Jesus Guridi Bidaola
(
Vitoria
,
25 de setembre
de
1886
-
Madrid
,
7 d'abril
de
1961
) fou un
compositor
basc
. Entre les seues obres destaquen la
sarsuela
El Caserio
, l'obra simfonica
Diez melodias vascas
i l'
opera
Amaya
.
Va naixer a Vitoria en el si d'una familia de musics. Sa mare Maria de Trinidad Bidaola, era violinista i son pare, Lorenzo Guridi, era pianista. Despres de cursar els seus primers estudis en els
Escolapis
i en els Pares
Jesuites
de
Saragossa
, es va traslladar a
Madrid
, on va rebre classes de
Valentin Arin
.
Mes tard, a
Bilbao
va participar en les activitats de la societat anomenada: "El Cuartito". Va rebre classes de violi de
Lope Alana
i d'harmonia de
Jose Sainz Besabe
. El dia 28 de gener de 1901 va oferir el seu primer concert public en la Societat Filharmonica de Bilbao. Als 18 anys va ingressar en la
Schola Cantorum de Paris
, estudiant
orgue
amb
Abel Decaux
, composicio amb
Auguste Serieyx
i contrapunt i fuga amb
Vincent d'Indy
. Aci va coneixer
Jose Maria Usandizaga
al que va estar unit amb una profunda amistat.
Va traslladar-se a
Brussel·les
on estudia amb
Joseph Jongen
i a
Colonia
amb
Otto Neitzel
seguint les recomanacions de
Resurreccion Maria de Azcue
. Al juny de 1912 va ser nomenat director de la
Societat Coral de Bilbao
. En aquesta ciutat tingue entre altres alumnes a
Miguel Arregui y Trecet
.
[1]
En aquest mateix any va morir el seu amic Usandizaga.
L'any 1922 es va casar amb Julia Ispizua. El matrimoni va tenir sis fills: Maria Jesus, Luis Fernando, Maria Isabel, Ignacio, Julia i Javier. L'any 1944 va comencar a treballar al
Conservatori de Madrid
, sent, anys mes tard, el seu director, i on tingue molts alumnes entre ells l'aragones
Angel Oliver Pina
.
[2]
Va morir sobtadament el dia 7 d'abril de 1961, a l'edat de 74 anys, en el seu domicili del carrer de Sagasta de Madrid.
Estil musical
[
modifica
]
Molt influit per
Richard Wagner
i els musics del romanticisme tarda, troba en les arrels del
folklore basc
la seua inspiracio i les primeres notes que mes tard donaran cos i anima a les seues composicions. Guridi va conrear amb solidesa un enorme ventall de generes. Des de musica de cambra (
quartets de corda
), composicions vocals i corals, orquestrals, peces religioses per a orgue, operes (≪Mirentxu≫ i ≪Amaya≫) i sarsueles (≪El caserio≫, ≪La meiga≫, etc.). Entre les seues obres destaquen:
El caserio
(1926),
Diez melodias vascas
(1940),
Asi cantan los chicos
(1909),
Amaya
(1920),
Mirentxu
(1910),
Una aventura de Don Quijote
(1916),
La meiga
(1929),
Seis canciones castellanas
(1939),
Simfonia pirenaica
(1945) i
Homenaje a Walt Disney
, para piano y orquesta (1956).
- 1915
Leyenda vasca
- 1915
Una aventura de Don Quijote
, poema simfonic, basat en l'episodi del biscai de
Don Quixot
- 1927
En un barco fenicio
, poema simfonic
- 1941
Diez melodias vascas
- 1946
Sinfonia Pirenaica
- # Andante Sostenuto - Allegro Molto Moderato - Poco Meno Mosso - Allegro Modera
- # Presto Non Troppo - Andante Sostenuto
- # Allegro Brioso
- 1956
Homenaje a Walt Disney
, per a piano i orquestra
- Plenilunio - Espatadantza
Opera i sarsuela
[
modifica
]
- 1910
Mirentxu
, opera en dos actes sobre
llibret
en castella d'
Alfredo Echave
traduit a l'euskera per
Jose Maria Arroita-Jauregui
. Hi ha versions posteriors amb modificacio del llibret a carrec de
Guillermo Fernandez-Shaw
i
Federico Romero
(1934) i
Jesus Maria de Arozamena
en castella i euskera (1947 i 1967)
- 1910
-
1920
Amaya
opera en tres actes sobre llibret de
Jose M. Arroita Jauregui
en castella, traduit a l'euskera per
Jose de Arrue
- 1926
El caserio
, sarsuela en tres actes sobre llibret de
Guillermo Fernandez-Shaw
i
Federico Romero
- 1928
La meiga
, sarsuela en tres actes sobre llibret de
Guillermo Fernandez-Shaw
i
Federico Romero
- 1931
La cautiva
, sarsuela sobre llibret d'
Anselmo Cuadrado
i
Luis Fernandez de Sevilla
- 1934
Mandolinata
, sarsuela sobre llibret d'
Arturo Cuyas de la Vega
- 1936
Mari-Eli
, sarsuela sobre llibret de
Carlos Anriches
i
Eloy Garay
- 1938
Nacimiento
, s'ha perdut la partitura i el llibret
- 1939
La bengala
, sainet madrileny sobre llibret de
Jose Huecas
i
Luis Tejedor
- 1943
Dejame sonar
, sainet liric sobre llibret de
Jose Huecas
i
Luis Tejedor
- 1944
Penamariana
, sarsuela sobre llibret de
Guillermo Fernandez-Shaw
i
Federico Romero
- 1950
La condesa de la aguja y el dedal
, sarsuela sobre llibret de
Jose Maria Arozamena
i
Adolfo Torrado
- 1953
Un sombrero de paja de Italia
, comedia lirica sobre llibret de
Luis Fernando Igoa
, traduccio d'un llibret frances
- 1915
Asi cantan los chicos
, per a cor infantil i orquestra
- 1932
Euskal folkloreko XXII abesti
- 1943
Seis canciones castellanas
- # No quiero tus avellanas
- # Como quieres que adivine
- # Alla arriba, en aquella montana
- # Sereno!
- # Llamale con el panuelo
- # Mananita de San Juan
- Goiko mendiyan
- Aldapeko
- Ni ez naiz zomorrua
- Boga boga
- Canta el gallo tempranero
- Eusko irudiak
koro eta orkestarako.
- Canciones vascas
- # Ala baita
- # Arantzazura
- # Zorabiatua naiz
- # Alabatua
- Boga boga
- Hator mutil
- Anton Aizkorri
Musica de cambra
[
modifica
]
- 1906
-
1907
Fantasia para gran organo
- 1951
Escuela espanola de organo
- # Introduccion
- # Capriccio
- # Cantinela
- # Himno
- # Improvisacion
- # Cancion vasca
- # Salida
- # Interludio
- # Plegaria
- # Preludio
- # Pastorela
- # Villancico
- # Glosa (Puer natus est)
- # Extasis
- # Fuga
- # Adagio
- # Ave Maria
- # Ofertorio I
- # Ofertorio II
- # Toccata
- Variaciones sobre un tema vasco
- Preludio
- Fantasia
- Interludio
- Triptico del buen pastor
- # El rebano
- # La oveja perdida
- # El buen pastor
- Misa a San Gabriel
- 1905
Quatorze morceaux pour piano
- 8 Apuntes Para Piano
- # Amanecer
- # Cancion Vasca
- # Danza Rustica
- # Canto De Arriero
- # Romanza
- # Cortejo Funebre
- # Rumor De Agua
- # Marcha Humoristica
- Cantos Populares Vascos
- Danzas Viejas
- # Tamboreillo De Navidad
- # Muerdago - Zortzico Del Dolor
- # La Carrasquilla
- Lamento e imprecacion e Agar
- Tres piezas breves
- Vasconia
- # Viejo Carillon
- # Leyenda
- # En el Chacoli - Tocata Festiva
Arxiu documental
[
modifica
]
L'arxiu documental de partitures, documents i enregistraments sonors es troba molt repartit entre: la familia Guridi, l'
Eresbil
(Arxiu de compositors bascos),
SGAE
. La
Biblioteca Nacional
, La Biblioteca del
Real Conservatori Superior de Musica de Madrid
, la Biblioteca Musical de l'Ajuntament de Madrid, la
Fundacio Juan March
, l'arxiu sonor de
Radio Nacional d'Espanya
, la
Fonoteca Nacional
, Arxiu de la
Unio Musical Espanyola
, Arxiu de Musica del Seminari de Derio, la Filmoteca Espanyola.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]