De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
|
Aquest article tracta sobre el metge Lluis Gongora i Joanico. Vegeu-ne altres significats a ≪
Gongora
≫.
|
Lluis Gongora i Joanico
(
Sant Gervasi de Cassoles
,
6 d'octubre
de
1834
-
Barcelona
,
8 de maig
de
1901
),
[1]
fou un metge, forense, academic i ateneista, primer president de l'
Academia de Ciencies Mediques
?despres reanomenada Academia de Ciencies Mediques de Catalunya i Balears?, i tambe president de l'
Ateneu Barcelones
.
[3]
Fill de Manuel Gongora i de Isabel Juanico. Va iniciar estudis de medicina a Barcelona
i es va llicenciar a la
Universitat Central de Madrid
el 1856. El mateix any va exercir de metge de sanitat militar, i posteriorment es va traslladar a treballar uns anys a Andalusia com a titular i forense d'
Andujar
. Desenvolupa els seus primers treballs com a director de balneari en el de
Marmolejo
entre 1866 i 1873. Va obtenir el doctorat per la Universitat de Sevilla i va fer classes a l'Escuela Libre de Medicina y Cirugia de Sevilla fundada per
Federico Rubiol
. Va ser membre de la Sociedad Antropologica de Sevilla, de la qual va esdevenir el seu president.
Va tornar a Catalunya en acceptar la direccio del balneari
La Puda de Montserrat
, a
Esparreguera
, entre 1874 i 1894; es va especialitzar en els tractaments amb aigues termals i mineromedicinals, molt en voga a l'epoca, aixi com en les malalties de l'aparell respiratori. La seva preocupacio per la higiene i la salut publica el van motivar a unir-se amb altres companys de professio, com
Jaume Pi i Sunyer
,
Joaquim Bonet i Amigo
o
Agusti Prio i Llaberia
, amb els qui va participar en la fundacio de l'Academia de Ciencies Mediques l'11 de setembre de 1876,
[5]
de la que va ser el seu primer president el 14 de gener de 1891, un carrec del qual va dimitir el 2 d'octubre de 1896, per trasllat de residencia. El 1891 ingressa a la
Reial Academia de Medicina de Catalunya
,
tambe fou president de l'
Ateneu Barcelones
entre 1882 i 1884, on imparti conferencies i seminaris per a la millora de la higiene.
[3]
Va cofundar la
Sociedad Espanola de Hidrologia Medica
, la revista
La Epoca Medica
, va publicar el
Tratado Terapeutico de Aguas Minerales
(que va traduir al frances) o la
Importancia del aparato nasal desde el punto de vista de la higiene y de la patologia neuro-refleja
, entre d'altres, i va traduir al castella obres mediques de diversos autors alemanys, com el
Tratado de Patologia Interna y Terapeutica
. Tambe fou autor de diversos manuals sobre medicina.
[3]
Casat amb Matilde Tunon.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Ateneu Catala
| |
|---|
| Ateneu Barcelones
| |
|---|
