Begis

Bejis (es)
Escut d'armes
Localitzacio
39° 54′ 34″ N, 0° 42′ 33″ O  /  39.909444444444°N , 0.70916666666667°O  / 39.909444444444; -0.70916666666667
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Pais Valencia
Provincia	Castello
Comarca	Alt Palancia
Capital	Bejis (en)
Poblacio humana
Poblacio	409 (2023) (9,65 hab./km² )
Gentilici	begissana, begissa
Idioma oficial	castella ( predomini linguistic )
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palancia
Superficie	42,4 km²
Altitud	799 m
Limita amb	Sacanyet Toras Teresa el Toro
Partit judicial	Sogorb
Dades historiques
Esdeveniment clau 14 agost 2022 2022 Bejis wildfire (en)
Dia de mercat	Dimecres
Festa patronal	De l' 1 al 7 de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal	12430
Codi INE	12022
Codi ARGOS de municipis	12022
Lloc web	bejis.es

Begis (en castella i oficialment, Bejis ) es un municipi del Pais Valencia situat a la comarca de l' Alt Palancia .

Geografia [ modifica ]

Situat en la vessant NE de la serra d'Andilla , a 800 m d'altitud, el terme de Begis esta solcat pels rius Palancia i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres; atresora paratges d'interes turistic i paisatgistic com ara la Font de los Cloticos, el barranc d'Agualobos o el naiximent del Palancia, i, sobretot el cim Penaescabia (1.331 m) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004 . La flora i la fauna mediterranies hi esta representada amb la farda , la rabosa , el porc javali , l' aguila real , el pi , el teix , l' alber i gran varietat de plantes aromatiques i medicinals.

Nuclis de poblacio [ modifica ]

• Begis
• Masia dels Perez
• Rios de Arriba
• Rios de Abajo
• Arteas de Abajo
• Arteas de Arriba

Municipis limitrofs [ modifica ]

Limita amb Sacanyet , Teresa , Toras i el Toro .

Historia [ modifica ]

La poblacio actual es d'orige roma, tal com ho testifica el seu aqueducte, encara que en el terme s'han trobat restes iberes . Fon poblada per musulmans i posteriorment conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1228 - 1229 . Aquell any Pere Fernandez d'Azagra s'apodera del seu castell i la seua terra per a revertir-la a la Corona alhora que la sotmetia al bisbat de Sogorb . El mateix rei atorga, en 1235 , el castell de Begis i les seues terres a l' orde de Calatrava , la qual hi va mantindre el poder amb el titol de comanda i vot en Corts. El 18 d'agost del 1276 Roi Perez, comanador major d' Alcanyis , concedi carta de poblacio, a fur de Valencia , a 110 homens. No se'n sap res mes fins al 1838 , any en que, amb motiu de les guerres carlines , fon ocupada la vila per ells i assetjada dues vegades pel general Azpiroz . Durant el regnat d' Isabel II (1830-1904) va ser senyor el duc de Montpensier , infant Francesc de Paula.

Demografia [ modifica ]

Evolucio demografica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.276	1.285	1.238	1.101	1.010	1.103	891	680	524	376	383	413	428

Economia [ modifica ]

A finals del segle  xvi es crea a Begis un important comerc de gel amb Valencia gracies a la major concentracio de pous de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida. Actualment el motor de l'economia es l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos , de merescuda fama. Tambe hi ha activitat agricola i ramadera.

Politica i govern [ modifica ]

Composicio de la Corporacio Municipal [ modifica ]

El Ple de l' Ajuntament esta format per 7 regidors . En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Begis
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE		Josefa Madrid Martinez	159	58,24%	4 ( )
	Partit Popular		Miguel Pradas Lazaro	111	40,66%	3 ( )
	Vots en blanc			3	1,10%
Total vots valids i regidors				273	100 %	7
	Vots nuls			5	1,80%
Participacio (vots valids mes nuls)				278	83,73%**
Abstencio				54*	16,27%**
Total cens electoral				332 *	100 % **
Alcaldessa: Josefa Madrid Martinez (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC, [1] JEZ Sogorb, [2] Periodic Ara. [3] (* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia [ modifica ]

Des de 2019 l' alcaldessa de Begis es Josefa Madrid Martinez, del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV). ^[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democratiques de 1979

Periode	Alcalde o alcaldessa	Partit politic	Data de possessio	Observacions
1979?1983	Jose Gil Perez	UCD	19/04/1979	--
1983?1987	Andres Capilla Castillo	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987?1991	Andres Capilla Castillo	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991?1995	Liberto Soriano Marco	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995?1999	Herminia Palomar Perez	PP	17/06/1995	--
1999?2003	Herminia Palomar Perez	PP	03/07/1999	--
2003?2007	Herminia Palomar Perez	PP	14/06/2003	--
2007?2011	Herminia Palomar Perez	PP	16/06/2007	--
2011?2015	Herminia Palomar Perez Olga Pradas Romero	PP PP	11/06/2011 07/03/2012	Dimissio/renuncia --
2015?2019	Josefa Madrid Martinez	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Josefa Madrid Martinez	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana [4]

Monuments [ modifica ]

Monuments religiosos [ modifica ]

• Esglesia parroquial de Nostra Senyora dels Angels . Te portada renaixentista i un atri enjardinat complementat amb els arcs procedents de l'antic ajuntament.
• Ermita de Loreto .
• Ermita de Sant Joan .
• Ermita de Sant Blai .

Monuments civils [ modifica ]

• Aqueducte roma . Del segle  ii . Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L' aqueducte tenia en origen set arcs de mig punt, dels quals en l'actualitat se'n conserven nomes cinc, i arriba a una longitud de 82 metres. Originariament feia 125 metres, incloent-hi la conduccio d'aigues en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexio amb el canal de proveiment i la connexio subterrania de subministrament al poble. A pesar de ser un aqueducte, la seua tipologia pareix que responga mes a un pont, a causa del sistema estructural utilitzat, puix que te tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparelles. La fabrica es de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maconeria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.

• Castell . del segle  xiii . Ruines d'origen roma, va ser adaptat per musulmans i cristians. Nomes se'n conserven sitges , aljubs i restes de muralla. Construit en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construit amb carreus en els angles, maconeria i argamassa, observant-se diferents formes de disposicio de les pedres en funcio potser de l'epoca de construccio. Les rondes de la muralla, en 1580 , estaven cobertes de lloses de rodeno i la calc i la pedra van ser els elements mes usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construccio. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, es on esta hui dia l'anomenada cisterna . Una tercera porta donava a un altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en una altra torre mes ampla que es on ara per ara situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el cami de ronda amb els patis. Eixe cami vorejava la muralla exterior, que era mes alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten volta de mig cano i un passadis que hi ha al costat de la cova fosca te el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno. En la seua epoca d'esplendor, el castell tingue les portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Actualment, davall de les ruines s'amaguen cameres buides.

• Graner de l'infant . Del segle  xv . Un antic graner derrocat i totalment reconstruit i en el qual han sobreviscut dos bells blasons originals.

Llocs d'interes [ modifica ]

• Paratge Natural Municipal de Penaescabia . El nou paratge natural te una superficie de 475 hectarees i posseix un ecosistema d'alt interes des del punt de vista botanic. Es tracta de l'Ombria dels Talls, on hi ha pinedes mediterranies de pi negre (endemics) i boscos de teixos .

• Font de Los Cloticos . L'aigua brolla de la font, despres de diversos anys de llarg recorregut pel cor de la muntanya, que actua com a filtre natural, garantint que l'aigua conserve la puresa original i una mineralitzacio equilibrada. La seua composicio i caracteristiques essencials es mantenen constants dins dels limits imposats per les fluctuacions naturals, segons exigix la Reglamentacio Tecnicosanitaria d'Aigues de beguda envasades per a aigues de deu. L'aigua s'embotella en la planta encarregada.

Cultura [ modifica ]

• Museu Etnologic i Arqueologic . En 1985 l'Ajuntament i l'Associacio d'Amics del Museu van iniciar el projecte d'instal·lar un Museu d' Etnologia i Historia a Begis, i ja en 1987 es va inaugurar la primera instal·lacio. Aixi, el museu estigue obert fins que en l'any 1994 es decidi tancar-lo al public per a fer-hi una reforma profunda. Per aixo estigue tancat durant tres anys, fins que a l'estiu de 1997 reobri les portes al public. El nou museu disposa d'onze sales d'exposicio permanent i una dedicada a exposicions de caracter temporal, fet que suposa incrementar en quatre les existents amb anterioritat. Conte una col·leccio de lapides romanes i vaixelles , i una altra dedicada a l'etnologia local.

• Museu de l'Aigua . Es dividix en dos parts. La primera de les arees se centra en la cultura hidraulica, amb una mostra sobre l'aprofitament de l'aigua al llarg dels segles en el Museu d'Etnologia i Arqueologia de Begis. La segona part consistix en una exposicio interactiva del cicle de l'aigua en el planta embotelladora dels Cloticos , en la qual es tracta tant l'element natural de l'aigua com els aprofitaments de l'aigua de Begis i la seua explotacio en la planta.

Festes i celebracions [ modifica ]

• Festes patronals . Se celebren de l' 1 al 7 de setembre en honor de la Nostra Senyora de Loreto i dels Sants Martirs Victori i Pelegri.
• Sant Blai . Se celebra el 3 de febrer .

Personatges il·lustres [ modifica ]

• Antonio Ponz Piquer (Begis 1725 , † Madrid 1792 ), escriptor i pintor il·lustrat.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Begis

• Web oficial
• Institut Valencia d'Estadistica Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine .
• Portal de la Direccio General d'Administracio Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine .