Orquestra de Dones d'Auschwitz

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióOrquestra de Dones d'Auschwitz
Dades
Tipus orquestra de presoners als camps nazis
Damenkapelle
Orchestres feminins (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1943
Data de dissolucio o abolicio 1944 Modifica el valor a Wikidata
Vista del camp d'Auschwitz II-Birkenau

L' Orquestra de dones d'Auschwitz es va formar per ordre de les SS el 1943, durant l'Holocaust, al camp d'extermini d'Auschwitz II-Birkenau a la Polonia ocupada pels alemanys. [1] [2] Activa durant dinou mesos ?de l'abril de 1943 fins a l'octubre de 1944?, l'orquestra estava formada principalment per joves preses jueves i eslaves, de nacionalitats diverses, que assajaven fins a deu hores al dia per tocar musica considerada util en el funcionament del campament. Tambe van celebrar un concert cada diumenge per a la SS. [3]

Anita Lasker-Wallfisch, un de les poques dones de l'orquestra que van sobreviure

Un membre de l'orquestra, Fania Fenelon , va publicar les seves experiencies com a autobiografia, Sursis pour l'orchestre (1976), [4] que va apareixer en angles amb el titol Playing for Time (1977). [5] El llibre va ser la base d'una pel·licula de televisio del mateix nom el 1980, amb un guio escrit per Arthur Miller .

Formacio [ modifica ]

L'orquestra va ser formada a l'abril de 1943 per la SS-Oberaufseherin Maria Mandel , superintendent del camp de dones d'Auschwitz, i pel SS-Hauptsturmfuhrer Franz Hossler , el comandant del camp de dones. [6] Els alemanys volien una eina de propaganda per als visitants i els informatius del camp i una eina per augmentar la moral del campament. Dirigida inicialment per una professora de musica polonesa, Zofia Czajkowska, l'orquestra va romandre petita fins que les jueves hi van ser admeses el maig de 1943. Els seus membres provenien de molts paisos, inclosos Austria, Belgica, Txecoslovaquia, Franca, Alemanya, Grecia, Hongria, Polonia, els Paisos Baixos, Russia i Ucraina. [7] [8]

Segons la professora de musica Susan Eischeid, l'orquestra tenia vint membres al juny de 1943; el 1944 tenia 42-47 instrumentistes i 3-4 copistes musicals. [8] El seu paper principal era tocar (sovint durant hores i hores en qualsevol condicio meteorologica) a la porta del campament de dones quan les colles de treball marxaven i tornaven. Tambe podrien tocar durant la "seleccio" i a la infermeria. [9]

Els primers mesos, el conjunt estava format principalment per musiques aficionades, amb una seccio de corda, acordions i mandolina; li faltava una seccio de baixos. L'orquestra va adquirir els seus instruments i partitures de l'orquestra masculina del campament principal d'Auschwitz. El repertori de l'orquestra era bastant limitat, pel que fa a les partitures disponibles, el coneixement de la directora i els desitjos dels SS. Tocaven sobretot cancons de marxa alemanyes, aixi com les cancons populars i militars poloneses que Czajkowska coneixia de memoria. Incloia dues musiques professionals, la violoncel·lista Anita Lasker-Wallfisch i la vocalista/pianista Fania Fenelon, cadascuna de les quals va escriure memories del seu temps a l'orquestra. Wallfisch, per exemple, va recordar que li havien dit que interpretes el Traumerei de Schumann per a Josef Mengele .

Directores [ modifica ]

La primera directora de l'orquestra, Zofia Czajkowska, professora de musica polonesa, va estar activa des de l'abril de 1943 fins que va ser substituida per Alma Rose , violinista jueva austriaca, a l'agost d'aquest mateix any. [10]

Filla d' Arnold Rose , director de l' Orquestra Filharmonica de Viena , i neboda de Gustav Mahler , [10] Rose havia estat la directora de la Wiener Walzermadeln, una petita orquestra de Viena, i havia arribat a Auschwitz des del camp d'internament de Drancy a Paris. [11] Amb l'arribada d'Alma, la banda va experimentar una transformacio significativa. El nombre de membres va creixer i s'hi incorporaren, entre d'altres, les musiques professionals Anita Lasker-Wallfisch i Fania Fenelon . L'exigencia i el compromis van augmentar i la dedicacio i l'esforc de les musiques va tenir com a consequencia que poguessin oblidar momentaniament on eren i continuar alimentant l'esperanca de sobreviure. [12]

El gener de 1944, l'orquestra comptava amb quaranta-set membres, incloses cinc cantants. Rose va morir sobtadament el 5 d'abril de 1944, possiblement per intoxicacio alimentaria, despres de sopar amb un kapo . [10] [13] La tercera directora va ser Sonia Winogradowa, una pianista ucrainesa. [10] [14] Per diverses raons, incloses la reduccio del temps d'assaig i la manca d'experiencia de Winogradowa, l'actuacio de l'orquestra va disminuir. Va deixar d'actuar a l'octubre de 1944. [10]

Trasllat a Bergen-Belsen [ modifica ]

L'1 de novembre de 1944, els membres jueus de l'orquestra de dones van ser evacuats amb un cotxe de bestiar al camp de concentracio de Bergen-Belsen , a Alemanya, on no hi havia ni orquestra ni privilegis especials. [15] Tres membres, Lola Kroner, Julie Stroumsa i Else, van morir alli. [16] El 18 de gener de 1945, dones no jueves de l'orquestra, incloses diverses poloneses, van ser evacuades al camp de concentracio de Ravensbruck. [15] Fenelon va ser entrevistada per la BBC el 15 d'abril de 1945, el dia de l'alliberament de Bergen-Belsen per part de les tropes britaniques, i va cantar La Marsellesa i God Save the King . [17]

Llibres [ modifica ]

La publicacio mes coneguda sobre l'orquestra es el llibre de memories de Fania Fenelon , Sursis pour l'orchestre , aparegut a Paris el 1976 [4] i l'any seguent a Nova York traduit a l'angles, amb el titol Playing for Time . [5] Les memories i la posterior adaptacio televisiva van ocupar un lloc important en la divulgacio de l' Holocaust . Aixo va ser una font de frustracio per a altres supervivents de l'orquestra, que no estaven d'acord amb el relat de Fenelon, en particular la seva descripcio d'Alma Rose i diverses altres musiques, i la poca consideracio per part de Fenelon del vincle i el suport entre elles. [18] Fenelon presenta Rose com una jueva cruel i disciplinada que s'odiava ella mateixa, que admirava els nazis i n'estava a favor. Una biografia d'Alma Rose: De Viena a Auschwitz (2000), de Richard Newman i Karen Kirtley, amiga de la familia Rose, en presenta una imatge molt diferent. [11]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Knapp, Gabriele (1996). Das Frauenorchester in Auschwitz: Musikalische Zwangsarbeit und ihre Bewaltigung. Hamburg: Von Bockel. ISBN 9783928770712
  2. ↑ Eischeid, Susan (2016). The Truth about Fania Fenelon and the Women's Orchestra of Auschwitz-Birkenau. London: Palgrave Macmillan. pp. 5?6. ISBN 978-3-319-31037-4
  3. ↑ Porter, Cecelia H. (Winter 1999). "Das Frauenorchester in Auschwitz: Musikalische Zwangsarbeit und ihre Bewaltigung Gabriele Knapp". Holocaust and Genocide Studies. 13 (3): (467?469), 467. doi:10.1093/hgs/13.3.467.
  4. ↑ 4,0 4,1 Fenelon, Fania (1976). Sursis pour l'orchestre. Paris: Stock. OCLC 480429240.
  5. ↑ 5,0 5,1 Fenelon, Fania, with Marcelle Routier (1997). Playing for Time. New York: Syracuse University Press. ISBN 0-8156-0494-7 . First published in English as Fenelon, Fania; Routier, Marcelle (1977). Playing for Time. New York: Berkley Books. ISBN 9780425067567
  6. ↑ Eischeid 2016, p. 5
  7. ↑ "Zofia Czajkowska". Music and the Holocaust. Archived from the original on 11 maig 2019
  8. ↑ 8,0 8,1 Eischeid 2016, p. 6Eischeid 2016, p. 6"
  9. ↑ Music and the Holocaust (lloc web): "El juny de 1943, l'orquestra va comencar la seva tasca principal de tocar a la porta del campament per a l'arribada i la sortida dels comandos femenins. Les musiques havien d'arribar d'hora a les seves posicions a l'entrada del campament, per establir-se, i hi restaven fins a tard. Tampoc no van ser alliberades de les tasques normals de treball, ni van ser alliberades de la tasca musical sota la pluja o el mal temps. Com que tenien un nombre molt reduit de peces que estaven equipades per tocar, simplement les repetien una vegada i una altra mentre marxaven les files de dones presoneres, tocant de vegades durant diverses hores. Tambe tocaven per a presoners malalts a la infermeria i, de vegades, se'ls assignava tocar quan arribaven nous transports o durant les seleccions.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Porter 1999, p. 468.
  11. ↑ 11,0 11,1 Lebrecht, Norman (5 abril 2000). "The true humanity of Alma Rose". The Daily Telegraph. Archived from the original on 12 maig 2016.
  12. ↑ ≪ Alma Maria Rose ≫ (en angles). Fundacio Mahler, 25-08-2020. [Consulta: 26 febrer 2021].
  13. ↑ Eischeid 2016, p. 8.
  14. ↑ Knapp 1996, p. 75.
  15. ↑ 15,0 15,1 Lagerwey, Mary Deane (1998). Reading Auschwitz. Altamira Press, p. 28. ISBN 0-7619-9187-5
  16. ↑ Knapp 1996, p. 150.
  17. ↑ Anderson, Susan Heller (7 gener 1978). "Memories of a Nazi Camp, Where a Musical Gift Meant Survival". The New York Times.
  18. ↑ Eischeid 2016, p. 3.

Films [ modifica ]

  • Linda Yellen (1980). Playing for Time , Pel·licula de televisio basada en l'adaptacio escenica d'Arthur Miller.
  • Christel Priemer (1992). Esther Bejarano i les dones de l'Orquestra d'Auschwitz.
  • Michel Daeron (2000). Bach en Auschwitz .

Bibliografia [ modifica ]

  • Fania Fenelon i Marcelle Routier. Jugant pel temps . Traduit del frances per Judith Landry. Atheneum New York 1977. ISBN 0-689-10796-X .
  • Fania Fenelon i Marcelle Routier. Suspensio per a l'orquestra . Testimoni recollit per Marcelle Routier. Coedicio Stock / Opera Mundi. Paris 1976. ISBN 0-689-10796-X
  • Esther Bejarano i Birgit Gartner. Vivim igualment . Esther Bejarano: des de l'orquestra de noies d'Auschwitz fins a l'artista per la pau. Publicat pel Comite d'Auschwitz a la Republica Federal d'Alemanya [ Vivim no obstant aixo ] e.V. Pahl-Rugenstein Verlag Bonn, 2007. ISBN 3-89144-353-6
  • Esther Bejarano, Em deien Krumel . Jovent jueva en temps de persecucio. Publicat pel Comite d'Auschwitz a la Republica Federal d'Alemanya, Curio-Verlag Hamburg 1989. ISBN 3-926534-82-6
  • Richard Newman i Karen Kirtley, Alma Rose. Viena a Auschwitz . Amadeus Press Portland Oregon 2000. ISBN 1-57467-051-4

Anita Lasker-Wallfisch, Hereta la veritat. Una memoria sobre la supervivencia i l'holocaust. St. Martin's Press Nova York 2000. ISBN 0-312-20897-9

  • Gabriele Knapp, The Women Orchestra in Auschwitz. El treball forcat musical i com fer-hi front . von Bockel Verlag Hamburg 1996. ISBN 3-928770-71-3
  • Violette Jacquet-Silberstein i Yves Pinguilly, Les sanglots longs des violins...Tenir divuit anys a Auschwitz . Publicat per Edicions Oskarson (Oskar jeunesse) Paris 2007.Publicat anteriorment amb el titol Els llargs sanglots dels violins de la mort . ISBN 978-2-35000-162-3
  • Jacques Stroumsa. Violinista a Auschwitz. De Salonica a Jerusalem 1913-1967 . Traduit de l'alemany per James Stewart Brice. Editat per Erhard Roy Wiehn. Hartung-Gorre Verlag. Konstanz (esmenta Julie Stroumsa)
  • Mirjam Verheijen. La noia de l'acordio: la supervivencia de Flora Schrijver a Auschwitz-Birkenau i Bergen-Belsen . Editor Scheffers Utrecht 1994. ISBN 90-5546-011-7
  • Rachela Zelmanowicz Olewski . Aqui esta prohibit plorar. Una noia jueva a Polonia anterior a la Segona Guerra Mundial, l'Orquestra de Dones a Auschwitz i Liberation a Bergen-Belsen . Editat per Arie Olewski i la seva germana Jochevet Ritz-Olewski. Basat en el seu testimoni hebreu, enregistrat per Yad-Vashem el 21 de maig de 1984. Publicat a la Open University of Israel 2009. ISBN 978-965-91217-2-4
  • Jean-Jacques Felstein. A l'orquestra d'Auschwitz: el secret de la meva mare . Auzas Editions Imago Paris 2010. ISBN 978-2-84952-094-9
  • Bruno Giner. Sobreviure i morir en la musica als camps nazis . Berg International Publishing 2011. ISBN 978-2-917191-39-2
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orquestra_de_Dones_d%27Auschwitz&oldid=32898308 ≫