El
Sabot
o
Sabet
l'e giu dei de de la setemana, el ve dopo del
Venerde
e prima de la
Duminica
.
El nom el ve del
Lati
Sabbatum
, che a so olta 'l ve del
Ebraic
Shabbat
che vol di
polsa
.
Quaze tote le lengue neolatine le deria 'l so nom a la stesa maniera:
Sabato
'n
Italia
,
Sabado
en
Spagnol
e 'n
Portoghes
,
Dissabte
en
Catala
e 'n
Ocita
. El
Rumeno
Samb?t?
'n e 'l
Franses
Samedi
i ve del Lati Bas
Sambati dies
.
Endele lengue scandinave el Sabot el g'ha nom
Lørdag
en
Danes
e
Norveges
(bokmal)?,
Laurdag
en
Norveges
(Nynorsk) e
Lordag
en
Svedes
. Tocc chesti nom i deria de 'na parola che 'ndel norveges antic l'era
laugr
(
Islandes
:
Laugardagur
) che la significaa
bagn
. Per i Vichinghi difati el sabot l'era 'l de del bagn.
El
Samstag
del todesc el deria apo a chel de
Shabbat
(Alt todesc antic:
Sambaztac
). En serte zone de la
Germania
pero se dopera apo la parola
Sonnabend
che la deria de
Sunnunaband
che a la letera vol di
vigilia del sul
, cioe vigilia del de del sul che po l'e la
Duminica
.
Endele otre
lengue germaniche
'nvece, el nom el deria del
Lati
Saturnii dies
cioe
de del pianeta Saturno
che po 'l ciapaa 'l nom de la divinita dei antichi Roma. En ingles antic el nom del sabot l'era
Sæternesdæg
e de le gh'e nit fo l'ingles del de d'enco
Saturday
. L'urigin l'e la stesa apo per l'
Olandes
Zaterdag
.
Apo a le lengue celtiche le deria 'l nom del sabot del Saturno dei
Lati
e difati 'n
Gales
se dis
Dydd Sadwrn
, en
Irlandes
se dis
an Satharn
, en
Gaelic Scoses
se dis
Disathairne
e 'n
Bretone
se dis
Sadorn
o
Disadorn
.