De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Joaquin Baldomero Fernandez-Espartero y Alvarez de Toro
(
Granatula de Calatrava
,
provincia de Ciudad Real
,
27 d'octubre
de
1793
-
Logronyo
,
8 de gener
de
1879
) fou un
militar
i
politic
espanyol,
Virrei de Navarra
,
Princep de Vergara
,
Duc de la Victoria
,
Duc de Morella
,
Comte de Luchana
i
Vescomte de Banderas
.
President del consell de Ministres
(
1837
-
1837
), (
1840
-
1841
) i (
1854
-
1854
) i regent del regne de 1840 a 1843.
[1]
Va comencar els seus estudis al
seminari
d'
Almagro
. El
1808
s'allista a l'
exercit
i participa en la
Guerra del Frances
. Des del
1810
resta a
Cadis
assetjat pels francesos, mentre es feien les Corts constituents i on fa estudis militars i d'
enginyer
. Durant la
primera guerra carlina
va estar del costat de la reina
Isabel II d'Espanya
.
1842
- Revolta contra la
politica fiscal
d'
Espartero
a
Barcelona
El seu pare havia encarrilat la seva formacio per un desti eclesiastic pero la
Guerra de la Independencia
el va arrossegar des de molt jove al front de batalla, que no va abandonar fins cinc anys despres. Combatent en tres dels quatre conflictes mes importants d'Espanya en el segle
xix
, va ser soldat en la guerra contra la invasio del frances, oficial durant la
guerra colonial al Peru
i General en Cap a la
Primera Guerra Carlina
.
[2]
Va viure a
Cadis
el naixement del
liberalisme
espanyol, cami que no abandonaria mai. Home extremadament dur en el tracte, valorava la lleialtat dels seus
companys d'armes
-terme que no agradava sentir als altres generals- tant com l'eficacia. Va combatre en primera linia, va ser ferit en vuit ocasions i el seu caracter altiu i exigent el va portar a cometre excessos, de vegades molt sagnants, en la disciplina militar. Va ser dues vegades
President del Consell de Ministres
i va arribar a la
Direccio de l'Estat
com a
regent
durant la minoria d'edat d'
Isabel II
. Durant la seva regencia, degut a la crisi de la industria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842.
Espartero
va resoldre la situacio amb un
bombardeig indiscriminat
sobre la ciutat i afirmant que per al be d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys.
[3]
[4]
[5]
[6]
La revolta va revifar el
1843
provocant
un nou bombardeig
, aquest cop centrat contra les drassanes del
Port de Barcelona
i les muralles.
[7]
[8]
La ciutat s'entrega, pero la indignacio no va fer mes que creixer. S'aixecaran altres ciutats com Reus, Valencia, Alacant i Sevilla, en un moviment dirigit per una coalicio de moderats i progressistes liberals descontents. L'estiu de 1843, Espartero va veure perduda la situacio i va decidir marxar cap a Anglaterra.
[9]
Ha estat l'unic militar espanyol amb tractament d'
Altesa Reial
i, malgrat totes les seves contradiccions, va saber passar desapercebut els darrers vint anys. Va rebutjar la
Corona d'Espanya
i va ser tractat com una llegenda des de ben jove.
| ≪
|
La Patria compta amb els vostres esforcos,
amb les vostres virtuts, amb la vostra saviesa,
perque feu lleis que refermen els seus drets i
destrueixin els abusos que s'han introduit en el govern
de l'Estat. Feu, que la Reina tingui una
gran satisfaccio en acceptar-les, i la Nacio a obeir.
Pel que fa a mi, senyors, jo les obeire sempre,
perque sempre he volgut que es compleixi la voluntat
nacional, i perque estic convencut que
sense l'obediencia a les lleis, la llibertat es impossible.
|
≫
|
? Baldomero Espartero en la sessio de les Corts Constituents
del
28 de novembre
de
1854
|
- ↑
Comellas
, Jose Luis
Historia de Espana. Moderna y contemporanea
. Rialp [Barcelona], 2008, p. 264-265.
- ↑
Santirso Rodriguez
, Manuel ≪
El incierto cenit del carlismo catalan (1837-1840)
≫ (en castella).
Geronimo de Urdariz
, n.14-15, 1999, pag. 169 [Consulta: 18 maig 2013].
- ↑
≪
Bombes sobre Barcelona
≫. Sapiens, abril 2018.
- ↑
La Vanguardia, 21-11-2010,
La Banalidad, Espartero aconsejo en 1842 que Barcelona fuese bombardeada al menos una vez cada 50 anos
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Ciutat Vella vol canviar els noms dels carrers que fan referencia al general Espartero
- ↑
MATA, Jordi. ≪No s'ho mereixen≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
- ↑
Estanislau Roca,
Montjuic, la muntanya de la ciutat
, p.55
- ↑
≪
Les utopies socials i la construccio de la ciutat: l'Eixample i el Pla Cerda
≫.
Generalitat de Catalunya
, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑
Comellas
, Jose Luis
Historia de Espana. Moderna y contemporanea
. Rialp [Barcelona], 2008, p. 264-265.
Bibliografia
[
modifica
]
