Arc de Triomf de Barcelona
.
L'
arc de triomf
o arc honorific es una estructura monumental amb un o mes passatges en forma d'arc. Normalment eren eregit per homenatjar una persona important o per commemorar un esdeveniment com podria ser una victoria militar. Fou un monument tipic de l'
arquitectura romana
. De vegades es construien com a elements aillats pero d'altres servien com a punt d'inici o porta d'un carrer o via, preferiblement un on s'hi celebraven processons triomfals i altres festes.
[1]
Son molt ornamentats amb detalls arquitectonics, escultures i inscripcions commemoratives.
[2]
Els primers arcs dels que es te constancia son del
segle
i
, i es troben a
Italia
. Normalment constituien l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta epoca destaquen els arcs de Titus i Constanti, a
Roma
, i a casa nostra l'
arc de Bera
al
Tarragones
i l'
arc de Cabanes
a la
Plana Alta
.
Des de finals de l'edat mitjana, durant el
Renaixement
i fins a l'actualitat s'han seguit construint arcs de triomf. Alguns dels exemples mes coneguts son l'entrada del
Castell Nou
de
Napols
, la
porta de Saint-Denis
a
Paris
, o la
porta d'Alcala
a
Madrid
. Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou
Napoleo
, que a Paris va fer aixecar els arcs
del Carrousel
i el
de l'Etoile
. A
Barcelona
, en commemoracio de l'
Exposicio Universal de 1888
, se'n va construir un a l'entrada de l'Exposicio, a la confluencia dels actuals passeigs de Sant Joan i Lluis Companys (vegeu
Arc de Triomf de Barcelona
).
Origens i desenvolupament
[
modifica
]
Arcs de triomf romans
[
modifica
]
Arc de Titus
(
Roma
)
Tot i que normalment s'associen a l'antiga arquitectura romana, els origens i significat dels arcs de triomf no son clars del tot. Els aqueductes, ponts, amfiteatres i cupules romanes utilitzaven els principis i tecnologia de l'arc. Tot i aixo aquesta tecnica de construccio probablement la van aprendre dels seus veins Etruscos.
[3]
Aquests ja construien en aquell moment elaborades portes d'un sol arc per a les seves ciutats, alguns molt elaborats i decorats. Alguns dels arcs etruscs mes ben conservats es troben a Perugia i a Volterra.
[4]
L'arquitectura grega tambe era coneixedora de l'arc, pero mai en feren un us tan extens, ja que el seu principal sistema fou l'entablatura.
L'arc de triomf es una estructura aillada, no te connexio amb les portes de la ciutat ni amb les muralles. Aixi doncs, te una funcio honorifica com a monument.
El seu programa iconografic i decoratiu inclou normalment relleus, alguna estatua coronant-lo i les inscripcions, on es fa esment dels personatges homenatjats, les dedicatories i el motiu de l'ereccio. Els mots llatins que designen aquest tipus de monument son:
fornix
?utilitzat en epoca republicana?,
arcus
i
ianus
. Aquest darrer utilitza el nom d'una divinitat arcaica del passatge per a referir-se a un tipus de monument, l'arc, que esdeve la veritable expressio del ritu del passatge, erigint-se en llocs de caracter sagrat o especialment significatius.
Els primers arcs de triomf dels que es te constancia son del temps de la Republica de Roma. El primer es del 196 abans de crist, dedicat a Lucius Stertinius; el segon es del 190 A.C, dedicat a
Publi Corneli Escipio Africa
, i el tercer es del 121 aC que fou dedicat a
Quint Fabi Maxim Al·lobrogic
. Tanmateix, resta molt poca informacio d'aquests arcs i no en queden restes.
Arc Roma de Cabanes
(
Pais Valencia
)
La majoria d'arcs de triomf foren construits durant l'Imperi Roma (27 BC to AD 476). Al comencament del segle 4, per exemple, ja s'havien alcat 36 arcs del triomf a la ciutat de Roma. L'estil imperial de vegades incloia dos arcs mes petits a cada banda de l'arc principal. Des d'August, es difon rapidament aquest tipus de construccio per totes les provincies de l'imperi, i el principal motiu d'homenatge es el mateix emperador, per la qual cosa la immensa majoria dels arcs seran edificats pels emperadors o per als emperadors. Si s'observa el conjunt d'arcs construits en epoca augusta, la gran majoria foren erigits en honor d'August i, principalment, dedicats pel Senatus Populusque Romanus. Es converteixen, aixi, en un element significatiu de la presencia de Roma. A la ciutat de Roma han sobreviscut tres arcs: l'
Arc de Titus
, l'
Arc de Septim Sever
i l'
Arc de Constanti
.
No tots els arcs, pero, tenien la mateixa funcio. Alguns en definien els limits d'un territori, normalment relacionats amb les vies de comunicacio. D'altres es trobaven integrats en l'entorn urbanistic d'un municipi o d'una colonia, delimitant-ne el territori, o relacionats amb els rius. Alguns en tenien un marcat caracter funerari, construits en memoria d'una persona o d'una familia destacada.
Arcs hispanics
[
modifica
]
A partir del Principat d'August, a les principals ciutats de les provincies hispaniques i a les vies de comunicacio, va apareixer un nou tipus de construccio: l'arc honorific, que podia ser promogut per iniciativa publica, o be per l'accio dels mateixos ciutadans.
Seguint el model nascut a Roma, la moda es va difondre rapidament per totes les provincies de l'imperi. Malgrat tot, tan sols uns pocs n'han arribat fins a nosaltres en estat de conservacio divers. Es el cas dels d'Alcantara i Caparra a Caceres, el de Cabanes a Castello, el de Medinaceli a Soria, el de Mertola a Portugal i els de
Martorell
(Barcelona) i
Bera
. D'altres, desapareguts, es coneixen gracies als dibuixos realitzats quan encara existien ?es el cas de l'arc de Sadaba?; d'altres ens son coneguts per alguns dels seus elements arquitectonics ?cas de l'arc de Ciempozuelos (Madrid), el de Cordova, Italica (Sevilla), Lliria (Valencia), Malaga, Merida o Tarragona ?construit al Forum de la Colonia?, del qual ens han arribat una serie de relleus amb la representacio d'armes i captius. En altres casos, l'existencia n'es documentada per materials epigrafics ?Lucentum (Alacant), Xerica (Castello) o Mengibar (Jaen)-, aixi com per les emissions de monedes, com es el cas del probable arc de Tarraco dedicat a Galba l'any 68 o principis del 69 dC per a commemorar l'alliberacio d'
Hispania
dels abusos de Nero i dels seus legats.
En relacio a les tipologies, es tenen tota mena de representacions: d'una sola obertura ?com el de Bera?; de tres buits ?com el de Medinaceli?, o, fins i tot, quadrifonts ?com es el cas de Caparra. La principal caracteristica dels arcs honorifics construits a les provincies romanes de la peninsula es la sobrietat. Tot i que, encara que es destaqui la gran senzillesa decorativa dels monuments hispanics en relacio als d'altres provincies de l'imperi, no s'ha d'oblidar ni l'existencia dels elements ornamentals d'alguns d'aquests ?que han arribat als nostres dies?, ni el fet que, generalment, aquest arcs estaven coronats per estatues o per grups escultorics.
Arcs de Triomf posteriors
[
modifica
]