한국   대만   중국   일본 
Al-Qaida - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Al-Qaida

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Al Qaeda )
Infotaula d'organitzacióAl-Qaida
???????
(ar) ??????? Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Eponim gihad Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus Organitzacio armada
Objectius Eliminar la influencia estrangera en els paisos musulmans, erradicar els acusats d'"infidels" i restablir el califat (reunir tots els musulmans sota un mateix govern regit en forma estricta per la llei islamica ).
Ideologia politica wahhabisme
anticomunisme
antisionisme
antisemitisme
panislamisme
jihadisme salafita
Qutbisme
islamisme politic Modifica el valor a Wikidata
Historia
Estat legal Considerada com a organitzacio terrorista estrangera pel Departament d'Estat dels Estats Units
Considerada com a organitzacio terrorista per la Unio Europea
Creacio 11 d'agost de 1988 a Peshawar
Fundador Ossama bin Laden Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolucio o abolicio En actiu
Esdeveniment significatiu
7 agost 1998 atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzania
desembre 1999 2000 millennium attack plots (en) Tradueix
11 setembre 2001 atemptats de l'11 de setembre de 2001 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ambit Opera arreu del mon
Membres 500-1.000 operatius [1]
Governanca corporativa
Presidencia Ossama bin Laden (1988?2011)
Ayman al-Zawahiri (2011?2022) Modifica el valor a Wikidata
Lider Ayman al-Zawahiri
Entitat matriu ISIL , Al-Qaida del Magrib Islamic
Format per
Al-Qaida a la Peninsula Arabiga
Abdullah Azzam Brigades (en) Tradueix
Guardians of Religion Organization (en) Tradueix
Al-Shabaab
Jama'at Nasr al-Islam wal Muslimin (en) Tradueix
Al-Qaeda in the Sinai Peninsula (en) Tradueix
Al-Qaeda Kurdish Battalions (en) Tradueix
Al-Qaeda in Bosnia and Herzegovina (en) Tradueix
Al-Qaeda in Turkey (en) Tradueix
al-Qaeda in the Indian Subcontinent (en) Tradueix
Al-Qaida del Magrib Islamic
Estat Islamic (2004?2014)
Front Al-Nusra (2013?2016) Modifica el valor a Wikidata

Al-Qaida o al-Qaeda ( arab : ??????? , al-Q??ida , literalment ‘la Base’, tambe traduible com ‘el Fonament’ o ‘el Metode’) es una organitzacio fonamentalista islamica (o mes aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial. Els seus fundadors van ser el xeic Abdul·la Iussuf Azzam i el seu alumne, Ossama bin Laden , un milionari d'origen saudita . L' ONU , l' OTAN , la Unio Europea , els EUA i molts altres paisos la consideren com una organitzacio terrorista .

Segons les conclusions dels informes elaborats per l'administracio dels EUA arran dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 , els seus origens remunten als anys 80 com una escissio de Maktab al-Khidmat (MAK), fundada el 1980 amb la finalitat d'expandir el moviment de resistencia contra les forces sovietiques a l'Afganistan en un moviment panislamic .

Els seus membres mes prominents son seguidors del salafisme . [3] Per be que Bin Laden fou reconegut sovint com a lider del grup, l'egipci Ayman al-Zawahiri ha tingut una forta influencia pel que fa a la teoria i la praxi. Les operacions d'al-Qaida no estan centralitzades, i diverses cel·lules independents i col·laboratives poden existir en diversos paisos, unides per una mateixa causa. La grandaria real i la influencia d'al-Qaida no estan clares: per a alguns no passa de ser una xarxa global d'influencia i militants, responsable d'accions terroristes massives.

Despres de la Mort d'Ossama bin Laden el 2011, el grup va ser liderat per l'egipci Ayman al-Zawahiri fins a la seva mort el 2022. [4] A partir del 2021, segons es veu, ha patit un deteriorament del comandament central de les seves operacions regionals. [5]

Nom [ modifica ]

Origen [ modifica ]

El nom ve del substantiu arab q? ? ida , que significa ‘fonament’, ‘base’ i que tambe pot referir-se a una base militar . al- es la forma de l' article definit arab. Seria, per tant, ‘la base’ o ‘el fonament’. [6]

El politic britanic Robin Cook va assenyalar que el nom indicaria ‘la base de dades ’, ja que Bin Laden gestionava les operacions financeres en un fitxer informatic anomenat al Qaida (literalment ‘la base [de dades]’). Des de llavors, molts combatents membres dels mujaidins es van anar associant a la xarxa Al-Qaida. [7]

Bin Laden va explicar l'origen del nom en una entrevista amb el periodista d' Al-Jazira Tayseer Alouni l'octubre de 2001.

≪ The name 'al-Qaeda' was established a long time ago by mere chance. The late Abu Ubaidah al-Banshiri established the training camps for our mujahedeen against Russia's terrorism. We used to call the training camp al-Qaeda. The name stayed. ≫
≪ El nom de 'Al-Qaida' es va establir fa temps per simple casualitat. El difunt Abu Ubaida al-Banxiri va establir camps d'entrenament per als nostres mujaidins contra el terrorisme de Russia. Soliem anomenar als camps d'entrenament al-Qaida. El nom s'ha conservat. [8] ≫

Ortografia i pronuncia [ modifica ]

En les transcripcions de l' alfabet arab a les diverses llengues amb alfabet llati , es poden observar diverses variants ( Al-Qaeda, Al-Qaida o fins i tot Al Kaida ). La rao d'aquestes variants no es altra que la dificultat de transcriure correctament els sons de les lletres arabs ?ayn i q?f , sobretot la primera, ates que ni en angles ni en catala, per posar dos exemples, existeix una lletra amb un so equivalent. La Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals s'inclina per la transcripcio Al-Qaida , perque es considera que esta mes a prop de l' arab . L'accent tonic recau, en ambdos casos, damunt la sil·laba Qai o Qae , per la qual cosa oralment les grafies Qaida / Qaeda no es diferencien gaire. [9]

Historia [ modifica ]

Antecedents [ modifica ]

Ossama bin Laden , fundador i lider d'al-Qaida fins a la seva mort el 2 de maig de 2011.

L'erudit islamic palesti i membre dels Germans Musulmans Abdal·la Azzam va fer campanya des de principis del decenni de 1980 des de Pakistan amb suport financer i personal a la lluita dels mujahidins en contra de l'ocupacio sovietica de l' Afganistan , i tambe va proporcionar una base ideologica per al gihad a l'Afganistan. El 1983 va apareixer a la revista kuwaitiana al-Mudxtama una fatua d'ell, en que declarava el seu suport a la lluita com un deure de tot musulma. Aquest es tambe el tema del seu escrit publicat el 1984 i titulat "La defensa de la terra dels musulmans es l'obligacio personal mes important ( Ad-dif?? ?an ar??? al-muslim?n ahamm fur?? al-a?y?n ). [10]

Alhora, un nombre cada vegada mes gran de mujahidins arabs es va unir a la gihad en contra del regim afganes marxista , un fet facilitat per organitzacions musulmanes internacionals, en particular la Maktab al-Khidamat , [11] que va ser financada pel govern de l'Arabia Saudita, aixi com pels musulmans individuals (en particular, els homes de negocis saudites que van ser abordats per Bin Laden). En conjunt, aquestes fonts van donar uns $ 600 milions a l'any per al gihad. [12]

El 1984, la Maktab al-Khidamat (MAK), o "Oficina de Serveis", una organitzacio musulmana fundada per recaptar i canalitzar fons i reclutar mujahidins estrangers per a la guerra contra els sovietics a l'Afganistan, va ser establerta a Peshawar, Pakistan, per Bin Laden i Abdal·la Iussuf Azzam . La MAK organitza cases refugi a Peshawar, prop de la frontera afganesa, i va reunir els subministraments per a la construccio de camps d'entrenament paramilitars per preparar reclutes estrangers per al front de la guerra afganesa. Bin Laden va esdevenir un "financador important" dels mujahidins , gastant els seus propis diners i usant les seves connexions amb "la familia reial saudita i els petro-milionaris del Golf" per influir en l'opinio publica sobre la guerra i recaptar fons addicionals. [13]

Omar Abdel-Rahman

Des de 1986, el MAK va comencar a establir una xarxa d'oficines de reclutament als EUA, el centre de les quals va ser la Centre de Refugiats d' Al Kifah a la Mesquita Farouq, situada a l'Atlantic Avenue de Brooklyn . Entre les figures destacades en el centre de Brooklyn hi havia el "doble agent" Ali Mohamed , a qui l'agent especial de l'FBI Jack Cloonan anomena "primer entrenador de bin Laden" [14] i el "Xeic Cec" Omar Abdel-Rahman , un reclutador principal de mujahidins a l'Afganistan. Al-Qaida es va desenvolupar des del MAK.

Azzam i Bin Laden van comencar a establir campaments a l'Afganistan en 1987. [15]

El suport financer del govern dels EUA per als militants islamics afganesos va ser substancial. L'ajuda a Gulbuddin Hekmatyar , un lider afganes mujahideen , fundador i lider de la Hezb-i Islami , faccio militant radical islamica, nomes va arribar "segons les estimacions mes conservadores" a 600 milions de dolars. Mes tard, a principis de 1990, despres dels EUA li haguessin retirat el seu suport, Hekmatyar "va treballar estretament" amb Bin Laden. [16] A mes de rebre centenars de milions de dolars en ajuda nord-americana, Hekmatyar era el destinatari de la major part de l'ajuda saudita. [17] Hi ha evidencies que la CIA dona suport a les activitats de comerc de drogues de Hekmatyar donant-li immunitat per al seu trafic d'opi, que va financar l'operacio de la seva faccio militant. [18]

El Comite de Reforma i Assessorament va ser el carrec organitzatiu a Londres del que ara s'anomena Al-Qaida des de 1994 fins a la detencio de Khalid al-Fawwaz en 1998. [19] L'acusacio [20] d' Osama bin Laden , al-Fawwaz, i altres 19 diu: "Al voltant de l'11 de juliol de 1994 l'acusat, Osama bin Laden , va crear l'oficina a Londres d'Al-Qaida, donant-li el nom de "Comite de Reforma i Assessorament", col·locant l'acusat Khalid Al Fawwaz a carrec; i tambe: "Al voltant de 1994, l'acusat, Osama bin Laden , en col·laboracio amb Khalid al Fawwaz , tambe anomenat Khaled Abdul Rahman Hamad al Fawwaz, tambe anomenat Abu Omar, tambe anomenat Hamad, establi una oficina d'informacio dels mitjans de comunicacio a Londres , Anglaterra (d'ara endavant l'"oficina de Londres"), que va ser dissenyada tant per donar a coneixer les declaracions d' Osama bin Laden i proporcionar una cobertura per a l'activitat en suport de les activitats de "militars" d'Al-Qaida, incloent-hi la contractacio de becaris militars, el desemborsament de fons i l'adquisicio de l'equip necessari (incloent-hi telefons satel·lits) i els serveis necessaris.A mes, l'oficina de Londres va servir com un conducte per als missatges, inclosos els informes sobre assumptes militars i de seguretat de diverses cel·lules d'Al-Qaida, incloent-hi la cel·lula de Kenya, a la seu d'Al-Qaida". Bin Laden va escriure diversos documents que va signar en nom d'ARC: la seua diatriba de 1994 contra el gran mufti saudita Abdul-Aziz bin Baz , i una reaccio de 1995 contra la detencio d'alguns clergues a Arabia Saudita .

El MAK i els mujahidins estrangers voluntaris, o els "arabs afganesos", no van tenir un paper important en la guerra. Mentre que mes de 250,000 mujahidins afganesos van lluitar contra els sovietics i el govern afganes comunista, s'estima que mai hi va haver mes de 2,000 mujahidins estrangers al camp de batalla en qualsevol moment. [21] No obstant aixo, els mujahidins estrangers voluntaris procedien de 43 paisos, i s'ha dit que el nombre total que va participar en el moviment afganes entre 1982 i 1992 va ser d'uns 35.000. [22] Bin Laden va tenir un paper central en l'organitzacio de campaments d'entrenament per als voluntaris musulmans estrangers. [23] [24]

La Unio Sovietica, finalment es va retirar de l'Afganistan el 1989. Per a sorpresa de molts, el govern afganes comunista de Mohammad Najibullah va resistir durant tres anys mes, abans de ser deposat per elements dels mujahidins . Amb els liders mujahidins que no podien posar-se d'acord sobre una estructura de govern, va sobrevenir el caos, amb la constant reorganitzacio de les aliances que lluitaven pel control de territoris mal definits, que deixaren el pais devastat.

Estats Units [ modifica ]

Article principal: Atemptats de l'11 de setembre de 2001

El primer atac atribuit per Al Qaida als Estats Units es l' Atemptat del World Trade Center de 1993 , a Nova York . [25] [26] El que va marcar un abans i un despres van ser els 11 de setembre de 2001 , a Nova York . [27]

La carta Habbush , es un missatge manuscrit de data de l'1 de juliol de 2001, que semblava mostrar un vincle entre Al-Qaida i el govern iraquia de Saddam. Preten ser una comunicacio directa entre el cap dels serveis secrets iraquians, el general Tahir Khalil Habbush al-Tikriti , al president iraquia Saddam Hussein , parlant de l'entrenament el qual Mohamed Atta , un dels suposats organitzadors de l'11 de setembre, havia rebut a l'Iraq. La carta tambe afirma que Hussein va acceptar un enviament del Niger , una aparent referencia a un intent d'adquisicio presumpta d'urani que el president dels Estats Units George W. Bush va citar el gener de 2003 a l' Estat de la Unio . La carta ha estat ampliament considerada com un invent des que es va fer public per primera vegada el desembre de 2003. El 2008, el periodista Ron Suskind va afirmar que la falsificacio havia estat creada per l' Agencia Central d'Intel·ligencia (CIA), sota la direccio de la Casa Blanca . Dues de les fonts de Suskind negaren tenir coneixement de qualsevol persona en la seua cadena de comandament ordenant la forja de la carta. [28] L'antic agent de la CIA Philip Giraldi va al·legar que el Pentagon estava darrere de la falsificacio. La controversia que es va desencadenar a consequencia de les al·legacions de Suskind va conduir a una investigacio del Comite Judicial .

La Xarxa Exord d'Al-Qaida es una ordre classificada que permet que els militars estatunidencs facen operacions contra Al-Qaida en 15 a 20 paisos de tot el mon, inclosos els que no estan en guerra amb els Estats Units . [29] Va ser aprovada pel president nord-america George W. Bush i signada pel secretari de Defensa Donald Rumsfeld a la primavera de 2004, i es va produir en resposta a un desig per part de la Secretaria de Defensa d'usar els militars contra objectius fora de l' Afganistan i l' Iraq ; l' Agencia Central d'Intel·ligencia (CIA) havia donat ordres similar en el periode immediatament posterior als atemptats de l'11 de setembre . [29]

Algeria [ modifica ]

A Algeria una insurgencia va ser financada per l' Grup Salafista per a la Predicacio i el Combat (que es diu avui organitzacio Al-Qaida del Magreb Islamic ) en contra de la govern algeria . Es tracta d'una branca alternativa de la guerra civil algeriana que va acabar el 2002, i s'ha relacionat amb els atemptats del 2007 a l'Alger, i les bombes de 2007 a Batna i Dellys . El grup ha declarat la seua intencio d'atacar objectius francs, hispans i algerians. S'ha designat com a Organitzacio Terrorista Estrangera pel Departament d'Estat dels EUA , i de manera similar classificat com una organitzacio terrorista per la Unio Europea .

Atemptat de Madrid del 2004 [ modifica ]

Article principal: Atemptat de Madrid de l'11 de marc de 2004
Homenatge a les victimes de l' atemptat de Madrid de l'11 de marc de 2004 .

Els atemptats de l'11 de marc de 2004 (coneguts tambe pel numeronim 11-M) van ser una serie d' atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid duts a terme per terroristes gihadistes .

Es tracta del segon major atemptat comes a Europa fins a la data, amb 10 explosions gairebe simultanies en quatre trens a l'hora punta del mati (entre les 07:36 i les 07:40). Mes tard, despres d'un intent de desactivacio, la policia detonaria, de forma controlada, dos artefactes que no havien esclatat, i en desactivaria un tercer que permetria, gracies al seu contingut, iniciar les primeres indagacions que conduirien a la identificacio dels autors. Van morir 191 persones, i 1.858 van resultar ferides.

En la tarda del 13 de marc una trucada efectuada al canal de televisio Telemadrid va permetre localitzar en una paperera un video en que un home amb accent marroqui, que afirmava ser Abu Dujan al Afgani , posteriorment condemnat per aquests atemptats, autodenominat portaveu militar d'Al-Qaida a Europa, reivindicava la seva autoria. [30] [31]

El 3 d'abril de 2004, la policia va localitzar i va envoltar a diversos membres del comando terrorista a Leganes . A veure acorralats, els seus membres es van suicidar fent esclatar el pis en el qual s'havien atrinxerat-sent aixo el primer atemptat suicida d'Europa-quan els Geos iniciaven l'assalt. En aquesta accio va morir un agent del grup policial, a mes de tots els membres de la cel·lula islamista alli presents.

Londres [ modifica ]

Article principal: Atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres

Eritrea [ modifica ]

A Eritrea, tan prompte com les forces somalis i etiops aliades van conduir la Unio de Corts Islamiques (UCI) fora de Somalia el gener de 2007, Estats Units van acusar Eritrea de proporcionar refugi segur per alguns dels seus liders. [32] Els EUA tambe van condemnar Eritrea , ja que continuaven "financant, armant, entrenant i assessorant als insurgents" per atacar el govern de Somalia . [33] [34] D'acord amb un govern somali regional, alguns soldats eritreus tambe van ser vists treballant amb combatents arabs i d'al-Qaida contra el govern somali, i l'alianca estrangera va atacar posicions del govern. [35]

Segrest de cooperants catalans el 2009 [ modifica ]

Article principal: Al-Qaida del Magrib Islamic § Segrest dels cooperants d'Accio Solidaria

El 2009 es va produir el segret de tres cooperants catalans i un frances a Mauritania . [36]

La branca d' Al-Qaida del Magrib Islamic (AQMI) va reivindicar el 8 de desembre del 2009 al mati el segrest dels tres voluntaris catalans a Mauritania, de l' ONG Barcelona Accio Solidaria , el 29 de novembre, aixi com el d'un botanic frances quatre dies abans a Mali. Els cooperants segrestats foren Albert Vilalta, Alicia Gamez i Roque Pascual. [37]

El Ministeri espanyol d'Afers Estrangers va donar credibilitat a la reivindicacio, realitzada en una cinta d'audio passada a la cadena de televisio amb seu a Doha , despres sotmetre-la a estudi per part d'un comite tecnic, va dir en un comunicat. "Es tracta d'un enregistrament d'audio que esmenta explicitament el nom dels segrestats", va dir la nota del ministeri. [37]

El portaveu del grup islamista, que es va identificar com Saleh Abu Mohammad, va dir que " Franca i Espanya seran informades posteriorment de les legitimes demandes dels mujahidins", referint-se tambe al segrest d'un frances a l'est de Mali el 30 de novembre.

Els tres voluntaris van desapareixer el 29 de novembre a Mauritania quan van ser segrestats del comboi en que portaven ajuda humanitaria a diversos paisos africans i que es dirigia per la carretera entre Nouadhibou i la capital, Nouakchott .

El comboi va partir de Barcelona el 22 de novembre , va travessar el Marroc , es dirigia al Senegal i havia d'acabar a Gambia amb 100.000 quilos de material d'ajuda que pensava distribuir com a part de la seva caravana anual.

L' Audiencia Nacional va obrir una investigacio sobre el segrest per tractar-se d'un delicte contra espanyols a l'estranger i per ser un possible delicte de terrorisme.

La cooperant Alicia Gamez va ser alliberada el 10 de marc de 2010 i recollida per les autoritats espanyoles a Burkina Faso despres de diverses gestions diplomatiques des del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligencia . Els altres dos segrestats, Albert i Roc, van ser alliberats el 22 d'agost de 2010, passant a mans de Mustafa Chafi, conseller del president de Burkina Faso , que va ser l'encarregat de portar-los a lloc segur. [38]

Mort d'Ossama bin Laden [ modifica ]

Article principal: Mort d'Ossama bin Laden

La mort d' Ossama bin Laden es va informar el dilluns 2 de maig de 2011, aproximadament a les 02:30 UTC . [39] Les forces Militars dels Estats Units d'America van disparar i matar Ossama bin Laden despres d'un bombardeig de 40 minuts a Abbottabad , el Pakistan , i llavors van agafar el cos de la victima. [40] [41] [42] [43] L'operacio va ser realitzada per 25 soldats sota el comandament de la unio d'operacions especials en funcionament al Pakistan amb l' Agencia Central d'Intel·ligencia (CIA) dels EUA .

Despres d'un control prudent d'un complex residencial del qual se sospitava que era la residencia paquistanesa d'Ossama, les forces militars homicides dels EUA es van enviar a traves de la frontera de l' Afganistan per llancar l'atac. [44] Fons oficials del Pakistan, confirmen que Ossama va ser assassinat al pais per les forces militars dels Estats Units. [45]

El cos va ser recuperat pels militars dels EUA i va estar en la seva possessio. [44] [46] ABC News ha informat que el cos ha estat identificat per tres mostres d' ADN . [44] Tanmateix Reuters informa que els resultats de prova d'ADN estarian disponibles en els dies vinents i el cos de bin Laden va ser identificat utilitzant tecniques de reconeixement facials . [47]

Siria [ modifica ]

Article principal: Guerra Civil siriana

Quan va esclatar en 2011 la Guerra Civil siriana , Ayman al-Zawahiri , el nou lider de l'organitzacio, va fer una crida als gihadistes iraquians a participar en el conflicte, i Abu Bakr al-Baghdadi va enviar un petit nombre de combatents per construir una organitzacio a un pais en caos, i van establir bases d'operacions segures i ampliant l'organitzacio per incloure Siria i l'Iraq. Els gihadistes iraquians, menys pressionats a l'Iraq per la sortida de les forces nord-americanes en 2011, l'any 2013 s'autodenominaren Estat Islamic de l'Iraq i el Llevant per reflectir la seva nova i mes amplia orientacio. [48]

Al-Zawahiri volia establir un grup propi a Siria liderat per sirians per donar-li una cara local i pels dubtes sobre la lleialtat i la saviesa d'al-Baghdadi, creant en 2021 Jabhat al-Nusra. Baghdadi i altres liders iraquians temien que el grup s'hagues tornat massa independent, centrant-se massa en Siria i ignorant l'Iraq i el lideratge original i va declarar Jabhat al-Nusra part de la seva organitzacio. Els liders de Jabhat al-Nusra s'hi van oposar, prometent un jurament directe a Zawahiri, qui en un intent de resoldre les diferencies va proclamar Jabhat al-Nusra i el grup de Baghdadi com les filial oficials d'Al Qaeda a Siria i Iraq respectivament. Baghdadi va refusar-ho provocant un enfrontament armat entre ambdos grups, i finalment el febrer de 2014, Zawahiri va desautoritzar publicament el grup de Baghdadi, acabant formalment amb la seva afiliacio. [48]

Darrers anys [ modifica ]

El lideratge central d'Al-Qaeda es va veure obligat a reorganitzar-se amb la mort a l'Iran en 2017 d' Abu Khayr al-Masri , el numero dos del grup [49] d'Hossam Abdul Raouf, responsable dels mitjans de comunicacio, i del lider d'Al-Qaida Ayman al-Zawahiri el 2022. [4] L'organitzacio s'ha anat descentralitzant, i els grups locals es dediquen a agendes locals que van en direccio oposada de la direccio estrategica d'al-Zawahiri. [50]

Qasim al-Raymi , lider d'Al-Qaeda a la peninsula Arabiga des de la mort de Nasir al-Wuhayshi en 2015 [51] va morir en una operacio de l'exercit dels Estats Units [52] causant un greu cop a la branca amb mes capacitat operativa de l'organitzacio, que va ser derrotada a la governacio de Bayda al Iemen durant la crisi iemenita .

Abdelmalek Droukdel , que dirigia Al-Qaida del Magrib Islamic , que s'havia fusionat fusionar amb Front de Liberation du Macina , Ansar Dine i Al-Mourabitoun formant Jama'at Nasr al-Islam wal Muslimin , [53] va ser mort per les forces franceses a Mali al juny de 2020 durant el Conflicte al nord de Mali .

A Siria, Tan??m ?urr?s ad-D?n , la branca no oficial d'Al-Qaeda va seguir patint perdues de lideratge i derrotes al camp de batalla , i la seva capacitat per operar a la regio d'Idlib va ser paralitzada per Tahrir al-Xam al terreny i pels drons nord-americans des de l'aire. [54]

Estructura [ modifica ]

Comandament [ modifica ]

Quan se li va preguntar sobre la possibilitat de la connexio d'al-Qaeda amb els atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres , el Comissionat de la Policia Metropolitana Sir Ian Blair va dir: "Al-Qaida no es una organitzacio. Al-Qaida es una forma de treballar ... pero aixo te unes caracteristiques que l'acosten a al-Qaida ... clarament te la capacitat de proporcionar entrenament ... proporcionar coneixements ... i crec que es el que ha passat aqui." [55]

El 13 d'agost del 2005, no obstant aixo, el diari The Independent , citant investigacions de la policia i de l' MI5 , va informar que els terroristes del 7 de juliol havien actuat independentment d'un cervell terrorista d'al-Qaida en algun lloc a l'estranger. [56]

Que es o no es exactament al-Qaida segueix sent objecte de controversia. L'autor i periodista Adam Curtis afirma que la idea d'al-Qaeda com a organitzacio formal es, de sobte, una invencio dels Estats Units. Curtis soste que el nom "al-Qaeda" es va esmentar al public per primer cop en el judici de 2001 de Bin Laden i els quatre homes acusats dels Atemptats a les ambaixades dels Estats Units del 1998 a l'est d'Africa:

La realitat era que Bin Laden i Ayman al-Zawahiri s'havien convertit en el focus d'una associacio lliure dels militants islamistes desil·lusionats que se sentien atrets per la nova estrategia. Pero no hi havia cap organitzacio. Aquests eren majoritariament militants que planegaven les seves propies operacions i miraven a Bin Laden per al financament i l'assistencia. No era el seu comandant. Tampoc hi ha proves que Bin Laden utilitzes el terme "al-Qaida" per fer referencia al nom d'un grup fins despres dels atacs de l'11 de setembre, quan es va adonar que aquest era el terme que els americans l'havien donat. [57]

Com a questio de dret, el Departament de Justicia dels Estats Units necessitava demostrar que Bin Laden era el lider d'una organitzacio criminal per tal d'acusar-lo in absentia sota la Racketeer Influenced and Corrupt Organizations Act ( Llei sobre organitzacions corruptes i xantatgistes ), tambe coneguda com a Llei RICO . El nom de l'organitzacio i els detalls de la seva estructura van ser proporcionats en el testimoni de Jamal al-Fadl , que va dir que era un membre fundador de l'organitzacio i un exempleat de bin Laden. [58] Una serie de fonts han plantejat questions sobre la fiabilitat del testimoni d'al-Fadl a causa dels seus antecedents de deshonestedat, i tambe perque va arribar a un acord amb el fiscal despres d'haver estat declarat culpable de conspirar per atacar instal·lacions militars dels EUA. [59] [60] Sam Schmidt, un dels seus advocats defensors, va dir:

Hi havia parts selectives del testimoni d'al-Fadl que crec que eren falses, per ajudar a donar suport a la imatge que ell va ajudar els estatunidencs a unir-se. Crec que va mentir en una serie de testimonis especifics sobre una imatge unificada del que va ser aquesta organitzacio. Va fer d'al-Qaida la nova mafia o els nous comunistes. Els va fer identificables com un grup i per tant feu que sigui mes facil processar qualsevol persona associada amb Al-Qaida per accions o declaracions de Bin Laden. [57]

Membres [ modifica ]

El fundador i lider de l'organitzacio fou, durant molts anys, un antic contractista d'obres, provinent d'una influent familia de l'Arabia Saudita, Ossama bin Laden . Durant anys, es va estendre, principalment a traves de rumors d'Internet, que Ossama bin Laden era mort, fet que no fou confirmat fins que els Estats Units van llancar l'Operacio Neptu . No obstant aixo, es creu que Bin Laden al passat ja no dirigia directament els organitzadors, i que s'havia fet carrec d'aquesta funcio Ayman al-Zawahiri , que es, possiblement, tambe el cap ideologic de la xarxa des de llavors. [61]

Altres liders inclouen o incloien: [ cal citacio ]

Anwar al-Awlaki va ser considerat el membre de mes alt rang de la xarxa amb la ciutadania dels EUA. Va ser assassinat el setembre de 2011 durant un atac aeri al Iemen.

Altres membres coneguts son o han estat: [ cal citacio ]

Ideologia i motivacio [ modifica ]

Basicament, la visio de la ideologia d'al-Qaida es una forma extrema d' Islam , el gihad , davant paisos o governs que suposadament actuen contra l'islam, les comunitats religioses i els grups etnics com l'unica possibilitat de representar els interessos de l'Islam. Al-Qaida creu que l'unica resposta es que l'Islam desenvolupi el paper que li correspon en el mon, que hi ha una conspiracio de diverses parts del mon contra l'Islam, la qual es liderada per Israel, els EUA i els paisos de l'Europa Occidental. A mes, es mostra convencuda que mentre existeixi Israel i subverteixi les influencies politiques i culturals d'Occident, la societat musulmana, l'Islam no pot estar unida.

Com a justificacio de les seves accions al-Qaida assenyala diversos ensenyaments religiosos i missatges presos de l' Alcora . Per a aixo, es basa principalment en l'anomenada forma primitiva de l'Islam, en el qual s'interpreta que l'enfocament se situa en la guerra contra els infidels, la seva conversio i la unificacio de tots els musulmans sota un califat comu. En gran part de l'organitzacio s'observa un marcat antisemitisme , resultat de la lluita durant decades amb Israel.

Alguns membres d'al-Qaida, com Mohammed Atta tenen o tenien una visio del mon semblant a la dels nazis (exemple: Atemptats de l'11 de setembre de 2001 , en que Nova York es veia com un suposat centre del "selecte mon jueu", com la meta). En aquesta visio del mon, els jueus son considerats com a infidels que no es poden convertir, o fins i tot antimusulmans que controlen els paisos democratics liberals i els estats exsocialistes i controlen aquests al seu torn en contra de l'Islam. Ambdos, suposadament creats i controlats pels suposats sistemes enemics primaris, son els arxienemics escollits d'Al-Qaida. Al-Qaida lluita contra aquestes dues ideologies menys pel que fan que pel que representen: el socialisme perque predica la igualtat de totes les persones i especialment perque els seus seguidors prefereixen l' ateisme i els paisos liberals occidentals perque les seves empreses son vistes com a desenfrenades i sense religio. [63] [64]

Ossama bin Laden va declarar en una entrevista el 1999, per a ell i els seus seguidors, no hi ha civils , sino nomes enemics per matar, sense excepcio; aquest es el sagrat deure de tot musulma. [65]

Els primers atacs es van dur a terme en la decada del 1990 , com l' Atemptat del World Trade Center de 1993 . L'operacio antiterrorista del govern de Clinton comencar a partir de llavors i comporta atacs terroristes contra les ambaixades dels Estats Units a Dar es Salaam i Nairobi i atacs aeris contra bases d'Al-Qaida al Sudan i Afganistan. L'any 2000 es va produir un atac dels islamistes al mercat nadalenc d'Estrasburg que va ser frustrat per les autoritats de seguretat alemanyes. D'entrada no es va poder provar davant del tribunal un presumpte vincle amb la xarxa terrorista Al-Qaida. [66] [67] La rao d'aixo es que Alemanya es, a part dels EUA, l'aliat mes proper d'Israel. D'altra banda, l'estil de vida es percep, com en altres paisos europeus, com una forma liberal, pecaminosa i vulgar de la vida (relacions sexuals il·legitimes, consum d'alcohol, homosexualitat legal) i com una imposicio per als musulmans que viuen a Alemanya. [68]

Al-Qaida tambe es basa en la propaganda , sobretot en les societats arabs i musulmanes. Veu la violencia com a mitja per unir tots els musulmans en la "guerra d'alliberament" contra el domini d'Occident. Aquests actes de terrorisme tambe es duen a terme contra civils musulmans considerats com a "col·laboradors" o victimes del terrorisme com a variables aleatories en la negociacio. El camp d'accio principal despres de l'ultima crida de Bin Laden a l' Iraq , el major nombre de victimes, aixi com els autors mateixos, son membres de l'Islam. Una nova caracteristica aqui es la legitimitat dels atacs suicides que abans no s'utilitzaven a causa de les reserves religioses.

Al-Qaida ha trobat a l' Iraq poc suport uniforme i esta recolzada sobretot pels terroristes estrangers. L'organitzacio ha trobat al Pakistan, Indonesia i Arabia Saudita un suport mes fort. A mes de les causes politiques, com les persistents guerres civils, l'opressio tradicional, tambe es consideren com a causa d'origen la tradicio duradora de l'esclavitud, el trafic de persones, la misoginia i una interpretacio particularment estricta de l'Islam com el wahhabisme i les endarrerides cultures tribals com el paixtunwali .

Els liders de pensament d'Al-Qaida tambe es basen en les normes islamiques d'acord amb les quals cada estat i forma social que estigui mes enlla de la xaria es reprovable i, per tant, es legitim destruir el mon dels "infidels" amb el terrorisme. Els perpetradors son majoritariament homes joves de baixa condicio social. Altres assassins especialment en operacions importants, com la de l'11 de setembre del 2001 son graduats ben entrenats. Alguns dirigents i liders, com el fundador Ossama bin Laden, provenen d'una familia de classe alta.

En particular, a l'Iraq, els soldats occidentals son anomenats tambe " croats ". El rerefons d'aquest qualificatiu son els efectes de la massacre de Maarat an-Numan (1098).

Objectius estrategics [ modifica ]

Cartell de recompensa

Els objectius finals d'Al-Qaida no son a curt termini, sino que la xarxa espera que s'assoleixin nomes en anys o decades. L'objectiu principal no es necessariament atenyer aquests objectius en si mateixos, sino posar en moviment una cadena d'esdeveniments que en ultima instancia haurien de conduir als resultats desitjats. Com que el nucli dur d'Al-Qaida opera en secret i duu a terme, entre d'altres, operacions de falsa ensenya , els seus objectius reals son dificils de determinar. Despres hi ha els lligams a altres moviments islamistes que persegueixen interessos independents.

Ossama bin Laden , Khalid Xeikh Mohammed , Ayman al-Zawahiri i altres liders d'Al-Qaida han creat objectius que tracten de treballar en xarxa amb tots els mitjans al seu abast.

Una gran part dels seus esforcos Al-Qaida els ha esmercat en la guerra o gihad en contra d'Occident, ja que aquest es el principal obstacle per a tots els passos subseguents del seu domini economic i del poder politic. Tambe considera que la cooperacio i el suport d'alguns paisos occidentals (sobretot la dels Estats Units i Franca ) d'alguns paisos arabs ( Jordania , Arabia Saudita , Emirats Arabs Units , Liban ) com una ingerencia en els assumptes arabs interns, el proposit dels quals seria impedir la unificacio del mon islamic i enfortir la posicio d' Israel . Aquesta guerra la mena Al-Qaida especialment amb els atacs terroristes contra objectius civil en els paisos de destinacio, per tal de terroritzar la poblacio per desestabilitzar el pais politicament i danyar-ne l'economia. Sovint, els turistes son el blanc d'atacs als paisos musulmans. [64] [65] Esta estretament relacionat amb l'atac a la difusio de l'estil de vida occidental i l'exportacio dels valors de la cultura islamica. L'objectiu previst es la preservacio de la societat musulmana contra les influencies occidentals (no basades en la jurisprudencia de la Xaria perque els nascuts musulmans siguin capacos de triar lliurement la seva religio , la igualtat de genere, que en l'opinio publica es mostrin obertament les dones, el consum d'alcohol, l'homosexualitat legal, les relacions sexuals il·legitimes, ...) [65]

Mentre s'assoleixen els resultats desitjats, a mes de l'execucio reeixida dels atacs terroristes, les seves activitats inclouen la col·locacio de dorments en les estructures oposades possible en llocs clau o reclutar persones d'idees afins que ja estan en les posicions corresponents (com Nidal Malik Hasan ) i la fusio global i la creacio de xarxes entre els islamistes i moviments i grups gihadistes. (L'estret contacte amb els governants locals, com el talibans , la planificacio de l'operacio conjunta i accions coordinades amb les organitzacions terroristes de la xarxa, com el Laixkar-e-Toiba o Abu Sayyaf ).

Al-Qaida tambe combat a totes les organitzacions no governamentals que representen una amenaca a Al-Qaida i els seus objectius. Aixo es especialment cert per a la Interpol i les Nacions Unides . La causa d'aixo es principalment la consideracio de l'ONU com a garant de les condicions existents, que amb els seus esforcos de pau posa en perill els objectius d'al-Qaida. Aixi, els programes de l'ONU a Somalia com ara les missions de pau a la decada dels noranta UNOSOM I , UNOSOM II , i l'organitzacio del govern de transicio de Somalia de l'ONU amb la prevencio que els islamistes prenguessin el control complet del pais, mitjancant el moviment al-Qaida a Somalia. D'altra banda, les Nacions Unides han aprovat una serie de resolucions per frenar el terrorisme transnacional d'al-Qaida. (Compromis dels estats membres de l'ONU per imposar sancions a les persones que estan vinculades a al-Qaida, llistes de membres d'Al-Qaida, desplegament de l' ISAF , disposicions contra la propagacio de les ADM ). [69]

Un dels principals objectius es l'enderrocament de l' familia reial saudita [70] i tots els altres governs dels paisos de majoria musulmana que no es regeixen pels principis islamics o treballen o son amics de potencies no islamiques ( Jordania , Pakistan , Egipte ...): Aixo es seguit per l'aplicacio de base de la llei islamica alcoranica ( xaria ) en tots els paisos musulmans.

Des de principis de 1990, Al-Qaida esta estretament vinculada amb els grups separatistes musulmans, els objectius dels quals se superposen amb els de la xarxa de Bin Laden. Per tant, la separacio de tots els territoris musulmans i regions de la majoria dels altres paisos de credos diferents ( Mindanao de les Filipines , Daguestan , Txetxenia , Ufa , i Tatarstan de Russia , Ogaden d' Etiopia , Kosovo de Serbia ...) es vista com un pas important cap a la unificacio de l' islam . Durant la guerra de Bosnia hi va haver nombroses atrocitats comeses pels mujahidins , entre d'altres, sota el lideratge del comandant en cap de l' exercit bosnia , Rasim Deli? , contra els serbis i croats a Bosnia central i la regio d'Ozren. Per ordre d' Ossama bin Laden , els mujahidins d'Al-Qaeda van lluitar durant la guerra amb l'exercit bosnia en l'avantguarda. [71] Tambe van lluitar els partidaris d'al-Qaida a Kosovo al costat de l' UCK .

Arribats a aquest punt, les esperances d'al-Qaida son que Occident hagi estat derrotat militarment i economicament, per la qual cosa espera tenir les mans lliures per a totes les accions addicionals:

  • Per sobre de tot, la destruccio de l'Estat d' Israel i l'expulsio o l'eliminacio dels seus habitants jueus.
  • L'eliminacio anterior o el debilitament de la potencia protectora, els Estats Units , i els seus aliats ( Franca , Gran Bretanya , Alemanya , Italia ...) com a possibles poders protectors. [65]
  • La reconquesta de tots els territoris que van ser alguna vegada musulmans ( Andalusia , Crimea ...)
  • La reconquesta de tots els territoris que alguna vegada han estat governats pels governants islamics (India, Portugal, Espanya, menys Asturies, Sicilia, Sardenya, Corsega, parts d'Africa Oriental). [65] [72]
  • I, finalment, la unio de tots aquests paisos i territoris en un de sol ( Califat , regit per la llei islamica per a tots els veritables creients. [63] [64] [65] [68]

Financament [ modifica ]

L'informe del Departament del Tresor dels actius terroristes evoca 8 milions de dolars d'actius d'Al-Qaida bloquejats 2006 i 11 milions el 2007. [73]

D'acord amb el govern afganes, els diners que permet a Al-Qaida per fer batalla vindrien en gran manera per piadosos i rics particulars que viuen a la Peninsula Arabiga. Aquests diners passen pel centre financer de Dubai :

≪ Com s'explica que mai no hi hagi hagut cap atac islamista a Dubai, la terra de l'Islam, on l'alcohol flueix lliurement? Es molt simple: alguns paisos arabs del Golf van comprar la seva pau als grups terroristes! [74] ≫

Analisi [ modifica ]

S'ha proposat fusionar aquest article a ≪ Terrorisme ≫. (Vegeu la discussio , pendent de concretar). Data: 2020

Terrorisme com a mitja de resposta [ modifica ]

El conflicte armat del nord-oest del Pakistan va oposar al Waziristan , que formava part de les regions tribals, membres d'Al-Qaida i talibans contra l'exercit regular pakistanes, aliat dels Estats Units, entre 2004 i 2006. Acabat el setembre de 2006, el cessament de les hostilitats va coincidir amb una represa de la violencia a l'Afganistan, en l'altre costat de la frontera. Aquesta guerra es va reiniciar el 2009.

Els que s'oposen a les accions dels Estats Units i els paisos occidentals i a l' Orient Mitja i al mon sostenen que les accions del govern dels EUA (i el seu aliat israelia) han provocat una forta oposicio d'arabs i musulmans, i que el terrorisme es l'etapa final de les reaccions que en resulten. Segons ells, aquestes accions inclouen:

Repercussions del terrorisme islamista [ modifica ]

Segons el geoestratega Gerard Chaliand , El terrorisme islamista no es altra cosa que un epifenomen que, tot i mobilitzar fortament els mitjans de comunicacio i l'opinio publica, no te cap impacte en el curs de la historia . Tambe d'acord amb ell, sia per la perdua humanes ocasions [ Cal aclariment ] , finalment minima en comparacio amb les guerres entre estats, els efectius mobilitzats mobilitzat o les consequencies politiques, la seva accio nomes te consequencies nul·les o gairebe nul·les, a la manera dels terroristes anarquistes a la fi del segle  xix i principis del segle  xx , ara caiguts en l'oblit.

Antoine Sfeir en fa una analisi mes propera. Segons ell Bin Laden ja ha fracassat i fracassara en el seu principal projecte que es aplegar la major part del mon musulma del Magrib al Maixriq en un califat recreat en reagrupar tots els creients. [77]

Escandols lligats al testimoni de certs experts [ modifica ]

El paper de la CIA es objecte de debat, tambe al mon dels serveis d'intel·ligencia : [78] l'agencia estatunidenca hauria entrenat i per tant hauria creat l'organitzacio terrorista per combatre els sovietics. Aquesta hipotesi fou defensada i desenvolupada el 8 de juliol del 2005 per Robin Cook , antic ministre d'afers estrangers i diputat laborista que s'oposa violentament a la intervencio a l'Iraq i a la politica por-americana de Tony Blair . Afirma a The Guardian que ≪Bin Laden va ser el producte d'un error de calcul monumental per part de les agencies d'intel·ligencia occidentals. Aixo va ser reforcat per la CIA en la decada de 1980 i financat per Arabia Saudita per portar la gihad contra l'ocupacio russa de l' Afganistan . Al-Qaida, que literalment significa "base de dades", va ser originalment l'arxiu informatic dels milers de mujahidins reclutats i entrenats per la CIA per derrotar els russos≫. [7] Altres van encara mes lluny, com Antoine Sfeir , que va dir el novembre de 2008 que: ≪Al-Qaida serveix als interessos nord-americans. Washington juga un joc de poquer mentider amb els arabs, ates que Al-Qaida existeix nomes en la imaginacio i nomes esta destinada a destruir el mon arab i a impedir que es modernitzi. Per tant, la fragmentacio dels paisos arabs sobre un base etnica i sectaria permetra a Israel d'avancar i liderar la regio≫. [79]

D'acord amb Leonid Xebarxin , exsubdirector del KGB Al-Qaida es una creacio dels Estats Units i Ossama bin Laden mai va deixar de ser un agent de la CIA. [80] Segons Maloy Krishna Dhar ,exsotsdirector d'intel·ligencia de l'India, Al-Qaida va ser organitzat per l'ISI pakistanes, a peticio de la CIA i l'MI6. [81]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ The Al Qaeda Clubhouse: Members lacking, By Ken Silverstein (Harper's Magazine) ≫. Harpers.org. Arxivat de l' original el 2010-01-10. [Consulta: 22 marc 2010].
  2. ↑ Greenhill , Sam ≪ Flying proudly over the birthplace of Libya's revolution, the flag of Al Qaeda Mes informacio: http://www.dailymail.co.uk/news/article-2055630/Flying-proudly-birthplace-Libyas-revolution-flag-Al-Qaeda.html#ixzz1d40o5kr0 ≫. Daily Mail [Londres], 02-11-2011 [Consulta: 7 novembre 2011].
  3. ↑ Jones , Seth G. ≪ The Evolution of the Salafi-Jihadist Threat ≫ (en angles). CSIS, 20-11-2018. [Consulta: 11 juliol 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 ≪ Els Estats Units diuen haver mort al-Zawahiri, un dels cervells de l’11-S ≫. Vilaweb.cat, 02-08-2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  5. ↑ Zakaria , Fareed. ≪ Ten years later, Islamist terrorism isn’t the threat it used to be ≫ (en angles). Washington Post, 29-04-2021. [Consulta: 18 setembre 2022].
  6. ↑ Arabic Computer Dictionary: English-Arabic, Arabic-English By Ernest Kay, Multi-lingual International Publishers, 1986.
  7. ↑ 7,0 7,1 "La lluita contra el terrorisme no pot guanyar-se per mitjans militars," Robin Cook , The Guardian , 8 de juliol del 2005,
  8. ↑ ≪ Transcript of Bin Laden's October interview ≫. CNN , 05-02-2002 [Consulta: 22 octubre 2006]. Arxivat 2006-12-06 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2006-12-06. [Consulta: 20 gener 2014].
  9. ↑ ≪ Al-Qaeda / Al-Qaida ≫. Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals . [Consulta: 20 gener 2014].
  10. ↑ Cf Thomas Hegghammer a Kepel / Milelli 158
  11. ↑ ≪ Maktab al-Khidamat ≫. GlobalSecurity.org, 11-01-2006. Arxivat de l' original el 2007-02-14. [Consulta: 11 febrer 2007].
  12. ↑ Wright 2006
  13. ↑ Gunaratna 2002 , p. 19. Citacions extretes de Riedel 2008 , p. 42 i Wright 2006 , p. 103
  14. ↑ Cloonan entrevista Frontline , PBS, 13 de juliol del 2005.
  15. ↑ Sageman 2004 , p. 35
  16. ↑ Bergen, Peter L., Holy war, Inc.: Inside the Secret World of Osama bin Laden , Nova York York: Free Press, c2001., p.70-1
  17. ↑ Bergen, Peter L., Holy war, Inc.: inside the secret world of Osama bin Laden , Nova York: Free Press, c2001., p. 69
  18. ↑ ≪ Entrevista amb Alfred McCoy 9 de novembre del 1991 per Paul DeRienzo ≫.
  19. ↑ Curtis , Mark. ≪Britain, Qadafi and the Libyan Islamic Fighting Group≫. A: Secret Affairs: Britain's Collusion with Radical Islam . 2a edicio. Serpent’s Tail,, Marc de 2012. ISBN 1-84668-763-2 .  
  20. ↑ Copy of indictment Arxivat 2001-11-10 at the Library of Congress USA v. Osama bin Laden et al., Center for Nonproliferation Studies, Monterey Institute of International Studies
  21. ↑ Wright 2006 , p. 137
  22. ↑ ≪ The War on Terror and the Politics of Violence in Pakistan ≫. The Jamestown Foundation, J2 juliol 2004. Arxivat de l' original el 8 de desembre del 2006. [Consulta: 9 gener 2007].
  23. ↑ " Who Is Osama Bin Laden? ". Forbes . 14 de setembre del 2001.
  24. ↑ " Frankenstein the CIA created ". 17 de gener del 1999. The Guardian .
  25. ↑ (angles) Anemona Hartocollis, Blame for 1993 Attack at Center Is Still at Issue New York Times, 10 de gener de 2008
  26. ↑ (angles) BBC 1993: World Trade Center bomb terrorises New York
  27. ↑ (angles) Fox News, Bin Laden Claims Responsibility for 9/11
  28. ↑ ≪ Author stands by his claim of White House forgery ≫. MSNBC, 06-08-2008. Arxivat de l' original el 2012-10-24. [Consulta: 6 gener 2012].
  29. ↑ 29,0 29,1 Eric P. Schmitt, Mark Mazzetti ≪ Secret Order Lets U.S. Raid Al Qaeda in Many Countries ≫. The New York Times , 09-11-2008 [Consulta: 9 novembre 2008].
  30. ↑ El Universal , Caracas, 2 de maig del 2011, ≪Al-Qaida ha amenacat en multiples ocasions a Espanya≫.
  31. ↑ Video de la compareixenca del ministre de l'Interior informant de la cinta a YouTube
  32. ↑ U.S. accuses Eritrea on supporting islamists
  33. ↑ U.S. condemns Eritrean assistance of islamists
  34. ↑ US blames Eritrea over Somalian insurgency
  35. ↑ ≪ allied ICU, Al-Qaeda and Eritrean fighters attack government positions ≫. Arxivat de l' original el 2007-06-15. [Consulta: 14 juliol 2020].
  36. ↑ Al-Qaida al Magrib reivindica el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritania , Avui, 8 de desembre de 2009
  37. ↑ 37,0 37,1 Al-Qaida reivindica el segrest dels tres voluntaris catalans a Mauritania
  38. ↑ ≪ Vilalta i Pascual ja son a casa, despres de 268 dies de captiveri ≫. VilaWeb , 24-08-2010. Arxivat de l' original el 2010-08-24. [Consulta: 3 setembre 2010].
  39. ↑ ≪ Osama bin Laden Death Prompts Networks to Break Into Programming ≫. The Hollywood Reporter.
  40. ↑ Cooper , Helene ≪ Obama Announces Killing of Osama bin Laden ≫. The New York Times . Arthur Ochs Sulzberger Jr. [[[New York City]], USA], 01-05-2011 [Consulta: 2 maig 2011].
  41. ↑ ≪ Al-Qaeda leader Osama Bin Laden dead ? Obama ≫. BBC News , 02-05-2011 [Consulta: 1r maig 2011].
  42. ↑ ≪ Osama bin Laden is dead, Obama announces ≫. The Guardian , 02-05-2011. [Consulta: 2 maig 2011].
  43. ↑ "Obama Announces that Bin Laden is Dead" Arxivat 2011-08-10 a Wayback Machine . by Jake Maxon ? May 1, 2011 - News.WBRU - Retrieved May 2, 2011.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Schabner, Dean and Travers, Karen ≪ Osama bin Laden Killed; ID Confirmed by DNA Testing ≫. ABC News , 01-05-2011 [Consulta: 1r maig 2011].
  45. ↑ Pace , Julie ≪ Source: Al-Qaeda head bin Laden Dead ≫. Associated Press . Yahoo News, 2011-05--01 [Consulta: 2 maig 2011].
  46. ↑ ≪ Osama bin Laden, the face of terror, killed in Pakistan ≫. CNN News , 01-05-2011.
  47. ↑ ≪ U.S. tests bin Laden's DNA, used facial ID: official ≫. Reuters. Arxivat de l' original el 26 de novembre 2014. [Consulta: 2 maig 2011].
  48. ↑ 48,0 48,1 Daniel L. Byman i Jennifer R. Williams. ≪ ISIS vs. Al Qaeda: Jihadism’s global civil ≫ (en angles). Brookings, 24-02-2015. [Consulta: 18 setembre 2022].
  49. ↑ ≪ Al-Qaeda's deputy leader 'killed in Syria' ≫ (en angles). Sky News Australia , 27-02-2017 [Consulta: 27 febrer 2017]. Arxivat 27 de febrer 2017 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2017-02-27. [Consulta: 18 setembre 2022].
  50. ↑ Lister , Charles. ≪ Al-Qaeda’s Leaders Are Dying, But a Greater Challenge Looms ≫ (en angles). Jihadica. [Consulta: 18 setembre 2022].
  51. ↑ Mullen , Jethro. ≪ Al Qaeda's second in command killed in Yemen strike; successor named ≫ (en angles). CNN, 16-06-2015.
  52. ↑ ; Schmitt , Eric; Barnes , Julian E. ≪ U.S. Strikes at Leader of Qaeda in Yemen ≫ (en angles). The New York Times , 31-01-2020 [Consulta: 31 gener 2020].
  53. ↑ ≪ Al-Qaeda now has a united front in Africa's troubled Sahel region ≫. Newsweek , 03-03-2017. [Consulta: 4 marc 2017].
  54. ↑ ≪ Al-Qaeda chief in north Africa Abdelmalek Droukdel killed ≫ (en angles). BBC News, 05-06-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  55. ↑ ≪ Cops: London Attacks Were Homicide Blasts ≫. Fox News , 15-07-2005 [Consulta: 15 juny 2008].
  56. ↑ Bennetto , Jason; Ian Herbert ≪ London bombings: the truth emerges ≫. The Independent [UK], 13-08-2005 [Consulta: 3 desembre 2006]. Arxivat 2006-10-26 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2006-10-26. [Consulta: 9 febrer 2014].
  57. ↑ 57,0 57,1 The Power of Nightmares , Documental de la BBC.
  58. ↑ McCloud , Kimberly; Osborne, Matthew. ≪ WMD Terrorism and Usama bin Laden ≫. CNS Reports . James Martin Center for Nonproliferation Studies, 07-03-2001. Arxivat de l' original el 6 de maig del 2011. [Consulta: 4 maig 2011].
  59. ↑ McGeary 2001
  60. ↑ ≪ Witness: Bin Laden planned attack on U.S. embassy in Saudi Arabia ≫. CNN , 13-02-2001 [Consulta: 12 juny 2007].
  61. ↑ ≪ Al-Kaida hat einen neuen Anfuhrer ≫. news.ch, 16-06-2011. [Consulta: 16 juny 2011].
  62. ↑ [ enllac sense format ] http://www.focus.de/politik/ausland/terrorismus-us-medien-weiterer-topterrorist-von-al-kaida-getoetet_aid_665850.html Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine .
  63. ↑ 63,0 63,1 Ideologia d'Al-Qaida consultat el 18 de maig del 2010
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 Rerefons d'Al-Qaida Arxivat 2004-06-15 a Wayback Machine . consultat el 18 de maig del 2010
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 65,4 65,5 Al Qaeda: Statements and Evolving Ideology Arxivat 2017-09-17 a Wayback Machine . (PDF; 47 kB) consultat el 18 de maig del 2010
  66. ↑ Objectiu terrorista: Mercat de Nadal d'Estrasburg; judici contra quatre algerians consultat el 18 maig del 2010
  67. ↑ Estrasburg sentencia en contra dels islamistes consultat el 18 maig del 2010
  68. ↑ 68,0 68,1 Ideologia d'Al-Qaida consultat el 18 de maig del 2010
  69. ↑ United Nations al-Qaida Resolutions consultat el 19 de juny del 2010
  70. ↑ Peter Philipp. ≪ Saudisches Konigshaus im Visier von El Kaida ≫. Dw-world.de, 10-01-2003. [Consulta: 12 setembre 2010].
  71. ↑ Die Zeit : Schule des Hasses auf dem Balkan - Wie bin Ladens Al-Qaida in Bosnien Fuß fasste
  72. ↑ Die Welt : Das verlorene Paradies von al-Qaida , 17 d'octubre del 2007
  73. ↑ Timothy Noah, Bush a-t-il protege l'Amerique apres le 11 septembre? Arxivat 2010-02-27 a Wayback Machine ., Slate, 14 de setembre del 2009 (frances)
  74. ↑ Algerie360.com
  75. ↑ Quantin, , Patrick. Gouverner les societes africaines. Acteurs et institutions . KARTHALA Editions, 2005. ISBN 9782811139483 .  
  76. ↑ ≪ Quel avenir pour le Soudan ≫ (en frances). Senat frances , 1998. [Consulta: 9 febrer 2014].
  77. ↑ ≪ Guerre contre la terreur, 5eme annee ≫ (en frances). Le Figaro , 16-09-2006. [Consulta: 9 febrer 2014].
  78. ↑ Pierre-Henri Bunel, Proche-Orient, Une guerre mondiale , editions Carnot, 2004
  79. ↑ Els recents atacs a Mumbai, la crisi financera i l'11 de setembre. Entrevista amb Antoine Sfeir [ Enllac no actiu ]
  80. ↑ Article al web de Reseau Voltaire
  81. ↑ (angles) Maloy Krishna Dhar, Fulcrum of Evil : ISI-CIA-Al Qaeda Nexus , Manas Publications, Nova Delhi, 2006, ISBN 8170492785

Bibliografia [ modifica ]

  • Atran , Scott. Talking to the Enemy: Faith, Brotherhood, and the (un)making of Terrorists . Nova York: Ecco Press, 2010. ISBN 978-0-06-134490-9 .  
  • Atwan , Abdel Bari. The Secret History of al Qaeda . Berkeley, CA: University of California Press, 2006. ISBN 978-0-520-24974-5 .  
  • Basile , Mark ≪Going to the Source: Why Al Qaeda's Financial Network Is Likely to Withstand the Current War on Terrorist Financing≫. Studies in Conflict and Terrorism , 27, 3, Maig 2004, pag. 169?185. DOI : 10.1080/10576100490438237 .
  • Benjamin , Daniel; Simon , Steven. The Age of Sacred Terror . 1a edicio. Nova York: Random House, 2002. ISBN 0-375-50859-7 .  
  • Bergen , Peter. Holy War, Inc.: Inside the Secret World of Osama bin Laden . 1a edicio. Nova York: Free Press, 2001. ISBN 0-7432-3495-2 .  
  • Bergen , Peter. The Osama bin Laden I Know: An Oral History of al Qaeda's Leader . 2a edicio. Nova York: Free Press, 2006. ISBN 0-7432-7892-5 .  
  • Bergen , Peter; Cruickshank , Paul ≪ The Unraveling: The jihadist revolt against bin Laden ≫. The New Republic , 11-06-2008, p. 16?21 [Consulta: 4 maig 2011].
  • Bergen , Peter. The Longest War: The Enduring Conflict between America and al-Qaeda . Nova York: Free Press, 2011. ISBN 978-0-7432-7893-5 .  
  • Bin Laden , Osama . Messages to the World: The Statements of Osama bin Laden . Londres: Verso, 2005. ISBN 1-84467-045-7 .  
  • Cassidy , Robert M. Counterinsurgency and the Global War on Terror: Military Culture and Irregular War . Westport, CT: Praeger Security International, 2006. ISBN 0-275-98990-9 .  
  • Coll , Steve. Ghost Wars: The Secret History of the CIA, Afghanistan, and Bin Laden, from the Soviet Invasion to September 10, 2001 . 2a edicio. Nova York: Penguin Books, 2005. ISBN 0-14-303466-9 .  
  • Esposito , John L. Unholy War: Terror in the Name of Islam . Nova York: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-515435-5 .  
  • Gunaratna , Rohan. Inside Al Qaeda . 1a edicio. Londres: C. Hurst & Co., 2002. ISBN 1-85065-671-1 .  
  • Hafez , Mohammed M. ≪Martyrdom Mythology in Iraq: How Jihadists Frame Suicide Terrorism in Videos and Biographies≫. Terrorism and Political Violence , 19, 1, Marc 2007, pag. 95?115. DOI : 10.1080/09546550601054873 .
  • Hoffman , Bruce. The New Terrorism: Anatomy, Trends, and Counter-Strategies . Singapur: Eastern Universities Press, 2002, p. 30?49. ISBN 981-210-210-8 . ≪The Emergence of the New Terrorism≫  
  • Jansen , Johannes J.G.. The Dual Nature of Islamic Fundamentalism . Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997. ISBN 0-8014-3338-X .  
  • McGeary , Johanna ≪ A Traitor's Tale ≫. TIME , 19-02-2001, p. 36?37 [Consulta: 15 setembre 2009]. Arxivat 2009-02-09 a Wayback Machine .
  • Napoleoni , Loretta. Modern Jihad: Tracing the Dollars Behind the Terror Networks . Londres: Pluto Press, 2003. ISBN 0-7453-2117-8 .  
  • Qutb , Sayyid . Milestones . Chicago: Kazi Publications, 2003. ISBN 0-911119-42-6 .  
  • Rashid , Ahmed. Taliban: Militant Islam, Oil and Fundamentalism in Central Asia . New Haven: Yale University Press, 2002. ISBN 1-86064-830-4 .  
  • Reeve , Simon. The New Jackals: Ramzi Yousef, Osama Bin Laden and the Future of Terrorism . Boston: Northeastern University Press, 1999. ISBN 1-55553-407-4 .  
  • Riedel , Bruce. The Search for al Qaeda: Its Leadership, Ideology, and Future . Washington, D.C.: Brookings Institution Press, 2008. ISBN 978-0-8157-7414-3 .  
  • Sageman , Marc. Understanding Terror Networks . Filadelfia: University of Pennsylvania Press, 2004. ISBN 0-8122-3808-7 .  
  • Trofimov , Yaroslav. Faith At War: A Journey On the Frontlines of Islam, From Baghdad to Timbuktu . Nova York: Picador, 2006. ISBN 978-0-8050-7754-4 .  
  • Wechsler , William F. How Did This Happen? Terrorism and the New War . Nova York: PublicAffairs, 2001, p. 129?143. ISBN 1-58648-130-4 . ≪Strangling The Hydra: Targeting Al Qaeda's Finances≫  
  • Wright , Lawrence. The Looming Tower: Al-Qaeda and the Road to 9/11 . Nova York: Knopf, 2006. ISBN 0-375-41486-X .  
  • Wright , Lawrence ≪ The Rebellion Within ≫. The New Yorker , 02-06-2008, p. 36?53 [Consulta: 15 setembre 2009].
Revistes
  • Akacem , Mohammed ≪Review: Modern Jihad: Tracing the Dollars behind the Terror Networks≫. International Journal of Middle East Studies , 37, 3, Agost 2005, pag. 444?445. DOI : 10.1017/S0020743805362143 .
  • Bale , Jeffrey M. ≪Deciphering Islamism and Terrorism≫. Middle East Journal , 60, 4, Octubre 2006, pag. 777?788.
Informes governamentals

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Al-Qaida
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Qaida&oldid=33219157 ≫