Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

40° 25′ N, 3° 42′ O  /  40.42°N , 3.7°O  / 40.42; -3.7
Tipus	intent de cop d'estat
Part de	transicio democratica espanyola
Data	23 febrer 1981
Localitzacio	Madrid
Estat	Espanya
Cronologia
	Discurs de Joan Carles I contra l'intent de cop d'Estat

El cop d'estat del 23 de febrer , normalment anomenat del 23-F , fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congres dels Diputats escollits per sufragi universal , lliure i directe democratic i legitim d' Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981 . ^[1]

Antecedents [ modifica ]

Amb l'aprovacio de la Constitucio Espanyola de 1978 es dona el pas a partir del qual semblava que l'estat espanyol consolidava una transicio cap a la democracia , deixant enrere els quasi quaranta anys de dictadura franquista . El context en que es desenvolupava aquest proces cap a un estat democratic consolidat, pero, preocupava als sectors mes reaccionaris i nostalgics (o no tant) del regim anterior, ara incrustats en l'estructura estatal del pais: el terrorisme d' ETA havia matat mes d'un centenar de militars i policies en l'ultim any; els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva forca i, finalment, el desenvolupament de l'estat de les autonomies i les aspiracions d'algunes d'elles, les anomenades autonomies historiques, completava aquest context que s'observava amb molta preocupacio pels sectors reaccionaris comentats. En aquest darrer aspecte, una serie d'esdeveniments van incrementar les tensions el 1980.

A comencaments d'aquell any va tenir lloc un referendum a Andalusia per decidir si aquesta regio accedia a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitucio. El referendum va tenir resultat positiu a totes les provincies andaluses tret d'una: Almeria. Aixo juridicament hauria pogut bloquejar la via de l'article 151 a Andalusia. Per raons politiques, pero, es va decidir tirar endavant per la via esmentada. El 20 de marc de 1980 Convergencia i Unio va guanyar a les eleccions catalanes, i ERC hi va obtenir 14 diputats clau. El resultat de les eleccions catalanes va ser una sorpresa. De fet, ERC no obtindria uns resultats millors fins al 2003.

El 4 de febrer de 1981 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc . Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ningu, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei es va dirigir al parlament basc i, tot just en comencar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van comencar a cantar l' Eusko gudariak . Davant la tensio, els diputats de tots els altres partits es van aixecar i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d' Herri Batasuna . ^[2] En vista d'aixo, el mateix rei va continuar llegint un discurs alternatiu que ja tenia preparat en previsio del que pogues passar.

Enmig d'aquesta situacio de tensio generalitzada, el 1978 es va avortar un primer intent de cop d'estat encara en la seva fase de preparacio: l' Operacio Galaxia , i anys despres, el 23 de febrer de 1981, es va produir l'ocupacio del parlament per forces de la Guardia Civil, comandades pel Tinent coronel Antonio Tejero. S'havia produit el cop d'estat del 23-F. La tria de la data no va ser casual: el president de govern electe Adolfo Suarez havia dimitit el 29 de gener del mateix 1981 i aixo va donar lloc a una nova sessio d'investidura, amb Leopoldo Calvo-Sotelo com a candidat, que es programa per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessio, Calvo-Sotelo no assoli la majoria necessaria, per la qual cosa es produi una segona volta, que es vota el dia 23 de febrer, dia del cop d'estat.

Els fets [ modifica ]

El dia 23 de febrer a les 14:20, un grup de policies i vehicles camuflats liderats pel tinent Suarez Alonso inicia l'Operacio gabia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congres dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guardies civils arribats en autocars, encapcalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votacio per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo , del partit UCD , com a president del govern espanyol . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la forca de les armes. Al mateix temps, la Divisio Cuirassada Brunete, dirigida pel coronel San Martin prenia altres punts clau de Madrid, entre ells RTVE i diferents emissores de radio . El capita general de l'exercit a Valencia , Jaime Milans del Bosch y Ussia , decreta l'estat d'excepcio i feu sortir les tropes de la III Region Militar que tenia sota el seu comandament al carrer, amb la idea que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir. El pas dels tancs pels carrers de Valencia va ser enregistrat per Anibal Gimenez Rizo , un dels responsables del Centre Aitana de RTVE . ^[3]

En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents politics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a Franca. Despres d'unes hores de buit de poder, es posa en marxa l'Operacio Diana . Fernando Laina , Director de la Seguretat de l'Estat, va actuar de President en funcions, i els Secretaris d'Estat i Subsecretaris, es van constituir en Govern Provisional. Despres d'hores d'incertesa i postures dubitatives davant els fets que estaven succeint, el rei d'Espanya Joan Carles I realitza una intervencio televisada on es postula a favor de l'ordre constitucional, aillant als militars (molts dels quals creien que actuaven amb el seu vistiplau, o almenys sense la seva oposicio), davant una situacio insostenible. Els militars encerclen l'edifici del Congres i comencen les negociacions, ja que el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perque mantingue tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1:14 de la matinada, Joan Carles Borbo, vestit de Capita General, es dirigeix als ciutadans per televisio, donant per fracassat el cop d'estat. De fet, cap a les 10 de la nit d'aquell dia, les cadenes de radio a Catalunya van emetre un discurs institucional del president de la Generalitat de Catalunya , Jordi Pujol , primer en catala i despres en castella, per tranquil·litzar la poblacio. Pujol havia parlat amb el rei, el qual li va dir "tranquil, Jordi, tranquil", frase que durant uns anys va ser forca popular a Catalunya. ^[4] Molt diferent va ser l'actitud del president del govern basc, Carlos Garaikoetxea , que no va fer res per aturar el cop, es va amagar i no va estar localitzable fins que va passar el perill. Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.

Protagonistes [ modifica ]

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo [ modifica ]

Va neixer el 14 d'abril de 1926 a la ciutat de Madrid . Va estudiar enginyeria de camins a la Universitat de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1951. L'any 1967 fou nomenat president de RENFE i tres anys mes tard va esdevenir conseller delegat de la Union Explosivos Riotinto , SA. Ocupa diverses carteres ministerials sota els governs d' Adolfo Suarez i finalment fou President del Govern d'Espanya despres de la dimissio d'aquest. L'any 2002 el rei Joan Carles I li va concedir el titol de marques de la Ria de Ribadeo amb Grandesa d'Espanya. Era oncle de Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, ministra d'Educacio en la VIII Legislatura d'Espanya (primera de Jose Luis Rodriguez Zapatero) i nebot de Jose Calvo Sotelo , ministre d'Hisenda durant la Dictadura de Primo de Rivera i fundador del Bloc Nacional durant la Segona Republica Espanyola . Va morir, a l'edat de 82 anys, el 3 de maig de 2008 a la seva residencia de Pozuelo de Alarcon.

Adolfo Suarez Gonzalez [ modifica ]

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents carrecs dintre de les estructures del regim franquista de la ma de Fernando Herrero Tejedor. En 1958, passa a formar part de la ≪Secretaria General del Moviment≫ ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tecnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la provincia d'Avila el 1967 i governador civil de Segovia el 1968. En 1969 es designat Director General de Radiotelevisio Espanyola , on ja havia ocupat altres carrecs entre 1964 i 1968, romanent en el carrec fins a 1973. L'abril del 1975, novament de la ma d'Herrero Tejedor, es nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'11 de desembre de 1975, despres de morir Herrero Teixidor en un accident d'automobil, Adolfo Suarez es nomenat ministre Secretari General del Moviment, carrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro , format despres de la mort de Franco al novembre de 1975. Al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formacio de govern i el conseguent desmuntatge de les estructures franquistes.

Va guanyar les elecciones generals de 1977 i 1979 , al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD ( Unio de Centre Democratic ). El seu tercer mandat com a president del Govern va ser una etapa de govern plena de dificultats politiques, socials i economiques que el van conduir a presentar la dimissio el 29 de gener de 1981 . En el seu missatge al pais va afirmar: ≪Jo no vull que el sistema democratic de convivencia sigui, una vegada mes, un parentesi en la Historia d'Espanya≫. Joan Carles I li va concedir el 1981 el ducat de Suarez , amb grandesa d'Espanya , i va ser tambe cavaller de l' Orde del Toiso d'Or . Va morir el 23 de marc de 2014 a Madrid.

Antonio Tejero Molina [ modifica ]

Nascut al Alhaurin el Grande el 1932, fou tinent coronel de la Guardia Civil. Va ser un dels principals capitosts del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya, popularment conegut com a 23-F. Ja havia estat processat el 1979 per un intent de cop d'Estat conegut com a Operacio Galaxia . Per aquest fet va ser condemnat a set mesos de preso. La vesprada del 23 de febrer, comandant uns 200 guardies civils, va assaltar el Congres dels Diputats , que en aquells moments celebrava la sessio d'investidura com a president del Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo. Va segrestar tots els diputats fins a les 10 del mati del 24 de febrer de 1981, quan es va lliurar en fracassar l'intent de cop d'estat . Va ser processat i condemnat a 30 anys de preso. Va romandre a la preso d'Alcala de Henares fins al 2 de desembre de 1996, que va eixir en llibertat condicional. Des de setembre de 1993 ja gaudia de regim obert. Va ser expulsat de l'Exercit espanyol i resideix a Alhaurin de la Torre , Malaga.

Joan Carles I [ modifica ]

Es l'anterior rei d'Espanya i per tant comte de Barcelona , entre altres titols historics. El 22 de novembre de 1975, dos dies despres de la mort de Franco , tal com el dictador havia previst, i despres de jurar els principis fonamentals del feixista Movimiento Nacional , Joan Carles I fou proclamat rei. Despres de succeir a Franco com a cap de l'estat, fou un dels actors de la transicio espanyola , des del Franquisme cap a una monarquia constitucional. Les caracteristiques i funcions que li determina la Constitucio son, entre d'altres, el comandament de les forces armades, sancionar i promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions. La Casa Reial espanyola es l'organisme public que, sota les seves ordres, te com a missio servir-li de suport, i Patrimonio nacional l'ens public que li gestiona el patrimoni .

La publicacio alemanya Spiegel cita una font oficial alemanya segons la qual Juan Carlos I era simpatitzant dels colpistes. ^[5]

Alfonso Armada Comyn [ modifica ]

El IX marques de Santa Cruz de Rivadulla va naixer a Madrid el 12 de febrer de 1920 i va morir el 1r de desembre de 2013 va ser un militar espanyol que va assolir notorietat per la seva participacio en l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. El 1945, com a comandant, va ser instructor a diverses escoles militars. Va donar classes militars al princep Joan Carles i va arribar a ser membre de l' Estat Major Central. Una altra de les seves tasques va ser com a secretari general de la casa del rei , ja que va ocupar durant 17 anys. No obstant aixo, els seus enfrontaments amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suarez , i el fet que envies cartes amb el segell de la Casa Reial espanyola demanant el vot per Alianza Popular a les eleccions generals espanyoles de 1979 van fer que fos rellevat. De la secretaria del monarca va passar a ser professor principal de l'Escola Superior de l'Exercit i, poc abans del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, va ocupar els carrecs de governador militar de Lleida i, despres, segon cap de l'Estat Major de l'exercit. Participant actiu del cop d'estat, va ser condemnat per aquest motiu, pero el 24 de desembre de 1988, despres de valorar un informe no vinculant elaborat pel Tribunal Suprem, el Govern d'Espanya encapcalat per Felipe Gonzalez , el va indultar al·legant raons de salut i que havia manifestat diverses vegades "la seva lleialtat a la Corona i a l'ordenament juridic constitucional". Des de la seva sortida de preso vivia en el seu pazo d'Ortigueira, a la parroquia de Santa Cruz de Rivadulla (Vedra), a la provincia gallega de La Corunya. Armada afirmava esser una victima politica del cop d'estat. Mor l'1 de desembre de 2013.

Jaime Milans del Bosch i Ussia [ modifica ]

Nascut a Madrid el 8 de juny de 1915 i mort el 26 de juliol de 1997, fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participacio en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Surt d'una vella nissaga catalana de militars coneguda des del segle  xv , de la qual el casal familiar es troba a Sant Vicenc de Montalt. Es net de Joaquim Milans del Bosch i Carrio. Condemnat pel cop d'estat del 23-F, es nega a sol·licitar un indult reial. En una entrevista el 1985 afirma: ≪en les mateixes circumstancies, tornaria a fer el mateix [...] la situacio a Espanya esta pitjor que el 1936 i continua empitjorant-se.≫ Quasi deu anys despres, el juliol de 1991, surt de preso en llibertat provisional per haver complert setanta-cinc anys. Milans del Bosch mai no manifesta penediment per la seva accio pel cop, malgrat que recorregue en contra de la seva expulsio de les Forces Armades sense exit.

Consequencies [ modifica ]

El govern que forma Leopoldo Calvo-Sotelo es va mostrar incapac de reconduir la situacio que s'havia creat al pais despres del cop d'estat i afrontar els greus problemes en que es trobava el pais, per la qual cosa la situacio politica acaba amb la convocatoria d'eleccions generals anticipades l'any 1982 . Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una comoda majoria. El govern socialista de Felipe Gonzalez , amb Narcis Serra com a ministre de defensa, inicia una reforma de l'exercit espanyol. Amb aquesta reforma es van redistribuir de forma massiva i estrategica molts alts carrecs de l'exercit (incloent-hi algunes promocions de militars associats al cop d'estat amb la finalitat d'apartar-los dels llocs clau) i es van promocionar noves fornades d'oficials lleials, o com a minim no contraris, a la Constitucio . Poc abans, la conspiracio colpista per al 27 d'octubre de 1982 que es va produir a Espanya, va ser desmantellada a primers del mes d'octubre i encara que es va informar d'aquesta, es va minimitzar, amb la col·laboracio dels principals mitjans de comunicacio per no produir alarma social. Aquest pla colpista amb prou feines no va afectar la campanya electoral de les eleccions previstes per al 28 d'octubre, en les que, com s'ha assenyalat, va vencer el PSOE, quedant practicament en l'oblit. Els plans per al cop d'Estat eren mes precisos que els del 23 F. L'1 d'octubre, el ministre d'Interior Juan Jose Roson va tenir coneixement de la conspiracio. Despres de valorar la situacio tant el ministre d'Interior, com el president de govern Leopoldo Calvo Sotelo i altres responsables, com el director del CESID general Emilio Alonso Manglano , es va decidir que era preferible intervenir rapidament, sense aprofundir en la investigacio, per evitar complicacions majors. Per aixo el dia 2 d'octubre, diumenge, a primera hora es va detenir als tres maxims implicats: els coronels d'Artilleria Luis Munoz Gutierrez i Jesus Crespo Cuspinera , i el germa d'aquest ultim, el tinent coronel Jose Crespo Cuspinera, que van quedar incomunicats. Al seu torn, diversos condemnats pel 23 F van ser traslladats a altres presons, el principal, Jaime Milans del Bosch a la d'Algesires. Les llistes implicaven prop de quatre-centes persones. Consta que Jaime Milans del Bosch es va entrevistar amb el coronel Munoz Gutierrez, un dels tres implicats, a la preso de Fuencarral. Milans del Bosch seria alliberat i lideraria la resta d'accions del cop d'Estat. El pla, amb la clau "MN", possiblement en relacio amb el Moviment Nacional, consistia a preparar diverses accions violentes contra personalitats progressistes, autonomistes i d'esquerres, per a posteriorment culminar amb una gran explosio en un bloc d'habitatges militars de Madrid. De tot aixo es culparia a ETA i a la ineficacia en la lluita contra el terrorisme, tot el qual justificaria la intervencio militar. El cop es duria a terme el 27 d'octubre, vigilia de les eleccions generals. A certa hora que no estava concretada, s'ocuparia l' Academia d'Artilleria de Fuencarral on es trobava Milans del Bosch. Posteriorment es neutralitzaria la cadena de comandament ocupant la Capitania General de Madrid i el centre d'operacions de la Junta de Caps d'Estat Major . Es declararia l' estat de guerra i 80 comandos es disposarien en tres anells que envoltarien la capital, controlant totes les seus de poder, com el palau de la Sarsuela (residencia del rei), la Moncloa (residencia governamental), els ministeris, TVE, les emissores de radio. Per a tot aixo tenien assegurada la participacio de la Unitat d'Helicopters de Colmenar Viejo i les dues Companyies d'Operacions Especials ( COES ) de Madrid.

Una altra de les consequencies mes notories del 23-F va ser la realitzacio d'una nova politica respecte a les autonomies . El nou govern del PSOE va iniciar un proces d'involucio autonomica mitjancant l'aprovacio de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la descentralitzacio de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autonomes.

ETA(pm) va declarar una treva en febrer de 1981, poc despres del Cop d'estat que el sector majoritari, anomenat VIII Assemblea, va trencar l'agost de 1981, ^[6] formant amb ETA(m) el que torna a anomenar-se Euskadi Ta Askatasuna . La resta es va reintegrar a la vida civil d'acord amb el que van pactar amb el govern.

Teories alternatives [ modifica ]

El desenvolupament aparentment caotic del cop d'estat, la gran quantitat de preguntes sense resposta sobre el seu desenvolupament, la fidelitat monarquica de dos conspiradors principals (Armada i Milans del Bosch) i la llarga absencia del rei abans que finalment fes una aparicio televisiva en public a ultima hora de la nit han alimentat l'escepticisme i les teories de la conspiracio durant el judici Campamento i han estat actives des de llavors. ^{[7] [8] [9] [10]}

Aquestes teories posen en dubte la sinceritat de la defensa de la democracia del rei i qualifiquen el cop com un exemple de coercitiva realpolitik portada al seguent nivell. En essencia, aquesta versio dels fets al·lega que el propi cop d'estat va ser orquestrat pels serveis secrets espanyols en connivencia amb el rei i la Casa Reial, aixi com representants dels principals partits politics i mitjans de comunicacio principals, entre d'altres. La peca central de la trama i la seva aparent motivacio van ser l'anomenada Operacio Armada , un cop d'estat "suau" basat en l' Operacio De Gaulle i dirigit a un govern d'unitat nacional dirigit pel mateix Armada, format per una serie de ministres de tots els principals partits politics. El primer objectiu era destituir el president del govern Adolfo Suarez, que havia estat intensament criticat pels mitjans de comunicacio i l'elit politica durant mesos i es rumorejava que fins i tot havia perdut el favor del rei, en part a causa de l'ambiciosa agenda reformista de Suarez que, concebiblement, se n'havia anat fora del guio. El segon objectiu del suposat cop d'estat "suau" va ser una consequencia del primer: afanyar les institucions publiques espanyoles encara petites a complir els criteris de convergencia que la nacio estava preparant, es a dir, membres de OTAN i CEE i la consolidacio d'un bipartidisme efectiu i una monarquia parlamentaria ideologicament moderada. ^[7] Segons el fonament darrere de la teoria, aquest objectiu requeria purgar les forces armades dels seus elements mes reaccionaris i espantar el votant comu perque acceptes la monarquia i els dos partits com una "posicio per defecte" institucional. ^{[7] [10]}

Un altre objectiu mes concret hauria estat neutralitzar un imminent i "dur" cop d'estat previst per a aquell mateix any, molt probablement el 2 de maig. ^{[9] [10] [11]} Una gran camarilla o subgrup entre els instigadors d'aquest suposat cop d'estat va ser l'anomenat ≪grup de coronels≫, dirigit per l'ex SECED cap Jose Ignacio San Martin . S'han citat dues raons per les quals es considerava que aquest suposat complot era especialment perillos: les connexions d'intel·ligencia de San Martin i el fet que eren els coronels i els tinents coronels, en lloc dels generals, els qui tenien el control directe sobre les tropes. ^{[8] [10]}

Segons aquestes teories, el president Suarez va tenir noticies de l' "Operacio Armada" amb molta antelacio, d'aqui la seva sobtada renuncia per evitar-la, ja que el cop s'havia de produir durant la mocio de censura al seu govern, previst que tingues lloc algunes setmanes despres. El pla va avancar malgrat la renuncia de Suarez, pero Tejero no va entendre les seves ramificacions, la seva creenca implacable que es trobava al cor d'un complot hardcore , el dia dels mitjans de comunicacio impulsat per la seva entrada violenta a les cambres del Congres (i el seu comportament i llenguatge imprudents, que van ser capturats per microfons i cameres a l'edifici i que despres van ser ridiculitzats per la premsa) i la seva negativa a acceptar el govern multipartidista proposat per Armada, va provocar l'avortament simultani dels plans colpistes "dur" i "suau" per part de qui els havia planejat. ^[10]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Conspiracio colpista per al 27 d'octubre de 1982 (Espanya)
• Jose Gabeiras Montero
• Assalt al Banco Central

Referencies [ modifica ]

Bibliografia complementaria [ modifica ]

• Cardona, G . Las Torres del honor : un capitan del ejercito en la transicion y el golpe de estado del 23-F. Barcelona:Destino, 2011. ISBN 9788423343867
• Martin Prieto, J.L. Tecnica de un golpe de estado. Barcelona:Grijalbo, 1982. ISBN 8425314410
• Martinez Ingles, Amadeo. 23-F : el golpe que nunca existio. Madrid:Foca, 2001. ISBN 849544013X
• Palacios, J. 23-F: el golpe del CESID. Barcelona:Planeta, 2001. ISBN 8408038214
• Sverlo, P (pseudonim). Un Rey golpe a golpe : biografia no autorizada de Juan Carlos de Borbon. Donostia:Arakatzen, 2000. ISBN 2914743025

Enllacos externs [ modifica ]

• Especial 20e aniversari