Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1296-1302  : aprofichant lei problemas de l' Emperi Bizantin , Venecia ataquet Constantinoble . Se turtet a una resistencia acarnada fins a 1299 car Genoa mandet d'ajuda ai Bizantins. Pasmens, apres aquela data, la flota bizantina poguet pas s'opausar a son adversari e Constantinoble deguet pagar una importanta indemnitat e cedir plusors illas.
1302  : en Anatolia , abandon de Magnesia per lei Bizantins . Aquela desfacha empediguet desenant lei Bizantins de protegir lei zonas ruralas anatolianas, co qu'entraina la fugida de miliers de paisans dins lei regions europeas de l'Emperi.
1302  : sensa eiretier, Ivan de Pereslavl leguet son territori a Daniel de Moscou entrainant un agrandiment important dau Principat de Moscou .
1303  : destruccion d'una partida de Constantinoble per un terratrem . Aquo permetet a l'emperaire Andronic II de restaurar lo patriarca Atanasi I ^er qu'era partisan d'una politica anti-corrupcion dura au sen dau clergat ortodox .
1303  : mort dau prince Daniel de Moscou que foguet remplacat per fiu Iuri III .
1304-1305  : engatjament de la companhia catalana per lei Bizantins. Forca eficac, aquelei mercenaris comenceron una campanha contra lei Turcs en Anatolia que degueron se retirar dins lei Monts Taurus . Pasmens, lei relacions marridas entre Grecs e Catalans entraineron una revouta dei mercenaris (→ 1307 ) e lei Turcs reconquisteron lei territoris perduts.
1306  : mandadis d'una importanta ambaissada en Europa per lo negus Wedem Arad ( 1299 - 1314 ). Son objectiu es desconegut mai era probablament liat a l'establiment de relacions militaras per se defendre contra leis estats musulmans dau sud-est de la Mar Mediterranea . La mission anet au mens en Roma e en Avinhon mai sei resultats son pas coneguts. Foguet benleu a l'origina de la legenda europea dau Preire Joan .
1307  : revirada d'una ataca de la companhia catalana contra Constantinoble . Pasmens, lei mercenaris pilheron Tracia e se dirigigueron vers lei regions europeas de l'Emperi.
1308  : apres la retirada de la companhia catalana , conquista de l'illa d'Imrali en Mar de Marmara per lei Turcs Otomans . I fonderon una basa navala que li permetet de blocar lei liasons bizantinas entre Europa e Asia .
1309  : en Majapahit , mort dau rei Raden Vijaya que foguet remplacat per fiu Jayanegara .
1312  : ajudadas per lei Serbes , lei tropas bizantinas capiteron de reconquistar Callipolis .
1312  : refus dau rei Karanbas de contuniar lo pagament dau tribut ais Egipcians previst per lo tractat de 652 renovelat en 1286 . Aquo entrainet una expedicion militara dei Mamelocs que conquisteron lo Reiaume. Placeron a sa testa un prince de la dinastia reiala qu'era convertit a l' islam , Sayf al-Din Abdullah Barshambu .
1314  : mort dau negus Wedem Arad que foguet remplacat per son fiu Amda Seyon I ^er .
1315  : abolicion de l'esclavatge dins lo Reiaume de Franca per Lois X . Lo comerci d'esclaus foguet tanben enebit. Aquela lei avia per objectiu de liberar lei darriereis esclaus presents dins lo reiaume e d'empedir lo passatge de presoniers eslaus destinats a la venda dins la Peninsula Iberica o en Mar Mediterranea . Foguet pas abolida durant lo periode coloniau mai foguet pas estenduda ai colonias.
1315-1317  : en Franca , famina greva que tuet probablament de centenaus de miliers d'abitants.
1316  : en Majapahit , revouta dau generau Nambi que foguet reprimida per lei forcas reialas.
1317  : en Makuria , decision dau rei Sayf al-Din Abdullah Barshambu de transformar la catedrala principala de Dongola en mosqueta . Aquo fasia partida de la politica d' islamizacion dau Reiaume comencada per lo rei dempuei lo comencament de son reine en 1312 . Pasmens, se turtet a la majoritat crestiana de sa populacion e una guerra civila comencet entre crestians e musulmans. Entrainet lo declin dau Reiaume que foguet d'ara endavant gaire mencionat dins lei cronicas.
1318  : aprofichant una crisi de succession dins lo Despotat d'Epira , l' Emperi Bizantin capitet de conquistar lo sud de la region.
1319 : en Majapahit , novela revouta militara menada per lo generau Kuti . Pasmens, sensa sosten popular e aristocratic, foguet aisament reprimida per lo ministre Gajah Mada .
1320-1322  : en Anatolia , presa d' Esmirna per lei Turcs d' Aydin . Dins la capitala imperiala, la volontat de l'emperaire Andronic II d'escartar lo futur Andronic III Paleoleg de la sucession entrainet una importanta revouta. La guerra civila agravet lo declin bizantin e s'acabet per un acordi precari : Andronic II gardet la direccion de l'Estat e lo prince Andronic foguet cargat de la defensa dei frontieras (→ 1328 ).
1320  : en Etiopia , revouta de Yabika-Egzi dins la region de Tigre. Sostenguda per lo monasteri de Debra-Libanos de Ham, l'insureccion foguet vencuda per l'armada reiala. Debra-Libanos tombet en desgracia, co que favorizet lo desvolopament dau monasteri de Debre Damo .
1323  : comencament d'una longa guerra entre Aragon e Pisa per lo contrarotle de Sardenha .
1324  : represa de la vila anatoliana de Filadelfia per lo generau bizantin Philanthropenos .
v. 1325  : dins la region dau lac Patzcuaro , organizacion d'un estat poderos per un senhor locau dich Tariacuri a l'entorn dei vilas d' Ihuatzio , de Tzintzuntzan e de Patzcuaro (que venguet sa capitala ). Aquo foguet a l'origina dau Reiaume Tarasc que venguet una poissanca importanta de Mesoamerica .
1325  : assassinat dau prince Iuri III de Moscou a l'iniciativa de Dimitri II de Vladimir . Ivan I ^er venguet prince de Moscou .
1326  : presa de la vila anatoliana de Bursa per lei Turcs Otomans . La ciutat, situada a mens de 100 km de Constantinoble , venguet la capitala novela de la dinastia turc.
1327  : premiera fabricacion d'una arma de fuoc en Europa ^[1] .
1328  : dins l' Emperi Bizantin , reversament de l'emperaire Andronic II per son felen, que venguet emperaire sota lo nom d' Andronic III , apres una breva guerra civila.
1328  : dins lei regions russas, lo prince Ivan de Moscou obtenguet lo titol de prince de Vladimir e lo drech de collectar l' impost de part dau khan de l' Orda d'Aur . Aquo foguet una etapa importanta dins l'emergencia de la poissanca de Moscou en Russia .
1328  : apres quauqueis annadas de tensions entrainadas per la represa dei persecucions contra lei coptes per lei Mamelocs d' Egipte , lo poder egipcian capitet d'organizar una coalicion larga centrada sus lo Sultanat d'Ifat per atacar Etiopia . Pasmens, la reposta dau negus Amda Seyon I ^er ( 1314 - 1344 ) foguet pus rapida e sei tropas conquisteron aisament Ifat e Fatajar . Per assegurar son contrarotle sus la region, Amba Seyon remplacet lo sultan Haqq-ed-Din per son fraire Sabr-ed-Din que reconoguet la senhoria etiopiana.
1328  : assassinat dau rei Jayanegara de Majapahit sia en causa d'una venjanca de son metge sia en causa d'un complot de Gajah Mada . Foguet remplacat per sa sorre Tribhuwana Wijayatunggadewi , sostenguda per Gajah Mada que venguet premier ministre.
1329  : en Anatolia , darriera temptativa bizantina per reconquistar sei provincias asiaticas . Dins aquo, l'emperaire Andronic III foguet batut per leis Otomans a la batalha de Pelekanon e obligat de pagar un tribut per gardar lo resta de sei territoris orientaus (→ 1331 ).
1329  : per demenir la corrupcion , importanta reforma judiciaria dins l' Emperi Bizantin amb la creacion d'una cort suprema dicha ≪ Jutges Universaus dei Romans ≫.
1330  : gracias a una tiera de succes militars, lei Bizantins capiteron d'impausar un tractat de patz ai Bulgars e d'estabilizar sa frontiera septentrionala.
1331  : en despiech de l'acordi signat en 1329 , leis Turcs Otomans aproficheron lei trebols internes bizantins per conquistar Nicea e i installar sa capitala .
1332-1334  : en Grecia , tiera de guerras caoticas implicant lei Bizantins , lei Serbes e diversei principats locaus. Lei Bizantins capiteron d'ocupar Tessalia e lei Serbes una partida importanta de Macedonia .
1334  : en Polonha , adopcion d'una politica d'encoratjament a l'installacion dei josieus d' Europa per lo rei Casimir III . L'objectiu era de desvolopar l'economia dau reiaume e, en causa de la multiplicacion dei mesuras ostilas ai Josieus dins la mager part dau continent , aguet un succes important. Foguet ansin a l'origina dei comunautats josievas de Polonha que demoreron dins lo pais fins au genocidi nazi deis ans 1940.
1335  : apres sa victoria de 1328 e la vassalizacion dau Sultanat d'Ifat , lo negus Amda Seyon I ^er ( 1314 - 1344 ) deguet reprimir una revouta organizada per lo sultan Sabr-ed-Din , placat au poder per lo negus en 1328 , e gropant Ifat, Hadya, Dauro e lei Agao dau lac Tana . Coma en 1328 , Amda Seyon I ^er aprofichet la velocitat de sei tropas per atacar lo premier e ravatgar lo territori de seis adversaris que fogueron rapidament obligats de se sometre. Sabr-ed-Din foguet remplacat per son fraire Gamal ed-Din que reconoguet la senhoria etiopiana. Pasmens, coma sei predecessors, assaiet rapidament de se liberar d'aquela tutela.
1335  : mort d' Abu Said Bahadur (30 de novembre) e disparicion de l' Ilkhanat que foguet partejat entre diversei senhors locaus.
1336  : aprofichant lei trebols politics eissits de la fragmentacion de l' Ilkhanat , un grop de Turcomans nomadas formet la federacion tribala dau Moton Negre .

1337  : revouta novela en Flandra contra leis interes frances . Sostenguda per leis Angles , entrainet una crisi greva entre Franca e Anglaterra . D'efiech, lo rei Felip VI de Franca jutjet Edoard III d'Anglaterra copable de felonia e decidet de sasir Guiana . De son caire, Edoard decidet de revendicar lo corona de Franca . Aquo marquet lo comencament de la longa guerra de Cent Ans .
1337  : presa de Nicomedia , darriera vila importanta tenguda per lei Bizantins en Asia , per lei Turcs Otomans . En revenge, en Europa , lei tropas de l'emperaire Andronic III capiteron de conquistar lo Despotat d'Epira .
1337  : dins la region d' Etiopia , organizacion campanhas d'evangelizacion dei pobles vesins d' Etiopia , especialament en Choa e Godjam , per l'abuna Yabub.
1338  : en Russia , presa de contrarotle de la vila de Belozero per lo prince de Moscou . Aquo permetet a la ciutat d'estendre son influencia vers lo nord.
1340  : reconquista de Focea , tenguda per un corsari genoes , per lei Bizantins (ajudats per lei Turcs).

1340  : destruccion d'una importanta flota francesa (170 naviris perduts sus 190) a la batalha de la Resclausa . Aqueu resultat permetet ais Angles de desbarcar liurament sus lo continent per i menar d'incursions.
1341-1347  : mort de l'emperaire bizantin Andronic III . Aquo entrainet una guerra civila entre Joan VI Cantacuzen , regent autoproclamat de l'emperaire Joan V Paleoleg (un enfant de 9 ans), e una coalicion gropant l'imperatritz, lo patriarca e diversei senhors e generaus . S'acabet per una victoria dei partisans de Joan VI mai afebliguet grevament l'Emperi car lei Serbes aproficheron la situacion per conquistar la mitat dei provincias europeas de Constantinoble .
1343  : en Venecia , creacion de la premiera comission de santat publica.
1343  : en Insulindia , conquista de Pejeng, de Dalem Bedahulu e de l'illa de Bali per lei tropas de Majapahit .
1344  : mort dau negus Amda Seyon I ^er qu'avia acomencat l'estructuracion de l'estat etiopian amb la redaccion dau Kabra Nagast , epopeia literaria depintant leis originas mitologicas de la dinastia salomoniana , e amb l'adopcion d'una regla de succession clara (institucion de la Montanha dei Reis) permetent de defugir una guerra entre pretendents. Foguet remplacat per son fiu Newaya Krestos .
1346-1347  : en Franca , desfacha importanta de l'armada reiala contra leis Angles a la batalha de Crecy (26 d'aost de 1346 ). Aquo permetet au rei Edoard III d'Anglaterra de conquistar lo port de Calais .
1347  : arribada de la Pesta Negra dins lo port de Marselha .
1347  : en Insulindia , comencament d'una tiera de campanhas menadas per Adityawarman , cosin de la reina Tribhuwana Wijayatunggadewi , dins l'illa de Sumatra . I conquistet plusors vilas importantas, compres Srivijaya , e foguet nomat uparaja (≪ vice-rei ≫) de l'illa. Aquo permetet d'estendre la zona d'influencia de Mahajapit en direccion de l'importanta region comerciala deis Estrechs.
1348  : creacion de l' Universitat de Praga , premiera institucion d'aqueu tipe en Europa .
v. 1350  : mort dau sobeiran Tariacuri , fondator dau Reiaume Tarasc vers 1325 . Sei successors contunieron sa politica de renforcament de l'estat e d'expansion militara en direccion dau lac Cuitzeo .
1350  : en Asia dau Sud-Est, mort de la reina Tribhuwana Wijayatunggadewi de Majapahit . Foguet remplacada per son fiu Rajasanagara . Lo sobeiran noveu gardet Gajah Mada coma premier ministre e contuniet la politica de sa maire.
1351-1354  : guerra civila novela dins l' Emperi Bizantin entre leis emperaires Joan V Paleoleg e Joan VI Cantacuzen . S'acabet amb lo retirament negociat dau segond que venguet monge. Aprofichant aqueu conflicte, leis Otmans ocuperon la riba occidentala dei Dardanels e passeron ansin en Europa .
1352  : difusion de la Pesta Negra dins lei vilas principalas de Russia ( Moscou , [(Novgorod]], Pskov ...). Dins lei cas pus greus, la malautia i tuet dos terc deis abitants avans la fin de l' annada .
1352  : crisi diplomatica novela entre Etiopia e lei Mamelocs d' Egipte amb l'arrestacion dau patriarca d' Alexandria . Lo negus Newaya Krestos ordonet l'arrestacion e la conversion forcada dei marchands musulmans presents sus son territori e reuniguet una armada per atacar lo sud d' Egipte . Lei Mamelocs preferigueron cedir e libereron lo patriarca que foguet cargat de mandar una ambaissada au negus.
1353  : mort dau Grand Prince Simeon de Moscou (victima de la pesta ) que foguet remplacat per son fraire Ivan II . Dins lei fachs, lo metropolita Alexis asseguret una partida importanta dau poder.
1356  : batalha de Peitieus entre Frances e Angles . Lei Frances i fogueron tornarmai durament batuts amb la mort de plusors miliers de chivaliers e la captura dau rei Joan II .
1357  : en Insulindia , complot organizat per lo ministre Gajah Mada de Majapahit per afeblir lo reiaume de Sunda . Aprofichant la presencia d'una ambaissada menada per lo rei Linggabuanawisesa , metet en placa una provocacion diplomatica que s'acabet per lo chaple de la mission diplomatica. Pasmens, maugrat la perda de son cap, Sunda refuset de se sometre.
1364  : en Franca , mort dau rei Joan II que foguet remplacat per son fiu Carles V . Dirigidas per Bertrand du Guesclin , lei tropas francesas destrugueron una armada anglonavaresa a la batalha de Cocherel (16 de mai). Aquo permetet au rei noveu d'estabilizar son poder.
1364  : creacion de l' Universitat Jagellon de Cracovia per lo rei Casimir III . Es la segonda universitat vertadiera d' Europa apres aquela de Praga fondada en 1348 .
1366  : reconquista bizantina de Gallipoli .
1369  : installacion de Tamburlan dins la vila de Samarcanda .
1370  : en Polonha , mort dau rei Casimir III . Foguet remplacat Lois d'Anjau qu'era egalament rei d' Ongria . Lei dos reiaumes demoreron ansin dirigits segon una union personala fins a 1382 .
1371  : importanta desfacha serba contra leis Otomans long dau riu Maritsa . Aprofichant la situacion, lei Bizantins reconquisteron Serres .
1372  : en Etiopia , mort dau negus Newaya Krestos que foguet remplacat per son fiu Newaya Maryam .
1372-1373  : en Asia Centrala , victoria de Tamburlan contra Kharezm dins una guerra per lo contrarotle de Khiva e de Kath ^[2] .
1374  : afeblit, l'emperaire bizantin Joan V Paleoleg acceptet la senhoria dei Turcs Otomans .
v. 1375  : comencament dau reine dau tlatoani Acamapichtli , premier sobeiran astec istoricament identificat. Probablament d'origina tolteca, venguet lo senhor de la vila de Tenochtitlan .
1375-1376  : en Asia Centrala, victoria parciala de Tamburlan contra lo cap tribau Kamar al-Din . Aquo li permetet de ganhar un prestigi important. Pasmens, Kamar al-Din avia gardat de forcas e sei fideus demoreron una menaca long de la frontiera nord-est dau domeni timurida fins a la mort de Tamburlan ^[3] .
1376  : assaiant d'obtenir l'alianca de Republica de Venecia , l'emperaire Joan V Paleoleg foguet arrestat per leis Otomans e lei Genoes . Foguet remplacat per Andronic IV Paleoleg que deguet cedir l'illa de Tenedos ai Genoes e Gallipoli ais Otomans. Maucontents, lei Venecians declareron la guerra a Constantinoble (→ 1379 ).
1376  : crisi diplomatica greva entre Tamburlan e lo Khanat de l'Orda Blanca apres un raprochament entre Tamburlan e lo cap mongol Toktamich , un descendent de Gengis Khan qu'era pretendent au khanat d'aquelei tribus ^[4] .
1379-1381  : crisi militara a l'entorn de Constantinoble amb la conquista de Tenedos per Venecia . Aquo entrainet una guerra civila au sen de l' Emperi Bizantin que s'acabet amb lo restabliment de l'emperaire Joan V Paleoleg . Durant aqueleis eveniments, la vila de Filadelfia foguet cedida ais Otomans . Leis abitants refuseron entrainant lo comencament d'un long setge.
1381-1382  : conquista de Yunnan per lei tropas Ming que laisseron una importanta garnison dins la region.

1382-1387  : guerra de succession en Provenca entre lei partisans de la reina Joana e de Carles III de Duras (gropats a l'entorn d' Ais ) e aquelei de Lois d'Anjau (sostenguts par Marselha ). S'acabet per lo succes de l'Ostau d'Anjau que prenguet possession dau Comtat de Provenca . Refusant aqueu resultat, Nica quitet Provenca e integret Savoia .
1382  : rompedura de l' union personala ongropolonesa apres la mort de Lois d'Anjau . Foguet remplacat per sa filha ainada, Maria , en Ongria e per sa filha cadeta, Edvija , en Polonha .
1383-1387  : setge e presa de Tessalonica per lei Turcs Otomans (→ 1403 ).
1385  : maridatge entre Edvija de Polonha e lo grand-duc de Lituania Jogaila que prenguet lo nom de Ladislau II Jagellon . Aquo marquet lo raprochament entre Polonha e Lituania , especialament per contrar la menaca dei Chivaliers Teutonics.
1386  : campanha etiopiana contra lo Sultanat d'Ifat que sei tropas fogueron esquichadas. La mager part dau Sultanat foguet ocupat e ravatjat per lei forcas dau negus Dawit I ^er ( 1382 - 1413 ). Pasmens, lo sultan Saad ed-Din II capitet de se retirar dins lo port de Zeila onte resistet fins a 1415 .

1389  : dins lei Balcans , batalha de Kosovo Polje entre leis armadas otomanas de Murad I ^er e serbas de Lazar Hrebeljanovi? e de Tvrtko I ^er . Forca saunosa, s'acabet per una victoria militara turca mai la mort de Murad I ^er empediguet leis Otomans d'aprofichar son succes. Apres la signatura d'una treva, una guerra civila de succession permetet a Bajazet I ^er de prendre lo poder.
1389  : en Majapahit , mort dau rei Rajasanagara que foguet remplacat per son nebot Wikramawardhana . Sa disparicion marca lo comencament dau declin dau reiaume.
1391  : mort de l'emperaire Joan V Paleoleg que son reine es considerat coma una catastrofa per l' Emperi Bizantin qu'avia perdut son independencia e la mager part de son territori. Son fiu Manual II Paleoleg li succediguet.
1394  : rompedura entre Manual II Paleoleg e Bajazet I ^er . Aquo marquet la restauracion de l' independencia bizantina mai entrainet un setge de la vila per lei Turcs . Pasmens, la vila resistiguet gracias a sei fortificacions (→ 1396 e 1402 ).
1396  : revirada d'una Crosada organizada per liberar Constantinoble ( batalha de Nicopolis ).
1397-1399  : epidemia de pesta dins la region d' Arle .
1398  : conquista de Delhi per lei tropas de Tamburlan . Aquo entrainet la vassalizacion dau sultanat e un periode de caos dins lo nord-oest de la Peninsula Indiana.

1399  : en Polonha , mort d' Edvija de Polonha . Son marit, Ladislau II Jagellon , foguet elegit rei de Polonha per l' aristocracia per la remplacar. Aquo foguet una etapa importanta de la formacion de l'Union entre Polonha e Lituania

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1320  : data supausada de la publicacion dau Kebra Nagast ? que sa redaccion avia probablament comencat vers 1314 ? que venguet una basa de la legitimitat de la dinastia salomoniana d' Etiopia . D'efiech, l'obratge es una epopeia que depintet leis originas mitologicas revendicadas per la dinastia que seria eissida dau rei ebrieu Salomon.

1345  : acabament dei trabalhs principaus de la bastida de la Catedrala de Nostra Dama de Paris . Presentant d'estiles gotics variats en causa de sa longa construccion comencada en 1163 , lo bastiment foguet classat Monument Istoric en 1862 e Patrimoni Mondiau de l'Umanitat en 1991 .
1347  : fin de la bastida de la Basilica Santa Maria de Cracovia . D'estile gotic, lo bastiment venguet la gleisa principala de la capitala polonesa e foguet a cha pauc completat per d'ajusts d'estiles gotic e Renaissenca fins ai segles XV-XVI.
1365  : trabalhs importants d'agrandiment dau Sanctuari d'Al-Hussayn ibn Ali a l'iniciativa dau sultan jalayirida Uways ibn Hasan Jalayiri . Lo dome e lei muralhas dau bastiment principau fogueron restaurats e l'encencha enviroutant la mosqueta foguet bastida.
1365  : acabament de l' escritura dau Nagarakertagama qu'es l'obra de Mpu Prapanca . Es un elogi dau rei Hayam Wuruk de Majapahit e una obra majora de la literatura javanesa d'avans lo segle XV.

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1304  : data d'escritura dau document pus ancian escrich en arabi que menciona e depinta l'utilizacion d'un canon .
1312  : publicacion per lo metge frances Henri de Mondeville ( 1260 - 1320 ) d'un obratge dich Cirurgia sus lei tractaments e l' anatomia . Premiera obra medicala en frances , aqueu libre aguet un succes important e una longa influencia.
1315  : realizacion d'una disseccion publica a Bolonha per lo metge italian Mondino dei Luzzi . Aquo suscitet un interes important per l' anatomia en Europa .
1319  : premiera utilizacion d'un canon sus lo continent europeu .
1327  : premiera fabricacion d'una arma de fuoc en Europa .
1330  : per lo premier cop en Europa dempuei la fin de l' Antiquitat , un sabent, lo bizantin Nicefor Gregoras , capitet de calcular d'un biais precis un eclipsi solara totala (16 de julhet) ^[5] .
1345  : mencion de l'utilizacion de molins de vent en Olanda per accelerar l'assecament de terras.
1348  : resolucion d' equacions liadas au desplacament de cors aguent una velocitat uniforma per lo sabent angles Richard Swineshead . Aquo foguet publicat dins una tiera de tractats dichs Liber calculationum (≪ Libres de calcul ≫ en occitan ).
1357  : en Franca , redescuberta de la teoria de l' impetus per lo preire frances Jean Buridan (vers 1295 / 1300 - 1358 ). Basat sus l'estudi dau git d'un objecte, postulava la transmission de la forca dau gitaire a l'objecte per explicar la perseguida dau movement apres la rompedura dau movement e avans son aplant per la resistencia de l'er. De mai, Buridan postulava que la quantitat d' impetus transmesa foguesse despendenta de la massa de l'objecte. Ansin, un objecte leugier avia una velocitat de desplacament pus febla qu'un objecte pesuc.
1363  : acabament de l'escritura de Chirurgia Magna (≪ Granda Cirurgia ≫ en occitan ) , obratge dau cirurgian occitan Gui de Chaulhac (vers 1298 - 1368 ). Devesit entre una partida teorica e una partida practica, aqueu tractat depintava de tecnicas d' anestesia , d'operacions cirurgicalas e diversei malautias . Venguet lo classic de la medecina medievala .
1369  : acabament de la redaccion dei Memorias per l'emperaire Joan VI Cantacuzen . Aqueu trabalh fa partida dei darriereis obras majoras dau corrent istoriografic de la literatura bizantina .
1370  : invencion d'un tipe noveu de seringa per lo metge angles John Arderne .
1377  : premiera utilizacion eficaca d'un canon sus un prat batalhier en Europa .
1377  : formulacion de l'ipotesi d'una rotacion de la Terra a l'entorn de son axe per l'evesque e erudit frances Nicole Oresme . Pasmens, son autor trobet ges de solucion per verificar son idea.
1377  : premiera adopcion de leis de quarantena per la Republica de Ragusa per s'aparar contra lo risc d' epidemia liat au comerci maritim (→ 1383 ).
1377  : dins la premiera seccion de ≪ Sus la civilizacion en generau ≫ dei Muqaddima (≪ Prolegomens de l'istoria universala ≫ en occitan ), l'istorian e filosof arabe Ibn Khaldun ( 1332 - 1406 ) utilizet la teoria dei climats per depintar lo caracter generau deis omes.
1383  : introduccion dau principi de la quarantena dins lo port de Marselha . Apres la Republica de Ragusa en 1377 , aquo illustret lei progres dins la prevencion deis epidemias a la fin de l' Edat Mejana en Europa .

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Guerra de Cent Ans .
• Tamburlan .
• Turcs Otomans .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (en) Tonio Andrade, The Gunpowder Age: China, Military Innovation, and the Rise of the West in World History , Princeton University Press, 2016, p. 75.
2. ↑ (fr) Jean-Paul Roux, Tamerlan , Fayard, 1991, p. 77.
3. ↑ (fr) Jean-Paul Roux, Tamerlan , Fayard, 1991, p. 78.
4. ↑ (fr) Jean-Paul Roux, Tamerlan , Fayard, 1991, p. 79.
5. ↑ J. Mogenet, A. Tihon, R. Royez, A. Berg, Nicephore Gregoras - Calcul de l’eclipse de soleil du 16 Juillet 1330 , Corpus des astronomes byzantins , I, Gleben, 1983.