Genoveva Puig i Vila

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaGenoveva Puig i Vila
Biografia
Naixement 1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 25 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio compositora , pedagoga , escriptora Modifica el valor a Wikidata
Familia
Conjuge Angel Tarrach i Barribia Modifica el valor a Wikidata

Genoveva Puig i Vila (Barcelona?, 1900 [nts 1] - Barcelona , 27 de maig del 1986 ) va ser escriptora, professora de musica, cantant i compositora. [1]

Biografia [ modifica ]

Des de la seva infancia va fer de cosidora, ajudant la seva mare, vidua de pocs recursos, que era modista. [2] Va estudiar musica amb Jaume Pahissa (composicio) i Juli Pons [3] i va ampliar la formacio amb el fisioleg de la veu Enrique O'Neill, [nts 2] de qui va ser alumna preferente [4] i a qui va dedicar dues publicacions en homenatge i recordanca.

Va ser autora de la lletra i la musica de cancons, que cantava ella mateixa, i que va publicar en diverses edicions. Tambe va ser autora d'alguna peca mes instrumental, de qualitat

...los maestros, que hablan de ella con entusiasmo; los criticos, que la han ensalzado despues de los recitales de sus canciones, y asi el gran Pablo Casals , cuando le pidio su Aria para violoncelo para incorporarla al repertorio de sus conciertos
? Resenya de concert a l' ABC (1930)

Durant la decada de 1930 va fer diverses gires de concerts per Catalunya, a Madrid i a Paris, acompanyada pel seu mestre i amic [nts 3] Juli Pons, interpretant-hi composicions de la musica universal, i altres escrites per Pons o per ella mateixa. El 1934 va ser elegida presidenta de l' Asociacion Cultural Femenina de Barcelona.

Acabada la Guerra Civil espanyola es va dedicar a l'ensenyament, i entre els anys 1957 i 1960 ?pel cap baix? va ser professora i directora tecnica de cant de l' Instituto de Arte Lirico E. O'Neill [5] de Barcelona, on difongue les bondats del metode O'Neill [nts 2] per a l'educacio i recuperacio de la veu. Una de les seves deixebles, Carme Tulon, ha adaptat els seus ensenyaments [6] per a corregir disfonies per mal us de la veu. Altres cantants deixebles de Genoveva Puig [1] van ser Montserrat Alavedra , Gloria Denicola, Elvira Lupo, Marta Morera, Maria Pujadas i Jaume Rovira.

Com a escriptora, va publicar diversos reculls de poesia i un llibre de narrativa. Va posar lletra a gairebe totes les seves cancons, i Juli Pons i del Castillo (1895-1974) li va musicar el poema Les flors de Divendres Sant .

Va estar casada amb Angel Tarrach i Barrabia , de qui es va divorciar l'any 1935. [7] [8]

Obres [ modifica ]

Seleccio

  • A l'hora que el cel es bell (1931), per a veu i piano
  • Aria per a piano i violoncel (1929) [9] [2]
  • Cami del moli (1926), canco
  • Canco breu (1931), per a veu i piano
  • Canco de primavera (1929) [10]
  • Cercant la nostra pau (1928), per a piano, violoncel i soprano
  • Conhort (1929), canco [11]
  • Davant del portal (1926), canco dedicada a Montserrat Alavedra
  • Les flors del Divendres Sant (1926), poema de G. Puig musicat per Juli Pons per a quartet de piano, violi, violoncel i tenor
  • Forma felic dels matins (1931), canco amb lletra de Maria Teresa Vernet
  • Montseny (1933), poema
  • Les muntanyes del Montsant (1929), canco
  • Nit (1929), per a veu i violoncel
  • Oda al goig (1926), per a veu i orgue
  • L'om (1926), per a veu i piano o orgue
  • Lo pardal (1928), canco
  • El pomer florit (1927), canco, dedicada a la cantant Concepcio Callao
  • La puntaire (1926), lied
  • Quan ve la nit (1931), per a veu i piano
  • Que sere yo? (1926), lied per a veu i piano
  • Sol i ombra d'alzines (1929), per a veu i violoncel
  • Sonoritats pirinenques (1929), per a piano. En quatre parts: Albada , El riu i la pluja , Els ocells , Bous i pastors
  • Tardor (1931), per a veu i piano
  • Vora el riu (1929), canco

Bibliografia [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. En morir, tenia 86 anys. Aixi, nasque entre juny del 1900 i maig del 1901 ( Necrologicas ≫. El Periodico de Catalunya , 27-05-1986, pag. 2. Arxivat de l' original el 2016-03-03 [Consulta: 13 juny 2014]. )
  2. 2,0 2,1 Enrique O'Neill Acosta ( Chihuahua , 1855 - Barcelona , 1932 ) va ser un diplomatic, fisioleg de la veu i professor de cant, descendent d'irlandesos. Crea un sistema d'educacio de la veu i publica els llibres Educacion por la musica . Madrid: Tip. Sagrado Corazon, 1914.   i La Voz Humana (el libro de todos) . Barcelona: Casa Editorial Maucci, 1922.   Aquest darrer va ser llibre de text al conservatori de Madrid ( El metode O'Neill, Genoveva Puig i Carme Tulon ≫. Arxivat de l' original el 2014-11-29. [Consulta: 1r juny 2014]. ) Genoveva Puig li feu un volumet en homenatge postum.
    Regina de Lamo Jimenez ( Ubeda , 1870 - Barcelona, 1947 ), la seva dona, fou una escriptora, pianista i periodista, que col·labora amb Lluis Companys i en la creacio de la Unio de Rabassaires de Catalunya . Dona classes de musica a Barcelona despres de la guerra.
    Carlota O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de marc del 1905 - Caracas - Venecuela-, 20 de juny del 2000 ), filla d'ells, va ser escriptora, amb els pseudonims Laura de Noves i Carlota Lionell , i periodista ( Cruz Gonzalez , Antonio ≪ Carlota y Virgilio, dos republicanos. 2 ≫. El viejo topo , num. 226, Noviembre 2006, pag. 48-57. Arxivat de l' original el 2015-01-20 [Consulta: 13 juny 2014]. )
    Una altra filla, Enriqueta O'Neill de Lamo (Madrid, 1909 - Barcelona, 1972 ) fou escriptora amb el pseudonim Regina Flavio , traductora i actriu, i mare de Lidia Falcon .
  3. Al 1934 se l'esmenta com a Genoveva Puig de Pons , una forma que denotava matrimoni amb un senyor Pons, pero a la necrologica d'en Juli Pons se la cita en posicio secundaria com a part de la familia ( Necrologicas ≫. La Vanguardia Espanola , 29-09-1974, pag. 34. ) Amb Conxita C. Manrique, li dedica un llibret commemoratiu en homenatge postum.

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Necrologicas ≫. La Vanguardia , 26-05-1996, pag. 32.
  2. 2,0 2,1 La vida y nosotras: Romance de la nina musica ≫. ABC , 01-06-1930, pag. 98-99.
  3. Informaciones musicales: Julio Pons y Genoveva Puig, en Lyceum ≫. ABC , 20-05-1930, pag. 52.
  4. Recital de la joven soprano Carmen Tulon ≫. La Vanguardia Espanola , 09-05-1972, pag. 55.
  5. Cursillo para impostacion de la voz ≫. La Vanguardia Espanola , 18-07-1957, pag. 26.
  6. Tulon i Arfelis , Carme. La Veu: tecnica vocal per a la rehabilitacio de la veu en les disfonies funcionals . Barcelona: Viena, 1995. ISBN 8478098313 .  
  7. Juicio de divorcio Angel Tarrach contra Genoveva Puig Vila ≫. El Diluvio : diario politico de avisos, noticias y decretos: Ano 78, no. 119 , 19-05-1935, pag. 7.
  8. esquela de Esperanca Barrabia de Tarrach ≫. La Vanguardia , 27-09-1924, pag. 1.
  9. La ternura intelectualizada: Genoveva Puig ≫. ABC , 02-06-1929, pag. 94.
  10. Homenaje a Genoveva Puig ≫. La Vanguardia , 17-12-1929, pag. 23.
  11. Concert Genoveva Puig al Circol Equestre ≫. La Veu de Catalunya , 19-04-1929, pag. 4. Arxivat de l' original el 2016-03-03 [Consulta: 13 juny 2014].
  12. Reproduccio de fragments de les dotze peces, al web de Boileau ≫. Arxivat de l' original el 2016-03-03. [Consulta: 1r juny 2014].

Enllacos externs [ modifica ]