Codicologia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

La codicologia (del llati c?dex, gen. c?dicis, “codex, llibre”; i del grec -λογ?α, -logia, "estudi, tractat"), codicografia , ciencia discursiva dels manuscrits [1] o arqueologia del llibre [2] es la disciplina que s'ocupa de l'estudi dels manuscrits com a objectes fisics, i particularment de llurs caracteristiques externes i tecniques de composicio. [3] Ha sigut considerada una ciencia auxiliar de la historia [4] i mes tard ha sigut reclamada com a ciencia independent per Charles Samaran el 1927. [1]

El terme fou emprat per l'hel·lenista Alphonse Dain a la primera meitat del segle XX [1] o potser per Charles Samaran. [5] Durant els inicis de la disciplina hi hague una controversia respecte als noms codicologia i codicografia a causa de la diferencia dels usos que li donaven Dain i Charles Samaran. [6]

Sovint assimilada a l' arqueologia , la codicologia examina els materials (pergami, paper, pigments, tintes, etc.) i les tecniques vinculades amb les diferents aspectes de la confeccio d'un volum i de la seva enquadernacio. Aquest examen permet sovint establir-ne la historia i procedencia. [7] Els paleografs i codicolegs contribueixen aixi a identificar les dades que permeten la catalogacio dels llibres, i al desenvolupament d' estudis sobre la historia del llibre i de les biblioteques , amb una atencio especial a les col·leccions de manuscrits. Gilbert Ouy explica que per a estudiar un manuscrit es necessari comparar-lo amb altres, el qual implica que la metodologia de la codicologia siga la mateixa que la de l' arxivistica . [8] A mes, Emanuele Casamassima l'ha comparada a la bibliologia en quant la codicologia s'ocupa dels llibres manuscrits i la bibliologia dels llibres impresos. [2] Les ultimes metodologies son la sociologica (estudia el llibre manuscrit tenint en compte que els sistemes grafics son un producte social) i la semiologica (estudia globalment exemplars basant-se en l'afirmacio "cada llenguatge es una societat"). [9]

Els punts de vista de l'estudi poden tindre un pes desigual segons l'interes de l'investigador. [2] Aixi, J.P. Gumbert dividi en tres la naturalesa de l'estudi codicologic: examen el manuscrit al medi per a on fou creat (codicologia arqueologica); examinar el seu material (technologische Kodikologie); i examinar el llibre com a producte social (codicologia cultural). [10] Albert Gruys, el 1974, dividi la disciplina en una centrada en el discurs (codicologia) i altra en la descripcio (codicografia). [11]

Durant la decada del 1980 es reuni un equip d'investigadors a la Universitat Catolica de Nijmegen i desenvoluparen el PCC (Producing Codicological Catalogues with the Aid of Computers), un sistema informatic per a la catalogacio dels manuscrits. [12]

El 1993 es va defendre la codicologia comparada com a metode per a entendre mes els manuscrits al comparar codexs de distintes tradicions. [13]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ruiz Garcia, 2002 , p. 20.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ruiz Garcia, 2002 , p. 22.
  3. ↑ ≪ Codicologia ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  4. ↑ Ruiz Garcia, 2002 , p. 17.
  5. ↑ ≪Codicology≫. A: “Codicology”; The ORB: On-Line Reference Book of Medieval Studies; College of Staten Island, City UniThe ORB: On-Line Reference Book of Medieval Studiesversity of New York . Nova York: College of Staten Island, 2003 [Consulta: 8 juliol 2017].  
  6. ↑ Sanchez Mariana, 1995 , p. 10.
  7. ↑ Sanchez Mariana, 1995 , p. 12.
  8. ↑ Ruiz Garcia, 2002 , p. 22-23.
  9. ↑ Ruiz Garcia, 2002 , p. 29-30.
  10. ↑ Ruiz Garcia, 2002 , p. 23-24.
  11. ↑ Ruiz Garcia, 2002 , p. 24.
  12. ↑ Geurts, 1987 , p. 4-6.
  13. ↑ Beit-Arie, 1993 , p. 2.

Bibliografia [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Codicologia&oldid=31690573 ≫