La bibliofagia es el fet de menjar llibres o documents manuscrits o impresos , per humans o altres animals. De vegades poden ser unicament vores o cantonades d'algunes pagines o fins i tot pergamins sencers. ^[1] Tambe, metaforicament , defineix el costum de llegir llibres sense aprofitar-los o l'acumulacio irracional de llibres.

Etimologia [ modifica ]

El mot "bibliofagia" esta construit per biblio- , llibre , i la particula grega phagoo , menjar .

Humans bibliofags [ modifica ]

S'han produit casos de persones que han ingerit pergamins , i a l'Asia es va a ingerir paper per causes supersticioses . Buonocore (1984) refereix que el 1370 Barnabo Visconti princep de Mila, va imposar als nuncis del papa Nicolau V , que portaven una Butlla d' Excomunio , la pena de menjar davant seu el pergami en que estava escrita, i que molts individus del poble tartar tenien per costum de menjar-se els fulls dels llibres per a aixi impregnar-se de la saviesa continguda dins d'aquests. ^[2]

Altres animals bibliofags [ modifica ]

La bibliofagia es produeix entre els qui consumeixen i destrueixen impresos i manuscrits, com els rosegadors (rates i ratolins), les arnes , els termits , (dites popularment "formigues blanques"), etc. Aixi doncs, aquest grup d'elements que deterioren el llibre son coneguts com a "factors biologics" i que van des dels rosegadors fins als microorganismes ( bacteris i fongs ), passant pels insectes . Son molt nombrosos, i a les biblioteques constitueixen una veritable plaga dificil d'exterminar.

L'accio dels rosegadors pot provocar deterioraments en els llibres per erosio , taques produides pels seus excrements i cadavers que poden ser el focus d'atraccio d'insectes que fan altres danys. Entre aquests hi ha nombroses especies que provoquen danys en els llibres i documents, com els escarabats (essent Blattella germanica L., Blatta orientalis L. o Periplaneta americana L. les mes habituals en el nostre entorn) que erosionen el llibre menjant paper, adhesius, gomes, pell i pergamins, i provoquen amb els seus excrements taques blanques.

Els peixets d'argent ( Lepisma saccharina L. ), dels quals n'hi ha mes de dues-centes especies s'alimenten de materials que tenen mido , com el paper i les teles. El poll del llibre , amb mes d'un miler d'especies, la mes frequent de les quals es Liposcelis divinatorius que s'alimenta de fongs i restes d'insectes morts i la seva accio provoca fins i tot forats en el paper.

Dels termits hi ha mes de 1.800 especies nocives pels llibres, i son les subterranies i les dels boscos ( Reticulitermes lucifugus rossi , Reticulitermes flavipes , Kalotermes flavicolis , Cryptotermes brevis ) les mes frequents. Envaeixen les biblioteques aprofitant les fustes dels mobles, menjant cel·lulosa i creant forats i galeries en els llibres, des de les cobertes fins al paper.

Per acabar, els escarabats i arnes, dels quals n'hi ha unes 2.200 especies, es calcula que causen vora el 90% ^{[3] [ Qui? ] [ cal citacio ]} dels deterioraments d' arxius i biblioteques. Les larves d'aquests insectes caven galeries en els llibres, on creixen menjant-ne el paper. Les mes habituals son l'arna dels mobles ( Anobioum punctatum ), la de les drogues o escarabat del pa ( Stegobium paniceum ), l'arna del porc ( Dermestes lardariuss L .), l'arna de les catifes ( Attagenus piceus L. ), l'arna de les pells ( Attagenus pellio L .), el corc dels teixits ( Attagenus verbasci L .) i el corc dels museus ( Anthrenus museorum L. ).

Pel que fa als microorganismes, hi ha mes de 300 especies nocives entre les quals destaquen els bacteris (generes Acinetobacter , Bacillus , Celvibrio , Lactobacillus , Mocrococcus , Pseudomonas , Staphylococcus , Streptococcus ). L'accio d'aquests pot provocar deterioraments en l' estructura dels materials , acidificacio i decoloracio i taques del paper.

Pel que fa als fongs, aquests, en ambients humits que estoven el paper, s'alimenten de la cel·lulosa i de les fibres vegetals d'aquest, provocant taques caracteristiques i perforacions en el suport i acidificacio. Els mes frequents en arxius i biblioteques son els generes Alternaria , Aspergillus , Candida , Cephalosporium , Chaetomium , Cladosporium , Penicillium , Rhizopus , Trichoderma , etc. A mes a mes, els bacteris i els fongs poden ser font d'infeccio per a les persones que manipulen els llibres. ^[4]

Prevencio [ modifica ]

Per a prevenir els atacs biologics (la majoria dels quals irreversibles), es recomana d'efectuar neteges periodiques en profunditat, aixi com revisions periodiques exhaustives per tal de localitzar possibles problemes. ^[5]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• ALBERO, Miguel: Enfermos del libro . Universidad de Sevilla 2010. ISBN 8447211754
• BERMEJO MARTIN, J.B. (dir. i coord.): Enciclopedia de la Encuadernacion . Ollero&Ramos, M, 1998. ISBN 8478951059 .
• IPERT, Stephane; ROME-HYACINTHE, Michele: Restauracion de Libros . Fund.German Sanchez Ruiperez, M, 1989. ISBN 8486168414 .
• MARTINEZ de SOUSA, Jose : Diccionario de Bibliologia y ciencias afines , Trea, Gijon, 2004. ISBN 8497040821 .
• MENDOZA DIAZ-MAROTO, Fco.: La pasion por los libros . Espasa, M, 2002. ISBN 846700147X .
• PASCUAL, Eva: Conservar y restaurar papel . Ed. Parramon, Barcelona, 2005. ISBN 8434228009 .
• PEDRAZA, Manuel J.; CLEMENTE, Yolanda; REYES, Fermi de los: El libro antiguo . Ed. Sintesis, M, 2002. ISBN 8497561538 .