Codexs mexiques

Els codexs mexiques (en nahuatl : M?xihcatl ?moxtli ?) ( pronunciacio : meː??i?kat? aː?mo?t?i ) son docum en ts escrits en l'era colonial asteca; copia de documents perduts que daten de l'epoca precolombina; son el Codex borbonic , el Codex Mendocino , la Tira de la peregrinacio o Codex Boturini i la Matricula de tributs . Aquests codexs son la millor font primaria que es te de la cultura asteca , i revelen com era la vida religiosa, social i economica dels antics mexicans. Aquests difereixen dels codexs europeus en el seu contingut altament pictoric i perque no estan destinats a simbolitzar narracions parlades o escrites. ^[1]

Aquests codexs no tenen exclusivament pictogrames asteques, sino tambe en nahuatl classic, en castella i ocasionalment en llati . Encara que actualment es te acces a molt pocs codexs anteriors a la conquesta espanyola de Mexic , se sap que l'ofici de tlacuilo va canviar considerablement amb la cultura colonial. Avui dia, els academics compten amb acces a una col·leccio de codexs i documents del llenguatge nahuatl de l'epoca colonial, que constitueixen el text fundacional de la nova filologia d'aquesta llengua, i s'utilitzen per a crear treballs academics des del punt de vista indigena. Els codexs mexiques tambe es poden definir com dibuixos, ja que els mexiques escrivien d'aquesta manera, que rep el nom d' escriptura pictografica . ^[2]

Codex Borbonicus [ modifica ]

El Codex Borbonic es un codex mexica de comencaments de l'epoca colonial espanyola; va ser realitzat en paper amate i plegat en forma d'acordio. Els seus fulls mesuren aproximadament 39 x 39,5 cm. Va estar guardat en el monestir de l'Escorial fins a la Guerra de la Independencia . Despres va arribar a Franca de manera desconeguda amb els primers i ultims fulls arrencats. El 1826 va ser comprat per la biblioteca de la Cambra dels diputats de Paris. El codex deu el seu nom al palau Borbo , on es conserva. El 2004 , Maarten Jansen i Gabina Aurora Perez van proposar canviar el nom del codex a Codex Cihuacoatl , en honor de la dea Cihuacoatl .

Codex Mendoza [ modifica ]

El Codex Mendoza es un codex de manufactura mexica, fet en els anys 1540 en paper europeu. Posterior a la conquesta de Mexic, va ser elaborat per tlacuilos mexiques, que van emprar el sistema pictoglific antic sobre un format de tipus biombo . Despres, un escriba espanyol hi va afegir glosses en escriptura alfabetica i en castella, interpretant el que hi havia plasmat amb ajuda d'interprets indigenes. Deu el seu nom al fet que va ser encarregat pel primer virrei de Nova Espanya , Don Antonio de Mendoza i Pacheco .

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

↑ Elizabeth Hill Boone, "Pictorial Documents and Visual Thinking in Postconquest Mexico". p. 158.
↑ Barbara E. Mundy, "Indigenous Dances in Early Colonial Mexico City," in ‘’Festivals & Daily Life in the Arts of Colonial Latin America, 1492-1850: Papers from the 2012 Mayer Center Symposium at the Denver Art Museum’’, edited by Donna Pierce. Denver: Denver Art Museum 2014, pp. 20-26.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Codexs mexiques

Codex borbonic ? Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies Inc.

[1] Elizabeth Hill Boone, "Pictorial Documents and Visual Thinking in Postconquest Mexico". p. 158.

[2] Barbara E. Mundy, "Indigenous Dances in Early Colonial Mexico City," in ‘’Festivals & Daily Life in the Arts of Colonial Latin America, 1492-1850: Papers from the 2012 Mayer Center Symposium at the Denver Art Museum’’, edited by Donna Pierce. Denver: Denver Art Museum 2014, pp. 20-26.

[1]

[2]