Josep Sancho i Marraco

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJosep Sancho i Marraco

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 27 febrer 1879 Modifica el valor a Wikidata
la Garriga (Valles Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort 17 setembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
la Garriga
Activitat
Ocupacio compositor , organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona
Genere Musica
Moviment classica
Premis
1958 - Medalla al Merit Artistic de la ciutat de Barcelona

Musicbrainz: 78d5d6bf-3ea6-4377-9bb6-5c036cfde604 Discogs: 3791658 Modifica el valor a Wikidata

Josep Sancho Marraco ( la Garriga , 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960 ) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona , i un compositor extraordinariament prolific. [1]

El fons de partitures de Josep Sancho Marraco es conserva a la Biblioteca de Catalunya .

Biografia [ modifica ]

Music precoc, enceta la seva formacio musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'envies a estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant , Josep Vinas ( Josep Vinas i Diaz (1823-1888)?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del tambe music i compositor Josep Marraco i Xauxas ). Josep Sancho fou escola cantor a la catedral de Barcelona; als setze anys s'incorpora com a organista a la parroquia de Sant Agusti de Barcelona, i el 1907 n'esdevingue mestre de capella, per a romandre-hi fins al 1957. Tambe exerci de director musical del Teatre Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i el 1912 rebe el nomenament de censor de l' Associacio Ceciliana Espanyola .

Assoli el nomenament de mestre de capella de la Catedral el 1923, d'on ja feia d'organista, i romangue en aquest carrec fins al 1957. Va ser, igualment, organista de l'esglesia de Sant Sever, dirigi l'Academia de Musica de la Casa Provincial de la Caritat i tambe porta l'Orfeo Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a mes, va ser vocal de la Comissio Diocesana de musica religiosa del bisbat de Barcelona. Col·labora amb el P. Nemesio Otano en la seva Antologia Moderna Organica Espanola (1909) i en antologies de musica religiosa. Tambe a Paris redacta un metode de solfeig superior; i treballa igualment a Lieja i a Leipzig.

Compongue mes de cinc-centes obres, tant de caracter religios com profa: en destaquen la Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam , la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam , pero la seva produccio abasta una quinzena de Misses , sarsueles , Goigs , motets, himnes, cancons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets, quintets... Tambe feu mes de dos-cents arranjaments per a petita formacio d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Lluis Millet, Ruperto Chapi, Handel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil es eminentment polifonic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participa en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donacio de la seva familia, gran quantitat de composicions i altra documentacio de Josep Sancho Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer (vegeu l'apartat de Bibliografia ).

La seva vila natal, la Garriga, li dedica un carrer el 1921 i el nomena fill predilecte el 1943. L'any 1958 li fou imposada la Medalla al Merit Artistic de la ciutat de Barcelona. [2]

Obres (seleccio) [ modifica ]

  • Celtiberiques (1919), per a gran banda. Compren: Temps de sevillanes , Cants populars gallegos i Temps de sardana
  • Fantasia sobre temes populars catalans: Els Miquelets de Franca (1918), par a banda i per a gran orquestra
  • Gavota (1898), per a banda
  • Glosses , per a orquestra
    • Glossa I . Compren El pastoret , El bon cacador , Xirongu: ballet del Penedes
    • Glossa II Temes populars catalans (1920). Compren El pardal , L'alabau i '' Ball de gegants de Solsona
    • Glossa III (1920). Compren L' Hereu Riera , El Comte Arnau i El poder del cant
    • Glossa IV . Compren La pastoreta , Caterina d'Alio , La preso del rei de Franca
    • Glossa V . Compren El pastor de la Cortada , La melindrosa , Ball de Figuetaires del Penedes
    • Glossa VI Nadalenca . Compren les peces Ballarem una sardana. Bella companyia , El desembre congelat i Fum, fum, fum
  • Idilio , per a orquestra
  • Lobelia , masurca per a orquestra
  • Marxa catalana: Penedes (1922), per a orquestra i per a banda, sobre temes populars del Penedes. Compren Ball de Figuetaires i les cancons La fugida i Santa Agnes
  • Marxa triomfal (1902), per a orquestra
  • Melancolia: nocturn (1899), per a violi i piano
  • Minuet en La , per a dos violins, violoncel, contrabaix i piano
  • Montserrat (1897), per a flauta, violoncel i piano
  • Multifariam: cantata sacro-sinfonica (1925), per a tenor, bariton, cor, orgue i orquestra
  • Murmullos de la selva (1897), per a flauta, violoncel i piano
  • L'orfaneta: romanca , per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix
  • Pregaria (1899), per a quintet de corda
  • Quartet de corda (1897)
  • Suite Celtiberica , per a orquestra. Compren els Cantos Gallegos 1 i 2, i la sardana La Devesa
  • Triptic: petita simfonia en forma de coral , per a gran orquestra
  • Missa Defunctorum (1939)

Musica coral i per a l'escena [ modifica ]

  • La barretina (1898), per a cor, amb lletra de J.Verdaguer
  • Canco de bressol , per a cor
  • Canco de maig (1898), per a veu i piano, lletra d' Apel·les Mestres
  • Canco del lladre (1919), per a cor de quatre veus mixtes i solos de tenor i soprano
  • Canto a la primavera (1899), per a quatre veus i orquestra
  • Un diputado de oposicion (1905), sarsuela en un acte. Lletra de Juan Chacon Hernandez
  • Donzella qui va a la guerra (1906), drama amb musica de Josep Sancho i Joan B. Lambert . Lletra de Manuel de Montoliu
  • L'espigolera (1898), per a quatre veus, amb lletra de Ramon Masifern
  • La estrella , nadala per a duet de tiples i cor
  • La florida del maig (1898), per a cor. Lletra de F. Soler Pitarra
  • Himno del Tercio Norte
  • In medio ecclesiae (1912), per a cor mixt amb acompanyament d'orgue. Escrita per al III Congreso Nacional de Musica Sagrada , de Barcelona. Tingue un gran exit entre els oients
  • La Mare de Deu (1897), per a cor de cinc veus soles, lletra de Francesc P.Briz
  • Mariagneta (1919), per a cor de sis veus mixtes i solo de tenor
  • El mestre , per a cor de quatre veus mixtes i solo de soprano
  • Missa de Gloria de la Verge del Roser (1902), per a dos cors, orgue i contrabaix
  • Missa de Sant Agusti (1914), per a tres veus, orgue o harmonium i orquestra
  • Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam (1907), per a quatre veus mixtes i orquestra
  • Oracion de la noche , lletra de la canco de l'Armada Espanyola Lletra Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine .
  • Retorn (1921), drama liric en tres actes, amb llibret de Miquel Roger i Crosa . N'hi ha una reduccio per a quartet de corda, piano i harmonium. Compren la sardana del mateix titol.
  • Los reyes de la inocencia (1905), sarsuela en un acte, amb lletra d'A.Guart Martin
  • Sortint d'Egipte (1901), poema per a orquestra, amb lletra de J.Verdaguer
  • Stabat Mater (1907), per a tres veus i orquestra
  • Te Deum (1902), per a tres veus i orquestra

Sardanes [ modifica ]

  • Als camioners de Puig-gracios (1951)
  • L'arnera (1947)
  • Catalanesca (1917), per a dues cobles
  • L'enjogassada (1907)
  • L'estany de Banyoles (1922), per a quatre veus mixtes i cobla. Lletra de Miquel Roger.
  • La fadrina (1916), premiada en els Jocs Florals de Girona del 1916
  • La garlanda (1917)
  • Gentilesa (1913), sobre la musica de La preso del Rei de Franca . Instrumentada tambe per a banda
  • La goja (1906). Instrumentada tambe per a orquestra, per a banda i per un conjunt de piano, harmonium i corda
  • Juliana (1950)
  • El maig en Montserrat (1956). N'hi ha versio per a dues cobles
  • La minyona de l'Emporda (1908)
  • Muntanyes regalades , harmonitzacio per a cor de la canco popular
  • Narcisa (1917), per a dues cobles. Instrumentada tambe per a orquestra
  • Les nines de la Cerdanya (1920)
  • La pastoreta
  • Puig-gracios (1947)
  • Remembrant (1950)
  • Retorn (<1923), per a quatre veus mixtes i cobla. Tambe n'hi ha versio per a banda i per a quintet de corda i piano. Lletra de Miquel Roger.
  • Rosanes (1945). Instrumentada tambe per a banda
  • Roselles i violetes (1917)
  • Segarrenca (1956), sobre temes populars de la Segarra
  • Tagamanent (1950)
  • El testament d'Amelia (1906), premiada en el Certamen de Sardanes de Girona
  • Els Tremolencs (1909). Instrumentada tambe per a banda
  • Vallivert (1947)
  • Sardanes revesses : Enigmatica (1949), Ingenua (1951), Laberintica (1950), Manyaga (1952), Primavera

Arxius de musica [ modifica ]

Altaveu Harmonitzacio per a cor de Muntanyes regalades en MP3 [ Enllac no actiu ]

Obra escrita [ modifica ]

  • J.S.M. Nocions de solfeig Barcelona: Lit. Casa de Caritat, 1935
  • J.Sancho Marraco Cancons escolars pera'ls infants Girona: Dalmau Carles i cia., s.d.
  • J.Sancho Marraco Cantos religiosos a una voz con acompanamiento de harmonium u organo (text catala i castella) Barcelona: Casa Dotesio, 1914

Referencies [ modifica ]

  1. GEC. Josep Sancho i Marraco [Consulta: 6 febrer 2022].  
  2. Artis i Tomas , Andreu-Avel·li. Los Barceloneses (en castella). Barna, 1959, p. 174.  

Bibliografia [ modifica ]

  • Geis i Parragueras, Camil. Josep Sancho i Marraco , dins: Revista de Girona , num. 90 (1980). (catala)
  • Diversos autors. Retrats de garriguencs il·lustres . 1a ed. La Garriga: Edicions del garbell, 2009. (catala)

Enllacos externs [ modifica ]