Victoria Prego de Oliver y Tolivar
, coneguda simplement com a
Victoria Prego
(
Madrid
,
11 de novembre
de
1948
-
Madrid
,
1 de maig
de
2024
), fou una
periodista
espanyola
. Des de novembre de 2015 fou la presidenta de la
Associacio de la Premsa de Madrid
.
[1]
Era filla del periodista i dramaturg
Adolfo Prego de Oliver y Dominguez
(1913-2000) i germana d'
Adolfo Prego de Oliver y Tolivar
, magistrat del
Tribunal Suprem espanyol
. Tenia arrels familiars a la provincia gallega d'Ourense.
[
cal citacio
]
Va estudiar
Ciencies Politiques
i
Periodisme
a l'
Escola de Periodisme de l'Esglesia
.
[2]
Despres d'uns treballs a
El Alcazar
,
Informaciones
i l'
Agencia EFE
,
[3]
el 1974 va ingressar en
Televisio Espanyola
i va ser assignada a l'area d'internacional dels serveis informatius. Durant els anys seguents desenvolupa la seva activitat a l'informatiu de
La 2
(llavors coneguda com a
canal UHF
), anomenat
Redaccion Noche
. El 1976 fou nomenada cap de la Seccio d'Internacional, i mes endavant passa dos anys a
Londres
com a corresponsal de
TVE
.
[
cal citacio
]
De retorn a
Espanya
, comenca a guanyar popularitat entre 1981 i 1982 quan se li va encarregar que presentes, juntament amb
Joaquin Arozamena
, la tercera edicio del
Telediario
,
[4]
que es va decidir anomenar
Al cierre
. Tots dos van donar forma a una nova concepcio dels informatius, combinant un estil mes proxim de transmetre noticies amb un major temps dedicat a l'opinio politica.
[
cal citacio
]
Entre 1982 i 1987 va presentar el programa cultural
El Arte de Vivir
que dirigia
Miguel Angel Gozalo
. Paral·lelament, el 1983 va estrenar l'espai
Espanoles
, en el qual va tenir ocasio d'entrevistar importants personatges de la vida politica, economica, social i cultural d'Espanya.
[5]
En aquesta epoca comenca tambe a col·laborar amb la revista
Interviu
.
[
cal citacio
]
Mes endavant, i fins a 1986, aprofundi la seva experiencia periodistica a la radio, presentant l'informatiu diari
Diario hablado de las 14:00 horas
[2]
a
Radio Nacional d'Espanya
,
aixi com l'espai d'analisi politica
El Reloj
. El 1987, tambe a TVE, condui
Debate
.
[
cal citacio
]
Va ser en aquest moment quan va comencar a preparar per a
Televisio Espanyola
un dels treballs mes destacats de la seva carrera: una serie de documentals sobre la historia recent d'Espanya, al qual es va donar el titol de
La Transicion
, que no s'estrenaria fins a 1995. Per ells va rebre els guardons “Los 16 del Ano” (1995), una Antena de Oro (1996), el Victor de la Serna (1995) o el “Mujer Progresista 1995”.
[6]
El 1994 dirigi i presenta el programa de debat
Un momento por favor
per
Telemadrid
i
Canal Sur
.
[7]
Un any despres col·labora amb
Antena 3
, on realitza una serie de documentals coincidint amb el vinte aniversari de la mort de
Franco
[8]
(
Asi murio Franco
) i la pujada al tro de
Joan Carles I d'Espanya
[9]
[10]
(
El valor de un Rey
).
A la mateixa cadena, entre els anys 2000 i 2003, intervingue com a analista politica i tertuliana al programa informatiu diari
El primer cafe
amb
Isabel San Sebastian
i despres amb
Carmen Gurruchaga
.
[
cal citacio
]
El 2000 fou nomenada subdirectora de l'area politica del diari
El Mundo
, on escrivia una columna diaria. El 2005 va ser nomenada adjunta al director
Pedro J. Ramirez
, lloc que va abandonar al juny de 2015. Durant el 2015-2016 va mantenir la seva relacio amb
El Mundo
publicant regularment els seus articles digitals d'analisi politica.
[
cal citacio
]
A partir de 2005 va col·laborar amb el programa de
Televisio Espanyola
Los desayunos de TVE
, des de 2006 a
Madrid opina
(fins 2011) i
Alto y Claro
de
Telemadrid
i des de 2009 a
La vuelta al mundo
, de
Veo7
.
[
cal citacio
]
A la radio va treballar a
Onda Cero
amb
La Brujula
, entre 2001 i 2002 i mes tard ho va fer a
COPE
. A mes, des de marc de 2005 fins a gener de 2007, va tenir un
blog
politic al portal digital d'
El Mundo
.
[
cal citacio
]
Va formar part de la primera junta directiva de l'
Academia de les Ciencies i les Arts de Televisio
.
[6]
Va obtenir nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva vida professional. En 2016, fou investida com a doctora honoris causa de la
Universitat Rey Juan Carlos
, a proposta del Departament de Ciencies de la Comunicacio i Sociologia i rep el
Premi Luca de Tena
.
[11]
En 2018 fou guardonada amb el
Premi Nacional de Televisio
, que concedeix el Ministeri d'Educacio, Cultura i Esport, per la seva trajectoria periodistica exercida en tot tipus de mitjans de comunicacio.
[3]
Trajectoria a televisio
[
modifica
]
- ↑
≪
Victoria Prego gana las elecciones de la APM con el grueso de la candidatura de Carmen del Riego
≫ (en castella). APMadrid.es. Arxivat de l'
original
el 2015-11-20. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑
2,0
2,1
≪
Victoria Prego de Oliver Tolivar (Madrid, 1948-2024)
≫. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑
3,0
3,1
≪
Victoria Prego, Premio Nacional de Television 2018
≫.
, 10-05-2018 [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑
≪
Biografias | Opinion | elmundo.es
≫. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑
≪
Guerra, entrevistado en directo en el programa 'Espanoles'
≫.
El Pais
, 11-04-1983.
- ↑
6,0
6,1
≪
Victoria Prego Ictus
≫ (en castella).
[Consulta: 29 marc 2018].
Arxivat
2018-03-30 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-03-30. [Consulta: 7 abril 2019].
- ↑
≪
Victoria Prego dirigira un debate para Telemadrid y Canal Sur
≫.
El Pais
, 02-12-1993.
- ↑
≪
Asi murio Franco (documental original y completo)
≫ (en castella). Youtube.com. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑
≪
25 anos de reinado de Juan Carlos I (1ª parte)
≫ (en castella). RTVE.es, 26-07-2012. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑
≪
25 anos de reinado de Juan Carlos I (2ª parte)
≫ (en castella). RTVE.es, 26-07-2012. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑
Victoria Prego, Premio Luca de Tena de periodismo
, al web de l'APM, 16 de juny de 2016
Enllacos externs
[
modifica
]