Garrotxa
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Espanya
|
| Comunitat autonoma
| Catalunya
|
| Provincia
| provincia de Girona
 |
|
|
|
|
| Capital
| Olot
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 61.363
(2023)
(83,53
hab./km²
)
|
|---|
| Gentilici
| garrotxi, garrotxina, garrotxins, garrotxines
|
|---|
|
| Superficie
| 734,6 km²
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
| Creacio
| 1936
|
|---|
|
| • President
| Santi Reixach i Garriga
(2019?)
|
|---|
| PIB nominal
| 1.434.900.000 € (2014)
|
|---|
| PIB per capita
| 26.100 € (2014)
|
|---|
|
| Fus horari
| |
|---|
|
| Codi IDESCAT
| 19
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| garrotxa.cat
|
|---|
La
Garrotxa
es una
comarca
catalana prepirinenca que limita amb les comarques del
Ripolles
,
Osona
, la
Selva
, el
Girones
, el
Pla de l'Estany
, l'
Alt Emporda
i el
Vallespir
. Te una extensio de 735,39 km² i una poblacio de 61.363 habitants (2023).
[1]
[2]
Compren l'alta conca del
Fluvia
i les capcaleres dels rius
Brugent
i
Llemena
. El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement, aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu es molt muntanyos, amb bells paratges com els que es troben a la
Zona Volcanica de la Garrotxa
i a
Olot
, la capital de la comarca, de gran interes geologic i natural.
La comarca va ser escapcada, modernament, de dos sectors importants: l'antic municipi de
Beget
es va unir al de
Camprodon
, i l'antic municipi de
Bassegoda
al d'
Albanya
. Aixo va fer que els termes d'aquests dos antics municipis canviessin de comarca des d'un punt de vista administratiu, respectivament, al
Ripolles
i a l'
Alt Emporda
.
[3]
El territori no es homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista fisic com huma, dues subcomarques: el sector que s'esten al nord de la vall del
Fluvia
, denominat sovint
alta Garrotxa
, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per
comarca d'Olot
.
Castellfollit de la roca des del riu Fluvia
Al sector occidental, la cubeta d'
Olot
-
Santa Pau
, la presencia de materials volcanics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que mes ressalten en el paisatge son els cons volcanics, uns 40, entre els quals destaquen el
Croscat
i el
volca de Santa Margarida
.
El Fluvia, de regim mediterrani, te un
cabal
no gaire important (1,07 m³/s a Olot).
La Garrotxa contrasta amb les comarques veines per l'elevada
humitat
. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1.000 mm. Es diu:
Si no plou a Olot, no plou enlloc
.
Pel que fa a les temperatures, a Olot la minima de gener es de 0,09 °C, i la maxima d'agost, de 27,7 °C. Les frequents formes de cubeta hi ocasionen inversions termiques, i el relleu a l'
alta Garrotxa
i al
Puigsacalm
, particularment, una variant climatica de muntanya, amb importancia de les precipitacions de
neu
.
La vegetacio segueix les linies del clima. Hi ha un sector de caracter mediterrani, que s'esten per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta es coberta per vegetacio submediterrania que passa a atlantica en els punts mes humits.
Poblacio i activitat
[
modifica
]
Mapa municipal de la Garrotxa
Els nuclis de poblacio concentrada son molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la poblacio activa treballava en el
sector primari
, el 59,4% en el
sector secundari
i el 31,2% restant en el
terciari
. La superficie conreada ha anat disminuint. Aixi i tot, es la primera comarca productora de blat de moro de seca de
Catalunya
. La
ramaderia
presenta una forta expansio i una acusada modernitzacio tecnica, particularment pel que fa al porci i el bovi. La
industria
va rebre un impuls decisiu despres del 1940.
Actualment, el sector textil, sobretot el de filats i generes de punt, l'alimentari (la industria carnia) i el metal·lurgic (la
metal·lurgia
de transformacio) son els mes destacables. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts grafiques i el papereria, el quimic i el dels plastics. L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis veins de
Sant Joan les Fonts
i
Besalu
.
Zona volcanica de la Garrotxa
[
modifica
]
Grederes del volca del
Croscat
La zona volcanica de la Garrotxa es a la
Serralada Transversal
, on hi ha una quarantena de cons volcanics, en bon estat de conservacio i amb importants corrents de lava basaltica.
El focus principal es al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de
lava
ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir seguint la vall del
Fluvia
i va arribar fins a
Sant Jaume de Llierca
.
Un altre sector rellevant es a la vall tectonica del riu
Ser
, al peu de l'escarpament de
falla
de les serres
del Corb
i de
Finestres
, on hi ha els volcans mes importants (
Santa Margarida
i el
Croscat
). La lava va seguir aqui la vall del riu fins al moli de Gibert, passat
el Sallent
de
Santa Pau
.
Finalment, un tercer grup esta constituit per una serie de volcans a la vall del
Llemena
i la vall del
Brugent
.
En aquesta ultima hi trobem diversos cons volcanics, com per exemple el del volca sant Marc, el Traiter i Can Tia. Pel que fa a les colades de lava, recorren tot el curs fluvial, iniciades a la vall de Sant Iscle i arribant fins mes enlla del poble de les Planes, concretament fins al gorg de santa Margarida.
Al
sector d'Olot
tambe hi va haver erupcions antigues, ja que hi ha
codols
de
basalt
als materials
pliocens
de la vall del Fluvia.
En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases, totes enquadrades dins el
Quaternari
mitja.
Pel que fa a les formes de
relleu
, a mes dels cons volcanics de tipus estrombolia, dels quals n'hi ha amb crater central (
Montsacopa
, Santa Margarida), amb craters laterals (
Garrinada
), constituits per
escories
petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (
Montolivet
,
Croscat
), hi ha taules de lava, posades en relleu per l'erosio fluvial diferencial, com a
Castellfollit de la Roca
o a
Sant Joan les Fonts
, on es pot veure la constitucio interna consolidada en prismes allargats.
Son abundants, al sector del
Ser
, les acumulacions de
lapil·lis
anomenades tambe grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.
L'any 1982, la zona compresa entre les valls del
Fluvia
i del
Ser
i la capcalera de les valls d'
Aiguavella
i
Sant Iscle
va ser declarada, per la
Generalitat de Catalunya
,
Paratge Natural d'Interes Nacional
. Per la mateixa llei van ser declarades
Reserves Integrals Geobotaniques
la major part dels cons volcanics i la
Fageda d'en Jorda
.
Tota aquesta zona volcanica esta protegida com a
Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa
, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensio de 12.007 ha (120,07 km²).
Espai d'Interes Natural de l'Alta Garrotxa
[
modifica
]
Sant Aniol d'Aguja
Aquest espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l'any 1997 i com a
Zona d'especial proteccio per a les aus
(ZEPA) l'any 2005, posteriorment va ser ampliat com a espai
Natura 2000
mitjancant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC num. 4735, de 6-10-2006).
Aixi mateix, mitjancant el Pla especial es va realitzar la seva delimitacio definitiva. Aquest Pla complementa tambe el regim normatiu basic de proteccio establert pel PEIN amb determinacions especifiques per a aquest Espai.
Qui s'encarrega de l'espai es el Consorci de l'Alta Garrotxa, una entitat creada el 15 de desembre del 2000, la qual es va constituir per a la proteccio i la gestio de l'Espai d'Interes Natural de l'Alta Garrotxa. El Consorci agrupa els onze municipis que compten amb superficie inclosa dins del Pla d'espais d'interes natural. El 2000 es va constituir el consorci per a la proteccio i la gestio de l'Espai d'Interes Natural de l'Alta Garrotxa, amb seu a la rectoria de Sadernes, dins el municipi de Sales de Llierca.
Els dolcos son un dels puntals mes representatius de la gastronomia de la Garrotxa, tenint com a mes famosos els
tortells adobats
, les
coques de llardons
, els
xuixos
, les
galetes
i els bescuits olotins. A
Besalu
s'elaboren uns dolcos anomenats
modernistes
.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 1.300
|
1.464
|
1.610
|
11.993
|
27.900
|
42.891
|
36.591
|
38.126
|
35.944
|
38.900
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 41.048
|
40.480
|
40.739
|
39.775
|
40.777
|
44.001
|
44.929
|
46.765
|
46.099
|
46.099
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 46.708
|
46.919
|
47.464
|
48.796
|
50.616
|
52.834
|
54.437
|
55.439
|
55.855
|
56.036
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
55.999
|
56.613
|
58.620
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Politica i govern
[
modifica
]
El
Consell Comarcal de la Garrotxa
es l'organ d'administracio i govern de la comarca. Des de 2019 esta presidit per
Santi Reixach Garriga
, alcalde de
la Vall de Bianya
, de Junts x la Vall de Bianya.
[4]
L'11 d'octubre de 2012, la Garrotxa es declara
Territori Catala Lliure
proclamant aixi la seva independencia sobre l'estat espanyol.
[5]
Turisme Garrotxa
[
modifica
]
Turisme Garrotxa es l'ens de promocio turistica de la Garrotxa, constituit com a
associacio sense anim de lucre
. Creat l'any 1996, impulsa el desenvolupament del turisme sostenible i respectuos amb el medi ambient a la comarca de la Garrotxa, basant-se en la
Carta Europea de Turisme Sostenible
, de la qual exerceix de forum comarcal (punt de trobada entre el sector public i privat).
El SIGMA (Salut, Informacio i Gestio del Medi Ambient) es un Consorci de Medi Ambient i Salut Publica de la Garrotxa, es un organisme que es va crear l'any 2002 de la ma del
Consell Comarcal de la Garrotxa
i l'
Ajuntament d'Olot
. La seva creacio respon a la necessitat de gestionar els diferents temes relacionats amb el
medi ambient
i la
salut publica
a la comarca de
la Garrotxa
. El consorci substitueix l'antic Laboratori Polivalent de la Garrotxa, present des de l'any 1996 i que havia estat creat amb l'objectiu de donar un suport analitic tant a les administracions com als sectors economics de la comarca. El pas dels anys va portar que assumis la responsabilitat de gestio mediambiental del Consell Comarcal, com per exemple la gestio dels residus i el sanejament comarcal. Actualment, aquest organisme segueix integrat dins l'estructura funcional del SIGMA i realitza funcions de suport analitic als projectes que es porten a terme.
[6]
Des de 2023 el seu director es David Llongarriu.
[7]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
Al nomenclator trobareu els toponims relatius a:
Garrotxa
|