El dibuix es una art que instrueix a dibuixar. Dibuixar es projectar o dissenyar graficament. Es la plasmacio d'una idea. Significa tant l'art que ensenya a dibuixar, aixi com delineacio, figura o imatge executada en clar i fosc; pren el nom d'acord amb el material amb el qual es fa. El dibuix es una forma d'expressio grafica, plasma imatges sobre un espai pla. A causa de l'anterior, es considerat part de la bella art coneguda com a pintura . Es una de les modalitats de les arts visuals . Es considera al dibuix com el llenguatge grafic universal. Ha estat utilitzat per la humanitat per transmetre idees, projectes i, en un sentit mes ampli, les seves idees, costums i cultura. ^[1]

El dibuix es la representacio grafica realitzada per mitja de linies, tracos i ombres, elaborats amb llapis, ploma o altres objectes similars. El dibuix es la base de gairebe qualsevol obra artistica, ja que la majoria de les obres visuals comencen amb un esbos dibuixat. En la historieta o comic , una nova forma d'art que deriva del dibuix, la representacio grafica narra una historia a traves d'una successio de vinyetes, dibuixades en color o blanc i negre, i amb texts emmarcats en uns requadres anomenats "entrepans".

En el dibuix, un dels materials mes antics es el carbonet , fet amb branquillons de romani , d' avellaner o de salze carbonitzat. Junt amb el llapis ?un instrument fet en grafit embotit en un tub de fusta o metall i facil de manipular?, son ideals per a fer esbossos i estudis preparatoris, ja que permeten l'esborrat. Al segle  xv , des d'Italia, el llapis es va difondre a altres paisos. La sanguina es un tipus especial de llapis fet d' argila ferruginosa que produeix un dibuix de color vermellos; va estar molt de moda a la Italia del Renaixement .

La punta metal·lica es un instrument fet amb materials tous com plom , estany o plata , amb el qual es marca sobre el paper o pergami; ja era utilitzat en l'epoca romana. Si aquest material marca en fosc sobre clar, el guix (sulfat de calci bihidratat), de color blanc, es fa servir habitualment sobre suports mes foscs, tot i que mes recentment es fabriquen barretes en color. A partir del Renaixement s'usava com a material de dibuix o com a pigment per a la pintura al tremp .

El pinzell , un instrument fet amb pels de diferents animals ? porc , marta gibelina o esquirol ?, utilitzat per pintar, tambe permet dibuixar amb tinta i tinta xinesa , i remarcar volums i zones lluminoses. Tambe la ploma de canya o la d'ocells , a mes d'utilitzar-se en escriptura , es fa servir per a dibuixar. ^[2]

Caracteristiques:

• Proporcio que ha de tenir en les seves parts i mesures la figura de l'objecte que es dibuixa o pinta.
• Delineacio, figura o imatge executada en clar i fosc, i que s'obte el nombre del material amb el qual es realitza. Dibuix al carbonet , de llapis.
• En els encaixos, brodats, teixits, etc., figura i disposicio dels treballs que els adornen.

Tipus de dibuix:

• Un dibuix a ma alcada es el que es realitza sense recolzar la ma, tambe dit esbos .
• Un dibuix del natural es el que es fa copiant directament del model.
• Un dibuix lineal es una delineacio amb segments de linies geometriques i, en general, ajudat de regles, esquadres, cartabons, etc.
• El dibuix tecnic es el dibuix realitzat d'acord amb les normes tecniques adients, utilitzat per a la realitzacio de planols , esquemes , maquines , etc.
• Els dibuixos animats son els que es fotografien en una pel·licula successivament, i que en anar recollint els successius canvis de posicio imiten o suggereixen el moviment natural dels essers vius.
• El dibuix d'humor o humor grafic es el que inclou missatges ironics o satirics, fet amb un estil comic o caricaturesc.
• El dibuix de tebeos (comics) prou especialitzat per a considerar-la categoria a part.
• A ma alcada i realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors. El solen fer els viatgers, exploradors, cientifics. Aquesta classe de dibuixos son coneguts com a quaderns de camp . Com a exemple, es poden citar el suec Sven Hedin , l'alemany Wilhehm Filchner , l'espanyol Julio Caro Baroja i el catala Jordi Sabater Pi .

Historia del dibuix [ modifica ]

El dibuix serveix com una eina per a la representacio d'objectes reals o idees que, de vegades, no es possible expressar fidelment amb paraules. Els primers dibuixos coneguts es remunten a la prehistoria ; les pintures rupestres de la cova d'Altamira son uns dels exemples mes antics, on l'esser huma va plasmar en els sostres i parets de les cavernes el que considerava important transmetre o expressar (usualment activitats relacionades amb la seva forma de vida i el seu entorn).

De les primeres civilitzacions perduren escassos exemplars de dibuixos, normalment, per la fragilitat del material en el qual van ser executats (s'han trobat en ostraca i pintures murals inacabades), o perque eren un mitja per elaborar pintures posteriorment, sent recoberts amb capes de color. Les cultures de l'Antiga Xina , Mesopotamia , la vall de l'Indus , o l' antic Egipte ens han deixat mostres clares d'aixo, ideant els primers canons de proporcions, com va succeir tambe a l' antiga Grecia i a l' antiga Roma .

En l' edat mitjana es va utilitzar profusament el dibuix, generalment acolorit, per a representar sobre pergamins temes religiosos a manera d'explicacio o al·legoria de les histories escrites. En aquests dibuxios el simbolic predominava sobre el realista. La cultura islamica tambe va contribuir amb preciosos dibuixos que solien acompanyar textos d' anatomia , d' astronomia o d' astrologia .

Es en el Renaixement quan el dibuix desclou, aconseguint aconseguir sublims cotes. Per primera vegada s'estudia el metode de reflectir la realitat amb la major fidelitat possible, conformement a normes matematiques i geometriques impecables: amb Filippo Brunelleschi sorgeix la perspectiva conica . El dibuix, de la ma dels grans artistes renaixentistes cobra autonomia, adquirint valor propi en autoretrats, planols arquitectonics i variats temes realistes ?com els de Leonardo da Vinci ?, a mes de seguir servint com a estudi previ imprescindible d'altres arts, com la pintura , l' escultura o l' arquitectura .

Conceptes [ modifica ]

El dibuix es el llenguatge universal, ja que sense intervenir paraules es possible transmetre idees de manera grafica que resultin comprensibles per a tots. Hi ha dibuixos que son reconeguts dins d'una cultura, als quals anomenem simbols . Altres exemples son els pertanyents a la senyaletica, activitat que s'encarrega de comunicar parametres de comportament en determinada locacio per mitja del llenguatge grafic.

Paul Valery deia que les tres grans creacions humanes son el dibuix , la poesia i les matematiques .

Dibuixar i pintar [ modifica ]

Dibuixar i pintar no significa el mateix. Per la seva naturalesa fisica, el dibuix es un subconjunt de les manifestacions artistiques conegudes com a pintura, pero no forma part de la pintura com a tecnica de representacio. El dibuix es l'art de representar graficament objectes sobre una superficie plana; es base de tota creacio plastica i es un mitja convencional per expressar la forma d'un objecte mitjancant linies o tracos. En la pintura, l'estructura dels planols s'aconsegueix mitjancant masses acolorides.

Les tecniques de "pintar" i "dibuixar" (o les formes de fer) poden ser confoses, perque les eines son, a vegades, les mateixes, no obstant aixo la tecnica es diferent. "Pintar" involucra l'aplicacio de pigments , generalment mitjancant un pinzell , que son escampats sobre un llenc ; el dibuix es la delineacio en una superficie, generalment es el paper . En altres paraules l'acte de pintar utilitza la taca com a recurs comunicatiu mentre que el dibuix utilitza la linia .

El terme dibuixar tambe suggereix un proces diferent al de pintura. El dibuix es generalment exploratori, amb emfasi principal en l'observacio, solucio de problemes i composicio. En contrast, la pintura tradicional es generalment l'execucio o acabament del dibuix mitjancant la insercio de pigments.

Classificacio del dibuix [ modifica ]

Segons la seva concepcio [ modifica ]

D'acord amb el seu objecte, el dibuix es pot classificar en:

• Dibuix de concepcio
• Dibuix de definicio
• Dibuix de fabricacio
• Dibuix industrial

Aquests determinen precisament l'ordre cronologic per representar i transmetre a traves d'esbossos, diagrames o esquemes la idea o projecte que desitja desenvolupar i executar el seu inventor o dissenyador: plasmant en el seu ordre la idea general; el seu espai, forma i dimensio; i finalment el seu proces i tecnica de fabricacio.

Segons el seu objectiu [ modifica ]

Dibuix artistic [ modifica ]

Es la representacio d'un objecte per mitja de linies que limiten les seves formes i contorns. Es tracta d'una abstraccio de la nostra ment que permet fixar l'aparenca de la forma, ja que l'ull nomes percep masses acolorides de diversa intensitat. Els dibuixos artistics solen ser representacions d'objectes o escenes on l' artista veu, recorda o imagina. Aquests poden ser realistes: un exemple son els retrats , o els dibuixos arquitectonics . El dibuix tambe pot arribar al grau de perdre certa aproximacio amb la realitat (com les caricatures ), relativament allunyats de la realitat (o els dibuixos animats i els comics ), fins a arribar al surrealista i l' abstracte .

Proces en el dibuix artistic:

Anotacio : Dibuix rapid que s'usa per captar i recordar les caracteristiques del que es va a dibuixar despres. Es especialment util quan es dibuixen exteriors o figures en moviment.

Esbos : Prova del dibuix en un paper a part. Serveix per ajudar a decidir l'enquadrament, la composicio, quins elements s'inclouen…

Encaixat : Linies generals que es tracen en el paper definitiu (es tapen o esborren despres), serveixen com a base del dibuix.

Linia : Dibuix dels contorns. Es dibuixa primer el mes general i despres el detall.

Valoritzacio : Per aconseguir mes realisme i volum, es fa un ombreig. Es fa una transicio del color de les zones mes clares a les zones mes fosques. Les zones de llum es poden aclarir esborrant o usant un llapis de color blanc o similar, mentre que les zones fosques s'aconsegueixen saturant el material.

Color : Un dibuix pot portar color , especialment si esta destinat a ser una il·lustracio (dibuix que acompanya a un text en llibres, cartells, etc.). El color es pot aplicar amb diverses tecniques: aquarel·la, tinta, llapis de color, ordinador... El color pot ser pla (homogeni) o amb textura (aparenca irregular que es pot aconseguir amb el material, el paper, la tecnica...).

Correccions : Els errors es poden corregir de diferents formes: esborrant, cobrint una zona del dibuix amb pintura o un tros de paper i dibuixant sobre ell, o realitzant un escaneig del dibuix i modificant-lo en un programa de retoc fotografic (ex.: Photoshop). Amb aquests programes de retoc es poden eliminar, afegir o ressaltar coses, millorar contrastos i colors.

Una manera de dibuix a ma alcada es el realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors, per viatgers, exploradors i cientifics. A aquest tipus de dibuixos se'ls coneix com a Quaderns de camp . Com a exemple es poden citar al colombia Juan Jose Gutierrez , a l'alemany Wilhelm Filchner i a l'espanyol Julio Caro Baroja .

Proporcio : La proporcio en el dibuix es molt important, ja que aquesta donara a l'objecte representat l'harmonia necessaria en relacionar correctament tots els elements que el conformen. Un consell util i practic al moment de realitzar l'enquadrament del dibuix, es col·locar aquest enfront d'un mirall, d'aquesta manera descobrirem si la nostra obra es troba ben proporcionada i si guarda la simetria corresponent; aixo es molt util especialment amb els dibuixos del rostre i en retrats. A vegades el nostre ull sol "enganyar-nos" al moment de dibuixar i resulta que en acabar un treball, des de la nostra mirada pot semblar-nos correcte i ben encaixat, no obstant aixo, en col·locar-lo enfront del mirall es descobreixen alguns errors de proporcio i, es convenient no oblidar que es aixi com ho veura l'espectador. Aixo es corregeix amb la practica constant i recordant que es molt important l'observacio perque puguem relacionar correctament tots els elements de l'objecte a dibuixar i aconseguir aixi una representacio correcta. Altres formes d'avaluar si el nostre dibuix es correcte son: col·locar-lo a l'inreves, mirar-lo a contrallum pel revers de la fulla i, col·locar la nostra fulla una mica mes a baix per canviar la nostra perspectiva en mirar-la.

Dibuix geometric [ modifica ]

Es aquell que es representa per mitja de grafiques planes. El Dibuix geometric constitueix un veritable i nou sistema d'ensenyament estructurat per garantir, tant a l'alumne dels primers anys de les Escoles Tecniques com als de les Facultats d'Arquitectura i Enginyeria - batxillers o perits mercantils - un rapid maneig i posterior domini de la ma en el planol. Aixo sorgeix de les seves figures i dibuixos, l'enumeracio i designacio dels utils i l'explicacio de l'ocupacio de l'estrictament necessari; les caracteristiques de la cal·ligrafia tecnica, els seus grups per realitzar la practica adequada i els consells per efectuar els exercicis.

Tambe s'inclouen les principals figures geometriques i es detalla la manera logica de construir-les, enfocament aquest que -no escapara al lector- es fruit d'una tasca minuciosa, una metodologia adquirida dia a dia, enfront dels problemes que l'enginyer C. Virasoro recorre en la seva funcio de professor. Com a tal, indueix, planteja i impulsa al fet que l'estudiant amplii la practica dels treballs, gracies a la presentacio de models basics del dibuix.

Dibuix tecnic [ modifica ]

El dibuix tecnic es el llenguatge grafic universal tecnic normalitzat. Les aptituds per a aquesta classe de dibuix s'aprenen, a causa que ha de complir amb determinades normes.

Es subdivideix en dibuix tecnic especialitzat, segons la necessitat o aplicacio les mes utilitzades o difosos en l'entorn tecnic i professional. Cadascun es caracteritza pel fet que utilitza una simbologia propia i especifica generalment normalitzada legalment.

Els planols que representen un mecanisme simple o una maquina formada per un conjunt de peces es denominen planols de conjunt, i els que representen un sol element, planols de peca. Els que representen un conjunt de peces amb les indicacions grafiques per a la seva col·locacio, son anomenats planols .

Dibuix geodesic [ modifica ]

Un mapa bidimensional del mon, com si la terra fos plana, ha de tracar-se els meridians (cercles concentrics verticals) en forma de linies rectes verticals (Europa estaria situada proporcionalment molt mes allunyada d'America). En alguns mapes, els paral·lels (cercles paral·lels horitzontals) es dibuixen com a linies horitzontals paral·leles, i els meridians son corbes que parteixen dels pols (situant Europa a una distancia proporcional d'America).

Instruments i materials [ modifica ]

Mes que una tecnica grafica basada en l'us de la linia, el dibuix es l'expressio d'una imatge que es fa en forma manual, es a dir, s'usa la ma per realitzar-lo. Els instruments que es poden usar son molts, com tambe la superficie on es pot fer. Els mes usats son el paper com a suport i el llapis com l'instrument, pero actualment s'usen computadores utilitzant el teclat, mouse , o amb un llapis optic, mes comu en una Tablet PC com l' iPad .

Instruments [ modifica ]

Els instruments mes comuns per dibuixar son: els llapis de grafit com per exemple els llapis de dibuix (6b), (2b) i (HB), que son els mes importants en el dibuix basic, la ploma estilografica , carbonets , regle , compas, escaire, cartabo, regle "T", etc.

Negres i pigments [ modifica ]

El mitja fa referencia al fet de quin tipus de tinta , pigment o color va a ser utilitzat sobre la superficie a dibuixar. L'eina utilitzada pot ser seca (com el grafit , pastel , conte ) o humit (com marcadors, ploma o tinta ). Els llapis aquosos poden ser utilitzats en sec, pero en estar humits adquireixen un to diferent. Encara que es inusual, a vegades els artistes treballen amb una classe de tinta invisible .

Suports fisics [ modifica ]

El suport fisic pot ser qualsevol, des de l' antiguitat s'ha anat canviant d'un format a un altre. Els mes utilitzats en l'actualitat son aquells basats en paper i/o cartro , encara que la varietat arriba a ser tan ingent que es dificil concretar. Segons al fet que es destini el dibuix, trobem des del llenc per a una obra representativa amb finalitats decoratives, o el polipropile per plasmar dibuixos en cartells amb finalitats publicitaries.

Semiotica del dibuix [ modifica ]

Primer s'ha d'afirmar que el dibuix es un tipus de signe , mes especificament, un signe visual. Com a signe visual, el dibuix depen del signe iconic, indexic i simbolic. El signe es una expressio amb la intencio de ≪transmetre una informacio, per dir, o per indicar a algu que un altre el coneix i que vol que el coneguin la resta tambe≫. ^[3]

El dibuix com a missatge visual global distingeix com a signe visual dos tipus d'entitats teoriques diferents, la primera el signe iconic que es analogic i mimetic (figuratiu) i el segon, el signe plastic, que posseeix codis basats en la linia, el color i la textura ( abstraccio ). ^[4]

Dibuix tecnic [ modifica ]

La materia de dibuix tecnic desenvolupa les estrategies necessaries per a la comprensio i posterior solucio grafica dels problemes, amb un component de recerca i planificacio dels processos. Els continguts de la materia proporcionen a l'alumnat els coneixements propis del batxillerat i el prepara per afrontar estudis futurs mes complexos. Pel seu caracter instrumental, esdeve una eina imprescindible per a la formacio academica i tambe per a futures activitats professionals.

El dibuix tecnic es una eina amb un llenguatge propi, que s'utilitza en disciplines que s'ocupen principalment del disseny de la forma i la funcio dels objectes i els espais, i esdeve en molts casos un instrument d'investigacio i de creacio de les solucions que demanen els projectes de disseny grafic i industrial, d'arquitectura, d'enginyeria, d'urbanisme entre altres.

El dibuix tecnic esdeve un instrument que concreta les formes i els espais en que viurem, i per aquesta rao el coneixement de les seves estructures, de les seves propietats i els seus processos de resolucio i construccio es fonamental per entendre l'entorn ple d'elements i espais artificials. Aquest fet implica la interpretacio i posterior racionalitzacio de les formes que s'interrelacionen i estructuren en una realitat sempre complexa.

El camp d'actuacio del dibuix tecnic es molt ampli. A mes dels ambits classics on s'acostuma a ubicar aquesta materia, el dibuix tecnic te un paper important tambe en el mon de les arts en general. Fugint de la dualitat de conceptes com el d' art i tecnica , el dibuix tecnic s'integra en l'art actual principalment com a suport al proces creatiu.

Els continguts de la materia desenvolupen la visio espacial, mitjancant l'estudi de la geometria i les relacions que es produeixen sobre el pla i a l'espai. El seu ensenyament ha de preveure el desenvolupament d'aquesta visio espacial i de les capacitats d'abstraccio com a aspecte fonamental per a un assoliment posterior dels conceptes.

Dibuix d'arquitectura [ modifica ]

El dibuix arquitectonic o dibuix d'arquitectura es el dibuix tecnic d'un edifici o d'un projecte de construccio que correspon al camp de l' arquitectura . Els dibuix arquitectonic es utilitzat per arquitectes i altres per a una serie de proposits:

• Per a glossar una idea de disseny en una proposta coherent
• Per a comunicar idees i conceptes
• Per convencer els clients dels avantatges d'un disseny
• Per a guiar als operaris en la construccio d'un edifici
• Com un registre del treball realitzat
• Per fer un registre escrit d'un edifici que ja existeix

Alcat [ modifica ]

Un alcat, en dibuix tecnic o dibuix arquitectonic, es la representacio plana de la facana d'un edifici, el costat d'una maquina o d'un objecte, mitjancant projeccio geometrica ortogonal, sense tenir en compte la perspectiva , conservant aquest totes les seves proporcions.

L'alcat s'obte mitjancant una projeccio paral·lela de l'element a representar, sent aquesta perpendicular al pla de projeccio. L'alcat es una de les representacions principals del sistema diedric , juntament amb la planta ; tambe es fa servir l'alcat lateral, com dibuix auxiliar.

L'alcat, dibuixat a escala, permet comprovar la veritable dimensio de tots els seus elements, sent de gran utilitat en les representacions d'elements arquitectonics i forma part dels documents imprescindibles de tot projecte d' arquitectura .

Planta [ modifica ]

Una planta es la representacio sense perspectiva d'un cos sobre un pla horitzontal. La planta s'obte mitjancant una projeccio paral·lela , perpendicular al pla projectant horitzontal. Es una de les representacions principals del sistema diedric , juntament amb l'alcat. Tambe es denomina planta a la representacio de la seccio horitzontal d'un edifici, un moble, una peca o qualsevol altre objecte.

En arquitectura, la planta es un dibuix que representa, en projeccio ortogonal ia escala, una seccio horitzontal d'un edifici, es a dir, la figura que formen els murs i envans a una alcada determinada (normalment coincident amb les finestres, perque es puguin apreciar).

Els plans d'un edifici consten d'almenys una planta per cada alcada o nivell d'aquest, incloent la planta de cobertes , que a diferencia de les altres, no secciona l'edifici sino que el mostra vist des de dalt, tal com es veuria al sobrevolar-, pero sense distorsions de perspectiva. ^[1]

Acompanyant a les plantes o seccions horitzontals, s'utilitzen tambe planols de seccio vertical (denominats seccions o planols de seccio ), aixi com plans d'alcat, que mostren l'aspecte exterior de les diferents facanes l'edifici, sense seccions.

Hi ha diferents tipus de planols de planta en funcio del que es vulgui representar. Els principals son:

• Plantes d'arquitectura: mostren les divisions interiors de l'edifici, les portes, finestres i escales. Solen estar acotades i poden anotar tambe la superficie de cada recinte.
• Plantes constructives: reflecteixen els detalls constructius de facana i envans interiors.
• Plantes d'acabats: mostren els materials de revestiment o acabat de sols, sostres i paraments verticals en cadascuna de les estances o habitacions.
• Plantes d'instal·lacions: mostren el recorregut i ubicacio dels diferents elements que componen les instal·lacions de l'edifici. Normalment hi ha una planta dedicada a cada tipus d'instal·lacio (electrica, fontaneria, sanejament, etc.).
• Plantes d'estructura: mostren els detalls del forjat . A diferencia de les altres plantes, que solen seccionar just per sobre del sol, les plantes d'estructura solen seccionar just per sota, mostrant per tant els elements sobre els quals se suporta el forjat.

Dibuixos animats [ modifica ]

Els dibuixos animats son una produccio audiovisual, normalment realitzats a ma (o mes recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a ma) dirigits sobretot al cinema i a la televisio. Conten qualsevol tipus d'historia o de guio. Normalment els dibuixos animants poden estar realitzats per mitja de nombrosos tipus d'animacio, pero se solen incorporar a la mateixa categoria que l'animacio tradicional.

Els primers exemples dels intents de captar el fenomen del moviment per mitja del dibuix es poden trobar en epoques ben allunyades com el Paleolitic, amb les pintures rupestres d'animals, que eren reflectits amb multiples cames en posicions superposades, cercant la percepcio del moviment.

Aparells com el fenaquistoscopi , el zootrop o el praxinoscopi , van ser els primers a produir moviment amb una serie sequencial de dibuixos amb l'us de la tecnologia, pero l'animacio no es va desenvolupar fins a l'aparicio del cinema.

• 
  Un disc fenaquistoscopi d'Eadweard Muybridge (1893)
• 
  Vista simulada de l'espill del disc
• 
  Un exemple de foliscopi (1886)
• 
  Replica moderna d'un zootrop victoria
• 
  Praxinoscopi (1882)
• How Animated Cartoons Are Made (1919)

La primera pel·licula animada va ser Humorous Phases of Funny Faces de 1906, pel dibuixant de periodics J. Stuart Blackton, un dels cofundadors de la Companyia Vitagraph . En l'obra, apareix la linia del dibuixant en dues cares que son animades sobre una superficie en negre. Les dues cares somriuen i fan l'ullet, and l'home amb un cigar amolla el fum sobre la cara de la dona; tambe, un pallasso permet el seu gosset saltar a treves d'un aro. La primera pel·licula de dibuixos animats, en el sentit tradicional del terme, va ser "Fantasmagorie" , del director frances Emile Cohl , el 1908.

Un dels primers exits dels dibuixos animats va ser " Gertie el Dinosaure " de Winsor McCay , considerat el primer exemple de caracter d'animacio. Dels anys 30 als 60 del segle  xx , es van produir grans quantitats de dibuixos animats, que normalment eren exhibits abans d'un llargmetratge. Tenien una durada d'entre 5 i 10 minuts, i van ser realitzats per estudis com MGM , Disney , Paramount i Warner Brothers .

Amb l'arribada de la televisio a finals dels anys 50, els dibuixos animats al cinema inicien el seu declivi, a l'hora que es comencen a produir en major part per a televisio, situacio que es mante durant la segona meitat del segle  xx , sota el format de la serie de dibuixos animats .

Humor grafic [ modifica ]

Humor grafic es el terme amb el qual es designa una gamma diversa d'obres grafiques realitzades per a la premsa, des d'acudits d'una sola vinyeta i caricatures fins a autentiques historietes, tires comiques o pagines senceres. En general, abunda la satira de politica i social.

La premsa, de bon principi va incloure dos tipus de grafics: les il·lustracions, imatges que acompanyen el text i amb una intencio didactica o estetica el que fan es complementar-lo, i les caricatures, paraula que denominava qualsevol imatge de caracter satiric o comic, que no acompanyen un text sino que tenen sentit per elles mateixes i contenen un visatge critic. Avui en dia, del que aleshores s'anomenava caricatura , i que es l'adaptacio del terme caricatura en el sentit que li donaren els anglesos (que per la seva part adoptaren el terme del "caricare" italia), en el nostre idioma en diem humor grafic, pero en moltes obres, sobretot anteriors als anys 20 del segle  xx , caricatura i humor grafic son sinonims; per aixo Hogarth, Goya o Lautrec es consideren grans caricaturistes, quan en realitat el que feien eren imatges satiriques. La nostra Caricatura es correspon al "portrait charge", retrat d'un personatge real, exagerant-ne o simplificant-ne les faccions per aconseguir una efecte satiric o purament estetic. El problema terminologic fa que moltes paraules apareguin com a sinonims quan en realitat no ho son, pero com que s'han utilitzat com si ho fossin, en realitat ho acaben essent. Una mica embolicat, la veritat.

Molts autors, pero no estan d'acord amb el terme humor grafic, car sobretot troben inadequat per a les seves obres el mot "humor", al considerar que ells realitzen satira grafica, que es una cosa on no hi ha l'obligacio de fer riure, cosa que, en canvi, sembla implicita en l'altra denominacio. Ivan Tubau apunta una definicio a El humor grafico en la prensa del franquismo (Barcelona: Mitre, 1987), llibre imprescindible, que eximeix l'acudit de la necessitat de fer riure, car diu que l'acudit grafic "es un juego con ideas expresado mediante dibujos, con o sin la ayuda de palabras". Anys abans, Junceda en el seu Assaig sobre l'humorisme grafic (Barcelona: Institut Catala de les Arts del Llibre 1936), certifica la proximitat entre els humoristes grafics i els poetes; el dibuixant Maximo qualifica l'humor grafic de genere literari; Perich considera el genere com un mitja que li permet expressar un seguit de missatges o idees; i Mingote considera la vinyeta d'actualitat mes propera al document que a l'obra d'art. Kap , al cataleg "Trazos, un siglo de ilustracion y buen humor en Mundo Deportivo" (Barcelona, MD, 2006) escriu: "Es un genero de opinion, aunque el humorista no construye a traves de palabras sino de imagenes".

El dibuixant d'humor tambe pot ser anomenat dibuixant satiric, dibuixant comic, ninotaire, acuditaire, humorista grafic, caricaturista, vinyetista, opinador grafic…

Comic [ modifica ]

Un comic o historieta il·lustrada ^[5] es una narracio realitzada mitjancant una sequencia d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una historia o qualsevol informacio al lector i provocar una impressio estetica. Per fer-ho, els autors de comics utilitzen tot un seguit de recursos grafics . Will Eisner , autor i teoric del comic, tambe el definia com art sequencial . Alguns dibuixants de comic el consideren el "nove art ".

A Catalunya, a mitjans del segle  xx , el comic era conegut com a "Patufet" a causa de la popularitat de la revista En Patufet i com a "tebeo" per la difusio de 1917 al 1998 de la revista TBO ,

L'origen remunta a les il·lustracions satiriques i ironiques, predecessores del comic modern. Actualment, la diversitat de generes es la mateixa que en qualsevol altre llenguatge artistic. Molts estudiosos consideren que un comic nomes ho es en tant que es reproduit i difos per mitjans mecanics. Altres, especialitzats en el disseny i la comunicacio supralinguistica no exigeixen que un comic sigui difos de forma massiva per considerar-lo com a tal.

Tipus de comic [ modifica ]

Tires de premsa [ modifica ]

Va ser als Estats Units on es va iniciar la seva publicacio massiva en els periodics. La primera pagina de comic aparegue el 9 d'abril de 1893 en el periodic World . Precisament aqui s'hi van fer els primers experiments amb el color i Outcault crea Yellow Kid (xic groc, noi groc), personatge que reflecteix la vida dels baixos fons i es converteix en la principal atraccio del diari.

En 1897 es crea per al "New York Herald", un nou personatge Buster Brown . El treball de Rudolph Dirks , amb la seva obra Katzenjammer kids , es considerat el primer comic propiament dit. Va apareixer el 12 de desembre de 1897 , i va tenir una gran acceptacio pel public, Dirk va introduir l'us de la bafarada (tambe anomenada globus o fumets) que contenen el dialeg, donant-li mes dinamisme al conjunt de la historia grafica. Pero va ser Winsor McCay el vertader innovador del comic, per la seva audacia en l'enquadrament, la utilitzacio de diferents plans i la bellesa dels seus dibuixos i arguments en obres com ara Little Nemo .

El 1934 apareix Flash Gordon , d' Alex Raymond i, de mica en mica, comencen a sorgir histories de personatges comuns que es caracteritzaven per ser herois, soldats, mags ….

Una de les tires mes reeixides i apreciades son les que, dels dels anys 30 gent com Walt Disney feren als periodics protagonitzades per Mickey Mouse . Tanmateix, cal notar que Disney prompte deixaria de guionitzar les tires comiques, passant aquestes a les mans de Floyd Gottfredson , qui es considerat l'autor que ha tractat el personatge amb major virtuosisme.

Els comic books dels EUA [ modifica ]

Tambe es van comencar a publicar els comic books (revistes de comics, llibrets d'historietes il·lustrades) als Estats Units ( Max Gaines publica el primer comic book , Funnies on Parade el 1933 ). A mitjan decada dels 30 sorgeixen petites companyies com All Star Comics , Action Comics o Detective Comics ( DC ), que aviat esdevindria una de les majors companyies dels Estats Units.

Les histories comencen a augmentar en qualitat, els escriptors i dibuixants adquireixen un estil caracteristic del comic a que ara se l'anomena america i sorgeixen histories de detectius, cientifics i personatges mes atractius i amb habilitats superiors a les humanes, sempre salvant el planeta o la seva comunitat d'una catastrofe major.

El 1938 arriben " superherois " com Superman o La Dona Meravella i, posteriorment, altres com Batman .

Apareixen histories de terror, com Tales from the Crypt i series policiaques, com Secret Agent X-9 .

Es l'epoca dels gangsters i era natural que el lector desitges trobar el policia astut i dur; aixi que nasque Dick Tracy .

Als anys 40 , malgrat el gran exit de les series mes serioses, als EUA la publicacio amb mes vendes seria la humoristica Walt Disney Comics and Stories , on autors anonims que despres esdevindrien referents com ara Carl Barks van donar vida a l'univers de l' Anec Donald .

El 1950 arriba la serie Peanuts , de Franz Schultz , amb personatges mundialment famosos com Charlie Brown i Snoopy .

En els seixanta, una petita editorial acabaria revolucionant el mercat: Marvel Comics , amb la seva alma-mater Stan Lee reinventarien el genere amb series com Els Quatre Fantastics i, despres, Spiderman , L'increible Hulk , Els Venjadors i X-Men .

El comic contemporani america te diversos exits, com les tires de premsa de Mafalda de l'argenti Quino o Calvin i Hobbes de Bill Watterson .

Webcomics [ modifica ]

Amb l'aparicio d' Internet , van apareixer els anomenats webcomics, que usen el format bloc per reproduir les tires comiques que apareixen habitualment a la premsa. Molts dels webcomics acaben recopilats en "comic books" si tenen exit, o a la inversa, neixen per donar mes difusio a l'obra en paper de l'autor (com a complement a la pagina web personal). Macanudo , de Liniers, seria un exemple d'aquest pas al format web.

El llenguatge del comic [ modifica ]

Com a mitja de comunicacio de masses, ha influit en les societats en les quals incidia i, al mateix temps, ha reflectit la societats en que s'ha generat. El comic te un llenguatge iconic-verbal i es posa en estreta relacio amb el teatre, la novel·la, la pintura, la il·lustracio -publicitaria o no- o la fotografia. Un dels trets fonamentals que cal destacar en el llenguatge del comic es la convencionalitat. Aquest concepte fa referencia a la interioritzacio d'unes regles que fan entendre a tothom el comic de la mateixa manera, gracies a un seguit de recursos grafics establerts. Aixi doncs, amb el grafisme s'imita el so a traves de les onomatopeies ; amb la successio de vinyetes per tal de representar la temporalitat, la bafarada o globus indiquen els dialegs dels personatges o amb altres recursos expressius.

Altres convencions menys esteses son la representacio de la foscor amb els ulls blancs sobre un fons negre o la carencia de llums.

Amb aquesta convencionalitzacio no nomes s'aconsegueix estandarditzar la lectura del comic sino que s'apropa l'art de dibuixar comics a tothom, pero, d'una altra banda, l'autor perd la seva llibertat creativa.

Tipus de dibuix [ modifica ]

• Dibuix al natural
• Dibuix d'imitacio
• Dibuix lliure
• Dibuix geometric
• Dibuix animat
• Dibuix humoristic

Materials [ modifica ]

• Paper
• Llapis
• Tinta
  • Ploma estilografica
  • Boligrafs
  • Pinzells
• Gomes

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

• Llista de dibuixants catalans (1888-1929)
• Acotacio
• Grafomotricitat
• Paper mil·limetrat
• Museu del Comic i la Il·lustracio de Catalunya
• Penjat