Anna Amalia de Prussia

Nom original	(de) Anna Amalie von Preußen
Biografia
Naixement	9 novembre 1723 Berlin
Mort	30 marc 1787 (63 anys) Berlin
Sepultura	Catedral de Berlin
Abadessa
Dades personals
Religio	Luteranisme
Activitat
Ocupacio	compositora , autobiografa , mecenes
Altres
Titol	Princesa
Familia	Dinastia dels Hohenzollern
Conjuge	Frederic de Trenck (1743–)
Fills	unknown child von der Trenck (en)
Pares	Frederic Guillem I de Prussia   i  Sofia Dorotea de Hannover
Germans	Lluisa Ulrica de Prussia , Guillemina de Prussia , Princesa Friederike Luise de Prussia , Sofia Dorotea de Prussia , Felipa Carlota de Prussia , August Guillem de Prussia , Frederic el Gran , Auguste Ferdinand de Prusse i Enric de Prussia

Anna Amalia de Prussia (en alemany , Anna Amalie von Preußen ; Berlin , 9 de novembre de 1723 - ibidem, 30 de marc de 1787 ), princesa de Prussia, va ser una notable compositora , mecenes i col·leccionista de partitures antigues. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Era filla del rei Frederic Guillem I de Prussia i de la reina consort Sofia Dorotea de Hannover , que era filla del rei Jordi I de la Gran Bretanya . Entre els seus germans es comptaven el famos rei prussia Frederic el Gran (1712-1786) i la reina de Suecia , Lluisa Ulrika de Prussia. ^[2]

Anna Amalia de Prussia va tenir una infancia desgraciada. Se sap que el seu pare, el rei, mostrava una gran crueltat envers els seus fills i filles. Als set anys, la nena va fer un intent fallit de fugida de casa seva, pel que sembla despres d'una de les humiliacions del seu pare. ^[3]

El 1744, va ser destinada a fer de coadjuntora de la llavors abadessa de Quedlinburg , Maria Isabel de Holstein-Gottorp, carrec que li permetia continuar vivint a casa seva, a Berlin. En morir aquesta, el 1755, es va fer carrec d'aquesta rica abadia protestant fortament castigada despres de la guerra dels Set Anys . ^[4]

Activitat musical [ modifica ]

Anna Amalia de Prussia sentia una gran passio per la musica, pero fins a la mort del seu pare, que havia prohibit que els seus fills i filles toquessin instruments o s'interessessin per cap activitat artistica, nomes li va ser possible instruir-se gracies a l'ajuda clandestina de la reina, que va permetre que tingues acces a llicons de flauta . A partir de 1740, doncs, despres de la mort del rei, va comencar a instruir-se en la interpretacio del clau , el llaut , l' orgue , el violi i la composicio . ^{[5] [1] [3]}

Anna Amalia de Prussia va poder a la fi assistir a representacions d' opera italiana i va estudiar amb l'organista Gottlieb Hayne . El 1758 comenca els estudis seriosos de composicio, i rebe classes de teoria musical i d'harmonia, aixi com la tecnica del contrapunt , del nou Kapellmeister , Johann Kirnberger , un dels mes destacats deixebles de Johann Sebastian Bach . ^[3]

La seva activitat com a col·leccionista de partitures antigues la va portar a aplegar i conservar en una enorme col·leccio composicions de Johann Sebastian Bach , Giovanni Pierluigi da Palestrina , Georg Friedrich Handel , Georg Philipp Telemann o Carl Philipp Emanuel Bach , que constitueix un llegat de gran valor i va permetre preservar una bona quantitat d'obres del patrimoni musical antic per a la posteritat. En l'actualitat, el que queda d'aquesta col·leccio es troba a la Biblioteca Estatal de Berlin . ^{[5] [3] [1]}

El seu sentit autocritic li va fer destruir gran part de l'obra que va compondre al llarg de la vida i en queden poques peces: marxes, obres religioses i sonates que mostren la seva qualitat com a compositora. Entre aquestes destaca la Sonata per a flauta i baix continu en Fa M (1771), que mostra un estil galant allunyat del contrapunt mes tradicional dels seus cors. ^{[5] [3]}

Anna Amalia de Prussia s'associa especificament a un orgue barroc que s'ha conservat en gran part fins als nostres dies; l'anomenat orgue Amalien es troba ara a l'Esglesia de la Bona Nova (Zur frohen Botschaft), a Berlin-Karlshorst. El 1776 va fer construir un segon orgue per al palau de Vernezobre, que no s'ha conservat. ^[6]

Carl Philipp Emanuel Bach , a la seva autobiografia, esmenta Anna Amalia de Prussia com la seva mecenes reial, al costat de Frederic el Gran, i va escriure sonates per a orgue que li dedica. ^[7]

Relacio amb Frederic de Trenck [ modifica ]

El 1744 va comencar en secret una relacio amorosa amb el baro Frederic de Trenck, un home les aventures del qual van inspirar grans escriptors de l'epoca, com Voltaire i Victor Hugo . En assabentar-se'n, el seu germa Frederic la va obligar a trencar la relacio, fent empresonar de Treck a la fortalesa de Glatz. De Trenck va ser alli des d'octubre de 1745 fins a escapar-se'n el juny de 1746. Al marc de 1754, aquest personatge va ser empresonat de nou, a Dantzig , sent alliberat el 1763 gracies a la mediacio de l'emperadriu Maria Teresa d'Austria . Posteriorment passaria a Paris , on redactaria les seves memories i finalment moriria guillotinat el 24 de juliol de 1794, acusat de ser un espia al servei de Prussia. ^[8]

Obres [ modifica ]

• 1767: Marsch fur das Regiment Graf Lottum ( Biblioteca Estatal de Berlin , Mus.ms.autogr Amalie 2) ^[9]
• 1767: Marsch fur das Regiment v . Bulow (Staatsbibliothek Berlin, Mus.ms.autogr Amalie 2) ^[9]
• 1768: Marsch fur das Regiment v . Saldern ^[9]
• 1777: Marsch fur das Regiment v . Mollendorf ^[9]
• 1771: Sonata per a flauta i baix continu en Fa M
• Sonate B-Dur fur Altblockflote und Basso Continu
• 1776: Fuga per a violi i viola ( Fuge fur Violine und Viola )
• Trio fur zwei Violinen und Bass (Violoncello und Kontrabass) mit Cembalo (Klavier)
• Mache dich selbst nicht traurig (Skizze) in B-Dur fur Sopran und Bass
• 1777: Ich hab mein Sach Gott heimgestellt, Choral in g-Moll
• 1777: Dir folgen meine Thranen, Lied G-Dur
• 1778: Zion klagt mit Angst und Schmerzen , dreistimmiger Choral
• 1779: Kanon in C-Dur, Funfstimmiger Kanon ^[10]

Referencies [ modifica ]