L' arc de Sant Marti o arc del cel (i literariament iris ) es un fenomen meteorologic optic produit per la reflexio , refraccio i dispersio de la llum causada per gotes d'aigua en suspensio a la troposfera que resulta en l'aparicio al cel de l' espectre de la llum visible, interpretat per l' ull huma com els colors vermell , taronja , groc , verd , blau , indi i violat . ^[1]

Quan s'observa un arc de Sant Marti doble, l'arc secundari envolta el primari. La intensitat es mes tenue i l'ordre dels colors esta invertit.

Per als colors vists per l'ull huma, la sequencia mes comunament citada i recordada es la d' Isaac Newton , definida per set colors fonamentals: vermell , taronja , groc , verd , blau , indi i violeta . Una lectura acurada del treball de Newton indica que el color que va anomenar blau es el que actualment anomenariem cian . ^[2]

Observacio [ modifica ]

Es un arc acolorit que s'observa principalment durant els ruixats en qualsevol epoca de l'any i a la seccio del cel directament oposada al Sol per l'espectador, quan plou i fa sol al mateix temps. Els colors van des del violeta a l'interior (amb un radi de 40°) al vermell a l'exterior, amb un radi de 42°. A mes a mes d'aquest arc, denominat principal, de vegades se'n pot apreciar un segon situat al seu exterior, de coloracio menys intensa i amb l'ordre de colors invers: el vermell a l'interior te un radi de 50° i el violeta, a l'exterior, el te de 54°. Entre els arcs primari i secundari, s'observa una franja de cel menys lluminosa anomenada banda d'Alexander .

En algunes ocasions, hi pot haver fins i tot un tercer arc, mes exterior encara. Tambe es poden veure bandes lluminoses (arcs supernumeraris), de colors alterns violeta i verd, en aquest cas dins de l'arc principal. Un cas especial n'es l'arc acromatic, es una unica franja blanca i apareix en dies amb boira . ^[3]

L'ull huma es capac de captar la seva forma semicircular o circular (depenent del punt d'observacio), i de percebre els diferents colors que el componen, ordenats per la seva longitud d'ona. De vegades s'observa fragmentat. Es pot observar en cortines de pluja quan el sol brilla en una posicio oposada a l'horitzo posterior a la precipitacio des del punt de vista de l'espectador. Excepcionalment, tambe es pot veure el fenomen amb llum de lluna . No es visible en presencia de cirrus . ^[3]

Ciencia [ modifica ]

L'arc de Sant Marti es en realitat una circumferencia completa, tanmateix, des de terra tan sols es pot veure un arc mes o menys ample en funcio de la posicio del Sol sobre l' horitzo . Com que el centre de l'arc es al punt oposat del Sol a l'horitzo, l'arc sera mes ample com mes proper es trobi el Sol a l'horitzo. Totes les gotes que es trobin en una direccio inclinada de 42° sobre la recta que passa pel Sol i el cap de l'observador apareixen de color vermell, les que es trobin en una inclinacio mes gran es veuran taronges, grogues... Les que es trobin en una direccio massa inclinada o massa poc respecte d'aquesta linia no es veuran. Per tal que el fenomen es produeixi, hi ha d'haver gotes en la direccio indicada i que hi hagi rajos solars. ^[3]

Es forma a consequencia de la refraccio i reflexio de la llum solar en les gotes d'aigua que actuen com a prismes . La llum procedent del Sol penetra en una gota d'aigua, ho fa refractant-se i dispersant-se, reflecteix en el fons de la gota i torna a sortir refractant-se de nou i dispersant-se encara mes; es a dir, d'un raig unic que rep, la gota retorna un feix de raigs acolorits. Per entendre el proces de formacio de l'arc de Sant Marti i l'existencia dels arcs suplementaris, s'han de tenir presents els fenomens de difraccio, refraccio i dispersio de la llum. ^[3]

Historia [ modifica ]

Aquest fenomen optic crida l'atencio dels humans des de l'antiguitat, que van donar-li les mes diverses interpretacions. L'erudit grec classic Aristotil (384-322 a. C.) va ser el primer a dedicar una atencio seriosa a l'arc de Sant Marti. ^[4] Segons Raymond L. Lee i Alistair B. Fraser, ≪Malgrat les seves moltes falles i el seu atractiu per a la numerologia pitagorica, l'explicacio qualitativa d'Aristotil va mostrar una inventiva i una coherencia relativa que no va tenir comparacio durant segles. Despres de la mort d'Aristotil, gran part de les teories sobre l'arc de Sant Marti van consistir en reaccions a la seva feina, encara que no totes van ser acritiques≫. ^[5]

Al Llibre I de Naturales Quaestiones (c. 65 d. C.), el filosof roma Seneca el Jove analitza ampliament diverses teories sobre la formacio de l'arc de Sant Marti, incloses les d'Aristotil. Observa que els arcs iris apareixen sempre oposats al sol, que apareixen a l'aigua ruixada per un remer, a l'aigua escopida per un batedor sobre la roba estirada per pinces oa l'aigua polvoritzada mitjancant un petit orifici en una canonada rebentada. Fins i tot parlava d'arc de Sant Marti produits per petites varetes (virgulae) de vidre, anticipant-se a les experiencies de Newton amb els prismes. Tenia en compte dues teories: una, que l'arc de Sant Marti era produit pel sol reflectint-se en cada gota d'aigua; i l'altra, que era produit pel sol reflectint-se en un nuvol amb forma de mirall concau; afavoria la segona. Tambe analitzava altres fenomens relacionats amb l'arc de Sant Marti: les misterioses "virgues" (varetes), els halos i el parheli . ^[6]

Segons Huseyin Gazi Topdemir, el fisic arab i polimata Alhazen (965-1039), va intentar proporcionar una explicacio cientifica del fenomen de l'arc de Sant Marti. Al seu Maqala fi al-Hala wa Qaws Quzah (“sobre l'arc de Sant Marti i l'halo”), Alhazen ≪va explicar la formacio de l'arc de Sant Marti com una imatge, que es forma en un mirall concau. Si els raigs de llum provinents d'una font de llum mes llunyana reflecteixen qualsevol punt a l'eix del mirall concau, formen cercles concentrics en aquest punt. Quan se suposa que el sol com una font de llum mes llunyana, l'ull de l'espectador com un punt a l'eix del mirall i un nuvol com una superficie reflectora, llavors es pot observar que els cercles concentrics s'estan formant a l'eix≫. ^[7] No ho va poder verificar perque la seva teoria que ≪la llum del sol es reflectida per un nuvol abans d'arribar a l'ull≫ no permetia una possible verificacio experimental. ^[8] Aquesta explicacio va ser repetida per Averroes , i, encara que incorrecta, va proporcionar la base per a les explicacions correctes donades mes tard per Kamal al-Din al-Farisi en 1309 i, independentment, per Teodoric de Freiberg (ca. 1250 - ca. 1311) ?tots dos havien estudiat el Llibre d'Optica de al-Haytham. ^[9]

Un contemporani d'Ibn al-Haytham, el filosof i erudit persa Ibn S?n? ( Avicena , 980-1037), va proporcionar una explicacio alternativa: ≪que l'arc no es forma al nuvol fosc sino mes aviat a la boira molt fina que es troba entre el nuvol i el sol o observador. El nuvol, pensava, serveix simplement com a fons d'aquesta substancia prima, com quan es col·loca un revestiment de mercuri sobre la superficie posterior del vidre en un mirall. Ibn S?n? canviaria el lloc no nomes de l'arc, sino tambe de la formacio del color, sostenint que la iridiscencia es simplement una sensacio subjectiva a l'ull≫. ^[10] Aquesta explicacio, pero, tambe era incorrecta. El relat d'Ibn S?n? acceptava molts dels arguments d'Aristotil sobre l'arc de Sant Marti. ^[11]

A la Xina de la dinastia Song (960-1279), un polimata i funcionari erudit anomenat Shen Kuo (1031-1095) va plantejar la hipotesi ?com havia fet abans un tal Sun Sikong (1015-1076) )? que els arcs iris es formaven per un fenomen de la llum solar en trobar-se gotes de pluja a l'aire. ^[12] Paul Dong assenyala que l'explicacio de Shen de l'arc de Sant Marti com un fenomen de refraccio atmosferica ≪esta basicament d'acord amb els principis cientifics moderns≫. ^[13]

No es, pero, fins al 1611 que es formula la teoria elemental ( Antonius Demini ), la qual servi de base a Rene Descartes per a les seves conclusions. Isaac Newton aportaria les seves troballes sobre la descomposicio en colors de la llum blanca del Sol que atribui a Marc Antoni de Dominis en la seva obra Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride (1611). ^[14] Thomas Young en formula ja la teoria completa.

Cultura [ modifica ]

Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra ; aixi apareix en diverses mitologies ( Ama-no-uki-hashi al Japo , la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindu...). El simbolisme ha estat recollit pel cristianisme , que el considera un signe de pau i alianca amb Deu .

Apareix en la bandera de la pau , la bandera de l'arc de Sant Marti , molt popularitzada arran de les manifestacions contra la guerra de l'Iraq , en el vaixell de Greenpeace , el Rainbow Warrior (en catala : El guerrer de l'arc de Sant Marti) i en la bandera LGBT com a reivindicacio del col·lectiu LGBT . Tambe es present en la bandera de l' Imperi Inca ( collasuyu ). Aixi mateix, apareix en la bandera de l' Orde Internacional de l'Arc de Sant Marti per a Nenes , una organitzacio juvenil internacional femenina. Els budistes anomenen arc de Sant Marti l'estadi mental anterior al Nirvana , l'arc de Sant Marti simbolitza l' alegria suprema (per la unio de tots els colors). En canvi, per als japonesos es simbol de mala sort, un mal presagi, per la similitud de la seva forma amb una serp , un animal maleit.

Arc iris o Arc de Sant Marti [ modifica ]

El nom en catala del fenomen genera dubtes entre els parlants. L'entrada del DIEC es ≪arc iris≫ i ≪arc de Sant Marti≫ surt com segona accepcio. A molts parlants els pot semblar que arc iris es un castellanisme encara que l'hagi incorporat el diccionari.

Abans del segle XX, arc iris era el mes habitual en textos literaris i cientifics. Avui dia ha decaigut l'us i arc de Sant Marti s'ha imposat en registres formals i informals. Arc iris apareix a la Biblia tant en catala com en castella. Per tant, hi ha tradicio de dir-li aixi.

Una primera curiositat es que arc iris es una redundancia. Iris en grec defineix els colors de l'espectre visible. Per aixo, tambe se li ha dit iris . Tant la denominacio iris com arc iris nomes apareix en catala, castella i portugues. La resta de llengues del mon i del nostre voltant fa servir la formula "arc" o "pont" seguit de "del cel", "dels llamps", "de la pluja" i variants semblants. Son denominacions descriptives que han arribat fins avui dia. Vegem-ne alguns exemples:

• Grec: ouranio toxo , 'arc d'urani'
• Euskera: ortzadar , 'banya del cel' o uztargi , 'arc de llum'
• Frances: arc en ciel , 'arc del cel'
• Gallec: arco da vella , 'arc de la vella'
• Angles: rainbow , 'arc de pluja'
• Italia: arcobaleno , 'arc de llamps'
• Fines: satenkaari , 'arc de pluja'
• Alemany: regenbogen , 'arc de pluja'
• Neerlandes: regenboog , 'arc de pluja'
• Arab: qus almatar , 'arc de pluja'
• Japones: niji , 虹 'serp/cuca del cel'
• Noruec: regnbue , 'arc de pluja'.

Tant el catala com el castella tenen formules semblants que han funcionat en l'ambit popular. En castella era molt habitual "arco celeste" o "arco del cielo" fins al segle  xvii . En catala, fins fa uns quaranta anys encara es podia sentir "arc del cel", "ratlla (o rall) del cel" ( Illes Balears ), "pont del cel", "arc d'Igualada" (a Calaf ), "arc de Bera" ( Tarragones ) o "iris" ( Barcelona ).

La llegenda de Sant Marti [ modifica ]

Sant Marti de Tours era un sant molt apreciat a Catalunya i Occitania. Algu de l' Emporda va inventar una llegenda que es va estendre pels territoris de parla catalana i occitana.

Segons aquesta llegenda, Sant Marti va fer una juguesca amb el dimoni per veure qui feia l'arc mes bonic. El del dimoni era petit, de colors apagats i fet de gel. El de Sant Marti era majestuos, de colors brillants i de vidre. La gent devota de Sant Marti va escampar la historia i quan veien un arc de colors al cel en deien arc de Sant Marti, pont de Sant Marti, arquet de Sant Marti o ratlla de Sant Marti.

La llegenda va arribar fins a Murcia on en castella esta documentat el nom de "arco de San Martin". Tambe va saltar a les Balears i als territoris de parla occitana. No se sap quan va comencar la llegenda, pero a les Croniques de Jaume I (s. XIII) es diu feu un arch blau e uermeyl d'aquests que’n dien de Sent Merti.

Per tant, la connexio entre Sant Marti i l'arc iris ve de lluny; aixi i tot, el triomf de la formula arc de Sant Marti es bastant nou. Fins fa quaranta anys encara es podien sentir variants amb Sant Marti i sense. Avui dia arc de Sant Marti ha escombrat tots els competidors fins al punt que molts parlants creuen que la resta son incorrectes.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

Viccionari

• Arc de Sant Marti de foc
• Serp de l'arc de Sant Marti
• Gloria

Enllacos externs [ modifica ]

• ArcdeSantMarti.net , pagina de referencia sobre l'arc de Sant Marti en catala]