Es coneix com a acces obert , sovint referint-se al terme en angles open access o les sigles corresponents OA , a l'acces lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o academic, principalment aquell que prove de publicacions de recerca cientifica especialitzada amb avaluacio per experts . L'acces obert implica que qualsevol usuari amb acces a Internet , en qualsevol moment, pot accedir a un article, llegir-lo, baixar-lo, desar-lo, imprimir-lo, emprar-lo, i fer-ne mineria de dades . Habitualment els articles en acces obert es troben sota llicencies com ara les creative commons . ^[1]

L'Enciclopedia Catalana el defineix com a arxiu obert.

Antecedents [ modifica ]

Els moviments de canvi (ja siguin politics, socials o economics) parteixen d'unes experiencies pioneres que sorgeixen a partir d'una disconformitat amb el funcionament de la realitat. Aquest nucli inicial es va alimentant d'un malestar latent per, en un moment determinat, encendre's partir d'una espurna externa. ^[2]

Les experiencies pioneres [ modifica ]

Els origens fundacionals de l'acces obert tenen poc mes d'una decada, tot i que les primeres experiencies es troben vint anys enrere. Des de principis de 1990 es coneixen diverses experiencies que intentaven gestionar la comunicacio cientifica amb un model diferent al comercial. arXiv.org , una plataforma per emmagatzemar els treballs de recerca dels fisics, creada el 1991 per Paul Ginsparg, es el primer i gran referent. Aquest repositori de preprints (originals) en l'ambit de la fisica d'altes energies va constituir un exemple que semblava que es podia estendre a tota la ciencia. La creacio del protocol OAI-PMH el 1999, que facilitava l'intercanvi d'informacio entre repositoris, aixi com el desenvolupament de programari per a la gestio dels arxius d'informacio cientifica (els anomenats repositoris) per part d'usuaris no experts, van constituir notables avencos tecnologics.

Pel que fa a les revistes, els primers titols apareixen al principi de 1990. Tambe s'ha de destacar que, el 1997, la National Library of Medicine va posar Medline, la gran base de dades de medicina, en lliure acces sota la forma de PubMed i que, en 2000 es va crear BioMed Central , editorial de revistes de ciencies biomediques en acces obert.

El malestar latent [ modifica ]

El neguit es basa en la constatacio d'una paradoxa: l'edicio cientificotecnica es nodreix del treball de l'academic, de les seves investigacions, dels seus textos, de les seves revisions i, en canvi, aquest mateix investigador que alimenta el sistema, quan vol consultar aquestes mateixes fonts per poder seguir amb la seva feina, esta obligat a pagar una plusvalua que es porta l'editor. Si a aixo li afegim que una gran part de la investigacio cientifica esta sufragada per fons publics i que el benefici se l'emporten empreses privades, llavors la paradoxa, augmenta. Guedon descriu aquesta situacio com un mercat "inelastic", es a dir, amb una demanda totalment captiva, ja que no disposa d'oferta alternativa de continguts. Aixo facilita que es puguin fixar els preus lliurement pel venedor. Aquest proces de control del mercat es va incrementar despres de la Segona Guerra Mundial, quan van apareixer un gran nombre de revistes cientifiques i quan va sorgir i va augmentar la influencia dels indexs de citacions (citation index) de l' Institute of Scientific Information (actualment Clarivate Analytics).

L'espurna [ modifica ]

El detonant, com passa en la majoria d'ambits, va ser de caracter economic. A la decada de 1990 els increments de preus de les revistes cientifiques superaven notoriament la inflacio i amenacaven amb desbordar els pressupostos de les biblioteques (congelats ja llavors). Els bibliotecaris van ser un dels primers col·lectius a posar el crit al cel ia reflectir en un estudi aquesta pujada de preus coneguda com la "crisi de les publicacions periodiques" (serials crisi). Les estadistiques de l'Association of Research Libraries van mostrar com, en el periode 1986-2006, l'augment del cost de les subscripcions a revistes academiques va ser d'un 381 %, mentre que la inflacio no va arribar al 80 % (es a dir, un increment quatre vegades superior). ^[3] Altres estudis paral·lels amb dades de la decada de 1990 mostren xifres similars, amb increments superiors a cinc vegades la inflacio. ^[4]

Les reaccions [ modifica ]

Una de les primeres accions destacades va ser la carta oberta als editors cientifics promoguda per PLoS (Public Library of Science) el 2001. La van signar mes de 30.000 cientifics que sol·licitaven als editors academics que deixessin els articles en acces obert a partir dels sis mesos de publicacio i que demanava als investigadors que no publiquessin en aquelles revistes que no subscrivissin la declaracio. La carta va tenir mes impacte social que efectes practics, contribuint a la difusio del significat de l'acces obert.

El desembre de 2001 va tenir lloc a Budapest una reunio promoguda per l'Open Society Institute (de l'Open Society Foundation, patrocinada per George Soros) on es va aprovar la Declaracio de Budapest (Budapest Open Access Initiative, 2002) que ha definit per primera vegada el acces obert com el lliure acces a traves d'Internet a la literatura cientifica, respectant les lleis de drets d'autor existents, i que va establir les dues estrategies per aconseguir l'acces obert abans comentades: la via verda (el diposit dels documents en repositoris) i la via daurada (la publicacio en revistes d'acces obert).

A la Declaracio de Bethesda sobre publicacions d'acces obert ^[5] (2003), a mes, s'esmentava l'arxiu immediat dels treballs per facilitar aquest acces en obert. Finalment, en la Declaracio de Berlin ^[6] (2003) es posaven de manifest les grans possibilitats que ofereix internet en la difusio del coneixement, s'avalava el paradigma de l'acces obert, i es recollien els termes de les dues declaracions anteriors. Entre les tres s'han acabat de perfilar les caracteristiques de la iniciativa OA.

Aixi mateix en 2010, sota els auspicis de FECYT, es va aprovar a Granada la Declaracio de l'Alhambra, que conte unes recomanacions i un pla d'actuacio per impulsar l'acces obert als paisos del sud d'Europa.

La provisio de l'acces obert [ modifica ]

En un primer moment el lliure acces es podia proporcionar de dues maneres diferents, ^[7] a traves de l'anomenada "via verda" i a traves de la "via daurada". Posteriorment, s'han anat incorporant altres vies d'acces obert amb diverses caracteristiques, com la "via hibrida", la "via bronze", la via diamant" i finalment l'anomenada "via negra". ^{[8] [9]}

Les diverses vies d'acces obert:

• Via daurada : proporciona acces lliure, gratuit i permeten de reutilitzar i difondre sense restriccions els articles publicats. Sovint, per publicar documents en aquest tipus de revistes, els autors han de pagar les despeses de publicacio, i fan valer els drets d'explotacio dels documents a traves de les llicencies Creative Commons .
• Via verda : on els autors dipositen en un repositori institucional , o en un de tematic, les versions previes dels articles publicats a les revistes de subscripcio. La via verda pot implicar algun tipus d’embargament sobre el text dipositat.
• Via hibrida : ofereix als autors la possibilitat de publicar els seus articles en acces obert a traves d'un pagament, o be publicar l'article sense cost per l’autor pero cedint els drets d’explotacio a l'editorial. En aquestes revistes, hi haura articles en acces obert al costat d'articles que no es poden consultar si no es paga la corresponent subscripcio.
• Via bronze : implica que el text dels articles es pot consultar lliurement, pero l'editorial conserva tots els drets d'explotacio dels documents. Hi ha acces gratuit pero no acces obert perque no es permet la reutilitzacio del contingut.
• Via diamant : proporciona acces obert, lliure i gratuit, als articles i la possibilitat de reutilitzacio, a traves de les llicencies Creative Commons , sense cap cost pels autors.
• Via negra : es refereix a la publicacio il·legal d'articles amb tots els drets reservats a traves de plataformes tipus SciHub , ResearchGate , Academia.edu , o altres de similars.

Els avantatges [ modifica ]

Els avantatges d'aquest nou model son diverses i les podem agrupar en tres grans apartats.

Comunicacio cientifica [ modifica ]

En primer lloc, la posada a disposicio en acces obert dels resultats d'investigacio i de les publicacions cientifiques suposa una millora notable del funcionament de la comunicacio cientifica, ja que s'incrementa l'us i impacte dels continguts, es millora la qualitat de la investigacio i es poden reduir notablement els costos.

a) Increment de l'us i de l'impacte

La publicacio en acces obert permet arribar a una audiencia molt mes amplia amb la qual cosa augmenten no nomes les consultes (us) dels textos sino tambe el seu impacte i immediatesa. S'han realitzat molts estudis sobre els avantatges de l'acces obert per a les cites. Steve Lawrence (2001) va ser un dels primers: constatava que els articles mes citats de l'ambit de la informatica eren ja llavors, de forma molt majoritaria, els de lliure acces i online. Harnad (2004) i Hajjem (2005) tambe van realitzar sengles estudis comparatius similars en diverses disciplines cientifiques, trobant-se en tots els casos una relacio positiva a favor dels articles en acces lliure, tot i que en percentatges diferents segons l'especialitat. Es el que s'anomena Open Access Citation Advantage (OACA), els avantatges de l'acces obert per a les cites, que es deriven de l'accessibilitat (obertura) dels articles aixi com de la rapida disponibilitat. Wagner (2010) realitza un recull d'articles que analitzen la relacio de l'acces obert amb l'augment de les cites. En 39 dels estudis es constata un avantatge important mentre que en tan sols 7 d'ells no s'estableix cap correlacio entre l'acces obert i factor d'impacte. Alma Swan (2010) disposa d'un estudi similar.

b) Millora de la qualitat de la recerca

Els cientifics poden avancar de forma mes rapida i agil en les seves investigacions, ja que disposen d'acces lliure i immediat als avencos dels seus col·legues de tot el mon. En reduir-se el periode de recepcio dels continguts cientifics s'agilita la transferencia de coneixement. El model d'acces obert, per tant, es un dels pilars basics per a l'increment quantitatiu i qualitatiu de la recerca i la innovacio.

c) Reduccio de costos

Houghton i altres autors ^[10] van dur a terme un estudi centrat en la identificacio i quantificacio dels costos i tambe dels beneficis de tres models de publicacio academica: per subscripcio, en acces obert i d'autoarxiu en repositoris. Seguint la mateixa metodologia, estudis similars s'han dut a terme en els Paisos Baixos i Dinamarca. Tots ells convergeixen en el notable estalvi economic que la utilitzacio del model d'acces obert suposa per a la ciencia.

A la societat [ modifica ]

En segon lloc, l'acces obert tambe genera beneficis directes sobre la societat, que es concreten en tres aspectes:

a) Facilita una transferencia directa de coneixement a la societat.

Els continguts cientifics tenen interes per als investigadors en particular pero a mes poden ser utils tambe a la societat en general.

b) Trenca les barreres entre paisos rics i pobres.

Les diferencies existents entre el primer i el tercer mon en la majoria dels ambits (educacio, cultura, tecnologia, etc.) poden reduir al minim pel que fa a continguts cientifics si el model d'acces obert arriba a ser predominant. Els cientifics d'arreu del mon tindran a la seva disposicio els mateixos continguts, independentment dels recursos economics de que disposin per adquirir-los.

c) Permet fer visible la inversio publica en recerca.

La investigacio es un sector amb poca o baixa visibilitat social. El seu interes i efectivitat son percebuts tan sols per una petita part de la societat, la mes propera a aquesta. El fet de poder transferir un producte concret ajudara a fer mes visible el seu valor.

Reutilitzacio [ modifica ]

En tercer lloc, l'acces obert possibilita la reutilitzacio de la informacio i de les dades. Els continguts es posen a disposicio no nomes per a la consulta sino tambe perque puguin crear-se productes i serveis derivats. Perque aquesta reutilitzacio sigui possible es necessari que s'hagin alliberat les barreres legals que s'han comentat al principi del capitol i, d'altra banda, que es compleixin determinades especificacions tecniques per facilitar la interoperabilitat entre productes i sistemes. En qualsevol cas, es tracta d'una faceta amb poca explotacio encara pero amb molta projeccio de futur.

El lliure acces en termes de participants en la publicacio cientifica [ modifica ]

Els autors i investigadors [ modifica ]

Una de les raons principals per les quals els autors permeten que els seus articles de lliure acces, es augmentar l'impacte ^[11] del seu treball. La publicacio de la recerca en acces obert comporta un seguit de beneficis i contrapartides per a l'investigador/a. Amb l'aparicio dels formats electronics alguns d'aquests guanys queden potenciats i d'altres son reinterpretats de manera diferent. ^[12]

• Visibilitat . La visibilitat de la recerca es mes gran com mes difusio te el mitja a traves del qual es fa publica.

L'acces electronic ha fet augmentar la visibilitat dels autors i l'accessibilitat de la recerca publicada a revistes. L'aparicio de servidors d'e-prints ha incrementat les opcions i oportunitats d'acces.

• Contribuir a temps . La velocitat dels avencos cientifics i el seu impacte als mercats exigeix que la recerca arribi en poc temps a la comunitat cientifica. Moltes revistes tenen terminis de publicacio molt llargs a causa dels controls de qualitat establerts pels processos de revisio per experts (en angles, peer-review ).

La publicacio a servidors d'e-prints redueix el proces de publicacio, pero en algunes ocasions la fiabilitat dels continguts no queda prou garantida perque no hi ha sempre un proces d'avaluacio d'experts.

• Recompensa i reconeixement. Els sistemes d'avaluacio de la recerca mes habituals es basen en el nombre de publicacions d'un autor, el nombre de citacions que altres autors fan de les seves publicacions i el factor d'impacte de les revistes en que publica.

Com a consequencia les revistes de mes difusio augmenten la seva demanda entre els autors que desitgen publicar

• Construir comunitats d'interessos. La visibilitat de la recerca, unida a la possibilitat d'establir-hi contactes facilita la creacio de xarxes d'investigadors. Sovint l'aparicio de noves disciplines porta de la ma l'aparicio de noves publicacions. Les revistes constitueixen un espai de debat i d'intercanvi de noves aportacions.

Els inversors en recerca i les universitats [ modifica ]

El prestigi de les universitats i de les institucions d'investigacio es mesura, en part, per l'activitat investigadora del seu personal docent i dels seus grups de recerca. Les publicacions dels investigadors i el seu impacte son eines importants per mesurar i avaluar la recerca d'una institucio. Les universitats pensen que paguen quatre vegades per la investigacio:

• La Universitat paga el temps de l'investigador perque faci la recerca.
• La Universitat paga els laboratoris, equipament, etc., necessaris per a dur a terme la recerca
• Quan la recerca ja esta prou elaborada per a ser difosa a la comunitat investigadora, l'autor/a busca on publicar-la. Pero sovint, cal pagar perque una revista cientifica publiqui els resultats de la investigacio.
• Un cop el resultat de la recerca s'ha publicat, les biblioteques, en la seva funcio de donar acces als recursos d'informacio especialitzats per subscriure les revistes cientifiques que contenen aquestes investigacions. ^[13]

Un dels arguments per a l'acces public a la literatura cientifica es que la majoria de la recerca pagada amb els diners dels contribuents, per la qual cosa tambe ha de ser generada a partir d'aquests estudis estan a disposicio del public, mentre que la proporcio de la investigacio financada amb fons publics cientifica difereix ampliament entre els paisos - en Australia com en el 80% En Suissa i Japo, nomes 10%. ^[14] Com es despren dels defensors del lliure acces, s'accelera el proces de recerca, la productivitat i el coneixement. Es a dir, cada investigador pot llegir un article, independentment de si te acces a una biblioteca que disposa d'un magatzem on es troba aquest article, que es especialment important en els paisos en desenvolupament. ^[15] D'acord amb alguns models economics, compartir el coneixement material en lliure acces pot augmentar el benefici economic d'invertir en recerca en els diferents paisos. ^[16]

Editors [ modifica ]

Els editors comercials son els principals opositors a l'acces lliure. Els models de negoci d'aquestes empreses depenen de les subscripcions i dels pagaments dels autors (encara que alguna revista que lliure tambe demanen pagaments dels autors per a la seva publicacio), per la qual cosa veuen la mesura com una amenaca a la seva existencia. L'Associacio Americana d'Editors (Association of American Publishers, AAP) va ser fundada el 2007 per l'Associacio per a la Integritat de la Recerca en ciencia i medicina (Partnership for Research Integrity in Science & Medicine, PRISM), un grup de pressio al govern dels EUA en contra dels requisits legals per a l'acces public i gratuit als resultats de la investigacio financada. L'organitzacio promou la interpretacio que el lliure acces posa en perill la integritat de la ciencia enfront de la censura i altres manipulacions i de soscavar la qualitat del proces editorial (especialment l' avaluacio per experts , peer-review ) que es un element clau de la ciencia moderna). ^[17]

Les condicions de les editorials. Les condicions per editar sovint comporten la cessio total o parcial dels seus drets d'autor a l'editorial. Aquest fet impossibilita l'autor publicar en un altre mitja. Aixo no obstant, en l'actualitat moltes editorials permeten la practica de l'autoarxiu, aixi com la publicacio a servidors de preprints o postprints, sempre que sigui sense anim de lucre. Les editorials posen com a condicio als autors l'acompliment d'estrictes especificacions de tractament de textos, imatges i grafics a les quals els articles s'han d'ajustar. Alguns autors consideren que han passat a assumir unes tasques propies dels editors.

Els usuaris i el public [ modifica ]

Un dels avantatges del lliure acces es per als usuaris en els paisos en desenvolupament que tenen un acces molt limitat a les revistes cientifiques. Tambe tenen Beneficis de l'OA els usuaris en els paisos desenvolupats, ja que les biblioteques no poden proporcionar totes les revistes cientifiques, la majoria d'elles pot oferir nomes una petita fraccio d'aquestes. Un article OA pot ser llegit per qualsevol persona amb acces a Internet - un cientific, un usuari professional, periodista, escriptor, politic, o un aficionat (per hobby). En la majoria dels casos, usuaris directes d'articles cientifics. Abans de l'aparicio de lliure acces La comunitat cientifica ja ha establert formes alternatives per a la difusio de publicacions, incloent el prestec interbibliotecari, i el contacte directe amb l'autor, pero aquestes maneres son sovint poc fiables i, en particular en les arees d'investigacio mes actives es massa lent. L'acces al material de OA, d'altra banda, es immediat.

Fins i tot aquells que no llegeixen articles cientifics, es pot gaudir dels beneficis de l'acces obert. Per exemple, l'avantatge del que poden beneficiar-se uns pacients perque el seu metge i altres treballadors de salut tinguin acces als ultims resultats de la investigacio, que pot contenir informacio important per al seu posterior tractament. Si el public te acces a la literatura cientifica, les normes o una organitzacio no governamental que advoca per un canvi legislatiu, aixo pot ajudar a prendre decisions mes informades. En tots els casos, l'acces obert pot contribuir a l'alfabetitzacio cientifica i el nivell d'educacio. ^[18]

Les biblioteques i els bibliotecaris [ modifica ]

Les Biblioteques pensen que els preus de les revistes cientifiques augmenten molt per sobre del cost de la vida i les clausules de les subscripcions a les publicacions de prestigi son abusives i que el model marcat pels grans editors comercials es insostenible i per aquest motiu les biblioteques universitaries han dut a terme diferents accions. ^{[19] [20] [21]}

Els consorcis. Les biblioteques universitaries s'agrupen en consorcis per tal de comprar paquets d'informacio que una institucio sola dificilment podria adquirir i pressionar a les grans editorials i negociar millors preus.

El CBUC Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine . (Consorci de Biblioteques Universitaries de Catalunya) te per missio la de millorar els serveis bibliotecaris a traves de la cooperacio. Gracies a la subscripcio consorciada les biblioteques universitaries tenen acces, en millors condicions economiques, als paquets editorials mes importants de revistes cientifiques.

Suport a la publicacio i creacio de diposits institucionals: Les biblioteques donen suport a la publicacio de les revistes de la Universitat i col·laboren en la publicacio electronica de les revistes de la Universitat. l Les biblioteques participen en la creacio i gestio de Diposits institucionals , per tal d'augmentar la visibilitat de la recerca.

El juliol de 2016, en una jornada d'intercanvi entre el Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politecnica de Catalunya i el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigacio de la Universitat de Barcelona , sorgeix la iniciativa de crear l' Observatori de l'acces obert , que te com a objectiu fer un seguiment de l'estat de l'acces obert a les universitats catalanes que hi participen. ^[22]

Historia del moviment ^[23] [ modifica ]

1998	Es crea SPARC (The Scholarly Publishing and Academic Resource Coalition) amb els objectius de crear un mercat competitiu per a la comunicacio cientifica, reduir el cost de l'adquisicio, produccio i distribucio de revistes i enfortir els drets d'autor. La seva estrategia es basa en crear revistes d'acces obert i gratuit, de les mateixes disciplines d'altres ja establertes, molt cares i editades pels grans editoris comercials.
1999	Es funda l' OAI ( Open Archives Initiative ) que desenvolupa i promou estandards per ajudar a la recuperacio de la informacio dispersa en diferents diposits.
2002	La BOAI ( Budapest Open Access Initiative ), promoguda per l'Open Society Institute de Georges Soros, impulsa una declaracio adrecada a editors, bibliotecaris i investigadors a favor de l'edicio de revistes en acces obert. Mes de 5.000 investigadors i 500 institucions de recerca ja han recolzat aquesta iniciativa.
2003	Manifest realitzat per Rebiun Red de Bibliotecas Universitarias sobre el futur de les publicacions cientifiques.
2003	Declaracio de BERLIN Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine . a favor de l'acces obert al coneixement de les ciencies i les humanitats. Mes de 100 institucions -entre elles CERN, CNRS i INRA- signen per recolzar aquesta iniciativa.
2004	Declaracio de Washington a favor de l'acces lliure a les revistes cientifiques: signada per, entre d'altres, l'Association for Research in Vision and Ophtalmology i l'American Society of Plant Biologists.

El futur de l'acces obert [ modifica ]

Al llarg de la darrera decada s'ha avancat molt en l'acces obert a les publicacions cientifiques. Pero, mes enlla de l'acces a les publicacions, cada vegada mes es demanen les dades i els processos que s'han generat en el proces de la recerca per poder-los reproduir.Amb aquest objectiu s'ha iniciat un projecte pilot, Horizon 2020, ^[24] que preten fer publiques les dades que es generen o es recullen en un projecte de recerca perque es puguin reutilitzar. ^[25]

Actualment el Parlament Europeu esta revisant la directiva europea del 2001 , on es definien les lleis de propietat intel·lectual. Entre les propostes presentades, hi ha la introduccio d'una nova excepcio per permetre analitzar un text i extraure’n les idees o les dades. La Declaracio de la Haia Arxivat 2015-09-10 a Wayback Machine . sobre la cerca i l'extraccio de coneixement en l'era digital te com a objectiu millorar l'acces al coneixement eliminant qualsevol barrera que impedeixi la cerca i l'analisi. ^[26]

Per tal de concienciar a la comunitat academica i a la ciutadania en general, es va crear l'anomenada Setmana de l'acces obert , com un esdeveniment anual de difusio del contingut academic centrat en l'acces obert i temes relacionats, que es realitza a escala mundial durant la darrera setmana completa d'octubre en multitud d'ubicacions tant en linia com presencialment. ^{[27] [28]}

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cost de publicacio d'article

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Coneixement lliure
• Codi obert
• Domini public
• Dades obertes
• Diposit institucional
• OAI-PMH
• Budapest Open Access Initiative
• Declaracio de Berlin sobre Acces Obert al Coneixement en Ciencies i Humanitats
• Sci-Hub
• Digithum

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Acces obert