 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Bosnia
| bosanski jezik / босански ?език
|
|---|
 |
| Tipus
| varietat estandard
i
variant linguistica pluricentrica
|
|---|
|
| Parlants
| 2.500.000
|
|---|
| Parlants nadius
| 3.500.000
(2008
)
|
|---|
| Oficial
a
| Bosnia i Hercegovina
,
Serbia
,
Montenegro
|
|---|
| Autocton de
| Balcans
|
|---|
| Estat
| Bosnia i Hercegovina
,
Serbia
,
Montenegro
,
Croacia
,
Albania
,
Kosovo
|
|---|
|
|
llengua humana
llengues indoeuropees
llengues balto-eslaves
llengues eslaves
llengues eslaves meridionals
llengues eslaves sudoccidentals
serbocroat
xtokavia
Eastern Herzegovinian
(en)
 |
|
| Sistema d'escriptura
| alfabet de Gaj
,
glagolitic
,
Bosnian Cyrillic
(en)
,
Arebica
(en)
i
alfabet ciril·lic serbi
|
|---|
| Institucio de normalitzacio
| Sense regulacio oficial
|
|---|
|
| ISO 639
-1
| bs
|
|---|
| ISO 639-2
| bos
|
|---|
| ISO 639-3
| bos
|
|---|
| SIL
| BWF
|
|---|
| Glottolog
| bosn1245
|
|---|
| Ethnologue
| bos
|
|---|
| ASCL
| 3501
|
|---|
| IETF
| bs
|
|---|
El
bosnia
(
bosanski jezik
/
босански ?език
) es una
llengua eslava meridional
, nadiua en els naturals de
Bosnia i Hercegovina
. La llengua es principalment parlada a
Bosnia i Hercegovina
i a la regio de
Sand?ak
(entre
Serbia
i
Montenegro
, pero de majoria bosniana). Aquesta llengua forma part de la branca linguistica del que va ser conegut com a
serbocroat
, des del segle
xix
fins a principis del 1990.
L'alfabet bosnia esta basat en l'
alfabet llati
. L'
alfabet ciril·lic
es acceptat (pero rarament utilitzat), sobretot per l'ampli us que se'n va fer en el passat, durant l'epoca en que va formar part de l'antiga
Iugoslavia
. El nom
llengua bosniana
es el nom acceptat entre els linguistes bosnians i l'usat per l'estandard ISO-639.
Tot i que l'
alfabet llati
es usat en el bosnia modern, la mes antiga manifestacio escrita en aquesta llengua es troba en alfabet bosniociril·lic o
bosan?ica
(tambe usat a la zona de
Dalmacia
) que literalment vol dir 'llengua bosniana' i que data dels segles X-XI. Aquest tipus d'escriptura es de gran valor per a la historia i la linguistica bosniana, per ser l'unica manifestacio purament originaria de Bosnia. A la vegada, relaciona la
monarquia
medieval
bosniana (la qual l'utilitzava) amb la
religio
bosniana de la mateixa epoca (que tambe en feia us). L'alfabet bosniociril·lic es troba en nombrosos documents reials, aixi com en antigues tombes bosnianes. Un dels mes antics exemples n'es la carta de formacio de l'estat bosnia, del
1189
, escrita pel lider bosnia
Kulin Ban
.
La considerable influencia del
bosan?ica
a la Bosnia medieval s'ha emprat com a eix de la controversia en debats i propaganda al llarg de la historia de les rivalitats entre bosnians, serbis i croats; aquests dos darrers grups han tendit a reclamar-lo com a propi, tot i el seu origen geografic bosnia.
Altres alfabets menys importants son el
begovica
(utilitzat per la noblesa bosniana) i l'
arabica
(d'origen arab i breument utilitzat pels bosnians).
La ironia de la llengua bosniana es que el seu us parlat presenta mes homogeneitat, a nivell col·loquial, que en els serbis o els croats, pero fracassa, per raons historiques, en la seva estandarditzacio durant el crucial segle
xix
.
El primer diccionari bosnia, un glossari bosnia-
turc
escrit per
Muhamed Hevaji Uskufi
, fou compost el 1631. Tot i aixo, a diferencia de diccionaris en altres llengues que eren publicats regularment, l'obra d'Uskufi en romangue com a unic exemple. Com a minim, dos factors en foren la causa:
- l'
elit
bosniana escrivia gairebe unicament en llengues estrangeres (
arab
, turc, persa). La literatura vernacular, escrita en arabic, era irregular;
- l'
emancipacio
nacional bosniana es retarda respecte a la dels serbis i la dels croats, rao per la qual la projeccio de la llengua bosniana no aixeca prou d'interes ni suport.
Les referencies per a la llengua bosniana durant els segles XIX i XX provenien de fora de Bosnia-Hercegovina. Probablement, els escriptors bosnians mes autentics (els coneguts com a
"Renaixenca bosniana"
al canvi de segle) escrivien en una varietat mes similar a la forma croata que no pas a la serbia, utilitzant l'alfabet llati, pero amb caracteristiques remarcables del bosnia, principalment lexiques. Els principals autors de la Renaixenca bosniana foren l'
erudit
, politic i poeta
Safvet-beg Ba?agi?
, el "poete maudit"
Musa ?azim ?ati?
i el rondallaire
Edhem Mulabdi?
.
En els dies de la Iugoslavia
comunista
, tot i que el lexic fou serbianitzat, l'escriptura llatina esdevingue dominant; se l'anomena oficialment
serbocroat
. Despres del col·lapse de Iugoslavia, els bosnis van restar com els unics hereus del serbocroat hibrid.
En un nivell formal, la llengua bosniana esta comencant a prendre un marc distintiu: lexicament, prestecs islamics i orientals son cada cop mes frequents; foneticament i fonologica, el
fonema
"h" apareix en moltes paraules com un tret caracteristic de la parla dels bosnis, aixi com de la seva tradicio linguistica; hi ha tambe alguns canvis en la gramatica, la morfologia i l'ortografia que reflecteixen la tradicio literaria bosniana anterior a la
Primera Guerra Mundial
, principalment la referent a la Renaixenca de principis del segle
xx
.
Controversia
[
modifica
]
El nom de la llengua es un tema controvertit per als veins croats i serbis. Aquests anomenen la seva llengua croata i serbi, respectivament. La constitucio de la
Republika Srpska
, en que el bosnia es tambe oficial, hi fa referencia com a "la llengua parlada pels bosnians" ("Jezik kojim govore Bo?njaci"). L'us de la llengua romandra com una questio pendent mentre les tres entitats de
Bosnia-Hercegovina
la continuin anomenant segons el nom que n'identifica el rerefons
etnic
. Les constitucions de RS i FBiH reconeixen les tres llengues, pero es la gent qui rebutja establir un sol nom per allo que, en el fons, es una mateixa llengua.
La llengua bosniana (
bo?nja?ki jezik
) porta tambe a la controversia pel que fa a com se l'ha d'anomenar. Alguns linguistes croats (
Radoslav Kati?i?
,
Dalibor Brozovi?
i
Tomislav Ladan
) consideren que caldria fer una diferencia entre la paraula usada per a designar la llengua i aquella utilitzada per a anomenar els originaris de Bosnia. D'altra banda, linguistes i intel·lectuals bosnians (per exemple,
Muhamed Filipovi?
) consideren la interpretacio de linguistes serbis i croats com a accions nacionalistes contra l'etnia bosniana i la seva identitat, ja que la posicio de Serbia i de
Croacia
durant la guerra va ser molt "antibosniana".
La
Republica de Montenegro
, per la seva banda, no reconeix la llengua bosniana. Es, aixi, peculiar la situacio que es dona en diverses localitats on, segons el cens del 2003, la majoria de la poblacio parla "altres llengues", ja que les paperetes censals no tenen l'opcio per a marcar el bosnia.
Es important observar que l'
acord de pau de Dayton
especifica que la llengua bosniana es una llengua distintiva parlada pels bosnians de Bosnia i Hercegovina. Aquest reconeixement oficial del bosnia es acceptat pels presidents signants de l'acord de Bosnia i Hercegovina (
Alija Izetbegovi?
), Croacia (
Franjo Tuđman
) i Serbia (
Slobodan Milo?evi?
). D'aquesta manera, doncs, la llengua bosniana es oficialment reconeguda per la
Constitucio
de
Bosnia i Hercegovina
.
El bosnia, el serbi, el montenegri i el croat son exemples de
llengua ausbau
. En aquest cas, una mateixa llengua sense massa diferencies dialectals pero amb denominacions diferents per raons purament politiques.
Els sistema vocalic bosnia es simple, amb nomes cinc vocals. Totes les vocals son
monoftongs
. Caldria mencionar tambe que la lletra "R" es considera tant una vocal com una consonant. Actua com a vocal quan va envoltada per dues consonants, com en les paraules
brzo
(rapid),
trn
(espina),
mrk
(fosc),
vrlo
(molt).
El sistema de consonants es mes complicat i consta de series de consonants
fricatives
i
palatals
.
Viccionari