Bandera de Catalunya
Detalls
Tipus	bandera d'una subdivisio de pais
Us
Proporcions	2:3
Descripcio	Bandera de Catalunya
Disseny	Quatre faixes vermelles en fons groc
Subjectes representats	faixa i Senyal Reial
Adoptat per	Catalunya
Adoptat	1933?1939 i 1979?actualitat
Colors	groc i roig

La bandera de Catalunya , tambe impropiament anomenada senyera , es una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades ≪faixes≫, en heraldica . Es la bandera del poble catala i un dels simbols nacionals de Catalunya . Prove de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona , ^{[1] [2]} del qual ja es te constancia l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV . A partir de l'epoca de Jaume I se la conegue com a ≪bandera reial≫ o ≪ senyal reial ≫. Desclot i Muntaner (finals del s. XIII i principis del s. XIV) s'hi referien com a ≪senyal dels reis d'Arago ≫. Amb l'arribada de la Renaixenca al s. XIX, el moviment catalanista la prengue com a bandera nacional de Catalunya.

La Mancomunitat de Catalunya la feu servir com a emblema oficial a principis del s. XX, pero la dictadura de Primo de Rivera la il·legalitza i en persegui l'exhibicio fins al 1930. Fou adoptada de manera oficial el 1933 per mitja de l' Estatut Interior , ^[3] si be el regim franquista que arriba al poder despres de la Guerra Civil en torna a prohibir l'us a partir del 1939. L' Estatut d'Autonomia de 1979 restabli l'oficialitat de la bandera de Catalunya, ^[4] que fou confirmada pel nou Estatut el 2006. ^[5]

N'han sorgit diverses variacions al llarg de la historia. En temps mes recents, la mes coneguda a Catalunya i a l'exterior es l' estelada , que representa l' independentisme catala . Fou inventada el 1918 per Vicenc Albert Ballester i Camps , que s'inspira en la bandera de la insurreccio cubana que s'havia sublevat contra el domini espanyol per aconseguir la independencia el 1898. L'estelada es fa servir en manifestacions i altres actes independentistes, tant sola com acompanyada per la bandera oficial.

Vexil·lologia [ modifica ]

Les proporcions de la bandera son 2:3, cosa que significa que fa 1,5 centimetres de llargada per cada centimetre d'alcada. Es tracta d'una bandera faixada amb nou faixes, cinc de grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.

Disseny [ modifica ]

Els colors oficials de la bandera son:

Esquema	Groc	Vermell
Pantone	Yellow 012 C	2347 C
CMYK	0, 2, 100, 0	0, 94, 100, 0
RGB	(254, 213, 0)	(224, 0, 0)
HEX	#FED500	#E00000

Historia [ modifica ]

Origen [ modifica ]

L'any 801, el fill de Carlemany Lluis el Pietos conqueri Barcelona, incorporant-la a l' Imperi Carolingi . Els comtes ( comites en llati ) eren els representants de l'emperador als diversos territoris de l'Imperi. Quan s'extingi la dinastia carolingia, el comte de Paris es proclama rei, pero com que no tenia poder, els comtes catalans no reconegueren la nova dinastia dels capets. La bandera de Carlemany era l'oriflama. L'origen de la bandera catalana es remunta a l' edat mitjana i als Quatre Pals del senyal heraldic del casal de Barcelona . Els sepulcres de la comtessa Ermessenda i el comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona son la mostra mes antiga de la qual es te constancia de les franges grogues i vermelles que mes tard constituirien l' escut i la bandera de Catalunya. ^[6] Al sepulcre d'Ermessenda, morta l'any 1057, s'hi pot veure un nombre de franges molt superior a quatre. Aixo es degut al fet que, quan la comtessa mori, el nombre de franges encara no havia estat fixat a quatre i se n'hi posaven tantes com cabessin a l'espai disponible. ^[2]

La primera mostra de les ≪quatre barres≫ apareix el 1150 en forma d'un segell de cera de Ramon Berenguer IV en el qual es veu una figura a cavall que porta l'escut amb el senyal heraldic. S'hi pot llegir el text llati Raimundus Berengarii comes Barchinonensis et Princeps Regni Aragonensis (≪Ramon Berenguer comte de Barcelona i Princep del Regne d'Arago≫). El 1385, el rei Pere el Cerimonios mana traslladar els sepulcres a l'interior de la seu i feu afegir escuts al sepulcre de Ramon Berenguer II, ja amb les quatre franges. ^[6]

Se sap que fou el mateix Pere el Cerimonios qui ordena que el senyal heraldic de les ≪quatre barres≫ fos exclusiu de la casa reial. Tanmateix, es desconeix el moment exacte en el qual el senyal heraldic de la dinastia es converti en el de tot Catalunya.

Llegendes [ modifica ]

Hi ha diverses llegendes sobre l'origen del senyal heraldic catala i, per tant, de la bandera de Catalunya. A finals del s. XIV, el teoleg valencia Joan de Montso explicava en una carta a l'infant Marti d'Arago que les barres catalanes provenien dels quatre pals de la creu de Crist . ^[2] Tanmateix, les llegendes mes conegudes son la d'Otger Catalo i, sobretot, la del comte Guifre el Pilos.

Llegenda d'Otger Catalo [ modifica ]

A la seva obra Cronica de Aragon (1499), l'historiador aragones Gualberto Fabricio de Vagad explicava que el primer rei d'Arago que prengue la Senyera Reial fou Alfons el Cast , fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV , deixant clar que eren ≪ los bastons o palos de Cataluena ≫. De la mateixa manera s'expressa el tambe historiador Lucio Marineo Siculo a l'obra De Aragoniae Regibus (1509), on afegi la novetat que l'emblema tenia el seu origen en el mitic cavaller Otger Catalo . ^[7] L'obra de Lucio Marineo Siculo fou traduida al castella per Juan de Molina i impresa a Valencia amb el nom de Cronica d'Aragon . Partint d'aquesta traduccio l'historiador castella Gonzalo Fernandez de Oviedo y Valdes inventa una versio primigenia de la llegenda de les quatre barres a la seva obra autografa Catalogo Real de Castilla . ^[8] L'historiador castella explica que el cavaller Otger Catalo tenia per armes un escut franc tot daurat, i que mentre lluitava contra els sarrains fou ferit en una ma. Quan volgue adrecar l'escut, li quedaren quatre marques dels dits tacats de sang a l'escut. Acabada la batalla, Otger Catalo mana que a partir d'aleshores aquell fos l'escut dels seus successors.

Llegenda de Guifre el Pilos [ modifica ]

Quan a la Segunda parte de la cronica general de Espana arriba el moment d'explicar els fets del comte de Barcelona Guifre el Pilos , Beuter hi insereix l'episodi de la Llegenda de les quatre barres de sang . ^{[9] [10]} Explica Beuter que els normands atacaren Franca i el comte Guifre el Pilos ana a ajudar a l'emperador franc. Una vegada derrotats els normands, el comte Guifre el Pilos demana a l'emperador Lluis ?no es concreta de quin Lluis es tractava, si de Lluis I (814-840), de Lluis II (877-879), o de Lluis III (879-882)? que li dones un escut d'armes. Aleshores, l'emperador se li acosta, es mulla els dits de la ma dreta en una ferida que tenia el comte i els passa de dalt a baix de l'escut daurat del comte, dient-li: ≪Aquestes seran les vostres armes, comte≫.

Tot i que Beuter no especifica de quin emperador Lluis es tractava, la imaginacio popular rapidament l'assimila a Lluis I el Pietos , que en realitat no visque a la mateixa epoca que el comte Guifre. Per aquest motiu, quan la llegenda s'estengue rapidament poc despres, es canvia l'emperador Lluis pel seu fill Carles el Calb amb l'objectiu de fer que la llegenda fos mes versemblant, car l'emperador Carles si que fou coetani de Guifre el Pilos. ^[6] Des de l'obra de Beuter fins a la versio de Victor Balaguer (1859) es difongueren set variants diferents de la llegenda del comte Guifre. ^[2]

Hipotesis historiques [ modifica ]

Hipotesis aragoneses [ modifica ]

Alguns autors aragonesos del segle  xx , trencant la tradicio historiografica aragonesa, han reivindicat l'origen aragones de l'escut dels pals amb diverses hipotesis.

• Hipotesi de la institucio del Casament a casa al s.XII. ^[11]

Alfons el Cast hereta el llinatge de la seva mare Peronella, i no el del seu pare (sic), en haver-se aplicat la figura juridica del dret altaragones del casament a casa en la donacio del regne de Ramir a Ramon Berenguer IV. Per tant, l'emblema seria del llinatge aragones. Aquesta hipotesi, que no te l'aval de cap jurista, va ser refutada el 1997 pel doctor en dret Josep Serrano Daura, ^[12] ja que no existeix cap rastre documental d'aquesta institucio en el segle  xii , la seva existencia seria incompatible amb les diferents compilacions dels furs de Jaca fins a finals segle  xiv i amb els furs d'Arago del 1247 . A mes a mes, els juristes aragonesos que mes han estudiat la institucio nomes la remunten al segle  xviii . ^{[13] [14]} La institucio es altaragonesa, es a dir, desconeguda ja a Osca i Barbastre, i nomes consisteix en el gaudi, per part del fora de la casa, de l'usdefruit vidual sobre els bens del conjuge mort i no en la seva titularitat (el regne) que si que va obtenir el comte de Barcelona que va rebre el jurament de fidelitat public de tots els nobles aragonesos propi de l'estructura feudal i que els comportava l'obligacio de seguir-lo i servir-lo com el seu senyor. Segons Joaquin Costa, el casament a casa consisteix en la facultat que es reserva en els capitols matrimonials el conjuge foraster , en cas d'enviduar, de contraure nou matrimoni sobre la casa, i els bens d'ella, sense perdre l'usdefruit foral que queda prorrogat en perjudici dels hereus legitims. Per altra banda, si Alfons hagues heretat el llinatge de sa mare aquest hauria estat el de la casa de Pamplona o Ximena propi dels reis d'Arago anteriors a l'arribada de la casa catalana.

• Els colors papals i els cordills de les bolles dels documents papals.

El rei d'Arago i Pamplona, Sanc Ramirez va infeudar-se ell i el seu regne a la Santa Seu el 1089 i hauria adoptat els colors del seu nou senyor feudal que serien groc i vermell. Que aquests eren els colors "ho demostrarien" dos frescos del 1247 on es veu el Papa amb un signifer que porta un conopeum amb aquests colors ^[15] (fig.1). ^[16] Els frescos son de la capella de Sant Silvestre reconstruida al XIII, ^[17] es a dir, son posteriors a la visita a Roma que va fer el rei Pere el Catolic , acompanyat per nobles catalans i provencals ^[18] per fer-se coronar pel Papa el 1204 . En aquesta visita, el rei oferi al papa el seu emblema i aquest accepta portar-lo ell i els seus successors. ^[19] No hi havia armes ni peno amb armes de l'Esglesia catolica anteriors al segle  xiii i quan les van tenir no van ser palades sino dues claus en sautor . ^{[20] [21]} Els colors de l'esglesia a l'edat mitjana eren el groc i el vermell ^{[22] [23]} i si fos certa aquesta hipotesi Navarra tambe tindria les barres en el seu escut en ser un emblema del llinatge. L'actual bandera de Roma , groga i vermella, va ser adoptada el 1860 .

Quant als colors dels cordills, les referencies d'una cinquantena de documents papals que es conserven amb bolles, dels segles  xi i xii , indiquen que els cordills que les subjectaven eren de colors verd, blau, blanc, groc o vermell barrejats entre ells. Documents que combinessin el groc i el vermell nomes n'hi ha vuit. ^[24]

• Sobre els sarcofags de la seu de Girona.

L'autor Montaner Frutos, el 1995, va argumentar que les pintures dels sarcofags romanics dels comtes Ramon Berenguer II i Ermessenda no podien ser del segle  xi perque la pintura no hagues aguantat tres segles a la intemperie fins que els sarcofags van ser traslladats a l'interior del temple el 1385. Aquest argument va ser adoptat tambe per l'aragones Faustino Menendez-Pidal en obres posteriors. ^{[25] [26]} Aquest argument esta refutat avui en dia, des de la publicacio, el 2000, dels resultats de les excavacions del subsol de la catedral gironina. Aquests treballs van demostrar que juxtaposada al temple hi havia, davant seu, una galilea, o vestibul, de nou metres de profunditat que neguen que les pintures estiguessin a la intemperie. De fet, van trobar els dos ninxols dels sarcofags a banda i banda de l'escalinata per on s'accedia al temple pintats de blau, aixi mateix, com fragments dispersos que formarien part de les cornises i altres elements decoratius d'aquesta entrada amb restes de pintura blava i vermella. ^[27]

Faustino Menendez Pidal tambe assenyala que no s'han trobat altres ornamentacions similars en sepulcres del segle  xi , que el sepulcre de Ramon Berenguer III no te aquesta inscripcio, tot i ser posterior, i que les pintures van ser fetes probablement el 1385 quan es van traslladar els sepulcres a l'interior del temple. ^[28] L'autor, pero, no mostra cap exemple de sepulcre d'un sobira del segle  xiv on es figurin les armes sense forma heraldica, sense forma d'escut, en l'epoca de ple apogeu de l'heraldica. De fet, el rei Pere terc mana posar escuts barrats en els dos sepulcres gotics dels comtes: L'escut del comte, barrat, el de la comtessa miniat, partit, en una meitat els pals i en l'altre, en blanc. En canvi, les armes en el sepulcres romanics son plenes en ambdos casos. El mateix rei, anys abans, havia enviat a Poblet un escut heraldic manant que es poses a la tomba del seu pare, el rei Alfons III el Benigne alla enterrat. ^[29] Per altra banda, el sepulcre de comte Ramon Berenguer III no ens ha arribat complet, es van perdre les tapes i part dels costats.

Altres hipotesis [ modifica ]

Una altra hipotesi ha sigut proposada per l'historiador i heraldista Michel Pastoureau , qui veu en el matrimoni de Ramon Berenguer III de Barcelona amb Dolca de Provenca l'origen de l'escut amb quatre pals. De fet, a la vall del Roine i al Piemont alpi es on els escuts ornats de pals son mes nombrosos. La Provenca comparteix la mateixa bandera, usant quatre pals en lloc de faixes. ^[30]

Cercant altres escuts semblants als catalans per Europa, es troben faixes grogues i roges per l'antiga Austrasia carolingia (sobretot per Renania, Brabant, Valonia i Flandes) i Westfalia . En aquestes regions son habituals en families nobles, pobles o regions administratives senyals semblants a la senyera. I la hipotesi es forma al pensar que l'origen de la senyera prove de l'imperi carolingi, tal com evindencien els escuts de la zona central del poder franc i una pagina del Codex Calixtinus, conservat a la Biblioteca General Historica de la Universidad de Salamanca, on es veu Carlemany amb un peno de franges roges i grogues.

A ''El Becerro General'', de Diego Hernandez de Mendoza , s'esmenta els getes com els antics portadors de l'emblema catalano-aragones, que, en passar-les als gots, van acabar als aragonesos.

<< Dyzen algunos que estos bastones delas armas delos Reis de aragon son antiguas armas delos getas de do desciendieron los godos. Porque estes getas fueron caualleros degran nobleza y conquistaron grand parte de assya y como se detuuiesen algunos dias en esta conquista que fueron siete anos, los esclauos de ellos que quedaron en sus tierras se alcaron contra sus senores captiuando sus mugeres y hijos, y comencaronse a exercitar en las armas perase poder defender lo qual sabido por sus senhores toraron a su tierra pera lacobrar y asus mugeres, Contra los quales salieron. Los sieruos para les daar batalla y los senores viendo a sus sieruos venir contra ellos hizoseles de verguenca pensar detomar armas contra ellos y para esto de terminaron de pelear contra ellos com las Armas que suelen los senores castigar sus esclauos que son con palos o acotes y assy quebraron las lancas y fueron com los cabos Dellas muy animosamente contra sus esclauos, Los quales quando fueron vistos, Por sus esclauos, temiendo la magestad de Sus Senores Dieron de huyr y assy Dios vio la victoria ala nobleza pues que como leones se opusieron contra los sieruos con los palos en las manos porque no quedasse manzillada su fama y de ally tomaron aquellos palos por armas y assy aquel primer rey de aragon que era delos godos tomo los bastones en sangrentados por Armas. Otros Dizen que Seganaron en la batalla del puerto del muradar, que vencio aquel Rey don alonso de castilla en cuya compania se allo el Rey de aragon y de aver Rompido por la palizada de los moros tomo aquellos Palos Por Armas. >>

Estelada [ modifica ]

El 1918 es crea la senyera estelada , una bandera reivindicativa de la independencia de Catalunya . La senyera estelada es la tradicional de les quatre barres afegint-hi un triangle blau amb un estel blanc al centre. Anteriorment, el 1906 i un cop finalitzada la Guerra d'Independencia cubana , els catalans del Centre Catalanista de Santiago de Cuba van crear una versio primigenia en la qual apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle. ^[31] Dos anys despres, el 1908, es crea una senyera estelada primigenia que, en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, mostrava un rombe al mig amb un estel blanc a l'interior. Aquesta versio primigenia aparegue a la seu de Lliga Nacionalista Catalana amb seu a Paris.

Finalment el 1918 es forja l'estelada amb el seu disseny definitiu, creada per Vicenc Albert Ballester . Va ser un cop signat l'armistici de la Primera Guerra Mundial i inspirats per la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson , que uns joves de la Unio Catalanista volgueren explotar el moment politic internacional per tal que Catalunya assolis la construccio d'un estat propi com la resta de nacions europees. Es d'aleshores quan data una primera fotografia en que uns joves nord-americans i uns de catalans subjecten sengles banderes a Montserrat .

El 29 de gener del 2014 el Parlament de Catalunya feu un primer pas en el reconeixement oficial de la senyera estelada en dotar-la d'estatus legal assenyalant el valor simbolic que havia adquirit al llarg d'un segle amb la Resolucio 497/X: ≪ El Parlament de Catalunya reconeix l'estelada com a simbol que representa un anhel i una reivindicacio democratica, legitima, legal i no violenta ≫. ^[32]

Proposta per a un estat dels Paisos Catalans [ modifica ]

L'heraldista Armand de Fluvia , assessor de la Generalitat de Catalunya en questions d'heraldica, recorda que l'emblema familiar dels comtes de Barcelona es va territorialitzar, per la mateixa voluntat dels monarques, a finals del segle  xiv , en el comtat de Barcelona que es el mateix que dir en el Principat de Catalunya. Basant-se en aquest fet, conclou que l'unic pais que pot ostentar la bandera groga i vermella quadrifaixada sense cap additament es Catalunya . Aixo no significa pero, que els altres territoris dels Paisos Catalans no puguin tambe usar el senyal dels comtes de Barcelona, ja que tambe varen ser llurs sobirans. ^[33]

Finalment proposa que si els Paisos Catalans s'arribessin a constituir com a estat, la seva bandera podria ser, de manera indiscutible, la bandera groga amb les quatre faixes vermelles sense cap additament. En aquest cas, la bandera propiament de Catalunya podria ser una bandera groga amb quatre faixes vermelles i un pal blanc al cap de la bandera amb la creu plena vermella, la Creu de Sant Jordi . ^[33]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Alberti , Jordi. La bandera catalana: mil anys d'historia . Raval Edicions SLU, Portic, 2010. ISBN 978-84-9809-149-6 .  
• Alcoberro i Pericay , Agusti ≪ Mites i llegendes ≫. Barcelona quaderns d'historia , 9, 2003, pag. 135-148. ISSN : 1135-3058 .
• Darna , Leticia. ≪ Una aproximacion a la Heraldica civil y eclesiastica en el burgo de la Corona de Aragon ≫. A: El mon urba a la Corona d'Arago del 1137 als decrets de nova planta:XVII congres d'Historia de la Corona d'Arago . Edicions Universitat Barcelona, 2003. ISBN 84-475-2742-5 .  
• Galdeano Carretero , Rodolfo ≪ Historiografia i iconografia: la serie iconica dels comtes de Barcelona del Palau de la Generalitat de Catalunya (1587-1588) ≫. Arxiu de Textos Catalans Antics , nº. 25, 2006, pag. 375-409. ISSN : 0211-9811 .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Senyera Reial
• Bandera del Pais Valencia
• Bandera de Mallorca i Bandera de les Illes Balears
• Bandera d'Arago i escut d'Arago
• Llegenda de les quatre barres de sang

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Bandera de Catalunya

• http://www.scgenealogia.org/heraldica/banderes.htm Arxivat 2006-09-16 a Wayback Machine .