De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
|
|---|
Front del nord
|
|
Front del Maestrat
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya
|
|
La
batalla de Villar de los Navarros
va ser un enfrontament entre carlins i liberals durant la
Primera Guerra Carlina
i en el curs de l'
Expedicio Reial
, a prop del municipi aragones de
Villar de los Navarros
. El triomf va permetre als carlins avancar sobre Madrid. La batalla els va fer creure en les possibilitats d'exit de l'Expedicio i per tant de la victoria final en la guerra.
Carles Maria Isidre
havia organitzat l'Expedicio Reial per prendre Madrid i destronar
Isabel II
, que llavors tenia set anys.
El
15 de maig
de 1837 el pretendent va sortir d'
Estella
a Navarra amb 11000 infants i 1200 genets. Al juny va arribar a Catalunya i va recaptar suports. Despres de moltes dificultats va aconseguir creuar l'Ebre per
Xerta
i va incorporar a l'expedicio les forces de
Cabrera
, aprofitant per reagrupar les seves tropes al territori que dominava en el Baix Arago. A principis d'agost, comptant amb mes de 18000 efectius, va comencar la marxa definitiva cap a Madrid. En el seu pas per Arago, el general liberal
Marcelino Oraa
va decidir atacar els carlins, que es preparaven per a la batalla.
El dia
23 de maig
, 12.500 carlistes a les ordres del propi Carles V van arribar a
Herrera de los Navarros
. El dia
24
, el liberal
Jose de Buerens
va comencar la batalla. Els carlins, conscients de la seva superioritat, van decidir passar a l'ofensiva i despres de rebutjar la cavalleria cristina van envoltar els liberals. Buerens va intentar un contraatac, pero el seu guia, desconeixedor del terreny, va portar els soldats isabelins davant un barranc, on foren assaltats pels carlins. Un atac final pel flanc esquerre va completar la victoria carlina.
Els supervivents isabelins es van refugiar a
Herrera de los Navarros
i
Belchite
i Carles VII va reprendre la seva marxa imparable cap a Madrid, ja sense oposicio.
[1]
- ↑
[1]
La memorable y desconocida batalla de Villar de los Navarros
.
