Carles Martell
(
Herstal
, actualment a
Valonia
,
Belgica
,
23 d'agost
del
686
?
22 d'octubre
del
741
) fou
majordom de palau
dels tres
regnes francs
:
Austrasia
(
714
-
741
) i
Neustria
i
Borgonya
(
717
-
741
). Tot i que va ser
majordom de palau
dels tres regnes dels
francs
, Martell es mes recordat especialment per haver guanyat la
Batalla de Tours
el
732
, que s'ha descrit tradicionalment com la batalla que salva
Europa
de l'expansio de l'
emirat de Cordova
mes enlla de la
peninsula Iberica
. L'exercit franc de Martell derrota un exercit arab que havia esclafat tota resistencia amb que s'havia trobat. L'emirat de Cordova havia envait la
Gal·lia
i havia estat aturat a la
Batalla de Tolosa (721)
. L'heroi d'aquell esdeveniment menys celebrat havia estat
Eudes I d'Aquitania
, que no era el progenitor d'un llinatge de reis i patrons, tanmateix. Entremig, l'arribada d'un nou
emir
a
Cordova
,
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqi
, que porta amb ell una forca immensa d'arabs i de
cavallers
amazics
, desencadena una invasio molt mes gran. Eudes, heroi de Tolosa, va ser derrotat sense pal·liatius a la
batalla del riu Garona
, on alguns escrivans occidentals van escriure: ≪Nomes Deu coneix el nombre de morts≫, i fugi cap a Carles, cercant ajuda. Aixi, Eudes desaparegue de la historia, mentre que Carles hi entra.
[1]
Carles era fill il·legitim de
Pipi d'Heristal
i la seva
concubina
Alpaida
. Carles Martell es casa amb
Rotruda
(
690
-
724
) amb qui tingue
Pipi el Breu
i
Carloman
; i tambe es casa amb
Suanaquilda
, de qui tingue a
Gripo
.
Avanc franc cap a l'est i el sud
[
modifica
]
Despres de la mort de
Pipi d'Heristal
el
714
, la successio passa al seu net, encara un nen,
Teodebald
. La faccio de nobles austrasians que donaven suport a Teodoald estava encapcalada per la seva madrastra, vidua de Pipi,
Plectruda
. Carles, que ja era un adult, dirigia una faccio rival i va prevaldre en una serie de batalles contra tant les invasions de francs
neustrians
com les forces de Plectruda. Entre els
718
i el
723
, Carles consolida el seu poder per mitja d'unes quantes victories i aconseguint la lleialtat d'alguns
clergues
importants. Aixo ho feu en part donant terres i diners per a la fundacio d'
abadies
com la d'
Echternach
.
A la decada seguent, Carles encapcala l'exercit franc contra els ducats orientals (
Baviera
i
Alamania
), i meridionals (
Occitania
i
Provenca
). Es va encarregar del conflicte amb els
frisis
i els
saxons
, pero la conquesta completa dels saxons i la seva incorporacio dins el regne franc haurien d'esperar el seu net Carlemany. Pero el mes important va ser que, en lloc de concentrar-se en la conquesta a l'est, es prepara per la tempesta que es preparava a l'oest. Sabent el perill que duien els musulmans despres de la
batalla de Tolosa (721)
va utilitzar els anys seguents per consolidar el seu poder, i reunir i entrenar un exercit vetera que pogues defensar el cristianisme a Tours.
Batalla de Tours
[
modifica
]
Batalla de Tours
En resposta a la
invasio musulmana
, els francs havien evitat les antigues vies romanes, esperant agafar els invasors desprevinguts. Segons les croniques musulmanes de la batalla, els arabs foren sorpresos en trobar-se una forca important que s'oposava al seu saqueig previst de Tours, i van esperar-se sis dies, observant l'enemic.
L'exercit franc, comandat per Carles Martell, consistia d'entre 15.000 i 75.000 homes d'
infanteria
veterana. L'exercit musulma, d'entre 60.000 i 400.000 homes comandats per
Abd-ar-Rahman al-Ghafiqi
, que va atacar al sete dia.
Durant la batalla, en un indret entre
Tours
i
Poitiers
, els francs derrotaren l'exercit islamic i l'
emir
mori. Mentre que les croniques occidentals son mers esbossos, les musulmanes detallen que els francs formaren un gran quadre i lliuraren una brillant batalla defensiva. Abans de la batalla, Abd-ar-Rahman al-Ghafiqi dubtava que els seus homes estiguessin preparats per tal combat, i els hagues volgut fer deixar el boti que els alentia, pero va decidir mes aviat confiar en els seus cavallers, que mai li havien fallat. De fet, es pensava que era impossible per a l'infanteria d'aquella epoca resistir contra guerrers muntats i amb armadura. En Martell aconsegui inspirar els seus homes perque aguantessin l'assalt d'una forca que els degue semblar invencible, enormes cavallers amb armadura, que a mes probablement superaven de llarg en nombre els francs. Pero la mort de Abd-ar-Rahman al-Ghafiqi porta conflictes entre els generals supervivents, i els arabs abandonaren el camp de batalla l'endema de la seva mort, deixant a en Martell un lloc unic en la historia com a salvador d'Europa i com l'unic home a aconseguir una victoria de tal magnitud entre forces tan dispars. Els francs d'en Martell, majoritariament infanteria sense armadura, aconsegui resistir cavallers amb armadura sense l'ajut d'arcs o armes de foc, una fita d'armes inaudita en la historia medieval.
A la batalla de Tours, Carles es guanya el
sobrenom
≪Martell≫ per la manera inclement amb que martellejava els seus enemics. Molts historiadors creuen que, si hagues caigut a Tours, probablement l'
islam
hauria arrasat la
Gal·lia
i potser la resta de l'
Europa
cristiana. Altres pensen que el desti del cristianisme tal com el coneixem es decidi en aquesta batalla. Pero d'altres opinen que els arabs tenien poc interes a ocupar el nord de Franca.
Retirada musulmana al sud dels Pirineus
[
modifica
]
L'exercit arab es retira al sud mes enlla dels
Pirineus
, pero Carles va haver de continuar lluitant contra els musulmans en els seguents anys. El
737
va fer una campanya contra els musulmans al Roine i va conquerir
Lio
i
Avinyo
als sarrains, envaint despres
Septimania
on va
assetjar Narbona
i va derrotar els arabs a la
batalla de la Berre
pero avancat el setembre hauria rebut la noticia de la mort del rei
Teodoric IV
(721?737) i a l'octubre va abandonar el setge i va retornar a
Austrasia
. En el cami de tornada va fer destrosses a
Besiers
i
Agde
, va arrasar totalment
Magalona
, i va atacar
Nimes
. Una vegada a la cort, comprovant que el seu poder estava plenament consolidat, no va designar a cap princep merovingi per ocupar el tron i va governar sol amb el titol de duc dels Francs. Tradicionalment es considera que l'aturada de la invasio musulmana per Carles Martell va canviar la direccio de la guerra, i la unificacio dels regnes francs sota en Martell, el seu fill
Pipi el Breu
i el seu net
Carlemany
evita l'expansio de l'
emirat de Cordova
mes enlla dels Pirineus.
Tomba de Carles Martell
Carles Martell mori el
22 d'octubre
del
741
a
Quierzy
, el que avui es el departament de l'
Aisne
, a la regio de
Picardia
a Franca. Va ser enterrat a la
basilica de Saint Denis
a
Paris
. Els seus territoris foren dividits entre els seus tres fills.
Pipi el Breu
va obtenir Provenca, Neustria i Borgonya; a
Carloman
li va deixar Austrasia amb els territoris germanics.
Gripo
va obtenir alguns territoris a Neustria i a Austrasia pero en fou desposseit pels seus germanastres.
Bretanya
i
Aquitania
i
Gascunya
restaven independents, i la
Septimania
romania sota domini arab (
al-Andalus
).
Enllacos externs
[
modifica
]