El
Ministeri de Cultura
es un dels departaments ministerials en els quals es divideix el
govern d'Espanya
. L'actual ministre es
Ernest Urtasun Domenech
.
Amb la fi del franquisme i la recuperacio de les llibertats democratiques es posa en evidencia l'abando quasi total de la cultura per part dels poders publics. Es feia necessari i urgent reconstruir, moltes vegades de dalt a baix, la majoria dels sectors culturals. La situacio d'aquests sectors culturals era extremadament fragil: en cinema es vivia una baixada sense precedents d'espectadors i produccions, les arts esceniques de caracter professional eren una realitat practicament inexistent, menys els nuclis de
Barcelona
i
Madrid
i, en un grau menor,
Valencia
i
Sevilla
; els museus presentaven un estat d'abando, sense projectes ni gestio professionalitzada; les biblioteques molt per sota dels estandards i indicadors internacionals. Un dels pocs sectors que presentaven una relativa bona salut era el del llibre, sobretot per l'exportacio de llibres a l'America Llatina. Es en aquest context de transicio democratica que s'ha de situar la creacio, el 1977, del Ministeri de Cultura, que en un primer periode (1977-1982), va eliminar la censura i va impulsar la creacio de noves plataformes culturals i artistiques, com el Centre Dramatic Nacional (1978), pero el Ministeri no tenia les capacitats ni legislatives, ni organitzatives, per afrontar els problemes estructurals de la cultura.
Quin paper havia de tenir el Ministeri de Cultura? La
Constitucio Espanyola de 1978
establia la concurrencia entre totes les administracions publiques com la forma per gestionar la cultura. Aquest nou marc de relacio i col·laboracio no es podia assumir facilment en un ministeri acostumat a uns determinats "tics" de caracter molt centralista (que, entre altres questions van "heretar" un conjunt de funcionaris procedents d'altres organismes oficials que o be havien desaparegut o s'havien buidat de contingut), amb unes comunitats autonomes que iniciaven el seu proces de desplegament, per cert, amb un significatiu volum de competencies transferides en cultura, i amb uns ajuntaments que, historicament, eren menystinguts per l'
administracio central
. En resum: s'havia iniciat un proces de
descentralitzacio
en el qual els municipis introduien les dinamiques mes actives i les autonomies bastien les seves estructures d'autogovern, i generaven un bon nombre de conflictes entre l'Estat central i les autonomies, sobretot al
Pais Basc
i
Catalunya
, que moltes vegades veien "atropellades" les seves competencies.
Govern Gonzalez
[
modifica
]
Una segona fase (1982-1996) s'obre amb la victoria del PSOE el 1982. Un dels primers objectius fixats va ser la transformacio i reorganitzacio del Ministeri, per tal que respongues a les noves realitats legislatives i territorials. Aixi l'any 1985 es creava la Direccio General de Cooperacio Cultural (avui Subdireccio), per tal de potenciar la coordinacio i l'intercanvi d'informacio amb les comunitats autonomes. El Ministeri va fixar, tambe, un seguit d'inversions i nous projectes que van donar lloc a equipaments de referencia com el
Museu Reina Sofia
, el
Museu Thyssen-Bornemisza
, o un nou impuls als museus ja existents, com el
Museu del Prado
. Una altra linia d'actuacio del Ministeri fou la col·laboracio amb les
comunitats autonomes
, signant els primers acords per a la restauracio, conservacio i difusio del patrimoni historic i cultural, la posada en marxa del pla de construccio d'auditoris i el pla de rehabilitacio de teatres, les primeres politiques de sosteniment del cinema, la llei de la
propietat intel·lectual
i la implementacio de l'1% cultural, van significar, amb mes o menys intensitat, alguns dels passos del que havia de ser una politica de cooperacio cultural amb les comunitats autonomes.
Govern Aznar
[
modifica
]
Una nova fase (1996-2004) s'obre amb la victoria del
Partit Popular
. Quins trets diferencials es podrien establir en relacio amb l'etapa anterior? Quin paper hi tindria la cultura? Com fer creible les paraules del discurs d'investidura del president
Jose Maria Aznar Lopez
, que posava l'emfasi sobre la importancia del fet cultural i la desaparicio del Ministeri de Cultura, per convertir-lo en una Secretaria d'Estat del Ministeri d'Educacio? La questio primordial era com conjugar un discurs liberal en un sector com el cultural fortament dependent dels poders publics. Durant aquests anys els sectors del cinema, del llibre, del patrimoni, de les arts esceniques, van experimentar canvis minims. La coordinacio amb les comunitats autonomes va continuar essent fragil. On es van experimentar mes canvis va ser en la projeccio exterior de la cultura, que es va articular com un objectiu de caracter interdepartamental, per exemple amb una major presencia i projeccio de l'
Institut Cervantes
i amb un augment de les inversions en les grans institucions culturals de l'Estat a Madrid (
Museu del Prado
, Reina Sofia, etc.).
Es pot concloure que la politica cultural durant aquest periode ha mantingut molts trets de continuitat: l'estructura organica de la Secretaria d'Estat de Cultura va experimentar molt poques variacions, els pressupostos es van mantenir en termes comparatius, practicament al mateix nivell i es va consolidar una politica de continuitat en relacio amb molts projectes. La gran part dels "xocs" del govern amb els actors de la cultura no van ser consequencia de la mateixa politica cultural, sino de la politica general, especialment l'exterior dels governs.
Posterioritat
[
modifica
]
Durant el periode 2004 i 2009 se separaren, novament, el Ministeri de Cultura del d'Educacio. Els pressupostos experimenten una lleugera pujada sobre el nivell d'inflacio, el sector de l'audiovisual experimenta transformacions pels canvis tecnologics i legislatius. S'intenta, a traves de la
FEMP
, establir uns majors i millors canals de col·laboracio amb el mon local i autonomic, fent mes palesa la presencia del Ministeri de Cultura (en pressupostos i en els organs de direccio i representacio) en molts dels grans equipaments culturals i artistic del conjunt d'Espanya.
[1]
Aquest ministeri actualment te les competencies de
cultura
, pero al llarg de la seva historia ha rebut diferents denominacions, com
Ministeri de Cultura i Benestar
(
1977
-
1982
), o ha estat integrat en altres ministeris, fusionant-se amb el Ministeri d'Educacio i esdevenint
Ministeri d'Educacio i Cultura
(
1996
-
2000
) i
Ministeri d'Educacio, Cultura i Esports
(
2000
-
2004
). Des de l'any
2004
es denominat
Ministeri de Cultura
, i en la formacio del
govern
de
2008
les seves competencies en
esports
foren transferides al
Ministeri d'Educacio, Politica Social i Esports
. En la modificacio realitzada per
Jose Luis Rodriguez Zapatero
el
7 d'abril
de
2009
les competencies en esports passaren directament al Gabinet de Presidencia.
Estructura organica
[
modifica
]
Llista de ministres
[
modifica
]
Museus del ministeri
[
modifica
]
Al territori espanyol hi ha 16 museus de gestio exclusiva de la Direccio General de Belles Arts i Bens Culturals del Ministeri de
Cultura:
Museu del Greco
,
Museu Casa de Cervantes
,
Museu Arqueologic Nacional d'Espanya
,
Museu Cerralbo
,
Museu d'Altamira
,
Museu d'America
,
Museu del Vestit
,
Museu Nacional d'Escultura
,
Museu Nacional d'Antropologia
,
Museu Nacional d'Art Roma
,
Museu Nacional d'Arts Decoratives
,
Museu Nacional de Ceramica i Arts Sumptuaries Gonzalez Marti
,
Museu Nacional del Romanticisme
,
Museu Nacional d'Arqueologia Subaquatica
,
Museu Sefardi
i el
Museu Sorolla
.
Enllacos externs
[
modifica
]