Laia Noguera i Clofent

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaLaia Noguera i Clofent
Biografia
Naixement 4 marc 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Universitat de Barcelona - filologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio poetessa , musica , escriptora , traductora Modifica el valor a Wikidata
Influencies
Premis

Lloc web laianoguera.com Modifica el valor a Wikidata

Laia Noguera i Clofent ( Calella , 4 de marc de 1983 ) es una filologa , poeta , dramaturga , traductora i musica catalana. [1]

Trajectoria [ modifica ]

Noguera cursa a Calella l' ensenyament primari i el secundari i hi inicia la seva formacio musical. Entre el 2001 i el 2005 estudia a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i hi obtingue el titol de llicenciada amb Premi Extraordinari de Fi de Carrera . Durant aquest periode universitari prepara els seus primers poemaris complets i rebe el primer premi literari de relleu, l' Amadeu Oller del 2002 per L'oscultor , que a mes li permete publicar el primer llibre de poesia. D'aleshores enca la produccio poetica ha continuat amb altres llibres i guardons, juntament amb altres activitats artistiques i professionals en el camp de la filologia, com ara la codireccio amb Esteve Plantada de l'edicio catalana de la revista digital Barcelona Review . [2]

Obra [ modifica ]

L'obra poetica editada de Laia Noguera inclou els poemaris L'oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex aequo , publicat per Editorial Galerada el 2002), [3] Fuga evasio (Premi Recull de poesia 2003, publicat per Pages Editors el 2004), la plaqueta Incendi ( Cafe Central , 2005), No et puc dir res ( premi Marti Dot 2006, publicat per Viena Edicions el 2007), Els llops (La Garua, 2009; escrit conjuntament amb Esteve Plantada i Joan Duran ), Triomf ( premi Miquel de Palol 2009, publicat per Columna ), L’U ( Arola Editors , 2010, amb fotografies de Fiona Morrison ), Parets ( Edicions 96 , 2011), Caure ( Premi Ausias March 2011), L’intrus ( Premi Narcis Punes i Boloix , Editorial Meteora , 2020). [4] [5] [6]

Tambe ha publicat, entre d'altres, a les antologies Singulars d'un plural (Festival de Poesia de Girona, 2004), Joves poetes catalans (Brosquil Edicions, 2004), Los versos de los acrobatas (Fronteras Movedizas, 2005), Solstici d'estiu (Fundacio A.C.A., 2006), Bellesa ferotge ( Editorial Fonoll , 2006), Erotiques i despentinades ( Arola Editors , 2008) i De l'Atles a Formentor (Rema/Tira, 2008). [7] Pel que fa a produccio dramaturgica, ha preparat, juntament amb Albert Mestres , una versio teatral de Disputa de l'ase , d' Anselm Turmeda , i el llibre de poesia i teatre Ah! (Edicions Poncianes, 2013). A mes, ha estat guitarra solista del grup de thrash metal Red for more. [1]

Ha traduit del basc Kirmen Uribe , Miren Agur Meabe , Leire Bilbao i Itxaro Borda ; de l' italia , Teresa di Cosimo i Luigi Manzi; del gallec , Xavier Rodriguez Baixeras , i de l' occita , Aurelia Lassaque.

Obra publicada [ modifica ]

  • L'oscultor . Galerada, 2002.
  • Fuga evasio . Pages Editors, 2004.
  • Incendi . Cafe Central, 2005.
  • No et puc dir res . Viena Edicions, 2007.
  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). La Garua, 2009.
  • Triomf , Columna. 2009. [8]
  • L'U (amb fotografies de Fiona Morrison). Arola Editors, 2010.
  • Parets . Edicions 96. La Pobla Llarga. 2011.
  • Caure . Edicions 62, 2011.
  • Rius soterrats . Petjades d'Art, 2011.
  • Ah! . Edicions Poncianes, 2013.
  • Caida precedido de Triumfo (versio castellana de Triomf i Caure ). Amargord Ediciones, 2015.
  • Que extrana ventana . La Garua poesia, 2016.
  • Amor total . Tanit, 2016. [9] [10]
  • De rerum natura (amb Maria Espeus ). Pages Editors, 2019. [11]
  • L'intrus . Editorial Meteora, 2020.

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Laia Noguera ≫. Elixir. Festival Poetic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
  2. Subirats i Sebastia , Emigdi. ≪ Poetes catalanes (206): Laia Noguera i Clofent ≫. Vilaweb, 15-12-2020. [Consulta: 27 juny 2022].
  3. Laia Noguera i Clofent ≫. La poeta del mes . Ciutat Oci, Octubre 2007. Arxivat de l' original el 2013-11-13. [Consulta: 13 novembre 2013].
  4. Seixanta poemes per dir el triomf de l'existencia ≫. El Punt Avui , 09-10-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
  5. Laia Noguera ≫. Versos.cat. [Consulta: 7 gener 2021].
  6. Laia Noguera i Clofent guanya el IV Concurs de Poesia Narcis Lunes i Boloix 2019 ≫. Ajuntament de Sant Vicenc dels Horts, 29-11-2019. [Consulta: 7 gener 2021]. [ Enllac no actiu ]
  7. Laia Noguera guanya el premi Miquel de Palol de Poesia 2009 | Diari Maresme ≫. diarimaresme.com. Arxivat de l' original el 2010-01-03. [Consulta: 27 desembre 2016].
  8. Laia Noguera porta a Vic el seu guardonat ≪Triomf≫ ≫. Nacio Digital, 09-03-2010. [Consulta: 25 abril 2020].
  9. Ginabreda , Francesc. ≪ ‘Amor total', el riu poetic de Laia Noguera ≫. Nuvol, 07-01-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  10. Escriure poesia em posa en contacte amb mi mateixa ≫. El Temps , 06-02-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  11. Monclus , Judit. ≪ ‘De rerum natura’ o l'art d'interpel·lar la subjectivitat ≫, 04-09-2019. [Consulta: 25 abril 2020].

Enllacos externs [ modifica ]