Pere Caner i Estrany

Biografia
Naixement	23 juliol 1922 Calonge i Sant Antoni (Baix Emporda)
Mort	18 juny 1982 (59 anys) Calonge i Sant Antoni (Baix Emporda)
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Es coneix per	Els seus estudis d'historia local
Activitat
Ocupacio	mestre, escriptor, historiador i arqueoleg, politic
Alumnes	Montserrat Darnaculleta i Poch
Familia
Conjuge	Dolors Hubach i Vilarroda

Pere Caner i Estrany ( Calonge , 23 de juliol de 1922 - Calonge , 18 de juny de 1982 ) era un mestre, escriptor, historiador i arqueoleg que es va especialitzar en la historia del Baix Emporda en general i del municipi de Calonge en particular. ^[1] Des de les primeres eleccions municipals del 1979 fins a la seva mort va ser assessor per a la defensa del patrimoni. ^[2]

El 17 de febrer del 1958 va casar-se a l'esglesia parroquial de Santa Cecilia de Mollo amb Dolors Hubach i Vilarroda . Els testimonis dels nuvis van ser els seus amics Tomas Echevarria i Cabrera i Lluis Vilar i Subirana . ^[3]

Biografia [ modifica ]

Pere Caner i Estrany va neixer el 1922 a Calonge. Al 29 de marc de 1950 va obtenir el diploma de mestre i va comencar a ensenyar a l'escola de Calonge. ^[4] Victima del franquisme , no va poder continuar exercint de mestre i treballa en l'oficina d'una empresa de construccio de Sant Antoni. ^[2]

Segons Cati Jimenez i Vila, Pere Caner era ≪un gran catalanista, que defensava la llengua i la llibertat d'expressio, la nostra cultura, les arrels i lluitava per enaltir i protegir el patrimoni de Calonge que, per a ell era una part molt important de Catalunya.≫ ≪Pere Caner era, sens cap mena de dubte, una persona molt especial, fet que el convertia en un lider en molts aspectes. Posseia una curiositat universal que contagiava als que l'envoltaven, despertant-los l'interes per totes les coses, fins i tot per les mes petites, a les quals ell sabia donar la importancia que tenien en el seu punt just. Els seus amics compartien amb ell les mateixes aficions i el jovent s'hi afegia perque els agradava escoltar-lo i s'interessaven en el que ell feia.

Recorrien cada indret, cada font, cada rierol envoltat de natura i recollien i guardaven tots els vestigis del passat que hi descobrien i mentre recorrien la Vall de Calonge, aprenien a respectar la natura dels indrets que trepitjaven i a estimar cada vegada mes la seva terra. Perque en Pere tambe va esser un gran mestre,que no imposava mai el seu criteri, sino que donava als seus alumnes la llibertat de prendre individualment les seves propies decisions. Va treballar incansablement i ens va deixar tot un munt de documents escrits que quedaran a la historia.≫

Era un home literat de conviccions nacionalistes i democratiques. L'infame Tribunal d'Ordre Public franquista va perseguir-lo i empresonar-lo per delictes d'opinio. ^{[5] [2] [6]}

Com estudios va fer l'inventari del patrimoni natural i historic del seu poble. S'interessava a tot: la historia de les cases nobles i menudes, dels mesters, de la natura. Lluitava per a la proteccio del patrimoni. No nomes s'interessava a la historia, pero tambe a l'evolucio vers la modernitat i les fenomens nous, com demostra, per exemple el seu article del 1962 sobre l'antiga discoteca del Camping Cala Gogo, que aleshores es deia Camping Mediterraneo, al qual mostra una obertura d'esperit encara rara a la fi de l'epoca franquista: ≪Es disbauxa? Es divertiment una mica picant? Son elements d'una epoca i hem de seguir el corrent? Fidelitat a la moda es l'eslogan. Pero, es bona moral? No m'hi trenco el cap. Es legalment tolerat.≫ ^[7]

El 1947 va ajudar a obrir, amb tota la colla del museu, el Museu Folkloric de les Gavarres . ^[8] El 1957 va ser designat Delegat a Calonge per la Direccio General d'Excavacions Arqueologiques. ^[9] El 1958 guanya el segon premi en la categoria de Reportatge en el V Certamen Literari de Palamos , merces al treball ≪Seguint la ruta de Jaume I ≫. ^[10]

El 1980 va fundar Centre d'Estudis Calongins Colonico on fou nomenat secretari. El 1981 va ser un dels cofundadors de l' Institut d'Estudis del Baix Emporda . ^[11] Va morir el 1982 en tenir moltes obres ja no publicades.

Reconeixement [ modifica ]

• El 7 de desembre de 1984 , l'ajuntament va atorgar-li el titol de fill predilecte de Calonge. ^[2]
• L'ajuntament de Calonge va designar, a proposta de les entitats culturals de la vila, el Centre d'Estudis Calongins Colonico i l' Ateneu Popular de Calonge , l'any 2007, 25 anys despres la seva desaparicio, Any Pere Caner . ^[12]
• L' 11 de febrer 2007 l'ajuntament de Calonge va dedicar la nova biblioteca a la seva memoria en batejar-la Biblioteca Municipal Pere Caner . ^[13]

Obra [ modifica ]

Va contribuir a tantes revistes, com La Veu de Calonge , Proa de Palamos , ^[14] Canigo , El Correu Catala , Turista , els Annals Gironins de l' Institut d'Estudis Gironins i moltes mes. A continuacio, es dona una llista forca incompleta de les seves publicacions mes notables:

Llibres [ modifica ]

• La vall de Calonge , 1983.   il·lustracio de la portada per Jacint Morera i Pujals
• La terra i l'esperit
• El mon vivent (1971)
• Epoques i figures , Calonge, Colonico, 2007, 238 pagines

Articles [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Pere Caner i Estrany

• NN ≪Bibliografia mes important de Pere Caner i Estrany≫. Estudis del Baix Emporda , 1983, pag. 10.
• Aymar i Ragolta , Jaume ≪Pere Caner i Estrany≫. Estudis del Baix Emporda , 1983, pag. 5-9.
• Vilar i Masso , Albert. Pere Caner, l'homenot de Calonge , 2007.  
• Palli i Buxo , Lluis (redaccio). Miscel·lania Pere Caner (pdf). Sant Feliu de Guixols: Institut d'Estudis del Baix Emporda, 2007, p. 200 pagines [Consulta: 11 juny 2017].   Conte una bibliografia completa de l'obra de Pere Caner i Estrany fet per Albert Vilar Masso.
• L'Ateneu Popular de Calonge l'any 2007 va dedicar la Revista de l'entitat per commemorar el 25 ^e aniversari de la mort de Pere Caner i tothom que va voler escriure sobre el mestre, ho va poder fer.