ANTONI NOGUERA ORTEGA

I

NEUS TRUYOL CAIMARI

Biel Perez i Pep Valero

Antoni Noguera Ortega (Palma, 27 de desembre de 1979) ha treballat d’educador de carrer al mateix Ajuntament de Palma del qual va ser regidor des del 2011 i actualment batle des del 30 de juny de 2017.

Nadiu del barri palmesa de Pere Garau, des de la seva joventut ha estat molt vinculat al mon associatiu, especialment al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. De jove va entrar a militar en politica de la ma del Partit Socialista de Mallorca, essent elegit el 2006 Secretari General dels JEN-PSM, la branca jove del partit. A les eleccions del 2015 va ser reelegit regidor, obtenint 23.000 vots i cinc regidors en total. Mitjancant un acord amb PSIB-PSOE i SomPalma, Noguera fou elegit batle de Palma el 30 de juny de 2017 despres que ho fos Jose Hila (PSIB) els primers dos anys de legislatura. Finalment, el passat novembre, va ser elegit cap de llista de MES en un proces de primaries obertes a tota la ciutadania.

Neus Truyol Caimari (Palma, 27 de febrer de 1978) es sociologa que s’ha format entre Mallorca, Barcelona i Madrid, regidora a l’Ajuntament de Palma des d’octubre del 2013 i actualment tinent de batle d’Ecologia, Agricultura i Benestar animal des del juny del 2015.

Des de ben jove ha estat vinculada a l’activisme social vinculat al dret a l’habitatge, el feminisme i la radicalitat democratica de tots els pobles. Laboralment ha participat en projectes de participacio ciutadana i desenvolupament local. El maig del 2011 va ser la numero 4 de la llista PSM-IniciativaVerds-Entesa-PACMA a l’Ajuntament de Palma, pero no fou fins a l’octubre del 2013 que entra al consistori com a regidora arran de la dimissio de Marisol Fernandez. Aixi mateix, el novembre del 2018 va ser elegida per ser numero 2 de la llista MES per Palma per l’Ajuntament mitjancant primaries.

De l’oposicio al govern… Que ha suposat aquest fet a MES PER PALMA?

Aquest fet ens ha donat la possibilitat de dur endavant el projecte de ciutat en el que creim i el que plantejavem el 2015, veniem d’una legislatura marcada per la corrupcio i per la perdua de drets dels funcionaris de l’Ajuntament; aixi com un allarga llista de retallades en drets socials i serveis publics. Governar ens ha suposat una responsabilitat per afrontar diferents reptes de la ciutat, el primer plantar cara a la corrupcio, posar el comptador de la corrupcio de Palma a zero; per altra banda recuperar tots els drets dels treballadors publics; i evidentment, dignificar els serveis municipals per contribuir a una major qualitat de vida de la gent. Ara som una formacio politica mes madura, i encara coneixem millor la ciutat, de cara a les proximes eleccions tenim molt clars quins son els principals reptes de futur de la ciutat.

Com valoreu la legislatura des del Pacte de Govern?

Ha estat una legislatura molt completa, hem estat un govern proper, governam amb i per a la gent i les seves necessitats. Sempre hem escoltat i hem retut comptes a la ciutadania. Hem de recordar que hem fet diferents audiencies publiques durant els 4 anys, per col·lectius i per districtes. Hem treballat per transformar Palma, en una Ciutat verda, justa, sostenible i creativa. En definitiva, creiem que ara vivim a una Palma mes estimada.

En els pactes de govern de MES amb el PSOE i la candidatura avalada per PODEM, que aporta MES per Palma com incorporacions mes significatives?

Valentia. Hem estat el motor d’aquest pacte. Si s’analitzen les propostes estrelles d’aquest ajuntament, aquelles fites mes significatives, MES hi hem estat presents com a element central. A l’esbucament de Son Banya, a la regulacio del lloguer turistic, a la implantacio de la Recollida Selectiva Mobil, a la lluita per la Memoria Historica… a totes.

Quines coses realitzades trobeu mes positives de les arees que gestiona MES per Palma?

Des de Model de ciutat i Urbanisme hem dut endavant projectes cabdals per canviar la ciutat. Per aixo hem impulsat el que sera el primer Bosc Urba de la ciutat, a l’antic Canodrom. Aquest bosc, a mes de ser un pulmo verd per la ciutat, canvia el model de grans parcs amb estores de ciment. Volem ser una ciutat Verda.

A mes d’aixo, hem preservat 48.000 metres quadrats del Bosc de Can Tapera que estaven amenacats. Tambe ha estat durant aquests anys que ens hem assegurat que es preservin ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, i que al Molinar hi hagi un port petit.

La transformacio del passeig Maritim es tambe un punt clau per aquesta Palma Verda. El passeig Maritim es la primera autopista de l’Estat Espanyol. El projecte de remodelacio del Passeig Maritim comptara amb la plantacio de mes de mil nous arbres. En total a Palma es plantaran mes de 2500 nous arbres.

Des de l’Area d’Habitatge, vinculada a Model de Ciutat i Urbanisme s’ha impulsat una nova politica d’habitatge amb un objectiu clar: augmentar de l’1% d’habitatges socials que hi havia a Palma fins al 10% del parc d’habitatge. El 2018 el Govern ha invertit 17 milions d’euros per a la construccio de 140 habitatges de lloguer social, i des de l’Ajuntament hem cedit cinc solars a l’IBAVI. D’altra banda, l’Oficina Anti-desnonament ha ates a mes de 1400 families un 70% d’aquestes tenia una data de llancament del seu habitatge.

Pel que fa a Ecologia podem dir que Palma recicla mes que mai. S’ha fet una inversio de 20 milions d’euros amb la compra de nous contenidors i maquinaria per uns serveis de neteja mes eficients per tots els barris i pobles de Ciutat. Tambe s’ha impulsat un nou metode de recollida selectiva al Centre, aixi com la introduccio de la materia organica. Amb aquest nou sistema, al centre es recicla mes de un 70% quan abans era un 18%. A la resta de la ciutat es va comencar amb un 14% i ja s’ha superat el 26% de reciclatge. Records historics per la nostra ciutat! Pel que fa als espais naturals, hem recuperat Es Carnatge, l’unic espai no urbanitzat del litoral del municipi; mentre hem acostat Cabrera a la ciutadania, amb visites gratuites per infants i adults. La lluita contra el canvi climatic esta essent un repte clau per construir un futur habitable, el foment de les energies renovables o la gestio sostenible de l’aigua son peces claus que esteim treballant amb valentia. Hem posat les politiques ambientals al centre de l’equacio.

A l’area de Cultura, hem treballat amb la premissa que Palma es una ciutat Creativa, es una realitat. Des de l’Ajuntament hem donat suport i visibilitzacio a la cultura. Tenim espais de present dinamitzats, com els teatres municipals o el Casal Solleric (amb una linia expositiva innovadora, amb exposicions de Rogelio Lopez Cuenca o Mondarain… i una programacio que ha agafat coherencia i qualitat). Tambe podem estar orgullosos de l’apertura de Can Balaguer o la dignificacio dels espais museistics del Castell de Bellver. Tambe s’han impulsat cicles de cinema als teatres municipals. Pero no acabam aqui. Tenim diversos projectes en marxa: 1) L’antiga Preso de Palma esdevindra un centre de creacio contemporania; 2) Les Torres del Temple, les rehabilitam i les incorporam a la xarxa de museus i 3) Can Ribes, futur centre de formacio, creacio i recerca de les arts del circ a la Soledat-Nou Llevant.

I des de Benestar Social dos grans reptes: apostam perque no hi hagi barris de primera i barris de segona, i per aixo hem invertit als barris vulnerables, com Son Gotleu i al Camp Redo. Hem rehabilitat 19 habitatges del Camp Redo i es treballa per seguir amb la rehabilitacio d’aquest barri.

I aquest govern, sera el que va comencar amb el desallotjament de Son Banya, despres d’una ordre judicial i un pacte amb totes les forces politiques amb representacio a l’Ajuntament de Palma, s’ha iniciat un proces per acabar amb el supermercat mes gros de la droga. Acabar amb Son Banya es donar noves oportunitats a les persones i als infants que hi viuen.

Segurament el que tothom recordara es que no hem pogut finalitzar amb l’enderrocament de sa Feixina, pero hem de dir que hem estat el primer govern que ho ha volgut fer amb fermesa i que ha pres la decisio d’esbucar aquest monument feixista. Per desgracia la justicia ens ha aturat aquesta decisio i esta pendent de resolucio i esperem poder finalitzar la feina la legislatura vinent. D’altra banda s’han donat passes increibles pel que fa a la Memoria Historica, hem col·locat els primers Stolpersteine, hem declarat el Dia de record de les victimes de la Guerra Civil, hem impulsat el cicle Memoria i Carrer (conferencia i musica), s’ha impulsat el Mur de la Memoria digital i hem inaugurat una exposicio sobre presos del franquisme al Castell de Bellver.

A on pensau que heu pogut errar en qualque decisio?

Ens ha faltat temps i competencies per aplicar algunes mesures, com per exemple per implementar mesures per garantir un millor acces a l’habitatge, com la limitacio dels preus. Estem davant una emergencia social en aquest sentit i l’Ajuntament de Palma necessita mes financament i competencies per fer-hi enfront de la forma valenta amb la qual volem treballar. Al mateix temps hem de millorar la politica comunicativa, hem d’explicar mes i millor les politiques fetes. Les institucions encara pateixen la desafeccio social, pero aquests 4 anys hem lluitat per recuperar la confianca de la gent en la politica. Transformar la Ciutat en un espai de convivencia i justicia es un projecte cooperatiu, on tothom s’hi ha de sentir part. Per aixo es imprescindible seguir teixint col·laboracio ciutadana i empresarial amb les administracions. Palma es una obra col·lectiva. Les reivindicacions socials per a nosaltres son motor imprescindible per transitar cap una ciutat mes democratica.

Com equip de govern, que pensau que s’ha aportat de mes calat estrategic pel present i pel futur de Palma? Apuntau cap a un nou model de ciutat?

Es evident que estar dins el govern et dona mes eines per coneixer quins son els problemes de la ciutat, i molt mes si hi tens la batlia. Nosaltres mes enlla de la partitocracia tenim un model de ciutat, un model de ciutat pels proxims 20 anys, una ciutat verda, justa, igualitaria, resilient, sostenible… i treballam per aconseguir aquests objectius, les nostres propostes van encaminades a culminar aquest projecte de model de ciutat moderna i europea.

Un exemple clar, Palma ara es un referent internacional de Ciutat que combat la turistitzacio dels barris i treballa per la defensa de l’acces a l’habitatge. Aquestes son problematiques europees actuals, i moltes ciutats ens miren com a municipi capdavanter en aquestes materies (i d’altres). Es un orgull liderar un govern que posa al centre el benestar de la gent, en le present i pel futur.

Pensau en qualque ciutat existent, com a referent o model que desitjau?

Hi ha moltes ciutats que prenen diferents decisions en diferents materies a les que miram, no hi ha una especifica que sigui el model a seguir, ja que totes les ciutats tenen unes circumstancies diferents. Pero si que estam atents a diferents politiques que adopten determinades ciutats. Per aquest fet m’he reunit amb la batlessa de Madrid, Manuela Carmena, per parlar de diferents politiques d’habitatge o amb Ada Colau per tractar tambe la problematica del lloguer turistic, i amb Joan Ribo amb qui compartim que la mobilitat sostenible es un dels eixos principals per les ciutats. Tambe estam atents a politiques que s’apliquen a Berlin, Amsterdam i altres ciutats europees. Pero com deiem, aquestes ciutats tambe observen el que estem fent a Palma. Treballam en xarxa amb les ciutats del canvi d’arreu de l’Estat per afrontar els reptes comuns que tenim, i per exigir a l’Estat i a Europa politiques que reforcin la sobirania municipal i el benestar social i ambiental.

Que pensau de la imputacio per prevaricacio per prohibir el lloguer vacacional als plurifamiliars a Palma?

Aquesta es una denuncia politica, es un modus operandi que s’ha anat produint i repetint durant aquesta legislatura, poders especulatius que van contra l’interes general i la voluntat democratica dels ciutadans. “Ells” es evident que no responen a l’interes general, sino a interessos economics, nosaltres posam sempre per damunt l’interes general i el de la ciutadania perque es el nostre deure. Creim que es un simptoma que “ells” ens tenen por, han vist com un govern d’esquerres no fa politiques a la seva mida. Pero nosaltres sabem que tenim el suport de la ciutadania, que ens va votar per fer politiques com aquestes. No li veim molt de recorregut a aquesta querella interposada per un lobby com es FEVITUR, que nomes mira pels seus interessos i no pels de la ciutat.

Palma es una ciutat bruta? Sera el principal argument de l’oposicio?

Precisament aquesta setmana hem presentat dades. Palma es ara una ciutat mes neta. Hem fet una inversio mai vista abans amb mes de 5 milions d’euros per millorar els serveis de neteja, hem incrementat el personal, ampliant serveis a tots els barris. La neteja es un servei que ha d’estar en constant adaptacio a les exigencies socials, sempre s’ha d’anar millorant, i aixo estem fent.

Amb aquestes millores tenim serveis de neteja mes eficients. Recollim un 45% mes de fems amb els serveis de neteja, tenim 60 vehicles nous per granar i netejar amb aigua tots els carrers de Ciutat. I a mes a mes, les demandes ciutadanes han baixat moltissim, mostra que els nous serveis son mes eficients. Que vol dir aixo? Que cada dia la gent te mes clar que la neteja de Palma ha millorat clarament. Al mateix temps que any rere any s’han de seguir milorant els serveis i apel·lant a la implicacio social per una Palma neta.

Amb el nou pla de neteja que implementarem el 2018 ah suposat les seguents novetats 1) Neteja diaria a tots els carrers (abans la majoria de carrers es netejaven cada 2 o 3 dies). 2) Neteja amb aigua cada mes a tots els carrers (abans sols es netejava amb aigua al centre i a la platja de Palma). 3) Equips especifics per la retirada d´herbes, i 4) Equips de neteja diaris contra l’incivisme per netejar el voltants dels contenidors o abocaments. A mes reciclam mes que mai. S’ha incrementat el reciclatge al conjunt de la ciutat superant el 25%. Al centre de la ciutat, amb la Recollida Selectiva Mobil, aquest percentatge s’ha incrementat fins al 70%.

Com valoreu la vostra gestio respecte a la relacio amb la ciutadania? Amb quanta gent heu tingut una relacio directa?

Amb incomptables persones! Som un ajuntament on prioritzar el tu-a-tu. Facilitam la participacio ciutadana als plens i visitam cada setmana una barriada, impulsant, cada mes, una trobada oberta amb la ciutadania i cada any una audiencia publica. A mes de reunions i visites amb tots els veins que ens ho demanen, siguin entitats o persones individuals. Governam amb la gent, aquest es el nostre mode de viure la politica, l’Ajuntament es la casa de tothom. Hem capgirat, en aquest sentit, el funcionament de l’Ajuntament.

Que suposa que Antoni Noguera hagi sigut el batle a la segona meitat de la legislatura? La ciutadania segueix percebent la batlia com un organ de govern presidencialista, com aquella figura que ho ha d’arreglar tot?

Nosaltres entenem la batlia com un lloc de trobada directa entre la gent i l’ajuntament. Les decisions sempre son col·legiades i en equip. A mes, el caracter i a la manera de fer d’Antoni Noguera es essencialment de proximitat amb la gent, i de cooperacio amb l’equip de govern. Una combinacio essencial per governar amb pactes i voler fer politiques que millorin la qualitat democratica i de vida de la gent.

Sempre deim que a un diputat del Parlament de les Illes Balears sera dificil que l’aturin per parlar de determinada llei que estigui en tramit. En canvi a les regidores i regidors i segurament especialmente al batle, ens aturen constantment pel carrer per explicar-mos el seu dia a dia, diriem que els ajuntaments som l’administracio mes directa per a la gent.

Per aixo hem de tenir eines per solucionar els problemes, i moltes de les competencies les te l’estat i no l’ajuntament com per exemple la regulacio del preu del lloguer. Necessitam que els ajuntaments puguin posar limit als preus del lloguer, perque la realitat del nostre municipi sera diferent d’altres municipis. Com mes eines tenguem els ajuntaments, mes podrem donar solucio als problemes de la gent.

Ha canviat qualque cosa de la persona d’Antoni Noguera amb la batlia? I ha canviat Antoni Noguera en qualque cosa la figura de la batlia?

(Noguera) Segurament si, pero no et sabria dir. Potser he guanyat experiencia, mal de caps i he perdut un poc la innocencia. Pero tambe m’he refermat en les meves conviccions i en les ganes de fer feina. (Truyol) No ha perdut la il·lusio i conviccio que la politica es una eina util per fer un mon mes just. Aquest es un punt important, l’experiencia no ens fa perdre la radicalitat dels nostres objectius i formes d’actuar, per tant aprenem noves formes d’assolir-les.

La gestio fa perdre elements d’utopia?

La utopia mai es perd, es l’objectiu, el que marca cap on volem caminar. La gestio dins les administracions publiques dona moltissimes oportunitats per materialitzar politiques per millorar la vida de la gent. Pero evidentment tambe et mostra les seves limitacions i obstacles. Les administracions necessiten una reforma integral per ser mes eficients per donar resposta a les necessitats actuals. La realitat es cada dia mes complex i les administracions s’hi han d’adaptar.

Nosaltres tenim una concepcio mes amplia de com assolir la utopia. La utopia no se conquesta sols des de la gestio, ni molt manco. La utopia l’hem de construir des de tots els ambits de la vida: administracions, es clar, pero tambe des de l’escola, les families, les empreses, les entitats, els barris, … Hem d’avancar-hi amb un peu a les institucions i amb milers a la resta d’ambits. Sols la cooperacio i la transversalitat ens fara acariciar l’estimada utopia.

Com diria el gran Josep Maria Llompart, moure’s entre la realitat i la utopia.

Despres de quatre anys de gestio, per qui vos sentiu mes acompanyats i a on trobeu mes critiques o directament mes entrebancs?

Al marge de la bona sintonia dins l’equip de MES PER PALMA i la resta de l’equip de govern, crec que ens hem sentit molt acompanyats pel teixit associatiu d’aquesta ciutat. Fos des de la critica constructiva o des de la complicitat en l’accio de govern, crec que les associacions de Palma sabien que ells i nosaltres lluitam pel mateix. Respecte als entrebancs, creiem que l’actitud de l’oposicio no ha ajudat a generar consensos i molt de pics han tingut una actitud contraria a l’interes general.

Quins son els reptes de la legislatura que ve per a MES per Palma?

Els reptes de la proxima legislatura per a MES per Palma es afrontar els reptes de la ciutat. En primer lloc creim que l’acces a l’habitatge es un dels temes mes importants a la nostra ciutat. Ja hem donat passes per garantir aquest acces com han estat la cessio de solars a l’IBAVI per a la construccio d’habitatge public de lloguer. I una altra mesura pionera en el mon, la prohibicio del lloguer turistic en pluri-familliars, una proposta feta per la Federacio d’Associacions de Veins de Palma i avalada per informes tecnics i juridics de l’Ajuntament. Aquesta mesura es des del convenciment que els habitatges han de ser per viure-hi i no per especular o dur-hi una activitat economica. Per altra banda tambe hem fet una nova regulacio d’establiments turistics, limitant la seva proliferacio de forma drastica. Ara hem de seguir donant passes en aquest sentit, hem de limitar el preu del lloguer com comentavem abans, aquesta es una mesura clau per als anys que venen. Tambe creiem en l’estabilitat dels contractes de lloguer, en els contractes de llarga durada, per aixo proposam reduccions a l’IBI per aquells propietaris que lloguin el pis amb un contracte de 7 anys.

Per altra banda, la mobilitat sostenible, la legislatura vinent ha de ser la legislatura en la qual Palma tengui un transport d’alta capacitat, un trambus que connecti el centre de la ciutat amb s’Arenal i l’aeroport. Aquest mitja de transport seria una garantia per competir amb el cotxe privat i potenciar el transport public. A mes volem continuar augmentant els eixos civics, un fins a Pere Garau des de Nuredduna, es a dir, practicament des del centre de la ciutat, i un altre que connecti Blanquerna amb La Real.

A mes, un altre dels reptes de la legislatura que ve es el model turistic. A Palma hem de limitar els creuers a un maxim de 3 per dia i un maxim de 10.000 persones. Cal redistribuir els creuers al llarg de l’any perque causin el menor impacte possible a la nostra ciutat. El turisme s’ha de combinar sempre amb el resident, i no pot repercutir negativament a la ciutat. I finalment, continuar amb la regulacio del lloguer turistic i prohibir-ho als unifamiliars entre mitjaneres als barris tradicionals, com poden ser Son Espanyolet, es Molina o els Hostalets, continuant en la mateixa linia d’abans, garantir la convivencia dels veinats i les veinades de Palma.

I el definitiu, que la nostra ciutat estigui lliure de radicalismes que pretenen acabar amb els drets de molts de col·lectius, aquells que van en contra dels drets de les dones, dels drets LGTB, dels drets de les persones migrades, no han de ser benvinguts a la nostra ciutat. Totes les persones, independentment del seu origen, son ciutadanes de Palma.

Per que feis una campanya de lideratge de dues persones en lloc de la de candidat a la batlia?

Nosaltres sempre deim que MES per Palma es una cooperativa politica, solen tenir mes rellevancia les persones que encapcalen la llista, pero el nostre es un projecte col·lectiu, i un d’aquests exemples es treballar de forma conjunta els dos primers de la llista, apostam pels lideratges compartits, ja ho varem fer aixi el 2015 i ara ho continuarem fent.

Es la nostra forma de veure la politica, i les cares mes visibles som nosaltres, pero tenim una llista molt plural i preparada, tenim gent independent que prove dels moviments associatius vinculats amb el lleure, amb els refugiats, amb el col·lectiu feminista, LGTB, i un llarg etcetera.