santa Silvia
Pintura de la santa
|
|
| Naixement
| Sylvia
515
(Gregoria)
Roma
|
|---|
| Mort
| 592
(Gregoria)
(76/77 anys)
Roma
|
|---|
| Sepultura
| Sant'Andrea in Celio (Roma) o Palestrina; reliquies a l'oratori de S. Silvia, a San Saba (Roma)
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Religio
| Esglesia Catolica
|
|---|
|
| Celebracio
| Esglesia catolica
|
|---|
| Beatificacio
| Venerada des de l'antiguitat
|
|---|
| Canonitzacio
| ca. 1600 , Roma nomenat per
Climent VIII
|
|---|
| Pelegrinatge
| San Saba (Roma), Sant'Andrea, Barbara e Silvia in Celio
|
|---|
| Festivitat
| 3 de novembre
|
|---|
| Iconografia
| Dona gran, amb una creu, amb un llibre obert
|
|---|
| Patrona de
| Invocada per als bons parts
|
|---|
|
| Fills
| Gregori I
|
|---|
Santa Silvia
(ca. 515 - ca. 592) va ser la mare de qui va ser el
papa
Gregori el Gran
; havia tingut un altre fill, pero no se n'ha conservat el nom. Es venerada com a
santa
per l'
Esglesia catolica
.
Se'n coneix poc de la seva vida, que s'ha hagut de refer a partir de fragments de la vida del seu fill.
[1]
Va neixer cap al 520 potser a
Sicilia
, tot i que segons altres fonts a
Roma
o
Subiaco
, al si d'una familia benestant.
[2]
El seu marit va ser el
regionarius
roma Gordia.
[3]
Va destacar per la seva pietat i devocio, i va donar al seu fill una bona educacio. En morir Gordia el 573, es va retirar per dedicar-se a la religio a una finca de l'
Aventi
:
cella nova juxta portam beati Pauli
("a la nova cel·la vora la Porta de Sant Pau").
[2]
Lluny de l'activitat mundana, feia
pregaria
i assistia els malalts i pobres, seguint l'exemple de les dones cristianes vidues de l'epoca, com les seves cunyades, les santes
Emiliana
i
Tarsila
.
[3]
Quan Gregori va comencar la seva vida religiosa, retirat a la casa pairal, actual esglesia de San Gregorio in Celio, Silvia, preocupada per la feble salut del seu fill, li feia portar llegums i verdures del seu hort.
[3]
[4]
Segons diu
Joan el Diaca
(
P.L.,
LXXV, 229-30), Gregori tenia un retrat en mosaic dels seus pares, on Silvia s'hi representava asseguda, ja gran, amb uns grans ulls blaus.
[3]
Va morir el 3 de novembre el 590 o 592. Gregori la sebolli al monestir de Sant Andreu, junt amb Emiliana i Tarsila.
[1]
i la feu pintar amb una creu a la ma dreta i un llibre a l'esquerra amb la inscripcio " "Vivit anima mea et laudabit te, et iudicia tua adiuvabunt me" ("L'anima meva viu i et lloa; el teu judici m'ajuda").
[4]
Una altra tradicio diu que va ser enterrada a Prinesti (
Palestrina
), on hi ha el monestir que porta el seu nom.
[4]
-
Oratoris de Sant Andreu, Santa Silvia i Santa Barbara, al Celi
-
Oratori de Santa Silvia, al Celi, amb l'escultura de la santa
-
Monestir de San Sava (Roma), edificat sobre la casa de Santa Silvia
El culte per Santa Silvia es antic. On hi havia casa seva, al segle IX s'hi va edificar una capella, vora del que avui es la basilica de sant Sava, establerta l'any 645 pels monjos del monestir de
Mar Saba
(
Palestina
).
[3]
Climent VIII
va inserir el nom de Silvia al
Martirologi roma
. La seva festa se celebra el
3 de novembre
i a es invocada per a procurar un part segur.
[5]
[3]
Igualment, l'any 1653 l'arquebisbe
Marti de Lleo i Cardenas
va incorporar la festa de santa Silvia al calendari de
Palerm
.
[4]
- ↑
1,0
1,1
≪
La Nostra Patrona
≫. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑
2,0
2,1
≪
Santa Silvia
≫. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
≪
CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Silvia
≫. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑
4,0
4,1
4,2
4,3
≪
03.11: Memoria di Santa Silvia Madre di s. Gregorio Magno (verso il 572 a Roma o tra il 590 e il 592)
≫. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑
Martirologio romano
. Madrid: Apostolado de la prensa, 1953.