Arnaud Desplechin

Arnaud Desplechin
	;
Biografia
Naixement	31 octubre 1960 (63 anys) ; Roubaix (Franca)
Dades personals
Formacio	Institut des hautes etudes cinematographiques ; La Femis - muntatge (–1984) ; Universitat de la Sorbona Nova
Activitat
Ocupacio	actor (2008–) , productor de cinema (2003–) , director de cinema (1991–) , guionista (1989–) , director de fotografia (1984–1989) , realitzador
Activitat	1984 ?
Membre de	Academia de les Arts i les Ciencies Cinematografiques (2018?)
Obra
	Obres destacables (1992) La Sentinelle (pel·licula) ; (2004) Rois et reine ; (2008) Un conte de Noel ; (2015) Trois souvenirs de ma jeunesse ; (2019) Oh Mercy! (en) ; (2021) Fantasies d'un escriptor ; (2022) Assumptes familiars ;
Familia
Conjuge	Marianne Denicourt ; Helene Fillieres ; Florence Seyvos
Germans	Fabrice Desplechin , Marie Desplechin i Raphaelle Valbrune-Desplechin
	Premis (14 abril 2017) Cavaller de la Legio d'Honor ; (2016) Cesar a la millor direccio , per l'obra Trois souvenirs de ma jeunesse ; (9 juliol 2014) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres ; (2004) Premi Louis Delluc , per l'obra Rois et reine ; (1991) Premi Jean Vigo , per l'obra The Life of the Dead (en) ;
	Signatura

Arnaud Desplechin ( frances: [a?no depl????] ; nascut el 31 d'octubre de 1960) es un director de cinema i guionista frances. El 2016, va guanyar el Cesar al millor director per Trois souvenirs de ma jeunesse (2015).

Vida i carrera [ modifica ]

Desplechin va neixer a Roubaix . ^[1] Es fill de Robert i Mado Desplechin, i va creixer amunt al departament del Nord . Te un germa anomenat Fabrice que ha actuat en diverses de les seves pel·licules, i dues germanes: la novel·lista Marie Desplechin i la guionista Raphaelle Desplechin.

Arnaud Desplechin va estudiar direccio de cinema a la Universitat de la Sorbonne Nova i despres a l' IDHEC , es va graduar el 1984. Va fer tres curtmetratges inspirats en l'obra del novel·lista belga Jean Ray . A finals de la decada de 1980, Desplechin va treballar com a director de fotografia en diverses pel·licules.

El 1990, Desplechin va dirigir La vie des morts , protagonitzada per diversos actors que van apareixer en multiples pel·licules de Desplechin, com ara Marianne Denicourt , Emmanuelle Devos , Emmanuel Salinger. i Thibault de Montalembert . La pel·licula, de 54 minuts de durada, va guanyar el premi Jean Vigo de curtmetratges i es va projectar al 43e Festival Internacional de Cinema de Canes .

El primer llargmetratge de Desplechin, La Sentinelle , fou estrenat el 1992 al 45e Festival Internacional de Cinema de Canes , ^[2] starring several actors from La vie des morts protagonitzada per diversos actors de La vie des morts aixi com Mathieu Amalric , Chiara Mastroianni i Laszlo Szabo , que tambe s'han convertit en col·laboradors frequents de Desplechin. La pel·licula de Desplechin de 1996 Comment je me suis dispute… (ma vie sexuelle) va ser un exit de critica.

L'any 2000, Desplechin va fer la seva primera pel·licula en angles, Esther Kahn , adaptada d'un conte d' Arthur Symons , i amb Summer Phoenix al paper principal. La pel·licula va ser vista com un homenatge a l'obra de Francois Truffaut perque tracta el coming-of-age (un tema favorit de Truffaut) i utilitza les tecniques cinematografiques de la nouvelle vague en que Truffaut va ser pioner.

Tres anys mes tard, Desplechin va fer dues pel·licules adaptant l'obra de teatre d' Edward Bond a Leo, en jouant ≪ Dans la compagnie des hommes ≫ : una mostrava el 70% d'imatges d'assaig i el 30% de la pel·licula en si; i l'altre amb proporcions inverses. L'any seguent, va dirigir Rois et reine , que barrejava comedia i tragedia per explicar la historia de dos ex-amants interpretats per Amalric i Devos. La pel·licula tambe era protagonitzada per Catherine Deneuve en el paper d'una psiquiatra. Rois et reine va ser nominat a diversos premis i Amalric va guanyar el Cesar al millor actor . No obstant aixo, la polemica va sorgir quan l'actriu Marianne Denicourt , l'exnovia de Desplechin, el va acusar de revelar elements de la seva vida privada al guio de Rois et reine . El 2005, va publicar Mauvais genie , que descriu la seva relacio amb un director de cinema sense escrupols anomenat "Arnold Duplancher". L'any 2006 va demandar sense exit a Desplechin. ^[3]

L'any 2007, Desplechin va filmar L'Aimee , un documental que mostra el seu pare, el seu germa i els seus nebots a la casa familiar de Roubaix just abans de ser venuda. Aquell mateix any, va filmar el drama familiar Un conte de Noel , protagonitzat per Deneuve, Amalric, Devos i Mastroianni. Aquesta pel·licula es va projectar en competicio a Canes el 2008.

La seva pel·licula de 2013 Jimmy Picard va ser nominada a la Palma d'Or al 66e Festival Internacional de Cinema de Canes ^[4] i constitueix la seva cinquena pel·licula seleccionada a la competicio principal. El 2014, va adaptar l'obra de teatre d' Aleksandr Ostrovski El bosc .

Per la pel·licula dramatica Trois souvenirs de ma jeunesse (2015), que va dirigir i coescriure, Desplechin va guanyar el Premi Cesar i el Premi Lumieres al millor director, i el Premi SACD al 68e Festival Internacional de Cinema de Canes .

El 2016, va ser membre del jurat de la competicio principal del 69e Festival Internacional de Cinema de Canes . ^[5]

El 2019 la seva pel·licula Roubaix, une lumiere fou nominada a la Palma d'Or al 72e Festival Internacional de Cinema de Canes ^[6] que constitueix la seva setena pel·licula seleccionada a la competicio principal.

Filmografia [ modifica ]

Any	Titol	Director	Guionista
1991	La vie des morts	Si	Si
1992	La Sentinelle	Si	Si
1996	Comment je me suis dispute… (ma vie sexuelle)	Si	Si
2000	Esther Kahn	Si	Si
2003	Leo, en jouant ≪ Dans la compagnie des hommes ≫	Si	Si
2004	Rois et reine	Si	Si
2008	Un conte de Noel	Si	Si
2013	Jimmy P: Psychotherapy of a Plains Indian	Si	Si
2015	Trois souvenirs de ma jeunesse	Si	Si
2017	Les Fantomes d'Ismael	Si	Si
2019	Roubaix, une lumiere	Si	Si
2021	Fantasies d'un escriptor	Si	Si
2022	Assumptes familiars ^[7]^[8]	Si	Si

Documental

L'Aimee (2007)

Televisio

Any	Titol	Director	Guionista	Notes
2014	La Foret	Si	Si	Telefilm
2022	En therapie	Si	No	7 episodis

Referencies [ modifica ]

↑ Travers , James. ≪ Biography and filmography of Arnaud Desplechin ≫ (en angles), 01-01-2012. [Consulta: 20 marc 2023].
↑ ≪ Festival de Cannes: The Sentinel ≫. festival-cannes.com . Arxivat de l' original el 2011-09-19. [Consulta: 15 agost 2009].
↑ ≪ Rois et reine ≫, d'Arnaud Desplechin, devant la justice , Le Monde du 5 avril 2006
↑ ≪ 2013 Official Selection ≫. Cannes , 20-04-2013. [Consulta: 20 abril 2013].
↑ Rhonda Richford. ≪ Cannes Film Festival Unveils Full Jury ≫. The Hollywood Reporter , 25-04-2016. [Consulta: 25 abril 2016].
↑ ≪ Cannes 2019: The official selection has been announced ≫ (en angles britanic). [Consulta: 22 agost 2020].
↑ Raup , Jordan. ≪ Arnaud Desplechin to Direct Marion Cotillard and Melvil Poupaud in New Film Brother and Sister ≫, 12-04-2021.
↑ Croll , Ben. ≪ ‘Invasion’ Star Golshifteh Farahani to Feature Alongside Marion Cotillard in Arnaud Desplechin’s ‘Brother and Sister’ (EXCLUSIVE) ≫, 16-01-2022.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Arnaud Desplechin

[1] Travers , James. ≪ Biography and filmography of Arnaud Desplechin ≫ (en angles), 01-01-2012. [Consulta: 20 marc 2023].

[festival-cannes.com-2] ≪ Festival de Cannes: The Sentinel ≫. festival-cannes.com . Arxivat de l' original el 2011-09-19. [Consulta: 15 agost 2009].

[3] ≪ Rois et reine ≫, d'Arnaud Desplechin, devant la justice , Le Monde du 5 avril 2006

[Cannes2013-4] ≪ 2013 Official Selection ≫. Cannes , 20-04-2013. [Consulta: 20 abril 2013].

[5] Rhonda Richford. ≪ Cannes Film Festival Unveils Full Jury ≫. The Hollywood Reporter , 25-04-2016. [Consulta: 25 abril 2016].

[6] ≪ Cannes 2019: The official selection has been announced ≫ (en angles britanic). [Consulta: 22 agost 2020].

[7] Raup , Jordan. ≪ Arnaud Desplechin to Direct Marion Cotillard and Melvil Poupaud in New Film Brother and Sister ≫, 12-04-2021.

[8] Croll , Ben. ≪ ‘Invasion’ Star Golshifteh Farahani to Feature Alongside Marion Cotillard in Arnaud Desplechin’s ‘Brother and Sister’ (EXCLUSIVE) ≫, 16-01-2022.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]