Sabot

De Wikipedia
Lombard Oriental Chest articol a l'e scricc in Lumbart, ortografea bresana moderna .


El Sabot o Sabet l'e giu dei de de la setemana, el ve dopo del Venerde e prima de la Duminica .

El nom el ve del Lati Sabbatum , che a so olta 'l ve del Ebraic Shabbat che vol di polsa . Quaze tote le lengue neolatine le deria 'l so nom a la stesa maniera: Sabato 'n Italia , Sabado en Spagnol e 'n Portoghes , Dissabte en Catala e 'n Ocita . El Rumeno Samb?t? 'n e 'l Franses Samedi i ve del Lati Bas Sambati dies .

Endele lengue scandinave el Sabot el g'ha nom Lørdag en Danes e Norveges (bokmal)?, Laurdag en Norveges (Nynorsk) e Lordag en Svedes . Tocc chesti nom i deria de 'na parola che 'ndel norveges antic l'era laugr ( Islandes : Laugardagur ) che la significaa bagn . Per i Vichinghi difati el sabot l'era 'l de del bagn.

El Samstag del todesc el deria apo a chel de Shabbat (Alt todesc antic: Sambaztac ). En serte zone de la Germania pero se dopera apo la parola Sonnabend che la deria de Sunnunaband che a la letera vol di vigilia del sul , cioe vigilia del de del sul che po l'e la Duminica .

Endele otre lengue germaniche 'nvece, el nom el deria del Lati Saturnii dies cioe de del pianeta Saturno che po 'l ciapaa 'l nom de la divinita dei antichi Roma. En ingles antic el nom del sabot l'era Sæternesdæg e de le gh'e nit fo l'ingles del de d'enco Saturday . L'urigin l'e la stesa apo per l' Olandes Zaterdag .

Apo a le lengue celtiche le deria 'l nom del sabot del Saturno dei Lati e difati 'n Gales se dis Dydd Sadwrn , en Irlandes se dis an Satharn , en Gaelic Scoses se dis Disathairne e 'n Bretone se dis Sadorn o Disadorn .