conferencia judicial, corria el risc d'alienar els seus ministres d'alt. No obstant aixo, els emperadors vegades va rebutjar l'opinio de la majoria va arribar a les conferencies de la cort. [64]

    Sota l'emperador van ser membres del seu gabinet conegut com Tres Excel·lencies. Aquests van ser el Canceller i Ministre de les masses, Conseller Imperial / lencia d'Obres Publiques, i el Gran Comandant / Gran Mariscal. [65]

    El canceller, el titol va ser canviat el ministre sobre les masses en 8 aC, va ser el principal responsable de l'elaboracio del pressupost del govern. altres funcions del rector inclou gestio dels registres provincials de la terra i la poblacio, el conferencies tribunal, en qualitat de jutge en els judicis i recomanar candidats per a alts carrecs. Podia nomenar els funcionaris per sota del salari de rang de 600-shi. [66]

    El deure principal conseller imperial era portar a terme els procediments disciplinaris dels funcionaris. Compartir funcions similars amb el Canceller, com ara la recepcio dels informes anuals de la provincia. No obstant aixo, quan el seu titol va ser canviat a l'Excel·lencia de les obres en 8 aC, va esdevenir cap del seu deure de supervisio de projectes d'obres publiques. [67]

    Una escena de parangons historics de la pietat filial conversant amb els altres, obres d'art xines pintat en un quadre de vimet lacat, excavat en una tomba d'Han de l'Est, del que els xinesos Comandancia Lelangue en l'actual Corea del Nord.

    El Comandant Grand, el titol va ser canviat a Gran Mariscal en 119 aC abans de tornar a Gran Comandant en 51 CE, era el comandant irregular publicat dels militars i despres regent durant Han de l'Oest. [68] A l'est de Han va ser principalment un funcionari civil que comparteix moltes de les competencies de censura igual que els altres dos excel·lencies. [69]

    Qualificada per sota de l'Excel·lencies Tres van ser els ministres de nou, que cada una a carrec d'un ministeri especialitzat. El ministre de cerimonies va ser el principal funcionari a carrec dels ritus religiosos, els ritus, oracions i el manteniment dels temples ancestrals i els altars. [70] El ministre de la casa estava a carrec de la seguretat de l'emperador al palau, els parcs externs imperial i on l'emperador va fer una excursio pel carro. [71] El ministre de la Guardia va ser el responsable d'assegurar i patrullant les muralles, torres i portes dels palaus imperials. [72] El cotxer ministre va ser responsable del manteniment dels estables imperials, cavalls, carruatges i cotxeres per a l'emperador i el seu seguici palau, aixi com el subministrament dels cavalls per les forces armades. [73] El ministre de Justicia va ser el principal funcionari a carrec de mantenir, administrar i interpretar la llei. [74] L'Herald ministre va ser el principal funcionari a carrec de la recepcio de convidats d'honor a la cort imperial, com els nobles i ambaixadors estrangers. [75] El ministre del Clan Imperial supervisar les interaccions de la cort imperial amb la noblesa de l'imperi i va estendre familia imperial, com la concessio de feus i titols. [76] El ministre d'Hisenda era el tresorer de la burocracia oficial i de les forces armades que maneja els ingressos fiscals i les normes establertes per a les unitats de mesura. [77] El cambrer serveix ministre de l'emperador exclusivament, proporcionant ell amb espectacles i diversions, aliments i roba adequats, la medicina i la cura fisic, els objectes de valor i equips. [78]

    El govern local [ modifica ]

    Gos de ceramica trobat en una tomba Han, que porta un collaret decoratiu. La presencia d'aquest collaret indicaria la seva domesticacio com a mascota. [79] Se sap per fonts escrites que els parcs imperials de l'emperador hi havia casetes per a gossos de caca. [80]

    En ordre decreixent de grandaria, l'Imperi Han, amb exclusio dels regnes i marquessates, va ser dividit en unitats politiques de les provincies (zhou), comandes (juny), i els comtats (xian). [81] Un comtat es va dividir en diversos districtes, aquesta ultima compost per un grup de llogarets, cadascun amb un centenar de families. [82] [83]

    Els caps de les provincies, el nom oficial es va canviar d'inspector al governador i viceversa diverses vegades durant Han, van ser els responsables de la inspeccio de diverses encomana nivell i nivell de les administracions regne. [84] Sobre la base dels seus informes, els funcionaris en aquestes les administracions locals es promouria, degradats, acomiadats o processats per la cort imperial. [85]

    Un governador pot prendre diverses accions sense el permis de la cort imperial. L'inspector de menor rang tenien poders executiu nomes en temps de crisi, com l'augment de les milicies a traves de les comandes sota la seva jurisdiccio per reprimir una revolta. [81]

    L'encarrec consistia en un grup de comtats, i va ser dirigida per un administrador. [81] Va ser el maxim lider civil i militar de la comanda i la defensa manejats, els plets, les instruccions de temporada als agricultors i les recomanacions dels candidats a carrecs enviat anualment a la capital en un sistema de quotes establerta en primer lloc per l'emperador Wu. [86] [87] El cap d'un comtat grans de prop de 10.000 llars es deia Prefecte, mentre que els caps dels petits comptats van ser anomenats caps, i tots dos poden ser esmentats com magistrats. [88] [89] Un jutge mante la llei i l'ordre en el seu comtat, registrada a la poblacio en materia de fiscalitat, va mobilitzar als comuners dels drets de corvee anual, les escoles reparades i supervisat les obres publiques. [90]

    Els emperadors [ modifica ]

    Emperadors de la dinastia Han-Occidental [ modifica ]

    1. Gaozu 高? (Liu Bang 劉 邦) (202 aC - 195 aC)
    2. Huidi ? 帝 (Liu Ying 劉 盈) (195 aC/ 188 aC)
    3. Emperadriu Lu Zhi (188 aC - 180 aC)
    4. Wendi 文帝 (Liu Heng) (180 aC - 157)
    5. Jingdi (Liu Qi) (157 aC - 141)
    6. Wudi (Liu Che) (141 aC - 87)
    7. Zhaodi (Liu Fuling) (87 aC - 74)
    8. Xuandi (Liu Xun) (74 aC - 49)
    9. Yuandi (Liu Shi) (49 aC - 33)
    10. Chengdi (Liu Ao) (33 aC - 7)
    11. Aidi (Liu Xin) (7 aC - 1)
    12. Pingdi (Liu Kan) (1 aC - 9)
    La dinastia Han en la historia

    Emperadors de la dinastia Xin [ modifica ]

    1. Wang Mang (9-23)
    2. Genshi ( Liu Xuan ) (Usurpador) (23-25)

    Emperadors de la dinastia Han-Oriental [ modifica ]

    1. Guangwu (Liu Xiu) (25-57)
    2. Ming (Liu Zhuang) (57-75)
    3. Zhang (Liu Da) (75-88)
    4. Han Hedi (Liu Zhao) (88-106)
    5. Han Shangdi (Liu Long) (106-106)
    6. Han Andi (Liu Hu) (106-125)
    7. Marques de Beixiang (Liu Yi) (125-125)
    8. Shun (Liu Bao) (125-144)
    9. Chong (Liu Bing) (144-145)
    10. Han Zhidi (Liu Zuan) (145-146)
    11. Huan (Liu Zhi) (146-168)
    12. Ling (Liu Hong) (168-189)
    13. Princep de Hongnong (Liu Bian) (189-189)
    14. Xian (Liu Xie) (189-220), abdica.

    Referencies [ modifica ]

    1. ↑ Zhou (2003), 34.
    2. ↑ Schaefer (2008), 279.
    3. ↑ Kamenarovic , Ivan P. La Chine classique . Paris: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2 .  
    4. ↑ Ebrey (1999), 60?61.
    5. ↑ Loewe (1986), 116?122.
    6. ↑ Davis (2001), 44?46.
    7. ↑ 7,0 7,1 Loewe (1986), 122.
    8. ↑ 8,0 8,1 Loewe (1986), 122?125.
    9. ↑ Loewe (1986), 139?144.
    10. ↑ 10,0 10,1 Bielenstein (1980), 106; Ch'u (1972), 76.
    11. ↑ Bielenstein (1980), 105.
    12. ↑ Hansen (2000), 117?119.
    13. ↑ Els xiongnu son la denominacio xinesa dels huns .
    14. ↑ Di Cosmo (2001), 175?189, 196?198
    15. ↑ Torday (1997), 80?81
    16. ↑ Yu (1986), 387?388.
    17. ↑ Torday (1997), 75?77.
    18. ↑ Torday (1997), 75 77
    19. ↑ Di Cosmo (2001), 190?192.
    20. ↑ Yu (1967), 9?10
    21. ↑ Morton i Lewis (2005), 52
    22. ↑ Di Cosmo (2001), 192?195.
    23. ↑ Yu (1986), 388?389
    24. ↑ Torday (1997), 77, 82?83
    25. ↑ Di Cosmo (2002), 195?196.
    26. ↑ Torday (1997), 83?84
    27. ↑ Yu (1986), 389?390.
    28. ↑ Yu (1986), 389?390
    29. ↑ Di Cosmo (2001), 211?214.
    30. ↑ Torday (1997), 91?92
    31. ↑ Yu (1986), 390; Di Cosmo (2001), 237?240.
    32. ↑ Loewe (1986), 196?197, 211?213; Yu (1986), 395?398.
    33. ↑ Sandler , Stanley. Ground warfare: an international encyclopedia . ABC-CLIO, 2002, p. V.1, p.898. ISBN 1576073440 .  
    34. ↑ Bielenstein (1986), 225?226; Huang (1988), 46?48.
    35. ↑ Bielenstein (1986), 227?230.
    36. ↑ Hinsch (2002), 23?24; Bielenstein (1986), 230?231; Ebrey (1999), 66.
    37. ↑ Hansen (2000), 134; Bielenstein (1986), 232?234; Morton and Lewis (2005), 58; Lewis (2007), 23.
    38. ↑ 38,0 38,1 Hansen (2000), 135; de Crespigny (2007), 196; Bielenstein (1986), 241?244.
    39. ↑ de Crespigny (2007), 568; Bielenstein (1986), 248.
    40. ↑ de Crespigny (2007), 197, 560; Bielenstein (1986), 249?250.
    41. ↑ de Crespigny (2007), 558?560; Bielenstein (1986) 251?254.
    42. ↑ Bielenstein (1986), 251?254; de Crespigny (2007), 196?198, 560.
    43. ↑ de Crespigny (2007), 54?55, 269?270, 600?601; Bielenstein (1986), 254?255.
    44. ↑ Hinsch (2002), 24?25.
    45. ↑ de Crespigny (2007), 511.
    46. ↑ Ebrey (1986), 628?629.
    47. ↑ Beck (1986), 339?340.
    48. ↑ Ebrey (1999), 84.
    49. ↑ Loewe (1994), 38?52.
    50. ↑ Beck (1986), 339?344.
    51. ↑ Beck (1986), 344; Zizhi Tongjian , vol. 59.
    52. ↑ Beck (1986), 344?345; Morton and Lewis (2005), 62.
    53. ↑ Beck (1986), 345.
    54. ↑ Beck (1986), 345?346.
    55. ↑ 55,0 55,1 Beck (1986), 346?349.
    56. ↑ de Crespigny (2007), 158.
    57. ↑ 57,0 57,1 Beck (1986), 351?352; de Crespigny (2007), 36?37.
    58. ↑ Beck (1986), 352; de Crespigny (2007), 37.
    59. ↑ Beck (1986), 353?357; Hinsch (2002), 206.
    60. ↑ Schirokauer, Conrad. . Breve historia de la civilizacion china . Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9 .  
    61. ↑ Ch'u (1972), 68?69.
    62. ↑ de Crespigny (2007), 1216; Wang (1949), 141?143.
    63. ↑ Bielenstein (1980), 144; Wang (1949), 173?177.
    64. ↑ Ch'u (1972), 70?71.
    65. ↑ de Crespigny (2007), 1221; Bielenstein (1980), 7?17.
    66. ↑ Wang (1949), 143?144, 145?146, 177; Bielenstein (1980), 7?8, 14.
    67. ↑ Wang (1949), 147?148; Bielenstein (1980), 8?9, 15?16
    68. ↑ Pirazzoli-T'Serstevens , Michele; Bujard , Marianne; Chaussende , Damien. Les dynasties Qin et Han: 221 av. J.-C.-220 apr. J.-C . Paris: les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7 .  
    69. ↑ Wang (1949), 150; Bielenstein (1980), 10?13.
    70. ↑ de Crespigny (2007), 1222; Wang (1949), 151; Bielenstein (1980), 17?23.
    71. ↑ de Crespigny (2007), 1222; Bielenstein (1980), 23?24.
    72. ↑ de Crespigny (2007), 1223; Bielenstein (1980), 31.
    73. ↑ de Crespigny (2007), 1223; Bielenstein (1980), 34?35.
    74. ↑ Bielenstein (1980), 38; Wang (1949), 154.
    75. ↑ de Crespigny (2007), 1223?1224; Bielenstein (1980), 39?40.
    76. ↑ Wang (1949), 155; Bielenstein (1980), 41.
    77. ↑ de Crespigny (2007), 1224; Bielenstein (1980), 43.
    78. ↑ de Crespigny (2007), 1224; Bielenstein (1980), 47.
    79. ↑ Wang (1982), 57, 203.
    80. ↑ Bielenstein (1980), 83.
    81. ↑ 81,0 81,1 81,2 de Crespigny (2007), 1228.
    82. ↑ Bielenstein (1980), 103.
    83. ↑ Nishijima (1986), 551?552.
    84. ↑ Bielenstein (1980), 90?92; Wang (1949), 158?160.
    85. ↑ Bielenstein (1980), 91.
    86. ↑ de Crespigny (2007), 1230?1231
    87. ↑ Bielenstein (1980), 96; Hsu (1965), 367?368.
    88. ↑ de Crespigny (2007), 1230
    89. ↑ Bielenstein (1980), 100
    90. ↑ Bielenstein (1980), 100.

    Bibliografia [ modifica ]

    • Beck , Mansvelt. ≪The Fall of Han≫. A: Denis Twitchett i Michael Loewe. The Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. ? A.D. 220 . Cambridge: Cambridge University Press, 1986, p. 317?376. ISBN 0-521-24327-0 .  
    • Bielenstein , Hans. The Bureaucracy of Han Times . Cambridge: Cambridge University Press, 1980. ISBN 0-521-22510-8 .  
    • Ch'u , T'ung-tsu. Jack L. Dull. Han Dynasty China: Volume 1: Han Social Structure . Seattle, Londres: University of Washington Press, 1972. ISBN 0-295-95068-4 .  
    • de Crespigny , Rafe. A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23?220 AD) . Leiden: Koninklijke Brill, 2007. ISBN 90-04-15605-4 .  
    • Ebrey , Patricia. The Cambridge Illustrated History of China . Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-66991-X .  
    • Loewe , Michael. ≪The Former Han Dynasty≫. A: Denis Twitchett i Michael Loewe. The Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. ? A.D. 220 . Cambridge: Cambridge University Press, 1986, p. 103?222. ISBN 0-521-24327-0 .  
    • Nishijima , Sadao. ≪The Economic and Social History of Former Han≫. A: Denis Twitchett i Michael Loewe. Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. ? A.D. 220 . Cambridge: Cambridge University Press, 1986. ISBN 0-521-24327-0 .  
    • Schaefer , Richard T. Encyclopedia of Race, Ethnicity, and Society: Volume 3 . Thousand Oaks: Sage Publications Inc., 2008. ISBN 1-4129-2694-7 .  
    • Wang , Yu-ch'uan ≪An Outline of The Central Government of The Former Han Dynasty≫. Harvard Journal of Asiatic Studies , 12, 1/2, Juny 1949, pag. 134?18.
    • Zhou , Jinghao. Remaking China's Public Philosophy for the Twenty-First Century . Westport: Greenwood Publishing Group, Inc., 2003. ISBN 0-275-97882-6 .  

    Vegeu tambe [ modifica ]

    Enllacos externs [ modifica ]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dinastia Han


    Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_Han&oldid=33315939 ≫