 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Wilhelm Bodewin Johann Gustav Keitel
(
Helmscherode
,
Baixa Saxonia
,
22 de setembre
de
1882
?
Nuremberg
,
6 d'octubre
de
1946
) va ser un
mariscal de camp
alemany
durant la
Segona Guerra Mundial
.
Keitel va neixer a
Helmscherode
,
Brunswick
(
Imperi alemany
) fill de Carl Keitel, un terratinent de classe mitjana, i de la seva esposa Apollonia Vissering. Despres de completar la seva educacio a
Gottingen
, va iniciar la seva carrera militar el
1901
com a
Fahnenjunker
(oficial cadet), unint-se al 6e Regiment d'Artilleria de Campanya de la Baixa Saxonia. El 1909 es va casar amb Lisa Fontaine, amb qui va tenir 6 fills, un dels quals mori durant la infancia. Durant la
Primera Guerra Mundial
servi al front occidental amb el 46e Regiment d'Artilleria de Campanya. Al setembre de
1914
, mentre lluitava a
Flandes
, va ser ferit seriosament al brac dret per metralla.
Un cop recuperat, servi en diversos llocs de l'
Estat Major General Alemany
des de 1915. Quan finalitza la guerra, es queda al recent creat
Reichswehr
i participa en l'organitzacio d'unitats frontereres del
Freikorps
a la frontera
polonesa
. Keitel tambe servi com a oficial d'estat major de divisio, i despres passa dos anys com a instructor a l'Academia de Cavalleria de Hanover.
A finals de
1924
, Keitel va ser destinat al Ministeri de Defensa del Reich, servint a l'Oficina de Tropes (
Truppenamt
), nom sota el qual s'amagava l'Estat Major General durant el periode post-Versalles. Aviat va ser promogut al capdavant del departament d'organitzacio, un carrec que mantingue fins a l'ascens dels
nazis
al poder el
1933
. El
1935
, gracies a la recomanacio de
Werner von Fritsch
va ser el cap de la nova oficina de les Forces Armades (Wehrmachtamt).
OKW i Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
L'agost de
1937
, va ser promogut a General der Artillerie i, durant l'any seguent, despres de l'escandol Blomberg-Fritsch i de la substitucio del Reichswehrministerium per l'Oberkomando der Wehrmacht (OKW o Alta Comandancia de les Forces Armades), va assumir la posicio de Cap de l'OKW i obtingue l'ascens a Generaloberst.
El 30 d'agost de 1939, just abans d'iniciar la
Segona Guerra Mundial
, Keitel va ser nomenat per Hitler com un dels sis membres del
Consell de Ministres per a la Defensa del Reich
que es va crear per a funcionar com a gabinet de guerra.
[1]
Un mes mes tard, a la fi de la
invasio de Polonia
, va ser condecorat amb la
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
. El 1940, despres del final de la
Batalla de Franca
, va ser promocionat a
mariscal de camp
, juntament amb altres generals.
Durant la guerra demostra ser un comandant feble i cautelos: va avisar Hitler d'envair
Franca
i s'oposa a l'
Operacio Barbarroja
. En tots dos casos s'acovardi davant de Hitler i li presenta la seva dimissio, si be el
Fuhrer
va refusar acceptar-la. L'
1 de desembre
de
1941
, amb les tropes exhaustes, aconsella que les tropes es retiressin a una linia d'hivern. En ser durament repres per Hitler (li digue "Strohkopf", una expressio de barris baixos que ve a dir "retardat mental"), es retira profundament ferit, sent trobat poc despres per
Alfred Jodl
a la seva cambra, redactant la seva renuncia amb la pistola sobre la taula. El 1942 torna a discutir-se amb Hitler mentre defensava l'accio del mariscal
Wilhelm List
, l'exercit del qual estava en perill de destruccio en la seva lluita al
Caucas
. La defensa de List va ser la darrera vegada en que es va enfrontar a Hitler, i a partir d'aquell moment mai no dubta d'una ordre de Hitler, per la qual cosa rebe el malnom per part dels seus col·legues (en un brillant joc de paraules) com "
Lakaitel
" (lacai) o "
Der General Jawohl
" (El General Si Senyor). En el seu paper de Cap de l'Alt Comandament de les Forces Armades, Keitel prenia part en totes les decisions importants de Hitler relatives a la continuacio de la guerra, pero no exercia cap mena d'influencia real a la planificacio o l'eleccio de les operacions, sino que es limitava a flotar al voltant del seu amo i assentint a tot el que deia, encara quan els seus judicis semblaven equivocats a tota la resta. Signa nombroses ordres de dubtosa legalitat davant les lleis de la guerra, sent la mes infame de totes la famosa "
Ordre dels Comissaris
" (das Kommissarbefehl), del
6 de juny
de
1941
, segons la que s'ordenava afusellar a qualsevol comissari politic sovietic capturat i donava ma lliure a
Heinrich Himmler
perque executes els seus controls racials i estengues el seu regne de terror al territori rus capturat. Una altra va ser l'ordre de que qualsevol pilot frances del Regiment Aeri Normandie-Niemen que lluitessin per la
Unio Sovietica
havia de ser executat al moment en comptes de ser tractat com a presoner de guerra. Keitel tambe participa en la repressio dels participants del
Complot del 20 de juliol
(en el qual resulta lleument ferit, ferides per les que va ser condecorat), participant en els consells de guerra que seguiren, lliurant a diversos oficials, incloent al
Mariscal de camp
Erwin von Witzleben
al jutge
Roland Freisler
.
Curiosament, un home que va fer ben poc per promoure la guerra, i que en l'epoca prenazi mai no hagues passat de la comandancia, es guanya un nom a l'exercit: era el "
calcasses Keitel
", el "
babau Keitel
" o els ja anomenats "
Lakeitel
" o "
Der General Jawohl
". El desdeny amb el que se'l considerava injustament s'estengue tambe a Jodl. Segons el general von Manteuffel, "
Jodl, Keitel i Warlimont mai no van estar a la guerra. Al mateix temps, la seva manca d'experiencia a la batalla els feia menysprear les dificultats practiques, i a animar a Hitler a creure que es podien fer coses que eren absolutament impossibles
"; i, segons Guderian, "
queia sovint sota l'influx de la personalitat de Hitler, i a mesura que passava el temps, es tornava cada cop menys capac de treure's de sobre la hipnosi de la que era victima. Conserva la seva lleialtat de la Baixa Saxonia fins al dia de la seva mort. Hitler sabia que podia dipositar una confianca il·limitada sobre l'home, i per aquest motiu se li va permetre conservar el lloc tot i que no es feia cap mena d'il·lusio respecte als seus talents com a estrateg... pero era un camarada
".
A l'abril i maig de 1945, durant la
Batalla de Berlin
, Keitel ordena a diversos generals alemanys que ataquessin les forces sovietiques i alliberessin Berlin, pero cap d'ells comandava forces capaces de salvar la capital: ni el
Grup d'Exercits Vistula
de
Gotthard Heinrici
, ni el
Destacament d'Exercit Steiner
de
Felix Steiner
, ni el
12e Exercit
de
Walther Wenck
ni el
9e Exercit
de
Theodor Busse
.
Despres del suicidi de
Hitler
el
30 d'abril
i de
Joseph Goebbels
l'
1 de maig
, Keitel esdevingue membre del
govern de Flensburg
, controlat pel President Alemany (
Reichsprasident
)
Karl Donitz
.
Keitel, signant la ratificacio dels termes de rendicio incondicional de l'Exercit Alemany a Berlin, el 8/9 de maig de 1945
El
8 de maig
de
1945
, Donitz autoritza a Keitel a signar el
segon document de rendicio incondicional
a Berlin. El dia abans
Alfred Jodl
ja n'havia signat un a
Reims
,
Franca
. Encapcala la delegacio alemanya, juntament amb l'almirall
von Friedeburg
i el Generaloberst de la Luftwaffe
Stumpff
per signar la rendicio incondicional al Quarter General Sovietic a Berlin-Karlshorst, presentant-se impecablement vestit, amb la seva gorra, els guants i el basto
interimstab
de mariscal.
Judici i execucio
[
modifica
]
Quatre dies despres de la rendicio, Keitel va ser rellevat com a cap de l'
OKW
i arrestat pel Major-General Rooks, delegat d'
Eisenhower
a Flensburg-Murwik, sent traslladat a l'Hotel Palace de Mondorf a
Luxemburg
(
13 de maig
/
15 d'agost
de
1945
), i d'alla a
Nuremberg
. Alla hague d'enfrontar-se al
Tribunal Militar Internacional
(IMT), que li presenta els seguents carrecs:
El Tribunal rebutja la defensa de Keitel, que es basava en el fet que complia ordres en conformitat al "principi del lideratge". L'
1 d'octubre
de
1946
es dicta sentencia, sent trobat culpable de tots quatre carrecs i sentenciat a mort. En escoltar la sentencia, impavid i sere, digue: "
Es tragic haver d'admetre i ser testimoni que el millor que jo podia oferir com a soldat, l'obediencia i la fidelitat, van ser mal emprades per uns fins no reconexibles. Confio que del clar reconeixement de les causes, dels metodes i de les consequencies d'aquesta guerra neixi un nou futur pel poble alemany enmig de la comunitat dels pobles
".
Cadaver de Wilhelm Keitel
Per remarcar la natura criminal dels seus fets mes que el fet que fos militar, els aliats van denegar la peticio de ser
afusellat
(igual que li succei a Jodl), sent executat a la
forca
el
16 d'octubre
de
1946
. Les seves darreres paraules van ser: "
Prego a Deu que tingui pietat del poble alemany. Mes de dos milions de soldats alemanys han anat a la mort per la Patria abans que jo. Ara segueixo als meus fills ? tot per Alemanya ("Alles fur Deutschland")
". Ates que la caiguda de la forca no va ser prou llarga per trencar-li el coll immediatament, Keitel mori d'estrangulacio 27 minuts despres de caure.
La seva autobiografia, "Al servei del Reich", va ser publicada un any despres de la seva mort.
La seva tragedia va ser que, encara que se li dediquessin epitets com que era "
algu amb el cervell d'un acomodador de cinema
", no li mancava intel·ligencia. Lliure del conjur de Hitler, veie molt clarament els errors d'Alemanya als seus interrogatoris de post-guerra: "
En lloc d'atacar a la Unio Sovietica hauriem d'haver ofegat l'
imperi Britanic
tancant la
Mediterrania
. El primer pas hauria d'haver estat la conquesta de
Gibraltar
i que "una de les majors ocasions que vam deixar passar va ser El Alamein. Diria que, en aquell climax de la guerra, vam estar mes a prop de la victoria que en cap altre moment, abans o despres
"
Historial militar i condecoracions
[
modifica
]
Fahnrich
- 14 d'octubre de 1901
Leutnant
- 18 d'agost de 1902
Oberleutnant
? 18 d'agost de 1910
Hauptman
- 08 d'octubre de 1914
Major
? 01 de juny de 1923
Oberstleutnant
? 01 de febrer de 1929
Oberst
- 01 d'octubre de 1931
Generalmajor
? 01 d'abril de 1934
Generalleutnant
? 01 de gener de 1936
General der Artillerie
? 01 d'agost de 1937
Generaloberst
? 01 de novembre de 1938
Generalfeldmarschall
- 19 de juliol de 1940
Condecoracions
[
modifica
]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
(30-9-1939)
Creu de Cavaller amb Espases del Reial Orde Prussia de Hohenzollern
Creu de Ferro de 1a Classe ? 1914
(22-3-1915)
Creu de Ferro de 2a Classe ? 1914
(15-9-1914)
Barra de 1939 de la Creu de Ferro de 1a Classe
? 1914 (9-1939)
Barra de 1939 de la Creu de Ferro de 2a Classe
? 1914 (9-1939)
Medalla d'Honor General de Hesse per Valentia
Creu de Friedrich August de 1a i 2a Classe
(Oldenburg)
Creu del Merit de Guerra de 1a i 2a Classe amb la barra "Davant de l'Enemic"
(Brunswick)
Creu Hanseatica d'Hamburg
Creu Hanseatica de Bremmen
Creu d'Honor dels Combatents del Front
Orde Ducal de Henry el Lleo de 4a classe de Brunswick
Cavaller de 2a classe de l'Orde de la Casa Ducal de Saxe-Ernestine (sense espases)
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Creu del Merit de 3a Classe amb insignia de Guerra (Austria)
Medalla del 13 de marc de 1938
(Annexio d'Austria)
Medalla de l'1 d'octubre de 1938
amb la barra del Castell de Praga (Ocupacio de Txecoslovaquia)
Medalla del Retorn del Districte del Medel (20-3-1939)
Insignia de Ferit
de 3a classe (IGM)
Insignia de Ferits del 20 de juliol de 1944
en negre
Insignia d'Or del Partit (atorgada a l'abril de 1939)
Orde de Miquel el Valent
de 1a, 2a y 3a classe (Romania)
Gran Creu de l'
Orde Militar de Savoia
(Italia)
Gran Creu amb Espases de l'
Orde de la Creu de la Llibertat
(Finlandia)
Gran Creu amb Espases de l'
Orde de la Rosa Blanca
(Finlandia)