Vista de Lezhe
Lezhe
(Albanes:
Lezha
o Lezhe; italia:
Alessio
) es una ciutat del nord-oest d'Albania, al
districte
i comtat del mateix nom a 30 km al sud de Scutari (
Shkoder
). Te una poblacio estimada el 2009 de 27.500 habitants.
Per la seva historia antiga vegeu
Lissus
.
La ciutat de
Lissus
va restar destruida despres del
592
.
Anna Comnena
al segle
xii
l'esmenta a la seva
Alexiada
como una fortalesa bizantina poderosa. Al segle
xiii
va caure en mans dels serbis juntament amb
Shkoder
, pero quan l'imperi serbi es va desmembrar al segle
xiv
fou part del petit principat albano-serbi de
Dukagin
; els princeps la van cedir a la
Republica de Venecia
el
1393
.
Els venecians la van anomenar Alessio. L'acropoli antiga, al mes alt del dos turons al costat de la ciutat, estava en ruines des del 592, i la ciutadella de l'altra turo consta tambe en ruines durant el periode venecia i la republica va decidir no reconstruir mes que les muralles de la vila baixa. arranjament que es va fer entre 1404 i 1430. A Lezhe es va formar la Lliga de Lezhe el
1444
, on Gjergj Kastriot
Skanderbeg
va unir als princeps albanesos en contra dels otomans. Skanderbeg va morir a la ciutat el
1468
i fou enterrat a la catedral gotica de Sant Nicolau.
El
1478
, en la campanya otomana de Mehmed Fatih contra Shkoder (en turc
Iskenderiyya
) Alessio fou ocupada i annexionada a l'imperi otoma. Els habitants van fugir amb les seves pertinences caps al vaixells del port i van calar foc a la ciutat. Els otomans la van anomenar
Lesh
, i la van incloure al sandjak d'
Elbasan
i el
1485
al d'
Iskenderiyya
. El
1501
en la guerra entre
Baiazet II
i Venecia, Lesh fou capturada pels venecians que la van tenir un temps i quan se'n van retirar la van desmantellar; els otomans nomes van trobar unes ruines i van decidir reconstruir l'antiga fortalesa, treball que fou acabat el
1522
sota el sulta
Solima I
el Magnific. Lesh (els austriacs l'anomenaven
Lesch
) fou una petita vila que vers el 1530 tenia entre 800 i 1000 habitants. El governador d'
Iskanderiyya
, Kukli Mehmed Beg, va introduir el comerc en caravanes a traves de les muntanyes de Lezh a
Prizren
amb una serie de
caravanserralls
dels quals dos eren a la mateix Lesh. Aquest comerc es va estendre a Prizren i a
Salonica
. El
1590
consta com una
varosh
(aglomeracio urbana) del
sandjak de Dukagin
, creat entre vers
1535
i
1545
amb capital a
Ipek
(Pe?) si be a vegades el
sandjakbegi
residia tambe a Lesh. Els italians van anomenar a la nova ciutadella com
Castel Nova
i a la vila baixa
il Borgo
. El
1580
la catedral de Sant Nicolau fou confiscada pels otomans i convertida en mesquita. El
1614
la vila tenia 500 families turques que vol dir uns 3000 habitants.
Ewliya Celebi
la va visitar el
1661
/
1662
i romania dins el sandjak de Dukagin com a
voyvodelik
, pero era la capital administrativa; la ciutadella tenia una guarnicio de 126 homes manada per un
dizdar
. En aquest temps la ciutat no tenia gaire prosperitat i Celebi assenyala que les cases eren pobres; la mesquita va quedar abandonada vers 1630/
1640
i va restar en ruines mes de 100 anys fins que al final del segle
xviii
la va fer restaurar el sulta
Selim III
. A les reformes administratives dels anys seixanta del segle
xix
, el sandjak de Dukagin fou suprimit el
1862
i annexionat al
wilayat
de Scutari del que fou un
kada
o districte que al final del segle
xix
, vers 1590, tenia 5.300 habitants i el 1593 consta amb 5.510 habitants, pero aquestos nombres d'habitants pel
kada
corresponen a la poblacio mascle; la proporcio era de 4000 cristians i 1500 musulmans i a tot el
kada
hi havia 31 esglesies i 8 mesquites, i 2 escoles musulmanes i 1 cristiana.
Monument cobrint l'esglesia que te la tomba de Skanderbeg
Va quedar dins
Albania
el 1913 i va seguir la seva historia lligada a
Shkoder
. El 1970 era encara una petita vila on el centre havia estat una mica modernitzat i l'antiga catedral/mesquita restaurada. El
1978
hi fou descoberta la tomba de Skanderbeg per arqueolegs albanesos al mig de l'antiga esglesia, just on les croniques deien que havia de ser. Poc despres l'esglesia i la ciutat foren damnades per un terratremol. Les restes de l'esglesia van formar un monument a Skanderbeg. El castell otoma encara es conserva.
- Guide d'Albanie, Tirna, 1958
Enllacos externs
[
modifica
]
