El
referendum par l'independensa de ła Catełogna del 2017
el xe un
referendum par l'independensa
che xe sta fato in
Catełogna
el 1º de otobre 2017.
El xe sta promoso da ła
Generalitat de Catalunya
co na leje del
parlamento catełan
e el xe sta contrasta dal
goerno spagnoło
parche incostitusionałe.
L'inisiativa ła parte dal parlamento vegnuo fora da łe
elesion del 2015
, vinte da la coałision independentista
Junts pel Si
. El 9 de zugno 2017 el presidente de ła Generalitat
Carles Puigdemont
el ga anuncia che el referendum el se saria fato el 1º de otobre del 'steso ano e che ła dimanda so ła scheda ła saria stata "Vuio che ła Catełogna ła sia un stado independente in forma de republica?". In chel ocaxion Puigdemont el ga xonta anca che, a difarensa de ła
consultasion del 2014
, sto referendum el saria sta vincolate.
El 6 de setenbre el parlamento catełan el ga aprova ła leje rejonałe che istituiva el referendum co 72 voti a favor (Junts par Si e
CUP
), 11 astegnui (
Catalunya Si que es Pot
) e nisun voto contrario. I raprexentanti dei partii contrari al referendum (PP, PSC e Ciudadanos) i gheva infati abandona l'aula.
El 7 de setenbre el
Tribunałe costitusionałe
el ga sospexo el referendum e łe altre norme ligae, dandoghe raxon al ricorso prexenta dal
goerno spagnoło
che el dimandava el anułamento de ła leje rejonałe par incostitusionałita. A sta sentensa se ga xonta el intervento de ła Procura Xenerałe che ła ga denuncia par dexobediensa Puigdemont e tuti i partesipanti al Uficio de presidensa del Parlament catełan che i gheva aprova ła mesa al ordene del di de ła leje che istituise el referendum. In pi ła Procura ła ghe ga ordina a tute łe forse de połisia, anca ai
Mossos d'Esquadra
, de inpedir el referendum secuestrando urne, schede e materiałe de propaganda.
Inte ła matinata del 20 de setenbre 2017 ła
Guardia Civil
ła ga secuestra, inte ła locałita de
Bigues i Riells
, 9 milioni de schede e altro materiałe liga al referendum. El steso di ła xe anca intra inte i edifisi de ła Generalitat a Barsełona, andove xe sta secuestra altro materiałe e xe sta aresta 14 funsionari catełani. Sti interventi de ła połisia i ga porta a de łe manifestasion de protesta ase partesipae, una de ste manifestasion ghe ga inpedio ai sbiri de intrar inte ła sede de ła CUP de Barsełona.
El 17 de otobre 2017 el Tribunałe costitusionałe, a l'unanimida, el ga definitivamente anula ła leje catełana che istituiva el referendum.
A ła fin el goerno catełan el xe nda vanti pa' ła so strada e se xe rivai a ła consultasion del primo de otobre. El goerno sentrałe el ga manda ła połisia pa' inpedir el voto, invese el goerno catełan ga fato de tuto par consentir el referendum. Durante la xornada ghe xe sta momenti de tension infra łe forse de polisia inviae dal goerno a sarar i seji e secuestrar le schede e i sitadini catełani che pasifegamente i sercava de inpedirgheło.
Łe urne łe xe sta sarae a łe 20.00. Secondo i primi dati comunicai da ła Generalitat i votanti i xe stai 2.262.000 (su sirca 5.300.000 aventi dirito); i SI saria stai 2.020.000 pari al 90%, invese i NO sari stai 176.000, o sia el 7,8%. Łe sifre xe sta po corete uficialmente a 2.286.217 votanti (43,03% dei aventi dirito), co 2.044.038 SI (92,01%) e 177.547 NO (7,99%).
El 10 de otobre ła majoransa independentista del Parlamento catełan ła ga sotoscrito na dichiarasion andove che se đichiarava ła costitusion de ła Republica catełana cofa stado independente e sovran.
El 27 de otobre sucesivo el parlamento el ga aprova a scrutinio segreto ła nasita de na republega catełana "cofa Stado independente, sovran, democratego". A ła votasion no ga partesipa i raprexentanti de PP, PSC e Ciudadanos. La đichiarasion unilaterałe de independensa ła xe sta aprova co 70 voti a favor, 10 contrari e 2 schede bianche.
El goerno sentrale intato, dal 21 de otobre, el gheva ativa la prosedura par l'aplicasion del
articoło 155
de ła costitusion spagnoła par destituir el goerno de Puigdemont e convocar nove elesion catełane. El 27 de otobre, dopo ła proclamasion de l'independensa catełana, el Senato spagnoło el ga aprova, co i voti a favor de ła majoransa del PP insieme co cueli de Ciudadanos e PSOE, l'aplicasion del art. 155 e donca el comisariamento de ła comunida autonoma. El 31 de otobre el Gtribunałe costitusionale el ga sospexo ła dichiarasion d'independensa, e el 8 de novenbre ła ga anula parche incostitusionałe.
El 28 de otobre el premier
Mariano Rajoy
el ghe da le funsion de presidente de ła Catelogna a ła vise presidente del goerno spagnoło
Soraya Saenz de Santamaria
, cofa Comisario straordinario, fin al 17 de majo 2018, data de l'intrada in carica de
Quim Torra
, eleto presidente el 14 de majo da ła nova majoransa independentista vegnua fora da łe
elesion
convocae dal goerno sentrałe spagnoło par el 21 de disenbre 2017.
El cuexito posto dal referendum, secondo el articoło 4 de ła leje rejonałe catełana istitutiva del referendum,
[1]
el xe sta:
(
VEC
)
≪
Vuto che ła Catełogna ła sia un Stado independente soto forma de Republica?
≫
(
ca
)
≪
Voleu que Catalunya sigui un estat independent in forma de Republica?
≫
? Testo del cuexito referendario
I eletori poeva votar
Si
o
No
. Ła leje rejonałe ła prevedea che, in caxo de vitoria del Si, el Parlamento de ła Catełogna el prosedese co la dichiarasion formałe de independensa, e che invese, in caxo de vitoria del No, vegnese convocae elesion antisipae pa' rinovar el Parlamento catełan.
Opsion
|
Voti
|
%
|
SI
|
2 044 038
|
92,01
|
NO
|
177 547
|
7,99
|
Totale
|
2 221 585
|
100,00
|
Schede bianche
|
44 913
|
|
Schede nułe
|
19 719
|
|
Totałe votanti
|
2 286 217
|
43,03
|
Aventi dirito al voto
|
5 313 564
|
|
Fonte: Generalitat de Catalunya.
[2]
- ↑
(
CA
)
LLEI 19/2017, del 6 de setembre, del referendum d'autodeterminacio
(
PDF
), Generalitat de Catalunya, 6 settembre 2017.
entrada il 16 settembre 2017
.
- ↑
(
CA
)
El Govern trasllada els resultats definitius del referendum de l'1 d'octubre al Parlament de Catalunya
, Generalitat de Catalunya, 6 ottobre 2017.
entrada il 7 ottobre 2017
(archivia dal
URL orizenałe
il 6 ottobre 2017
)
.