L'
Stonehenge
, un monument
d'Anglaterra
considerat
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
La paraula
arqueologia
procedeix del
grec
?ρχα?ο
arkheos
('vell' o 'antic'), i de λ?γοσ
logos
('
ciencia'
o 'estudi').
Es una disciplina cientifica que es dedica a l'estudi de les diverses
societats humanes
que han viscut al llarg dels segles, gracies a la recuperacio i analisi de la cultura material que van produir.
[1]
Comparteix aquest mateix objectiu cientific amb la
historia
quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen) l'
escriptura
. En canvi, nomes l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que no van deixar-nos cap llegat escrit perque no coneixien aquesta practica, es a dir, aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment categoritzem de
prehistorica
. Te uns metodes de treball propis determinats (sobretot el de l'
excavacio
), amb els quals preten
reconstruir el passat
.
[1]
Habitualment l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat: els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta, les tombes, objectes sumptuaris, eines diverses, les deixalles, etc.
[1]
Metodes de treball de l'arqueologia
[
modifica
]
Interdisciplinarietat en l'arqueologia
[
modifica
]
Per reconstruir antigues formes de vida, els arqueolegs se serveixen tambe dels metodes de treball utilitzats per la
sociologia
, la
demografia
, la
geografia
, l'
economia
o fins i tot les
ciencies politiques
.
[2]
No obstant aixo, els arqueolegs moderns no poden dominar totes les ciencies i hui en dia molt sovint col·laboren brac a brac amb els academics d'altres disciplines per a l'estudi de diversos aspectes molt especifics del passat: macrofauna,
microfauna
,
ictiofauna
,
malacologia
,
paleocarpologia
,
antracologia
,
geomorfologia
, paleometal·lurgia, etc.
[1]
Els metodes de datacio
[
modifica
]
Aixi, els arqueolegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar metodes de datacio descoberts per altres
ciencies
: el sistema del
carboni 14
[3]
(radiocarboni) fou desenvolupat per
fisics nuclears
, les tecniques de datacio
geologica
es deuen als
geolegs
i les tecniques d'estudi de les restes de
fauna
son obra de
paleontolegs
.
Tipus d'arqueologia
[
modifica
]
Arqueologia experimental
[
modifica
]
Es la ciencia que vol aprofundir en l'analisi de restes materials del passat intentant reproduir les condicions sota les quals es van produir les estructures arqueologiques.
[1]
Des dels seus inicis als
anys seixanta
aquesta experimentacio ha treballat de dues maneres:
- Replicant les dades arqueologiques, com ara objectes, vestits, edificis i altres estructures prehistoriques a partir de les mateixes
materies primeres
i tecniques de manufactura compatibles amb els coneixements de l'epoca i la societat en questio que s'analitza.
- Reconstruint els mateixos processos pels quals es van generar les dades arqueologiques, processos com cultivar un camp, tala i crema de boscos, confeccio d'objectes paleometal·lurgics, i fins i tot els de construccio i destruccio dels mateixos jaciments.
Cal tenir clar que l'arqueologia experimental no es probatoria de res, no demostra cap hipotesi com a vertadera, pero si que pot servir per a invalidar-ne una o per proposar-ne de noves que interpretin millor la produccio i el comportament de la societat estudiada.
[1]
En el context de l'arqueologia catalana s'ha practicat poc el tipus experimental i basicament en el camp de la
prehistoria
i la
protohistoria
, practicant la manufactura de materials litics, l'esquarterament i descarnacio d'animals, l'observacio de traces d'us i desgast d'eines litiques, la crema d'ossos...
[1]
Per exemple, al jaciment de la cova 120 de
Sadernes
a partir del 1987 s'experimenta amb els sistemes d'emmagatzament de cereals que s'hi havien trobat, estudiant la capacitat de germinacio i rendiment posteriors i les necessitats tecniques d'aquell conreu.
[1]
Arqueologia industrial
[
modifica
]
Es la que vol aprofundir en l'analisi de les restes materials del passat especificament
industrial
. Estudia les restes materials com ara fabriques, molins, ponts metal·lics, mines, maquines que s'han trobat, instal·lacions dels primers ferrocarrils, instal·lacions militars, productes fabricats per les primeres industries... Naturalment aprofiten els coneixements del context socioeconomic i fins i tot intel·lectual estudiat per la historiografia.
[1]
Aquesta especialitat va neixer al
Regne Unit
per investigar les restes de la seva
Revolucio industrial
, sobretot les tecnologiques.
[1]
Avui dia ha esdevingut l'arqueologia del mon de l'
edat contemporania
i
actual
. Fins i tot pot treballar conjuntament amb projectes de recuperacio de la memoria oral, o de restauracio d'espais, i edificis contemporanis (des de trinxeres de les guerres del segle
xx
fins a complexos fabrils).
[1]
A casa nostra s'ha practicat amb prou intensitat i ha generat diverses iniciatives com ara el
Museu de la Ciencia i la Tecnica de Catalunya
, situat a l'antiga fabrica modernista Aymerich, Amat i Jover de
Terrassa
; o la recuperacio de grans estructures de ferro (els mercats del
Born
o de
Sant Antoni
, les estacions
de Franca
i
del Nord
, etc.); la del
moli paperer de Capellades
; el
Museu del Ferrocarril de Catalunya
a
Vilanova
; o el
del Suro
a Palafrugell; entre moltes altres.
[1]
El potencial del passat industrial catala ha permes que des del
1988
s'organitzin les Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya,
[1]
que fins a l'actualitat ja s'han convocat vuit vegades.
Arqueologia medieval
[
modifica
]
Gran elm trobat al castell de Treuchtlingen,
ca
. 1300
Es la ciencia que vol aprofundir en l'analisi de les restes materials del passat especificament
medieval
.
[1]
A Catalunya aquesta especialitat fou reimpulsada el
1959
pel professor Albert del Castillo del departament d'Historia Medieval de la
Universitat de Barcelona
.
[1]
Durant els
anys vuitanta
l'escola que ell havia iniciat va fer diverses excavacions tant en arees rurals com urbanes, datades entre els segles
VII
i
xv
(masos, castells, ermites, esglesies, monestirs, viles fortificades, zones urbanes, tombes, molins, tallers de ceramica...): es feren grans avencos en la investigacio del poblament dispers de les primeres
masies
catalanes aixi com del lent proces de
repoblacio
de les comarques conquerides als sarrains.
[1]
Tambe en aquesta epoca fou quan s'inicia l'analisi sistematica de tots els materials trobats.
[1]
Arqueologia subaquatica
[
modifica
]
Es la que vol aprofundir en l'analisi de restes materials del passat que per un motiu o altre han quedat negades en el medi subaquatic, tant en aigues
continentals
com
maritimes
. Aquesta especialitat va neixer amb l'us cientific de l'
escafandre
autonom.
[1]
No es limita sols a l'excavacio submarina d'antics vaixells enfonsats sino tambe a la d'antics assentaments humans que avui dia han quedat sota les aigues a causa de la progressiva pujada dels oceans, caracteristica de l'
Holoce
. Te els mateixos principis i sistemes de registre que l'arqueologia convencional terrestre, pero simplement adaptats al medi subaquatic.
[1]
Un dels grans avantatges de les restes enfonsades es que la seva conservacio es totalment diferent i aixo ha permes tot sovint recuperar materials que a terra s'haurien desintegrat amb el temps.
Aquesta disciplina ha aportat moltes dades sobre les antigues
rutes comercials
maritimes que connectaven paisos i cultures ben diferents. A mes, cal tenir en compte que tot sovint els jaciments subaquatics son un conjunt tancat que no ha estat modificat pels humans i aixo ha permes fer estudis cronologics i tipologics en profunditat.
[1]
Despres de moltes decades de practiques esportives de submarinisme als litorals de casa nostra que sovint s'han dedicat a recuperar el material arqueologic mes visible, durant els
anys vuitanta
les institucions catalanes han impulsat la recuperacio cientifica d'aquest material.
[1]
N'es un exemple el jaciment de
Culip IV
al
cap de Creus
, un vaixell
roma
que va naufragar el
segle
i
aC
en temps de
Vespasia
.
[1]
Arqueologia urbana
[
modifica
]
Es la que fa excavacions de salvament en el medi
urba
per tal de recuperar el material arqueologic amb rapidesa abans que s'hi construeixi a sobre.
[1]
El terme comenca a utilitzar-se els
anys seixanta
, i als Paisos Catalans els
anys setanta
. L'objecte d'estudi es una ciutat des dels seus inicis fins a l'actualitat, i a banda del metode arqueologic tambe utilitza els arxius de documents escrits per tal d'orientar les investigacions. Les troballes immobles solen integrar-se a l'urbanisme circumdant i ser utilitzades com a be cultural un cop son recuperades.
[1]
A casa nostra tenim molts exemples d'arqueologia urbana, entre els quals destaquen les ciutats de Barcelona, Tarragona, Valencia, Badalona, Lleida, Vic... Tot i que massa sovint les seves intervencions han de fer-se amb caracter d'urgencia (sovint promogudes pels ajuntaments o la comunitat autonoma), tambe s'han pogut fer grans excavacions amb el ritme pausat que els correspon, com ara la de la
placa del Rei
de Barcelona, el projecte de
Dalt de la Vila
de Badalona, l'antic Portal de la Magdalena a Lleida (1984-1987), o el brillant projecte TED'A a Tarragona (1987-1990).
[1]
Historia de l'arqueologia
[
modifica
]
Historia de l'arqueologia als Paisos Catalans
[
modifica
]
L'origen del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguitats, els viatges a altres paisos i l'erudicio diletant. L'ampli interes cultural que genera el
Renaixement
per coneixer les antiguitats classiques provoca la profusio de descripcions del passat grecoroma (grans
monuments
, plaques
epigrafiques
,
monedes
, etc.). Un exemple en fou el llibre que
Lluis Ponc d'Icard
va publicar a Lleida el
1572
:
Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona
.
[1]
Pero seria el segle
xviii
, ja en temps de la
Il·lustracio
, que es van emprendre les primeres excavacions:
Cavanilles
al
penyal d'Ifac
; l'arquebisbe de Valencia al
Puig
; Meranges a
Empuries
… De fet, l'actual
Museu Arqueologic de Tarragona
va neixer de la col·leccio de l'arquebisbe de Tarragona
Francesc Armanya
. La fundacio de l'
Academia de Bones Lletres de Barcelona
el 1752 fou important per potenciar el fenomen.
[1]
Al segle
xix
cuegen encara les maneres de fer del segle anterior, com exemplifica
Joan Ramis Ramis
quan publicava a
Mao
el
1818
Antiguedades celticas de la isla de Menorca
, o
Josep Salat
que tambe publicava aquell mateix any el seu
Tratado de monedas labradas en el Principado de Catalunya
.
[1]
La motivacio era tan alta que la mateixa
Junta de Comerc
promogue les primeres excavacions del temple roma de
Barcelona
.
[1]
El moviment historiografic romantic d'aquells temps no utilitza gaire l'arqueologia, ja que es movia entre les teories bibliques tubalistes i l'exigencia erudita,
[1]
pero almenys el seu interes per l'
edat mitjana
afavori l'estudi dels textos antics i el respecte pels monuments historics d'aquella edat. Pel que fa a les grans expedicions europees cap als jaciments arqueologics del Proxim Orient, els catalans no hi van participar, amb l'excepcio del consol
Eduard Toda
que feu excavar la tomba de
Sennedjem
a
Deir el Medina
(1886).
[1]
Aixi doncs, en aquesta epoca l'arqueologia era usada mes com a estimul per als erudits que no pas com a disciplina del coneixement en si mateixa, i sobretot com a font per al col·leccionisme privat i l'incipient
museisme
que naixia per les Comissions Provincials de Monuments (la de Tarragona el
1834
, la de Girona el
1847
, la de Lleida el
1864
…) i les academies (Barcelona el
1835
, Vic el
1891
…).
[1]
De mica en mica l'arqueologia comenca a ser tinguda en compte, i ja a l'Exposicio Universal de Barcelona del 1888 fou explicitament tractada, si ve encara lligada a la historia medieval i la historia de l'art.
[1]
Pero fou amb l'esclat del moviment
positivista
a tot Europa que se la va reconeixer com a disciplina cientifica. Va caldre, abans, fer caure moltes barreres mentals de l'Europa de la segona meitat del XIX i abandonar els prejudicis induits per la Biblia: es a dir, reconeixer l'antiguitat dels humans, les proves de la
geologia
i la
paleontologia
, el sistema de les tres edats i admetre l'
evolucionisme
divulgat per
Darwin
.
[1]
A casa nostra tot aixo fou facilitat gracies a un marc cultural molt propici: la
Renaixenca
i l'
associacionisme
(sobretot el de caracter
excursionista
).
[1]
En el cas de Catalunya l'esperit cientificista va apareixer aviat amb Pere Alsius,
Francesc Martorell i Pena
,
Sanpere i Miquel
…
[1]
els quals van fer diversos descobriments com ara l'
Abric Romani
de Capellades, els
jaciments de Serinya
, la
mandibula de Banyoles
(1887), diversos
dolmens
, la necropoli
iberica
de
Cabrera
(1881), les pintures rupestres del
Cogul
(1907)...
[1]
A principis del segle
xx
l'arqueologia ja estava consolidada com a disciplina de la historia amb un metode d'excavacio cientific (el metode
estratigrafic
ofert per la geologia).
[1]
Durant les primeres decades van neixer molts organismes que impulsaven activitats arqueologiques, entre els mes importants hi havia: la
Junta de Museus de Barcelona
(1907), el Servei d'Investigacions Arqueologiques de l'
IEC
(1915), la catedra i el seminari de Prehistoria de la Universitat de Barcelona (1916), des dels quals es pogue aprofitar una certa infraestructura institucional i museistica i un minim grau de professionalitzacio.
[1]
Amb la recuperacio d'institucions propies d'autogovern com la
Mancomunitat de Catalunya
o la
Generalitat
(amb l'
Estatut de 1932
) fou possible impulsar el primer intent de pensar i fer arqueologia catalana amb una organitzacio estructurada. En aquest sentit, la monumental tasca de
Bosch i Gimpera
materialitza diversos exits: les seves campanyes sistematiques i amb metodes cientifics moderns al
Baix Arago
,
Mallorca
i
Alacant
van fer possible que escrivis una perspectiva general del passat prehistoric abans dels romans a casa nostra:
Prehistoria de Catalunya
(1919),
Etnologia de la peninsula Iberica
(1932)...
[1]
Sota el seu mestratge es van formar els arqueolegs de la generacio seguent:
Josep Colominas
,
Lluis Pericot
, A. del Castillo,
Josep de Calassanc Serra i Rafols
, S. Vilaseca i F. Esteve Galvez.
[1]
Tambe cal destacar
Agusti Duran i Sanpere
, que excava els estrats romans de Barcelona, i la investigacio del clergue
Serra i Vilaro
al
Solsones
.
[1]
Amb tanta activitat no fou estrany que l'arqueologia catalana assolis un bon prestigi internacional, reflectit en el IV Congres Internacional d'Arqueologia Classica, que es feu el
1929
,
[1]
o que calgues obrir un
Museu Arqueologic
a Barcelona l'any 1935.
[1]
Pero la perdua de la
Guerra civil
i l'inici d'una llarga dictadura van tallar en sec el floriment que estava tenint l'arqueologia: a partir de llavors i fins als
anys seixanta
vingue una etapa grisa sense una politica propia de recuperacio i analisi del patrimoni catala. D'aquesta epoca es pot citar la feina de l'aragones
Martin Almagro
des del dit Museu Arqueologic (1935-1955), fundant la revista
Ampurias
el
1939
i dirigint les excavacions d'aquest jaciment empordanes; despres d'ell la direccio d'
Empuries
recaigue en
Eduard Ripoll
.
[1]
Paral·lelament el prestigios paleolitista
Lluis Pericot
dirigia el jaciment gandia de la
cova del Parpallo
(1941-1945); i A. del Castillo impulsava les primeres experiencies d'arqueologia medieval des de la
UB
.
[1]
Malgrat aquestes excepcions, les activitats arqueologiques foren molt minses a partir d'aleshores i nomes les universitats i els museus podien impulsar-la. A mes a mes, el patrimoni arqueologic descobert passa a ser regit per una desastrosa xarxa de comissaries o delegacions de la Comissaria General de Madrid (1940).
[1]
La Universitat de Barcelona no comenca a recuperar la seva iniciativa investigadora fins que hi van ingressar els professors
Joan Maluquer de Motes
el 1958, i
Miquel Tarradell
i
Pere de Palol
el 1970.
[1]
Maluquer funda immediatament l'Institut d'Arqueologia i Prehistoria el
1959
i la revista
Pyrenae
el
1965
, i tambe organitzava regularment el Simposi de Prehistoria Peninsular.
[1]
Tarradell funda tambe una revista dita
Fonaments
el
1978
, que aprofundia en les descobertes de prehistoria i mon antic que es realitzaven a Catalunya.
[1]
Amb el desenvolupament del sistema universitari dels
anys setanta
(creacio altra vegada de la
Universitat Autonoma de Barcelona
el 1968 i obertura de delegacions a Girona, Lleida i Tarragona) s'amplien les noves generacions de l'ofici arqueoleg i augmenta molt l'activitat excavadora. Aquest exit provoca una certa exigencia entre professionals per mantenir un control rigoros de l'estratigrafia.
[1]
El restabliment altra vegada de la
Generalitat de Catalunya
la tardor del 1977 permete la creacio del Servei d'Arqueologia el 1980 (amb cinc serveis territorials (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, i un de central), que ha quedat totalment ocupat per l'augment geometric d'excavacions que ha de dur a terme, sobretot casos d'urgencia, els costos de les quals recauen sobretot en ajuntaments i diputacions.
[1]
Durant els
anys noranta
les noves exigencies culturals de la societat, la destruccio de patrimoni pel
boom
constructiu i les renovacions metodologiques pels avencos cientifics suposaren nous reptes a l'arqueologia catalana.
[1]
El 2012 es va trobar la figura de
l'encantat de Begues
.
Llista d'arqueolegs importants
[
modifica
]
Corrents arqueologics
[
modifica
]
La majoria dels arqueolegs del passat van definir l'arqueologia com
l'estudi sistematic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda
.
Altres arqueolegs van emfasitzar-ne els aspectes conductistes i van definir l'arqueologia com
la reconstruccio de la vida dels pobles antics
.
En alguns paisos, especialment als
Estats Units
, l'arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l'
antropologia
. Mentre aquesta se centrava en l'estudi de les cultures humanes, l'arqueologia es dedicava a l'estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures.
D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arqueolegs estudiaven una antiga eina de
ceramica
com un element cronologic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor estetic, els antropolegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per a comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui el va fabricar.
La recerca arqueologica ha estat vinculada fonamentalment a l'
edat de pedra
i a l'
antiguitat
. No obstant aixo, durant les ultimes decades la metodologia arqueologica s'ha aplicat a etapes mes recents, com l'
edat mitjana
o la
revolucio industrial
iniciada a finals del segle
xviii
i principis del
xix
.
En l'actualitat, els arqueolegs dediquen ocasionalment l'atencio a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa esta naixent la denominada
arqueologia industrial
.
- ↑
1,00
1,01
1,02
1,03
1,04
1,05
1,06
1,07
1,08
1,09
1,10
1,11
1,12
1,13
1,14
1,15
1,16
1,17
1,18
1,19
1,20
1,21
1,22
1,23
1,24
1,25
1,26
1,27
1,28
1,29
1,30
1,31
1,32
1,33
1,34
1,35
1,36
1,37
1,38
1,39
1,40
1,41
1,42
1,43
1,44
1,45
1,46
1,47
1,48
1,49
1,50
1,51
1,52
Diccionari d'Historia de Catalunya
; ed. 62; Barcelona; 1998;
ISBN 84-297-3521-6
; p. 61; entrada: "arqueologia".
- ↑
Bourde
, Guy;
Martin
, Herve;
Lajo
, Rosina;
Frigola
, Victoria.
Las escuelas historicas
(en castella). Akal, 2004, p. 5.
ISBN 8476008406
.
- ↑
Colombo i Pinol
, Ferran.
Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou
. Institut d'Estudis Catalans, 2009, p. 168.
ISBN 8492583398
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Domingo, I., Burke, H. y Smith, C. (2007), Manual de campo del arqueologo, Barcelona: Ediciones Akal.
ISBN 978-84-344-5231-2
.
- Fernandez Martinez, V.M., Una arqueologia critica. Ciencia, etica y politica en la construccion del pasado, Barcelona: Ediciones Critica.
- Gamble, C. (2002), Arqueologia Basica, Barcelona: Ediciones Ariel.
ISBN 9788434466791
.
- Johnson, M. (2000), Teoria Arqueologica, Barcelona: Ediciones Ariel.
ISBN 8434466236
.
- Hortola, P. (1998), Datacion por racemizacion de aminoacidos: Principios, tecnicas y aplicaciones, Barcelona: EUB.
ISBN 8483380110
.
- Renfrew, C. y Bahn, P. (2008), Arqueologia. Conceptos clave, Barcelona: Ediciones Akal.
ISBN 978-84-460-2590-0
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari