Esquema dels fenomens optics que resulten en la formacio de l'arc de Sant Marti principal (3) i secundari (5). S'observa:
- 1. Gotes esferiques
- 2. Punts on succeeix la reflexio interna de la llum
- 4. Punts on succeeix la refraccio de la llum
- 6. Feix de llum blanca procedent del sol
- 7. Recorregut de la llum que forma l'arc de Sant Marti primari
- 8. Recorregut de la llum que forma l'arc de Sant Marti secundari
- 9. Observador
- 10. Regio que forma l'arc primari
- 11. Regio que forma l'arc secundari
- 12. Zona atmosferica amb presencia de petites gotes esferiques
El peu de l'arc de Sant Marti
L'
arc de Sant Marti
o
arc del cel
(i literariament
iris
) es un
fenomen meteorologic
optic
produit per la
reflexio
,
refraccio
i
dispersio
de la
llum
causada per gotes d'aigua en suspensio a la
troposfera
que resulta en l'aparicio al cel de l'
espectre
de la llum visible, interpretat per l'
ull huma
com els colors
vermell
,
taronja
,
groc
,
verd
,
blau
,
indi
i
violat
.
[1]
Es un arc acolorit que s'observa principalment durant els
ruixats
en qualsevol epoca de l'any i a la seccio del
cel
directament oposada al
Sol
per l'espectador, quan
plou
i fa sol al mateix temps. Els colors van des del violeta a l'interior (amb un radi de 40°) al vermell a l'exterior, amb un radi de 42°. A mes a mes d'aquest arc, denominat principal, de vegades se'n pot apreciar un segon situat al seu exterior, de coloracio menys intensa i amb l'ordre de colors invers: el vermell a l'interior te un radi de 50° i el violeta, a l'exterior, el te de 54°. Entre els arcs primari i secundari, s'observa una franja de cel menys lluminosa anomenada
banda d'Alexander
.
En algunes ocasions, hi pot haver fins i tot un tercer arc, mes exterior encara. Tambe es poden veure bandes lluminoses (arcs supernumeraris), de colors alterns violeta i verd, en aquest cas dins de l'arc principal. Un cas especial n'es l'arc acromatic, es una unica franja blanca i apareix en dies amb
boira
.
[2]
L'ull huma es capac de captar la seva forma semicircular o circular (depenent del punt d'observacio), i de percebre els diferents colors que el componen, ordenats per la seva longitud d'ona. De vegades s'observa fragmentat. Es pot observar en cortines de pluja quan el sol brilla en una posicio oposada a l'horitzo posterior a la precipitacio des del punt de vista de l'espectador. Excepcionalment, tambe es pot veure el fenomen amb llum de
lluna
. No es visible en presencia de
cirrus
.
[2]
L'arc de Sant Marti es en realitat una circumferencia completa, tanmateix, des de terra tan sols es pot veure un arc mes o menys ample en funcio de la posicio del Sol sobre l'
horitzo
. Com que el centre de l'arc es al punt oposat del Sol a l'horitzo, l'arc sera mes ample com mes proper es trobi el Sol a l'horitzo. Totes les gotes que es trobin en una direccio inclinada de 42° sobre la recta que passa pel Sol i el cap de l'observador apareixen de color vermell, les que es trobin en una inclinacio mes gran es veuran taronges, grogues... Les que es trobin en una direccio massa inclinada o massa poc respecte d'aquesta linia no es veuran. Per tal que el fenomen es produeixi, hi ha d'haver gotes en la direccio indicada i que hi hagi rajos solars.
[2]
Es forma a consequencia de la refraccio i reflexio de la llum solar en les gotes d'aigua que actuen com a
prismes
. La llum procedent del Sol penetra en una gota d'aigua, ho fa refractant-se i dispersant-se, reflecteix en el fons de la gota i torna a sortir refractant-se de nou i dispersant-se encara mes; es a dir, d'un raig unic que rep, la gota retorna un feix de raigs acolorits. Per entendre el proces de formacio de l'arc de Sant Marti i l'existencia dels arcs suplementaris, s'han de tenir presents els fenomens de difraccio, refraccio i dispersio de la llum.
[2]
Perque sigui visible, la llum ha de reflectir a les gotes d'aigua en un angle determinat.
Aquest fenomen optic crida l'atencio dels humans des de l'antiguitat, que van donar-li les mes diverses interpretacions. No es, pero, fins al
1611
que es formula la teoria elemental (
Antonius Demini
), la qual servi de base a
Rene Descartes
per a les seves conclusions.
Isaac Newton
aportaria les seves troballes sobre la descomposicio en colors de la llum blanca del
Sol
que atribui a
Marc Antoni de Dominis
en la seva obra
Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride
(1611).
[3]
Thomas Young
en formula ja la teoria completa.
Arcs de Sant Marti primari (interior) i secundari (exterior). Entremig dels dos arcs s'observa la
banda d'Alexander
.
Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la
Terra
; aixi apareix en diverses mitologies (
Ama-no-uki-hashi
al
Japo
,
la
deessa
grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindu...). El
simbolisme
ha estat recollit pel
cristianisme
, que el considera un signe de pau i alianca amb
Deu
.
Apareix en la
bandera
de la
pau
, la
bandera de l'arc de Sant Marti
, molt popularitzada arran de les manifestacions contra la
guerra de l'Iraq
, en el vaixell de
Greenpeace
, el
Rainbow Warrior
(en
catala
: El guerrer de l'arc de Sant Marti) i en la
bandera LGBT
com a reivindicacio del col·lectiu
LGBT
. Tambe es present en la bandera de l'
Imperi Inca
(
collasuyu
). Aixi mateix, apareix en la bandera de l'
Orde Internacional de l'Arc de Sant Marti per a Nenes
, una
organitzacio juvenil
internacional femenina. Els
budistes
anomenen arc de Sant Marti l'estadi mental anterior al
Nirvana
, l'arc de Sant Marti simbolitza l'
alegria
suprema (per la
unio
de tots els colors). En canvi, per als
japonesos
es simbol de mala sort, un mal presagi, per la similitud de la seva forma amb una
serp
, un
animal
maleit.
Arc iris o Arc de Sant Marti
[
modifica
]
Arc de Sant Marti doble vist a Poboleda (Priorat)
El nom en catala del fenomen genera dubtes entre els parlants. L'entrada del
DIEC
es ≪arc iris≫ i ≪arc de Sant Marti≫ surt com segona accepcio. A molts parlants els pot semblar que
arc iris
es un castellanisme encara que l'hagi incorporat el diccionari.
Abans del segle XX,
arc iris
era el mes habitual en textos literaris i cientifics. Avui dia ha decaigut l'us i
arc de Sant Marti
s'ha imposat en registres formals i informals.
Arc iris
apareix a la
Biblia
tant en catala com en castella. Per tant, hi ha tradicio de dir-li aixi.
Una primera curiositat es que
arc iris
es una redundancia.
Iris
en grec defineix els colors de l'espectre visible. Per aixo, tambe se li ha dit
iris
. Tant la denominacio
iris
com
arc iris
nomes apareix en catala, castella i portugues. La resta de llengues del mon i del nostre voltant fa servir la formula "arc" o "pont" seguit de "del cel", "dels llamps", "de la pluja" i variants semblants. Son denominacions descriptives que han arribat fins avui dia. Vegem-ne alguns exemples:
- Grec:
ouranio toxo
, 'arc d'urani'
- Euskera:
ortzadar
, 'banya del cel' o
uztargi
, 'arc de llum'
- Frances:
arc en ciel
, 'arc del cel'
- Gallec:
arco da vella
, 'arc de la vella'
- Angles:
rainbow
, 'arc de pluja'
- Italia:
arcobaleno
, 'arc de llamps'
- Fines:
satenkaari
, 'arc de pluja'
- Alemany:
regenbogen
, 'arc de pluja'
- Neerlandes:
regenboog
, 'arc de pluja'
- Arab:
qus almatar
, 'arc de pluja'
- Japones:
niji
, 虹 'serp/cuca del cel'
- Noruec:
regnbue
, 'arc de pluja'.
Tant el catala com el castella tenen formules semblants que han funcionat en l'ambit popular. En castella era molt habitual "arco celeste" o "arco del cielo" fins al segle
xvii
. En catala, fins fa uns quaranta anys encara es podia sentir "arc del cel", "ratlla (o rall) del cel" (
Illes Balears
), "pont del cel", "arc d'Igualada" (a
Calaf
), "arc de Bera" (
Tarragones
) o "iris" (
Barcelona
).
La llegenda de Sant Marti
[
modifica
]
Sant Marti de Tours era un sant molt apreciat a Catalunya i Occitania. Algu de l'
Emporda
va inventar una llegenda que es va estendre pels territoris de parla catalana i occitana.
Segons aquesta llegenda, Sant Marti va fer una juguesca amb el dimoni per veure qui feia l'arc mes bonic. El del dimoni era petit, de colors apagats i fet de gel. El de Sant Marti era majestuos, de colors brillants i de vidre. La gent devota de Sant Marti va escampar la historia i quan veien un arc de colors al cel en deien arc de Sant Marti, pont de Sant Marti, arquet de Sant Marti o ratlla de Sant Marti.
La llegenda va arribar fins a Murcia on en castella esta documentat el nom de "arco de San Martin". Tambe va saltar a les Balears i als territoris de parla occitana. No se sap quan va comencar la llegenda, pero a les Croniques de
Jaume I
(s. XIII) es diu
feu un arch blau e uermeyl d'aquests que’n dien de Sent Merti.
Per tant, la connexio entre Sant Marti i l'arc iris ve de lluny; aixi i tot, el triomf de la formula arc de Sant Marti es bastant nou. Fins fa quaranta anys encara es podien sentir variants amb Sant Marti i sense. Avui dia arc de Sant Marti ha escombrat tots els competidors fins al punt que molts parlants creuen que la resta son incorrectes.
Viccionari
Enllacos externs
[
modifica
]