La
decada del 1960
compren el periode d'anys entre el
1960
i el
1969
, tots dos inclosos.
Durant els anys 1960 s'assisteix als moments de major conflicte politic entre els blocs formats pels Estats Units i la Unio Sovietica, en l'anomenada Guerra Freda, que va sorgir al final de la
Segona Guerra Mundial
. Moments d'enorme tensio es produiren a partir de l'abatiment de l'avio espia U2 sobre territori sovietic, i durant la coneguda Crisi dels missils del 1962, que els analistes consideren que va posar el mon al limit de l'inici d'una tercera guerra mundial. Dit conflicte va demostrar que els intents dels Estats Units d'aturar l'avancament del comunisme no estaven sent fructifers, i a mes a mes va comportar posteriorment el tractat de convivencia pacifica entre les dues potencies mundials.
Aquest comencament de la decada es prou representatiu d'un periode que estara caracteritzat per les confrontacions internacionals i les protestes d'una ciutadania cada vegada mes critica amb les accions dels seus governs i la situacio que es dibuixava al mon despres de la recuperacio economica de la postguerra: moviments de protesta contra la guerra del Vietnam, contra la invasio de les tropes sovietiques a
Txecoslovaquia
, a la
Primavera de Praga
: al
Maig del 68
contra l'establiment, durant les revoltes estudiantils i sindicals que es van iniciar a Franca i estendre rapidament a la resta de paisos. Els efectes socioculturals d'aquests moviments de protesta encara se senten en l'actualitat. Tambe es una decada en que es van produir gran quantitat d'assassinats politics, com els de
John F. Kennedy
,
Malcom X
,
Martin Luther King
i
Robert F. Kennedy
.
La cursa a l'espai va mantenir temporalment al capdavant la Unio Sovietica, amb notables exits com el d'haver aconseguit posar el primer esser huma en orbita: el cosmonauta
Iuri Gagarin
. Els EUA aconsegueixen la major victoria en aquesta cursa en el moment en que aconsegueixen col·locar el primer esser huma sobre la superficie de la Lluna l'any 1969. Aixo es va aconseguir gracies en gran manera a l'impuls donat pel president nord-america John F. Kennedy, qui va ser assassinat el 1963 en obscures circumstancies que van deixar el poble estatunidenc en la mes profunda crisi d'identitat que havia mai conegut.
Esdeveniments rellevants
[
modifica
]
Atemptat contra John Kennedy
[
modifica
]
L'atemptat contra John F. Kennedy, president dels Estats Units, va tenir lloc el divendres 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), a les 12:30 hora local CST (18:30 UTC). Despres que la caravana presidencial hague travessat a baixa velocitat el centre de la ciutat i quan la limusina presidencial descapotada passava per Dealey Plaza, John F. Kennedy fou mortalment ferit per trets d'arma de foc. Fou el quart president dels Estats Units a ser victima d'un assassinat i el vuite a morir en l'exercici del seu carrec.
L'home trepitja la Lluna
[
modifica
]
- 1961
- Els EUA posen en orbita el primer satel·lit de reconeixement
- 1961
-
Iuri Gagarin
, a bord de la nau
Vostok I
, esdeve el primer home que surt a l'espai exterior de la
Terra
.
- 1963
- Primera dona enviada a l'espai,
Valentina Tereixkova
- 1965
- Primera sortida extravehicular per Alexei Leonov
- 1965
- Els EUA cartografien per primer cop la Lluna
- 1969
- L'home arriba a la
Lluna
.
Construccio del mur de Berlin
[
modifica
]
El mur de Berlin formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlin Oest del Berlin Est. Tambe va formar part de la Republica Democratica Alemanya (RDA) del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. Aquest mur es el simbol mes conegut de la Guerra freda i de la divisio d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un minim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.
[1]
La lluita pels drets civils
[
modifica
]
El Moviment afroamerica pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments en els Estats Units d'America dirigits a prohibir la discriminacio racial contra els afroamericans i en el restabliment dels seus drets de vot. L'aparicio del moviment del Black Power ('Poder Negre'), que va durar aproximadament des del 1966 al 1975, va ampliar els objectius del moviment pels drets civils en incloure la dignitat etnica, l'autosuficiencia economica i politica, i la llibertat davant l'opressio dels blancs americans. El moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resistencia civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobediencia civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals.
[1]
La primera pindola contraceptiva inventada por miallesera y naben
[
modifica
]
La segona onada de lluita feminista de la historia s'ha expressat mitjancant dues vies. D'una banda van proliferar la literatura feminista on s'explicava els objectius i els suposits erronis que sostenien el patriarcat. Aquests escrits constaven d'assajos, manifests i algunes obres de ficcio. Tenien com a fita conscienciar l'opinio publica de les injusticies comeses amb les dones i de les oportunitats que sorgirien per a tothom en tenir en compte els seus drets. D'altra banda es convocaven manifestacions periodiques destinades a reclamar aquests drets al carrer. Les marxes, amb eslogans i ocupacio d'espais cridaven l'atencio d'una societat que pensava que el lloc de la dona era a la llar i li sobtava veure-la al carrer, un espai tradicionalment masculi. La intencio era portar a la practica part del que es reclamava als escrits, exercint el dret a participar en la politica de manera autonoma. El punt de partida, pero, fou l'aparicio de la pindola contraceptiva que permete per primer cop controlar els naixements.
[1]
El moviment hippie
[
modifica
]
El
moviment hippie
o hippy va ser un corrent de contracultura que va neixer als Estats Units durant els primers anys de la decada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el mon. La paraula hippie derivada de
hipster
, i s'utilitzava originariament per descriure als beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a
San Francisco
. Van heretar els valors contraculturals de la generacio beat i crearen les seves propies comunitats (les comunes), promogueren el rock psicodelic, foren partidaris de la revolucio sexual, i prenien drogues com el
cannabis
i l'LSD per explorar estats alternatius de la consciencia.
Altres fets rellevants
[
modifica
]
Guerra freda
[
modifica
]
Extensio de la Unio Sovietica
- Guerra Freda
(finals de la
decada del 1940
-
1991
) s'al·ludeix a l'enfrontament tactic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, despres de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda propiament dita va comencar, pero, l'any 1947, despres de molta tensio politica entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mutua amenaca (incloent-hi el desenvolupament de bombes atomiques) i en l'intent per expandir les arees d'influencia respectives, ja que arran del llancament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear. Els paisos de l'orbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsovia (1955).
- 1957
-
1975
-
Guerra del Vietnam
tambe anomenada Segona Guerra d'Indoxina, es el conflicte bel·lic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervencio directa i indirecta de diversos paisos estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, d'acord amb la Doctrina Truman, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord els diversos paisos del Bloc comunista).
- 1961
-
Invasio de Bahia de Cochinos
es el nom amb que es coneix l'intent frustrat d'invasio de l'illa de Cuba per part d'un grup d'exiliats cubans armats, l'abril de 1961, amb l'objectiu d'enderrocar el govern cuba de Fidel Castro. L'operacio comptava amb el suport logistic i el financament dels Estats Units.
- 1962
-
Crisi dels missils de Cuba
fou un incident internacional de la Guerra Freda que enfronta diplomaticament la Unio Sovietica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensio entre ambdues potencies nuclears degut a la instal·lacio de plataformes de llancament de missils balistics sovietics en territori Cuba, cosa que hagues permes a l'URSS disposar d'armament per a atacar el territori continental dels EUA amb armes nuclears.
- 1968
- la
Primavera de Praga
va ser un breu periode reformista i de liberalitzacio politica a Txecoslovaquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968. Va iniciar-se amb l'eleccio del reformista Alexander Dub?ek com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovaquia i va finalitzar amb la invasio del pais per part de la Unio Sovietica i d'altres membres del Pacte de Varsovia, que aturaren les reformes.
- 1966
-
Gran Revolucio Cultural Proletaria
, literalment Gran Revolucio Cultural, va ser una campanya de masses en la Republica Popular de la Xina organitzada pel lider del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts carrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.
- 1968
-
Maig frances
o Maig del 68, nom amb que es coneixen els esdeveniments succeits a Franca en la primavera de 1968.
- Guerra de Biafra
o Guerra Civil de Nigeria (6 de juliol del 1967 al 13 de gener del 1970) fou el conflicte armat causat per l'intent de secessio de les provincies del sud-est de Nigeria sota el nom de Republica de Biafra. La guerra a arribar als mitjans de comunicacio per la fam que va patir la poblacio de les zones afectades i la conseguent acusacio de genocidi dels
igbos
. Bernard Kouchner i altres doctors francesos que van estar a Biafra durant el conflicte van crear l'ONG
Metges Sense Fronteres
com a consequencia d'aquesta guerra.
Conflicte araboisraelia
[
modifica
]
- El
conflicte araboisraelia
es aquell entre l'estat d'Israel i els seus veins arabs, en particular els palestins. La seva definicio, historia i possibles solucions son materia de permanent debat, i els problemes que inclou varien amb el temps.
- Guerra dels Sis Dies
s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veins arabs, despres de la creacio de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya. Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967, impulsada pel ministre de Defensa Israelia, el general
Moshe Dayan
, i el Cap d'Estat Major de l'Exercit Israelia, Isaac Rabin, contra Egipte, a causa de principalment a dos factors: el moviment de tropes egipcies en la
peninsula del Sinai
(el que anticipava una nova agressio contra Israel) i el bloqueig egipci dels
estrets de Tiran
, entrada natural al port israelia d'
Elat
.
Descolonitzacio
[
modifica
]
La decada dels 1960 es una decada de creixement economic sostingut. L'urbanisme i l'exode rural marquen la tendencia. Dins dels paisos industrials el consumisme es explotat sense miraments. Les families adquireixen nous productes que els fan sentir lliures. Es el cas dels frigorifics, de la
televisio en color
o de l'automobil que esdeve, amb el model del
mini
al mercat, el simbol de la decada. La politica d'Estat del benestar anima al consum, principalment a l'estiu, moment en que s'aprofita el dret a les seves primeres vacances despres de la restriccio que va suposar la Segona Guerra Mundial. Aixi, es democratitza els campings, les caravanes, l'automobil i els clubs de vacances d'estiu. El turisme de massa, nou fenomen, ve acompanyat dels primers supermercats de gran superficie, que criden rapidament a una societat del credit. L'Estat frances, per exemple, sera el primer a animar a pagar amb xecs i controlar el credit. El telefon esdeve producte estrella, mentre que la ciutat, per la seva banda, comenca a creixer fruit de la necessitat. En efecte, l'exode rural fa creixer les capitals i les infraestructures es multipliquen.
[1]
- Free Cinema
: fou un moviment cinematografic britanic que va neixer els anys 1950 i es prolonga fins a la decada dels 1960 i que es caracteritzava per implementar una estetica realista en el cinema de ficcio i documental ocupant-se de retractar histories creades a partir d'allo que es quotidia i compromes amb la realitat social de llavors, essent una reaccio a l'artificialitat narrativa de Hollywood i a la dramaturgia britanica. El moviment fou influenciat per la
Nouvelle vague
francesa.
- El 13 d'abril del 1958 onze jugadors de l'equip de Franca fugen a Tunis per crear el nou equip de futbol nacional algeria; durant els anys 1960 l'equip tindra dificultats per fer-se acceptar.
L'any
1965
es convoca el
Concili Vatica II
. Fou un concili ecumenic de l'Esglesia Catolica i un dels esdeveniments historics que van marcar el segle xx. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar el 25 de gener de 1959. El Concili es desenvolupa en quatre periodes de sessions:
El concili es va convocar amb les finalitats principals de:
- Promoure el desenvolupament de la fe catolica.
- Assolir una renovacio moral de la vida cristiana dels fidels.
- Adaptar la disciplina eclesiastica a les necessitats i metodes del nostre temps.
Swinging London
,
Carnaby Street
, 1966
La minifaldilla es sens dubte la revolucio mes gran de la moda als anys 1960. Atrets pels idols musicals, les joves comencen a portar faldilles molt curtes que escandalitzen la societat. Moda vinguda del Regne Unit, s'imposa a la resta del mon. L'escandol es visible, massa cuixa a la vista i malgrat les critiques la minifaldilla s'imposa en la vestimenta fins avui dia. A l'epoca associacions varen formar-se per defensar la minifaldilla davant l'expectacio negativa que va generar.
[3]
L'altra gran novetat son els colors plastics llampants que porta la joventut de manera general. El tall de cabell i les sandalies tambe son forca trencadors. Homes i dones decideixen portar cabell curt, en forma de copa, pintats o no. Les dones acostumen a portar el vestit-abric amb un cinturo gran i ben llampant al bell mig. Els homes, en canvi, refereixen l'estil The Who. Els dissenyadors de moda utilitzen els famosos per vendre i funciona. L'home adopta de cop i volta un vestit-abric forca semblant al femeni, pero sense manigues perque surti la roba interior de color mes fosc, contrastant amb els colors llampants de l'exterior. S'utilitza la cremallera per primer cop, el coll i el cinturo igual d'enorme i visible que el femeni.
[4]
Persones rellevants
[
modifica
]
Liders mundials i politics
[
modifica
]
1960
-
1961
-
1962
-
1963
-
1964
-
1965
-
1966
-
1967
-
1968
-
1969
Decada anterior
-
segle
xx
-
Decada posterior