Copa Davis de tennis

Tipus	esdeveniment esportiu recurrent
Esport	tennis
Eponim	Dwight F. Davis
Organitzador	Federacio Internacional de Tennis
Localitzacio  i  Dates
Vigencia	1900 ?
Calendari de la temporada	marc ? novembre
Frequencia	anual
Competicio
Davis Cup trophy (en)
Altres
Lloc web	daviscup.com

La Copa Davis es una competicio tennistica disputada anualment entre paisos per eliminatories organitzada per la International Tennis Federation . La competicio equivalent femenina es la Copa Federacio de tennis . La competicio es va crear l'any 1900 entre el Regne Unit i els Estats Units . Progressivament es va anar ampliant el nombre de participants superant de llarg el centenar en l'actualitat. L'equip estatunidenc es el mes victorios amb 32 titols i 61 finals disputades i junt a Australia dominen ampliament el palmares.

Historia [ modifica ]

El torneig fou ideat l'any 1899 per quatre membres de l'equip de tennis de la Universitat Harvard que tenien el desig de desafiar a tennistes britanics. Un cop les respectives federacions es van posar d'acord, Dwight F. Davis , un dels quatre jugadors estatunidencs, va establir el format del torneig i va encarregar el disseny d'un trofeu a l'empresa Shreve, Crump & Low que ell mateix va adquirir. La primera edicio es va disputar entre els Estats Units i la Gran Bretanya (van competir sota el nom de " Illes Britaniques ") en el Longwood Cricket Club de Boston l'any 1900 amb victoria de l'equip america per 3 a 0. L'any seguent no es va celebrar pero el 1902, els Estats Units van tornar a guanyar l'enfrontament. El 1905 es va expandir amb la inclusio de Belgica , Austria , Franca i Australasia , un equip combinat entre Australia i Nova Zelanda que van competir conjuntament fins al 1914.

Inicialment es va anomenar International Lawn Tennis Challenge pero amb la mort de Dwight Davis, creador del torneig, la competicio va adoptar el nom de Copa Davis en el seu honor.

Durant aquesta epoca, el palmares se'l van repartir els principals equips segons diverses generacions de tennistes. Els Estats Units van dominar la decada dels anys 20 amb set titols consecutius gracies a Bill Tilden , Bill Johnston i R. Norris Williams . Seguidament, Franca va encadenar 6 titols gracies a la generacio de tennistes coneguda com " Els Quatre Mosqueters " ( Jean Borotra , Jacques Brugnon , Henri Cochet i Rene Lacoste ). La competicio es va interrompre durant la Primera Guerra Mundial (1915-1918) i la Segona Guerra Mundial (1940-1945). Posteriorment, l'equip australia domina les dues decades seguents amb 15 titols en 18 finals consecutives gracies a tennistes com Roy Emerson , Neale Fraser , Lew Hoad , Rod Laver , John Newcombe , Ken Rosewall , Mervyn Rose , Frank Sedgman i el capita de l'equip Harry Hopman .

Fins a l'any 1973, la competicio nomes l'havien guanyat els Estats Units , Gran Bretanya , Franca i Australia / Australasia . Aquesta hegemonia domina es trenca el 1974 amb el titol de Sud-africa , pero es dona el fet que l' India no accepta jugar la final com a protesta pel regim d' apartheid dels africans. L'any 1989 es va introduir el tiebreak en la competicio i actualment s'utilitza en tots els sets excepte el cinque.

Format [ modifica ]

El format actual es va inaugurar en l' edicio de 2019 , quan Madrid va ser la seu unica de la competicio. ^[1] Els equips nacionals estan dividits en grups i sectors per tal de classificar-los segons el seu nivell tennistic i garantir que els millors equips juguen entre ells. Els 18 millors equips del mon, 16 a partir dem estan enquadrats en el Grup Mundial i competeixen anualment per aconseguir el titol de la Copa Davis. La resta de paisos estan distribuits en un dels tres sectors regionals (America, Asia/Oceania i Europa/Africa). A partir de la competicio de 2021 la competicio inclou dues subseus. ^[2]

El Grup Mundial passa a anomenar-se Davis Cup Finals . Es van substituir les quatre rondes disputades al llarg de l'any (primera ronda, quarts de final, semifinals i final) per disputar tots els partits en una sola setmana i en una sola seu escollida previament, ampliant el nombre d'equips nacionals a 18, 16 a partir de 2022. ^[2] Els primers quatre dies es disputa la fase de grups en format Round Robin , amb els divuit equips repartits en sis grups de tres equips. El guanyador de cada grup i els dos millors segons avancen a quarts de final. Aquests enfrontaments de la fase de grups es disputen mitjancant dos partits individuals mes un de dobles, i enlloc de disputar-se al maxim de cinc sets es passa a tres sets. En els tres dies finals es disputen les tres rondes finals: quarts de final, semifinals i final.

Previament es disputa la ronda de classificacio amb un total de 12 enfrontaments directes, els guanyadors dels quals van accedir a la fase final afegint-se als quatre semifinalistes de l'edicio anterior i dos convidats mes. Els perdedors van accedir al Grup I dels respectius sectors territorials. Els grups I, II, III i IV de cada sector seguien tenint el mateix funcionament tradicional.

El Grup Mundial es el grup de mes categoria, compost pels 16 millors paisos del mon i s'enquadren en quatre rondes eliminatories per guanyar el trofeu. El quadre es distribueix mitjancant el ranquing establert per la ITF que es configura a partir dels resultats en els anys anteriors. Els dos finalistes sempre son els dos primers caps de serie per tal d'assegurar que no es trobaran en la final en la seguent edicio. Despres de la primera ronda eliminatoria, els vuit paisos vencedors es classifiquen automaticament pel Grup Mundial de l'any seguent, mentre que els vuit perdedors han de disputar el Playoff pel Grup Mundial contra els vencedors del Grup I del sectors regionals. Aquest playoff es una eliminatoria on els vencedors entraran al Grup Mundial i els perdedors es baixaran als respectius Grup I dels sectors regionals l'edicio seguent.

Cada un dels tres sectors regionals es divideix en quatre grups (Grup I, Grup II, Grup III, Grup IV). Els dos grups principals tambe disputen rondes eliminatories mentre que els altres dos realitzen un torneig en format Round Robin. Els guanyadors de cada grup ascendeixen de grup mentre que els perdedors descendeixen.

Cada ronda eliminatoria del Grup Mundial i els grups I i II es compon de cinc partits, disputats normalment en un cap de setmana: dos individuals el divendres, un partit de dobles el dissabte i dos individuals mes el diumenge. Cada partit es disputa al millor de cinc sets, llevat que l'eliminatoria ja estigui decidida, aleshores solen disputar-se els partits restants al millor de tres sets. En els quatre primers sets es decideixen en tiebreak si es necessari, pero en el cinque es obligatori guanyar per dos jocs de diferencia. L'equip que venci en almenys tres partits es el guanyador de l'eliminatoria i accedeix a la seguent ronda. Generalment, els tennistes que disputen els partits individuals el divendres, solen repetir el diumenge pero intercanviant l'oponent. Abans de disputar cada eliminatoria, el capita de l'equip escull els tennistes que formaran l'equip, entre dos i cinc, i quins partits disputaran cada un, individuals i dobles. El dia abans se celebra el sorteig per determinar l'ordre de joc dels partits. En anteriors edicions, els equips nomes podien substituir els tennistes del darrer dia nomes en cas de lesio o malaltia, i comprovat per un metge. Actualment, el reglament permet que el capita designi els tennistes que disputaran els dos darrers partits individuals sempre que no es repeteixi enfrontament disputat del primer dia. No hi ha cap restriccio sobre els jugadors que han de disputar el partit de dobles, ja que poden ser els mateixos que disputen els enfrontaments individuals o uns altres que generalment son especialistes de dobles. Les eliminatories dels grups III i IV estan formades per nomes tres partits, dos individuals i un de dobles, que es disputen el mateix dia, i tots incorporen el tiebreak si es necessari.

Estructura actual [ modifica ]

El nombre total d'equips participants en el Grup I es de 24 i estan distribuits en els tres grups I segons la seva localitzacio a partir dels ascensos i descensos respecte al Grup Mundial. El nombre total de paisos entre el Grup Mundial i el Grup I es de 40, dels quals 22 son de la zona europea/africana, 9 del sector america i 9 del sector asiatic/oceanic. Els vuit paisos del Grup I que disputen els Play-offs per accedir al Grup Mundial son dos del sector america, dos del sector asiatic/oceanic i quatre del sector europeu/africa. Els Grups IV son provisionals perque si el nombre final de paisos participants es molt reduit, l'organitzacio del trofeu situa aquests paisos als respectius Grups III.

Calendari [ modifica ]

• Primera data . Primera ronda del Grup Mundial, dels Grups I i dels Grups II.
• Segona data . Quarts de final del Grup Mundial, segona ronda dels Grups I i dels Grups II, primera ronda dels play-off de descens dels Grups I i play-off de descens dels Grups II.
• Tercera data . Disputa del Grups IV (si hi ha grups).
• Quarta data . Disputa del Grups III (els sectors se solen disputar en diferents dates).
• Cinquena data . Semifinals del Grup Mundial, Play-off del Grup Mundial, segona ronda dels play-off de descens dels Grups I i tercera ronda dels Grups II.
• Sisena data . Final del Grup Mundial (Final de la Copa Davis).

Estructures previes [ modifica ]

Quan la competicio va comencar l'any 1900, la Copa Davis se celebrava en format Challenge Cup , es a dir, tots els equips competien entre ells per enfrontar-se en la final contra el campio de l'edicio anterior, mentre aquest accedia directament en la final. A partir de l'any 1923, els equips es van dividir ens dues zones mundials: el sector america i el sector europeu, on els campions dels dos sectors disputaven un partit dins el sector interzonal, que decidia quin equip s'enfrontava amb el defensor del titol. L'any 1955 es va afegir un nou sector conegut com a zona de l'est, com a resultat, a l'enfrontament interzonal hi accedien tres paisos disputant una eliminatoria, de manera que dos dels campions zonals disputaven una semifinal, i el guanyador accedia a la final contra el tercer campio zonal. Amb el creixement del nombre d'equips europeus, aquest sector es va dividir en dues zones l'any 1966 (Sector europeu A i Sector europeu B) i en l'enfrontament interzonal hi accedien quatre paisos. El 1972 es va eliminar el format Challenge Cup , de manera que el campio deixava d'accedir directament a la final i havia de disputar totes les rondes com la resta d'equips competidors. El format actual de la Copa Davis es va instaurar l'any 1981, dividint els millors equips en el Grup Mundial i la resta en grups dels sectors zonals.

Format 1981-2018 [ modifica ]

El grup mundial el formaven 16 equips i la competicio del grup mundial es disputava al llarg de quatre caps de setmana durant l'any i cada ronda eliminatoria entre dos paisos es disputava en un dels dos paisos. La ITF determinava el pais amfitrio de cada enfrontament a l'inici de la temporada.

Palmares [ modifica ]

Any	Campio	Resultat	Finalista	Superficie	Recinte	Ciutat
1900	Estats Units	3 ? 0	Illes Britaniques	Herba	Longwood Cricket Club	Boston , Estats Units
1901	No disputada
1902	Estats Units (2)	3 ? 2	Illes Britaniques	Herba	Crescent Athletic Club	Brooklyn , Estats Units
1903	Illes Britaniques	4 ? 1	Estats Units	Herba	Longwood Cricket Club	Boston, Estats Units
1904	Illes Britaniques (2)	5 ? 0	Belgica	Herba	Worple Road	Londres , Regne Unit
1905	Illes Britaniques (3)	5 ? 0	Estats Units	Herba	Queen's Club	Londres, Regne Unit
1906	Illes Britaniques (4)	5 ? 0	Estats Units	Herba	Worple Road	Londres, Regne Unit
1907	Australasia	3 ? 2	Illes Britaniques	Herba	Warple Road	Londres, Regne Unit
1908	Australasia (2)	3 ? 2	Estats Units	Herba	Albert Ground	Melbourne , Australia
1909	Australasia (3)	5 ? 0	Estats Units	Herba	Double Bay Grounds	Sydney , Australia
1910	No disputada
1911	Australasia (4)	4 ? 0	Estats Units	Herba	Hagley Park	Christchurch , Nova Zelanda
1912	Illes Britaniques (5)	3 ? 2	Australasia	Herba	Albert Ground	Melbourne, Australia
1913	Estats Units (3)	3 ? 2	Regne Unit	Herba	Worple Road	Londres, Regne Unit
1914	Australasia (5)	3 ? 2	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York , Estats Units
1915	Primera Guerra Mundial
1916
1917
1918
1919	Australasia (6)	4 ? 1	Regne Unit	Herba	Double Bay Grounds	Sydney, Australia
1920	Estats Units (4)	5 ? 0	Australasia	Herba	Domain Cricket Club	Auckland , Nova Zelanda
1921	Estats Units (5)	5 ? 0	Japo	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1922	Estats Units (6)	4 ? 1	Australasia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1923	Estats Units (7)	4 ? 1	Australia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1924	Estats Units (8)	5 ? 0	Australia	Herba	Germantown Cricket Club	Filadelfia , Estats Units
1925	Estats Units (9)	5 ? 0	Franca	Herba	Germantown Cricket Club	Filadelfia, Estats Units
1926	Estats Units (10)	4 ? 1	Franca	Herba	Germantown Cricket Club	Filadelfia, Estats Units
1927	Franca	3 ? 2	Estats Units	Herba	Germantown Cricket Club	Filadelfia, Estats Units
1928	Franca (2)	4 ? 1	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	Paris , Franca
1929	Franca (3)	3 ? 2	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	Paris, Franca
1930	Franca (4)	4 ? 1	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	Paris, Franca
1931	Franca (5)	3 ? 2	Regne Unit	Terra batuda	Stade Roland Garros	Paris, Franca
1932	Franca (6)	3 ? 2	Estats Units	Terra batuda	Stade Roland Garros	Paris, Franca
1933	Regne Unit (6)	3 ? 2	Franca	Terra batuda	Stade Roland Garros	Paris, Franca
1934	Regne Unit (7)	4 ? 1	Estats Units	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1935	Regne Unit (8)	5 ? 0	Estats Units	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1936	Regne Unit (9)	3 ? 2	Australia	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1937	Estats Units (11)	4 ? 1	Regne Unit	Herba	All England Club	Londres, Regne Unit
1938	Estats Units (12)	3 ? 2	Australia	Herba	Merion Cricket Club	Haverford , Estats Units
1939	Australia (7)	3 ? 2	Estats Units	Herba	Merion Cricket Club	Haverford, Estats Units
1940	Segona Guerra Mundial
1941
1942
1943
1944
1945
1946	Estats Units (13)	5 ? 0	Australia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1947	Estats Units (14)	4 ? 1	Australia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1948	Estats Units (15)	5 ? 0	Australia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1949	Estats Units (16)	4 ? 1	Australia	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1950	Australia (8)	4 ? 1	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1951	Australia (9)	3 ? 2	Estats Units	Herba	White City Stadium	Sydney, Australia
1952	Australia (10)	4 ? 1	Estats Units	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida , Australia
1953	Australia (11)	3 ? 2	Estats Units	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1954	Estats Units (17)	3 ? 2	Australia	Herba	White City Stadium	Sydney, Australia
1955	Australia (12)	5 ? 0	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1956	Australia (13)	5 ? 0	Estats Units	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Australia
1957	Australia (14)	3 ? 2	Estats Units	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1958	Estats Units (18)	3 ? 2	Australia	Herba	Milton Courts	Brisbane , Australia
1959	Australia (15)	3 ? 2	Estats Units	Herba	West Side Tennis Club	Nova York, Estats Units
1960	Australia (16)	4 ? 1	Italia	Herba	White City Stadium	Sydney, Australia
1961	Australia (17)	5 ? 0	Italia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1962	Australia (18)	5 ? 0	Mexic	Herba	Milton Courts	Brisbane, Australia
1963	Estats Units (19)	3 ? 2	Australia	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Australia
1964	Australia (19)	3 ? 2	Estats Units	Terra batuda	Harold Clark Courts	Cleveland , Estats Units
1965	Australia (20)	4 ? 1	Espanya	Herba	White City Stadium	Sydney, Australia
1966	Australia (21)	4 ? 1	India	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1967	Australia (22)	4 ? 1	Espanya	Herba	Milton Courts	Brisbane, Australia
1968	Estats Units (20)	4 ? 1	Australia	Herba	Memorial Drive Tennis Centre	Adelaida, Australia
1969	Estats Units (21)	5 ? 0	Romania	Dura	Harold Clark Courts	Cleveland, Estats Units
1970	Estats Units (22)	5 ? 0	Alemanya Occidental	Dura	Harold Clark Courts	Cleveland, Estats Units
1971	Estats Units (23)	3 ? 2	Romania	Terra batuda	Olde Providence Racquet Club	Charlotte , Estats Units
1972	Estats Units (24)	3 ? 2	Romania	Terra batuda	Club Sportiv Progresul	Bucarest , Romania
1973	Australia (23)	5 ? 0	Estats Units	Terra batuda (i)	Public Auditorium	Cleveland, Estats Units
1974	Sud-africa	A	India
1975	Suecia	3 ? 2	Txecoslovaquia	Terra batuda (i)	Kungliga Tennishallen	Estocolm , Suecia
1976	Italia	4 ? 1	Xile	Terra batuda	Estadio Nacional	Santiago , Xile
1977	Australia (24)	3 ? 1	Italia	Herba	White City Stadium	Sydney, Australia
1978	Estats Units (25)	4 ? 1	Regne Unit	Dura	Mission Hills Country Club	Rancho Mirage , Estats Units
1979	Estats Units (26)	5 ? 0	Italia	Terra batuda (i)	Bill Graham Civic Auditorium	San Francisco , Estats Units
1980	Txecoslovaquia	4 ? 1	Italia	Terra batuda (i)	Mala Sportovni Hall	Praga , Txecoslovaquia
1981	Estats Units (27)	3 ? 1	Argentina	Terra batuda (i)	Riverfront Coliseum	Cincinnati , Estats Units
1982	Estats Units (28)	3 ? 2	Franca	Terra batuda (i)	Palais des Sports	Grenoble , Franca
1983	Australia (25)	3 ? 2	Suecia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1984	Suecia (2)	4 ? 1	Estats Units	Terra batuda (i)	Scandinavium	Goteborg , Suecia
1985	Suecia (3)	3 ? 2	Alemanya Occidental	Terra batuda (i)	Olympiahalle	Munic , Alemanya Occidental
1986	Australia (26)	3 ? 2	Suecia	Herba	Kooyong Stadium	Melbourne, Australia
1987	Suecia (4)	5 ? 0	India	Terra batuda (i)	Scandinavium	Goteborg, Suecia
1988	Alemanya Occidental	4 ? 1	Suecia	Terra batuda (i)	Scandinavium	Goteborg, Suecia
1989	Alemanya Occidental (2)	4 ? 1	Suecia	Terra batuda (i)	Schleyerhalle	Stuttgart , Alemanya Occidental
1990	Estats Units (29)	3 ? 2	Australia	Terra batuda (i)	Suncoast Dome	Saint Petersburg , Estats Units
1991	Franca (7)	3 ? 1	Estats Units	Terra batuda (i)	Palais des Sports de Gerland	Lio , Franca
1992	Estats Units (30)	3 ? 1	Suissa	Dura (i)	Tarrant Country Centre	Fort Worth , Estats Units
1993	Alemanya (3)	4 ? 1	Australia	Terra batuda (i)	Exhibition Hall	Dusseldorf , Alemanya
1994	Suecia (5)	4 ? 1	Russia	Terra batuda (i)	Estadi Olimpic	Moscou , Russia
1995	Estats Units (31)	3 ? 2	Russia	Terra batuda (i)	Estadi Olimpic	Moscou, Russia
1996	Franca (8)	3 ? 2	Suecia	Dura (i)	Malmomassan	Malmo , Suecia
1997	Suecia (6)	5 ? 0	Estats Units	Terra batuda (i)	Scandinavium	Goteborg, Suecia
1998	Suecia (7)	4 ? 1	Italia	Terra batuda (i)	Mediolanum Forum	Mila , Italia
1999	Australia (27)	3 ? 2	Franca	Terra batuda (i)	Palais des Congres Acropolis	Nica , Franca
2000	Espanya	3 ? 1	Australia	Terra batuda (i)	Palau Sant Jordi	Barcelona , Espanya
2001	Franca (9)	3 ? 2	Australia	Herba	Rod Laver Arena	Melbourne, Australia
2002	Russia	3 ? 2	Franca	Terra batuda (i)	Palais Omnisports de Paris-Bercy	Paris, Franca
2003	Australia (28)	3 ? 1	Espanya	Herba	Rod Laver Arena	Melbourne, Australia
2004	Espanya (2)	3 ? 2	Estats Units	Terra batuda (i)	Estadi Olimpic de la Cartuja	Sevilla , Espanya
2005	Croacia	3 ? 2	Eslovaquia	Dura (i)	Sibamac Arena	Bratislava , Eslovaquia
2006	Russia (2)	3 ? 2	Argentina	Dura (i)	Estadi Olimpic	Moscou, Russia
2007	Estats Units (32)	4 ? 1	Russia	Dura (i)	Memorial Coliseum	Portland , Estats Units
2008	Espanya (3)	3 ? 1	Argentina	Dura (i)	Polideportivo Islas Malvinas	Mar del Plata , Argentina
2009	Espanya (4)	3 ? 0	Txequia	Terra batuda (i)	Palau Sant Jordi	Barcelona, Espanya
2010	Serbia	3 ? 2	Franca	Dura (i)	Belgrade Arena	Belgrad , Serbia
2011	Espanya (5)	3 ? 1	Argentina	Terra batuda (i)	Estadi Olimpic de la Cartuja	Sevilla, Espanya
2012	Txequia (2)	3 ? 2	Espanya	Dura (i)	O2 Arena	Praga, Republica Txeca
2013	Txequia (3)	3 ? 2	Serbia	Dura (i)	Belgrade Arena	Belgrad, Serbia
2014	Suissa	3 ? 1	Franca	Terra batuda (i)	Stade Pierre Mauroy	Lilla , Franca
2015	Regne Unit (10)	3 ? 1	Belgica	Terra batuda (i)	Flanders Expo	Gant , Belgica
2016	Argentina	3 ? 2	Croacia	Dura (i)	Arena Zagreb	Zagreb , Croacia
2017	Franca (10)	3 ? 2	Belgica	Dura (i)	Stade Pierre Mauroy	Lilla, Franca
2018	Croacia (2)	3 ? 1	Franca	Terra batuda (i)	Stade Pierre Mauroy	Lilla, Franca
2019	Espanya (6)	2 ? 0	Canada	Dura (i)	Caja Magica	Madrid , Espanya
2020	Edicio suspesa a causa de la pandemia de COVID-19 [3]
2021	Russia (3)	2 ? 0	Croacia	Dura (i)	Madrid Arena	Madrid, Espanya
2022	Canada	2 ? 0	Australia	Dura (i)	Martin Carpena Arena	Malaga , Espanya
2023	Italia	2 ? 0	Australia	Dura (i)	Martin Carpena Arena	Malaga, Espanya

Estadistiques [ modifica ]

Titols	Pais	Edicions	Finalista
32	Estats Units	1900, 1902, 1913, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1937, 1938, 1946, 1947, 1948, 1949, 1954, 1958, 1963, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1978, 1979, 1981, 1982, 1990, 1992, 1995, 2007	29
28	Australia Australasia *	1907*, 1908*, 1909*, 1911*, 1914, 1919, 1939, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1973, 1977, 1983, 1986, 1999, 2003	21
10	Franca	1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1991, 1996, 2001 , 2017	9
	Regne Unit Illes Britaniques *	1903*, 1904*, 1905*, 1906*, 1912*, 1933, 1934, 1935, 1936, 2015	8
7	Suecia	1975, 1984, 1985, 1987, 1994, 1997, 1998	5
6	Espanya	2000 , 2004 , 2008 , 2009 , 2011 , 2019	4
3	Alemanya Alemanya Occidental *	1988*, 1989*, 1993	2
	Txequia Txecoslovaquia *	1980*, 2012 , 2013	2
	Russia	2002 , 2006 , 2021	3
2	Croacia	2005 , 2018	2
	Italia	1976, 2023	6
1	Argentina	2016	4
	Canada	2022	1
	Serbia	2010	1
	Suissa	2014	1
	Sud-africa	1974	?
0	Belgica	?	3
	India	?	3
	Romania	?	3
	Eslovaquia	?	1
	Japo	?	1
	Mexic	?	1
	Xile	?	1

Distribucio de punts ATP [ modifica ]

Els partits disputats en les eliminatories del Grup Mundial i en els Play-offs del Grup Mundial son recompensats amb punts per al ranquing ATP .

• Nota A : Els punts de bonificacio per equip son atorgats als tennistes individuals que aconsegueixen 7 victories i el seu equip s'adjudica la competicio.
• Nota B : Els punts de bonificacio individual son atorgats als tennistes individuals que aconsegueixen 8 victories. En aquest cas no s'atorga el bonus per equips.
• Nota C : Si un tennista guanyara un partit en les rondes finals, aquests punts es descompten. Nomes una derrota es converteixen en punts.
• Nota D : Pel primer partit s'assignen 5 punts, amb la segona cinc mes, fent un total de 15 disponibles.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Copa Federacio
• Copa Hopman
• Copa del mon
• ATP Cup

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Copa Davis de tennis

• Copa Davis de tennis - Lloc web oficial (angles) (castella)