Andre-Marie Ampere
FRS
(
Lio
, 20 o
22 de gener
[1]
de
1775
-
Marsella
,
10 de juny
de
1836
) fou un
fisic
i
matematic
frances
.
[2]
[3]
[4]
Va ser un dels fundadors de la ciencia de
l'electromagnetisme classic
, a la qual va anomenar "electrodinamica". Tambe es l'inventor de nombroses aplicacions, com el
solenoide
(terme encunyat per ell) i el
telegraf electric
. Com a
autodidacte
, Ampere va ser membre de l’
Academia Francesa de les Ciencies
i professor a l’
Ecole polytechnique
i al
College de France
.
La unitat de mesura
SI
del
corrent electric
, l’
ampere
, porta el seu nom. El seu nom es tambe un dels
72 noms inscrits
a la
Torre Eiffel
.
Andre-Marie Ampere va neixer el 20 de gener de 1775 fill de Jean-Jacques Ampere, un prosper home de negocis, i Jeanne Antoinette Desutieres-Sarcey Ampere, durant l'auge de la
Il·lustracio francesa
. Va passar la seva infantesa i adolescencia a la propietat familiar de
Poleymieux-au-Mont-d'Or
prop de Lio.
[5]
Jean-Jacques Ampere, un comerciant d'exit, era un admirador de la filosofia de
Jean-Jacques Rousseau
, les teories del qual de l'educacio (tal com es descriuen al seu tractat
Emile
) van ser la base de l'educacio d'Ampere. Rousseau creia que els nois joves haurien d'evitar l'escola formal i seguir una "educacio directa de la natura". El pare d'Ampere va actualitzar aquest ideal permetent que el seu fill s'eduques entre els murs de la seva biblioteca ben proveida. Obres mestres de la Il·lustracio francesa com
Histoire naturelle, generale et particuliere
de Georges-Louis Leclerc, del comte de Buffon
(iniciada el 1749) i l’
Encyclopedie
de
Denis Diderot
i
Jean le Rond d'Alembert
(volums afegits entre 1751 i 1772) es van convertir aixi en les obres mestres d'escola d'Ampere. El jove Ampere, pero, aviat va reprendre les seves llicons de
llati
, la qual cosa li va permetre dominar les obres de
Leonhard Euler
i
Daniel Bernoulli
.
Revolucio francesa
[
modifica
]
A mes, Ampere va utilitzar el seu acces als ultims llibres per comencar a aprendre matematiques avancades als 12 anys. En la seva vida posterior, Ampere va afirmar que quan tenia divuit anys sabia tant de matematiques i ciencies com mai, pero com a
polimata
, la seva lectura va abracar la historia, els viatges, la poesia, la filosofia i les ciencies naturals.
La seva mare era una catolica devota, aixi que Ampere tambe es va iniciar en la
fe catolica
juntament amb la ciencia de la Il·lustracio. La
Revolucio Francesa
(1789?99) que va comencar durant la seva joventut tambe va ser influent: el pare d'Ampere va ser cridat al servei public pel nou govern revolucionari,
[6]
convertint-se en jutge de pau en una petita ciutat prop de Lio. Quan la faccio
jacobina
va prendre el control del govern revolucionari el 1792, el seu pare Jean-Jacques Ampere va resistir les noves marees politiques i va ser
guillotinat
el 24 de novembre de 1793, com a part de les
purgues jacobines
del periode.
El 1796, Ampere va coneixer Julie Carron i el 1799 es van casar. Ampere va prendre la seva primera feina regular el 1799 com a professor de
matematiques
, la qual cosa li va donar la seguretat financera per casar-se amb Carron i tenir el seu primer fill,
Jean-Jacques
(anomenat aixi pel seu pare), l'any seguent. (Jean-Jacques Ampere finalment va aconseguir la seva propia fama com a estudios de llengues.) La maduracio d'Ampere es va correspondre amb la transicio al regim napoleonic a Franca, i el jove pare i mestre va trobar noves oportunitats d'exit dins de les estructures tecnocratiques afavorides pel nou
primer consol
frances. El 1802, Ampere va ser nomenat professor de
fisica
i
quimica
a l'Ecole Centrale de
Bourg-en-Bresse
, deixant la seva dona malaltissa i el seu fill
Jean-Jacques Antoine Ampere
a Lio. El 1804 va ser nomenat professor del liceu de Lio (avui Lycee Ampere). Va utilitzar el seu temps a Bourg per investigar les matematiques, produint
Considerations sur la theorie mathematique du jeu
(1802; "Consideracions sobre la teoria matematica dels jocs"), un tractat sobre
probabilitat matematica
que va enviar a l’
Academia Francesa de les Ciencies
el 1803.
Carrera docent
[
modifica
]
Essai sobre la philosophie des sciences
Despres de la mort de la seva dona el juliol de 1803,
[7]
Ampere es va traslladar a
Paris
, on va comencar una placa de tutor a la nova
Ecole polytechnique
el 1804. Malgrat la seva manca de qualificacions formals, Ampere va ser nomenat professor de matematiques a l'escola el 1809. A mes d'ocupar carrecs en aquesta escola fins al 1828, el 1819 i el 1820 Ampere va oferir cursos de
filosofia
i
astronomia
, respectivament, a la
Universitat de Paris
, i el 1824 va ser elegit per a la prestigiosa catedra de
fisica experimental
del
College de France
. El 1814, Ampere va ser convidat a unir-se a la classe de matematics del nou
Institut Imperial
, el paraigua sota el qual s'assentaria la reformada Academia de Ciencies de l'estat.
El 1819 va ser nomenat professor de Filosofia a la Facultat de Lletres de Paris. El 1822 va establir els principis de l'
electrodinamica
i descobri les accions mutues entre conductors travessats per corrents electriques. El 1827, amb l'inestimable col·laboracio de
Felix Savary
,
[8]
va publicar la
Theorie mathematique des phenomenes electrodynamiques uniquement deduite de l'experience
, on va exposar la seva famosa llei, avui coneguda com a
llei d'Ampere
.
Ampere es va dedicar a una gran varietat d'investigacions cientifiques durant els anys anteriors a la seva eleccio a l'academia: escrivint articles i dedicant-se a temes des de les matematiques i la filosofia fins a la quimica i l'astronomia, que era habitual entre els principals intel·lectuals cientifics de l'epoca. Ampere va afirmar que ≪al divuit anys va trobar tres moments culminants de la seva vida, la seva
Primera comunio
, la lectura de l'Elogi de Descartes d'Antoine Leonard Thomas i la
presa de la Bastilla
. El dia de la mort de la seva dona va escriure dos versos dels
Salms
i la pregaria: "Senyor, Deu de misericordia, uneix-me al cel amb aquells que m'has permes estimar a la terra". En temps de coaccio es refugiava en la lectura de la
Biblia
i dels
Pares de l'Esglesia
.≫
[9]
Durant un temps va acollir a la seva familia el jove estudiant Frederic Ozanam (1813?1853), un dels fundadors de la Conferencia de Caritat, mes tard coneguda com la Societat de Sant Vicenc de Paul. A traves d'Ampere, Ozanam va tenir contacte amb liders del moviment neocatolic, com
Francois-Rene de Chateaubriand
,
Jean-Baptiste Henri Lacordaire
i
Charles Forbes Rene de Montalembert
. Ozanam va ser beatificat pel
Papa Joan Pau II
el 1998.
Treball en electromagnetisme
[
modifica
]
El setembre de 1820, l'amic d'Ampere i eventual elogiador
Domenec Francesc Joan Arago
va mostrar als membres de l'Academia Francesa de Ciencies el sorprenent descobriment del fisic
danes
Hans Christian Ørsted
que una
agulla magnetica
es desviada per un
corrent electric
adjacent. Ampere va comencar a desenvolupar una teoria matematica i fisica per entendre la relacio entre
electricitat
i
magnetisme
. Ampliant el treball experimental d'Ørsted, Ampere va demostrar que dos cables paral·lels que transporten corrents electrics s'atrauen o es repel·leixen, depenent de si els corrents flueixen en direccions iguals o oposades, respectivament; aixo va establir les bases de l'electrodinamica. Tambe va aplicar les matematiques per generalitzar les lleis fisiques a partir d'aquests resultats experimentals. El mes important d'ells va ser el principi que es va anomenar llei d'Ampere, que estableix que l'accio mutua de dues longituds de fil conductor de corrent es proporcional a les seves longituds i a les intensitats dels seus corrents. Ampere tambe va aplicar aquest mateix principi al magnetisme, mostrant l'harmonia entre la seva llei i la llei de l'accio electrica del fisic frances
Charles-Augustin de Coulomb
. La devocio d'Ampere i l'habilitat amb les tecniques experimentals va ancorar la seva ciencia dins dels camps emergents de la fisica experimental.
Ampere tambe va proporcionar una comprensio fisica de la relacio electromagnetica, teoritzant l'existencia d'una "molecula electrodinamica" (la precursora de la idea de l’
electro
) que va servir com a element component tant de l'electricitat com del magnetisme. Utilitzant aquesta explicacio fisica del moviment electromagnetic, Ampere va desenvolupar un relat fisic dels fenomens electromagnetics que era demostrable empiricament i matematicament predictiu. El 1827, Ampere va publicar la seva obra magna,
Memoire sur la theorie mathematique des phenomenes electrodynamiques uniquement deduite de l'experience
(Memoria sobre la teoria matematica dels fenomens electrodinamics, deduida unicament de l'experiencia), l'obra que va encunyar el nom de la seva nova ciencia,
electrodinamica
, i es va fer conegut des de sempre com el seu tractat fundacional.
El 1827, Ampere va ser escollit
membre estranger de la Royal Society
i el 1828, membre estranger de la
Reial Academia Sueca de Ciencies
.
[10]
Probablement el maxim reconeixement va ser, com a recompensa per les seves representacions matematiques a la seva publicacio, 'Memoria sobre la teoria matematica dels fenomens electrodinamics deduits unicament de l'experiment', per la qual Ampere va rebre el titol de "Newton de l'electricitat".
En reconeixement de la seva contribucio a la creacio de la ciencia electrica moderna, una convencio internacional, signada a l’Exposicio Internacional d'Electricitat de 1881, va establir l’
ampere
com a unitat estandard de mesura electrica, juntament amb el
coulomb
, el
volt
, l’
ohm
, el
watt
i el
farad
. que reben el nom, respectivament, dels contemporanis d'Ampere
Charles-Augustin de Coulomb
de Franca,
Alessandro Volta
d'
Italia
,
Georg Ohm
d'
Alemanya
,
James Watt
d'
Escocia
i
Michael Faraday
d'Anglaterra. El nom d'Ampere es un dels
72 noms inscrits a la Torre Eiffel
.
El
Museu Ampere
, prop de la ciutat de Lio (Franca) es un museu d'historia de l'electricitat situat a la casa on vivia Andre-Marie Ampere. La "
Societat d'Amics d'Andre-Marie Ampere
" es una associacio creada el 1930 per preservar la memoria d'Andre-Marie Ampere.
Diversos articles porten el nom d'Ampere; molts carrers i places, escoles, una estacio de metro de Lio, una
unitat de processament grafic de
microarquitectura
, una ciutat del Brasil, un volca submari, una platja de les Filipines, una muntanya a la lluna i un ferri electric a Noruega.
[12]
El generador de Pixii i el seu commutador
[
modifica
]
El 1832 encarrega a
Hippolyte Pixii
la construccio del primer generador basat en els principis de Faraday, i feu una lectura amb aquest aparell a
La Sorbona
el mes de setembre del mateix any. Una versio millorada presentada 5 setmanes mes tard ja podria fer l'
electrolisi de l'aigua
, i constituia una gram millora respecte al generador magnetoelectric de
Faraday
. Com que generava corrent altern, els gasos produits en el proces d'electrolisi estaven barrejats. I el 29 d'octubre de 1832 ja es presenta un altre generador, major i amb un primitiu commutador basculant fet per suggeriment d'Ampere, que rectificava el corrent i feia que la sortida fos de
corrent continu
. Tornant a fer
electrolisi de l'aigua
, va produir els gasos en la proporcio correcta
[13]
i demostrant que un
generador
podia substituir una
pila voltaica
.
[14]
L'us del primitiu commutador d'Ampere, encara que fou rapidament substituit, va representar un pas important en el desenvolupament de la maquina Pixii, i per tant de generadors electrics.
- ↑
Asimov
, Isaac. ≪Ampere, Andre Marie≫. A:
Enciclopedia biografica de ciencia y tecnologia : la vida y la obra de 1197 grandes cientificos desde la antiguedad hasta nuestros dias
(en castella). Nueva edicion revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 220.
ISBN 8429270043
.
- ↑
≪
Andre-Marie Ampere
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
"Ampere"
.
Random House Webster's Unabridged Dictionary
.
- ↑
Dictionary of Scientific Biography
. United States of America: Charles Scribner's Sons, 1970.
ISBN 9780684101149
.
- ↑
≪
Andre-Marie Ampere
≫.
IEEE Global History Network
. IEEE. [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑
≪
Biography of Andre Marie Ampere
≫. [Consulta: 3 setembre 2019].
- ↑
Laidler
, Keith J.
To Light such a Candle
. Oxford University Press, 1993, p. 128.
- ↑
Hofmann
, James R.
Andre-Marie Ampere: Enlightenment and Electrodynamics
. Cambridge University Press, 1995, p. 321.
ISBN 0-521-56220-1
.
- ↑
≪
Catholic Encyclopedia
≫. [Consulta: 29 desembre 2007].
- ↑
≪
Library and Archive Catalogue
≫. Royal Society. [Consulta: 13 marc 2012].
- ↑
Index biographique des membres et associes de l'Academie royale de Belgique (1769?2005) p. 15
- ↑
≪
Batterifergen har mattet sta over avganger. Na er løsningen klar
≫.
Teknisk Ukeblad
, Novembre 2016. [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑
King
, W. James ≪
The development of electrical technology in the 19th century: 3. The early arc light and generator
≫ (HTML) (en angles).
Contribution from the Museum of History and Technology
. Museum of History and Technology [Washington, D.C.], Paper 30, 1963, pagina 346 [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑
Bowers
, Brian. ≪A new look at the Pixii machine ? the first electric generator≫. A:
Museum Year 2013
(pdf) (en angles). Pavia: Pavia University Press, 2013.
ISBN 9788896764633
[Consulta: 3 maig 2020].
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]