Un
bibliotecari
, documentalista o bibliotecari-documentalista es una persona que treballa en una
biblioteca
o unitat d'informacio (fisica o virtual), on es fa carrec de la gestio de la informacio (la seva tria, adquisicio, conservacio i difusio entre els usuaris).
[1]
Meredith Schwartz investiga quines son les habilitats que els bibliotecaris requeririen des de l'any 2016 fins al 2036. Pregunta a directors de biblioteques academiques i publiques i pensadors liders de la disciplina dels
Estats Units d'America
per a establir que esperaven aquests: desenvolupament web, competencies digitals, programacio, gestio de projectes, pensament critic, marqueting, analisi de dades, comunicacio (“donar i rebre critiques professionals, resoldre conflictes i escoltar activament"), politica i defensa d'interessos, col·laboracio (amb altres biblioteques, organitzacions i individus) creativitat i flexibilitat.
[2]
Mia Breitkopf explica que una de les ocupacions d'un bibliotecari podia ser la de ser
cientific de dades
.
[3]
Julie Still investiga sobre la relacio entre bibliotecaris i
escriptors
en el cas de les persones que reuneixen totes dues professions.
Tradicionalment, la figura del professional bibliotecari ha estat associada amb els llibres. No obstant aixo, la tasca del bibliotecari esta en continua evolucio per a respondre a les necessitats socials i tecnologiques de la societat.
En l'actualitat, les tasques del bibliotecari poden donar-se en ambits molt diferents: des de les
biblioteques publiques
, a
biblioteques universitaries
,
arxius
, centres de documentacio especialitzats, empreses de serveis documentals, empreses de gestio de continguts, arxius empresarials, etc.
Les seves funcions van des de l'atencio al public a la gestio de continguts al web, el disseny d'eines de recuperacio de la informacio (
cercadors
al
web
, sistemes d'
indexacio
, categories, taxonomies, etc).
Els bibliotecaris i documentalistes treballen amb tota mena de documents, suports i formats:
llibres
, documents d'arxiu, enregistraments sonors i audiovisuals (tant analogics com digitals), imatges (fotografies, cartells, etc.), fitxers digitals (de dades, d'imatge, de so...), objectes (a museus i col·leccions especials (els herbaris d'una biblioteca de ciencies, per exemple).
L'increment de la quantitat d'informacio i les tecnologies de recuperacio han fet que la presencia d'un professional que gestioni aquestes quantitats d'informacio i documents, les processi i les faci disponibles, fisicament o en linia, per a la seva consulta i el seu us, sigui necessaria en tot tipus d'organismes i empreses amb fons documentals.
A la professio de bibliotecari i documentalista, a
Espanya
, s'accedeix mitjancant la carrera universitaria de la diplomatura de
Biblioteconomia i Documentacio
, que amb els nous plans d'estudi ha passat a esser el grau d'
Informacio i Documentacio
.
Tipus de bibliotecaris
[
modifica
]
Respecte a les funcions tradicionals, i tenint en compte les necessitats actuals dels usuaris (com la d'estar
alfabetitzats en competencies informacionals
), han anat sorgint perfils professionals amb funcions afegides, com son el ≪liaison librarian≫, ≪personal librarian≫, l'≪embedded librarian≫ i el tutor bibliotecari.
[5]
Un
bibliotecari tematic
o especialista es aquell bibliotecari especialitzat en arees i disciplines tematiques especifiques. Es el responsable de la recollida de materials i informacio en les seves arees de coneixement, i de donar resposta en profunditat a les consultes dels
investigadors
.
[6]
El bibliotecari tematic o especialista posseeix una qualificacio especial en virtut dels seus coneixements i experiencia que li permet poder seleccionar materials i proporcionar serveis d'
informacio
, de formacio i de referencia bibliografica als usuaris d'una area especifica o d'una disciplina academica o subdisciplina determinades. Normalment presten els seus serveis a
biblioteques especialitzades
o academiques. Els bibliotecaris tematics o especialistes en una materia, sovint, tenen un titol de graduacio especifica en el seu camp d'especialitzacio.
[7]
El bibliotecari tematic es un bibliotecari amb especial coneixement i responsabilitat d'un o diversos temes en particular.
[8]
Un estudi dels
obituaris
dedicats a bibliotecaris morts al
New York Times
des de l'any 1977 fins al 2002 determina que als Estats Units d'America no se'ls presentava de manera estereotipada com uns timids o introvertits, sino com a gent amb exits de gran importancia i, per tant, glamurosa.
[9]
Beth Posner identifica tres imatges tipiques:
setciencies,
inutils que solament s'encarreguen de prestatges
i
frikis
debils.
Al segle
xix
s'esperava des dels propis professionals que memoritzaren catalegs i foren enciclopedies, i fora dels professionals s'esperava grans i extraordinaries capacitats.
Bibliotecaris celebres
[
modifica
]
Bibliotecaris de ficcio
[
modifica
]
- ↑
≪
Perfils professionals
≫. Col·legi Oficial de Bibliotecaris - Documentalistes de Catalunya, 17-04-2014. [Consulta: 29 desembre 2015].
- ↑
Schwartz
, Meredith. ≪
Top Skills for Tomorrow’s Librarians - Careers 2016
≫.
Library Journal
, 09-03-2016. Arxivat de l'
original
el 1 de novembre 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑
Breitkopf
, Mia. ≪
Librarians: Get a Job in Data Science, Make Lots of Money
≫.
Information Space
. Syracuse University iSchool. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑
Montes de Oca Aguilar
, Gabriel;
Sanchez Rocha
, Claudia Montserrath;
Galicia Chavarria
, Leonor. ≪El tutor bibliotecario: una experiencia particular en Mexico en la biblioteca de la Universidad Pedagogica Nacional, Unidad Ajusco≫. A:
BIBLIOTIC 2015, Bogota, Colombia, 15 de julio 2015
, 2015, p. 1, 3.
- ↑
REITZ, Joan M. "subject specialist" [en linia]. ODLIS : Online Dictionary for Library and Information Science <
http://www.abc-clio.com/ODLIS/odlis_s.aspx
>. [Consulta: 1 juny 2015]
- ↑
Boston College University Libraries. Subject Librarians. Library Glossary, maig 2014. <
http://www.bc.edu/libraries/help/howdoi/howto/glossary.html
Arxivat
2015-10-22 a
Wayback Machine
.>. [Consulta: 1 juny 2015]
- ↑
Feather, J. and Sturges, P. (eds) (2003) International Encyclopedia of Information and Library Science, 2nd edn. London: Routledge.
- ↑
Dilevko
, Juris;
Gottlieb
, Lisa ≪
The portrayal of librarians in obituaries at the end of the twentieth century
≫.
Library Quaterly
, 74, 2, 2004, pag. 152-180.
- ↑
Comas i Guell
, Montserrat
.
La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional catala
(paper). Barcelona:
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
, 2007, p. 12.
ISBN 978-84-8415-882-0
[Consulta: 21 maig 2015].
Bibliografia
[
modifica
]
- Regneal?
, Mircea ≪
An Overview of Contemporary Librarianship Education
≫.
Studii de Biblioteconomie ?i ?tiin?a Inform?rii
, 9-10, 2005, pag. 16-22. Arxivat de l'
original
el 2017-12-02 [Consulta: 2 novembre 2016].
Arxivat
2017-12-02 a
Wayback Machine
.
- Posner
, Beth ≪Know-it-all Librarians≫.
The Reference Librarian
, 37, 78, 2003, pag. 111-129.
DOI
:
10.1300/J120v37n78_08
.
- Still
, Julie ≪
Reading between the lines: librarians as authors of fiction
≫.
LIBRES
, 15, 1, 2014, pag. 1-21.
|
---|
Disseny
| Estructura fisica
| |
---|
Parts inicials
| |
---|
Parts centrals
| |
---|
Parts finals
| |
---|
Enquadernacio
| |
---|
| |
---|
Produccio
| |
---|
Consum
| |
---|
Generes literaris
| |
---|
Tipologies
| |
---|
Historia
| |
---|
Llistes i col·leccions
| |
---|
|
Viccionari